La memòria democràtica ja té un nou fil conductor entre el nord i el sud de Catalunya. S’ha posat en marxa la primera ruta transfronterera senyalitzada que ressegueix els camins de l’exili republicà del 1939, unint els municipis de la Vajol (Alt Empordà) i Morellàs i les Illes (Vallespir). Aquest itinerari no només vol ser un reclam per al senderisme cultural, sinó una eina per “dignificar” la història i transmetre-la a les futures generacions.
Un recorregut per la història viva
La ruta, de traçat circular i una llargària de 14 quilòmetres, travessa punts emblemàtics com el coll de Lli i el coll de Manrella, espais que van ser testimonis muts de la fugida de milers de persones al final de la Guerra Civil. El projecte ha instal·lat vuit plafons informatius i setze senyals direccionals que expliquen el paper de la frontera com a espai de lluita, refugi i esperança.
La senyalització presenta una novetat destacada: és la primera vegada que s’utilitza el disseny unificat de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de manera transfronterera. Els continguts estan disponibles en català i francès, amb codis QR que faciliten la traducció al castellà i l’anglès, facilitant així l’accés a visitants internacionals.
Llegat per no caure en l’oblit
Durant l’acte d’inauguració, que va coincidir amb el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va subratllar que aquesta ruta és clau per entendre que “la democràcia no ha estat regalada i cal defensar-la cada dia”.
Un dels moments més emotius de la posada en marxa del projecte va ser el testimoni de Joan Pacheco, un gironí de 95 anys que va recordar com, amb només vuit anys, va haver de travessar aquests mateixos camins l’any 1939 acompanyat dels seus pares. Històries com la seva són les que la nova ruta vol preservar perquè no caiguin en l’oblit.
Cooperació europea i local
Aquesta fita ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els ajuntaments de la Vajol i de Morellàs i les Illes, encapçalats pels seus alcaldes, Joaquim Morillo i Jean Vila, corresponentment. El projecte s’integra dins la iniciativa europea EXILIS 1936-1946, finançada en un 65% pel programa Interreg-POCTEFA, que aposta per la cultura i el desenvolupament territorial com a eines de cohesió a banda i banda dels Pirineus.
