Els primers mapes que es van fer específicament de l’Empordà daten del segle XVI i són molt diferents dels d’avui en dia: per què? Per quina raó hi apareixen alguns municipis i altres no? Què va provocar que canviessin? De tot això n’hem parlat amb l’historiador baix-empordanès Gabriel Martín.
Martín apunta que un dels mapes més antics del Baix Empordà és del segle XVI. Tot i això, la comarca també apareix representada en atles més antics, com aquest del segle XV que trobareu a continuació.Els mapes d’aquesta època eren bàsics i, normalment, tenien molts errors i confusions. Martín apunta que això es deu a que els cartògrafs de llavors no coneixien el terreny, sinó que rebien la informació de viatgers. Així doncs, era molt difícil que el mapa fos realista.
Reproductor d'àudioGaleria d’imatges. Feu clic en una fotografia per ampliar-la.
En aquests primers mapes no hi apareixen gaires topònims. Els que sí hi apareixen sovint, però, són el de Roses, Sant Feliu de Guíxols i, sobretot, Palamós. Això ens permet saber que eren llocs importants i més coneguts pels viatgers i comerciants.
Gabriel Martín explica que Palamós era especialment rellevant perquè era un port natural situat a només una jornada amb vaixell de Barcelona. Això afavoria que hi passessin molts viatgers que anaven o venien d’Itàlia i, a la vegada, que se’n fessin molts més mapes respecte la resta del Baix Empordà.
Reproductor d'àudio
L’historiador apunta que sobretot després del Renaixement és quan es produeix un canvi i els cartògrafs comencen a viatjar i a conèixer realment el terreny. A part d’això també es comença a utilitzar l’impremta i els gravats cartogràfics per elaborar mapes.
Però quan realment hi ha un salt pel que fa al nivell de detall dels mapes, és entre els segles XVII i XVIII. Un salt que es produeix gràcies a la figura dels cartògrafs militars. Gabriel Martín explica que es feien mapes molt més detallats com a eina de control del territori.
Reproductor d'àudioAixò és el que fa que a partir d’aquella època es treballi més l’interior de la comarca, que fins llavors tenia poc protagonisme.
Finalment, l’últim canvi important es va produir als segles XVIII i XIX. Amb la Il·lustració també hi va començar a haver un interès científic per la cartografia, i això va permetre acabar de desenvolupar als mapes.
Així doncs, un recorregut molt mercat pel comerç, el mar, i el militarisme per arribar, finalment, a la ciència.
