Començaré amb una pregunta, si ara mateix us digués quin creieu que és el principal problema que la ciutadania de Catalunya identifica quin diríeu?
Malauradament, la majoria de la gent identificaria la migració com un dels problemes que creu principals. Doncs bé, avui vinc a parlar d’una cosa que en ciències polítiques es diu control d’agenda política i mediàtica, i que a nosaltres ens sonarà rere el nom de relat polític. En aquest sentit però, en comptes de fer un exercici d’abstracció, ho faré a través d’un exercici pràctic. Concretament amb dades del Centre d’estudis d’opinió, en el segon baròmetre del 2025.
El que diuen les dades és que la principal preocupació de la població és l’habitatge. No la migració. Però algú pot dir, ja però deu ser la segona, doncs no, en aquest cas, i veiem un segon problema: la insatisfacció política. I finalment, i aquí sí, en un tercer lloc, però a més de la meitat del percentatge registrat per part de la primera problemàtica, hi trobem la migració.
Però què més diuen les dades? Si mirem les dades segons edat. Veiem com una altra vegada, i en línia amb el que esmentàvem abans. No hi ha cap de les franges d’edat que tingui la migració com a problema més important. De fet, només en el cas de les persones de 18-24 anys la preocupació de la migració supera el 9% dels enquestats. Però quan obres la televisió, les xarxes socials, o fins i tot els debats, veiem com el marc discursiu sempre és repetir com de preocupada està la gent amb la migració.
Però seguim. Anem a entendre una mica més aquests resultats. Què passa si de cop i volta, separem les dades segons quin partit polític el ciutadà té simpatia. Doncs bé, només existeixen 2 partits en els que els seus simpatitzants considerin que la migració és el principal problema de Catalunya, i permeteu-me ser irònic, quina sorpresa, Vox i Aliança Catalana. Comenceu a veure per on vaig quan parlo de relat polític?
Un dels trets comuns del que veiem en les enquestes és com la insatisfacció política és un dels problemes principals en el nostre país. Si això li afegim la campanya agressiva que han fet partits d’extrema dreta com Aliança Catalana i Vox, i l’ajut per part de partits de dretes en assumir el seu relat, el que trobem és que els partits estan més preocupats per senyalar a veïns i veïns de les ciutats de Catalunya que no solucionar problemes reals de la gent.
Per tant, si us plau, menys racisme, i més polítiques d’habitatge.



