Les carreteres sinuoses més enllà de Palafrugell es camuflen entre camps d’arròs i masies empordaneses. Però és del tot cert que a prop dels arrossars de Pals s’hi respira un aire diferent durant l’època estival. A Ràdio Capital vam visitar els camps d’arròs de L’Estany de Pals per entendre la rellevància que té aquest paisatge a nivell econòmic i biològic per un municipi com aquest.
El propietari de L’Estany de Pals i president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, explica que fa cinc generacions que la seva família treballa als arrossars. “Per mi va ser un pas clau i alhora complicat dedicar-me completament a cultivar l’arròs”, admet Grassot, però està orgullós del paisatge que envolta Pals. Concretament, la seva generació ha estat la primera de la família que ha decidit fer tot el cicle complet de producció de l’arròs: “nosaltres el cultivem, el collim, l’assequem, l’elaborem, l’envasem i, finalment, el venem”. Aquest és un canvi important respecte al què feien les anteriors generacions de pagesos.
Una altra de les diferències respecte als avantpassats de L’Estany de Pals, Albert Grassot reconeix que els processos s’han acabat mecanitzant cada cop més. I també destaca les diferents varietats d’arròs que es poden trobar avui dia: l’arròs Baronet, el Koshihikari, el Luna, el Carnaroli, l’Integral, el Bahia, l’Akita Komachi i el Bomba. “Separar totes aquestes tipologies d’arròs a l’hora de cultivar-les és una feinada”, admet Grassot.
L’arròs de Pals i el seu valor
I tot i que des dels primers cultius d’arròs a Pals, les maneres de fer i produir han canviat, les particularitats de l’arròs de Pals es mantenen. Albert Grassot explica que el cultiu es troba en una zona on s’adapta bé, tot i que es troba al límit del que és meteorològicament òptim per aquest conreu. “Això ens dona una qualitat única amb l’arròs de Pals”, explica Albert Grassot. A part, l’aigua del riu Ter i el vent de Tramuntana aporten encara més qualitat al gra d’arròs.
Una altra de les particularitats que té l’arròs de Pals és que es cultiva dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Això li dona valor al paisatge que envolta el municipi de Pals: “als arrossars hi ha un gran tipus d’espècies d’aus i insectes que fan servir aquest paisatge”.
Canvis i sequera
El procés de cultiu de l’arròs s’allarga durant set mesos al camp. Hi ha varietats, tal com apunta Grassot, que només necessiten sis mesos per créixer. Abans de plantar, però, cal preparar la terra i posar-la a punt, es planta l’arròs i al cap de sis o set mesos es cull i s’asseca. L’època de sembra de l’arròs és a l’abril i s’acaba collint entre els mesos de setembre i octubre. Després de collir-lo, cal assecar el conreu (de manera natural o artificial) i moldre’l. “Tot i que no el molem, sinó que el què fem és pelar-lo, polir-lo, triar-lo i envasar-lo”, explica Grassot.
I tot i que l’arròs és un cereal, és un tipus de conreu que necessita mantenir inundat el camp per poder sobreviure. Aquesta característica ha estat complicada en els darrers anys a causa de la sequera. Albert Grassot apunta que un dels reptes que cal afrontar des de l’administració és ser conscients que cal preservar aquests tipus de conreus més enllà de la sequera. Per això, demana que es compleixin les promeses que es van fer al llarg d’aquests anys.
Un altre dels reptes de la pagesia del país és l’excessiva burocràcia que s’ha de fer. “Demanem que l’administració es posi una mica del nostre costat”, reconeix Grassot. Si s’aconsegueix aquesta col·laboració i la germanor dins el sector Albert Grassot creu que l’adaptació al canvi de clima que s’està produint a la zona i la preservació d’aquestes 1.000 hectàrees de conreu que conformen el mapa dels camps d’arròs de Pals arribaran a bon port.
L’arribada del turisme
“La gent ja no menja únicament, sinó que vol conèixer el producte que es menja”, admet Grassot. Per això, cada cop hi ha més persones que volen conèixer la història que s’amaga darrere l’arròs de Pals. I l’Estany de Pals actualment està treballant en un projecte per donar a conèixer les feines dels pagesos i el procés de producció de l’arròs.
Aquest producte, tal com reconeix Grassot, conviu amb una tradició i una innovació culinària gràcies a projectes com la Cuina de l’Empordanet. Per això, des del seu molí d’arròs col·laboren amb el sector gastronòmic per poder promoure aquest producte únic de l’Empordà.
I quan passen els primers ciclistes del matí entre els camps d’arròs ens acomiadem de l’Albert Grassot que veu com acaben de fer la darrera estirada els conreus d’arròs de Pals.
