Els llums es van apagar, la gent va fer silenci, i es van sentir aquelles paraules que, des de feia mesos, molts dels que estàvem asseguts a les nostres respectives butaques, esperàvem amb gran desig i il·lusió: senyores i senyors, l’espectacle està a punt de començar…
En efecte, desprès de mesos d’espera, divendres vaig poder tornar a gaudir d’una de les meves passions, el teatre. Però aquest cop, tornar a gaudir d’un espectacle, significava molt més. El retorn significava en si mateix una protesta activa, un reclam cap a les institucions perquè d’una vegada per totes, s’entengui que la cultura, lluny de ser un simple entreteniment, és moltes altres coses. És un sector professional, és un element bàsic per a la construcció d’una societat crítica, és un component de reflexió i creació, un espai col·laboratiu i de construcció de comunitat.
La cultura capitalista ens ha fet centrar, i si se’m permet, obsessionar, en la productivitat, tot allò que no generi un producte, no interessa, o més ben dit, se’l qualifica com a un privilegi al qual en determinats moments, no són necessaris. Doncs bé, tal com Els Joglars, la mítica formació teatral catalana, ens va ensenyar, el Teatre, com la cultura en general, és un element de transformació essencial, per tant, la cultura en un moment com el que vivim, lluny de quedar en un segon terme, hauria de ser una aposta de país.
