Michel Walzer, un dels teoric polítics més importants d’Estats Units, apuntava com la societat actual està basada amb el valors liberals, i com a tal, el nucli de les nostres civilitzacions és l’individu.
D’aquesta manera doncs, l’organització individualista del món liberal actual, tal i com l’activista afroamericana Angela Davis comentava, a provocat que actuacions de caràcter comunitari com els moviments socials s’hagin convertit en un exemple més d’individualisme i per tant, s’ha buscat intensionadament un líder. D’aquesta manera, Angela Davis argumenta casos tant coneguts com Nelson Mandela o el cas de Martin Luther King, amb el qual tots estem familiaritzats.
El fet però, i sense treure-li rellevancia ambdues figures, és que d’ambdos personatges coneixem les seves actuacions a títol personal, però en cap cas es coneix els moviments que existien redera aquella persona, i que tal i com deia el mateix Nelson Mandela, tenien més rellevancia que no ell mateix. En aquest sentit, no es tracta de desvaloritzar el treball de les persones, ni voler desacreditar-los, però sí, posar en valor la xarxa social creada, la solidaritat existent, i la lluita conjunta davant del que ha estat una injusticia social.
Aquestes pinzellades de reflexió són causa i fruit d’una conversa de bar entre dos joves discutint sobre el que segurament ha estat un dels moviments socials més importants de la última década en el nostra país, la independència de Catalunya. En aquest sentit es discutia quin ha estat el pes específic dels nostres representats electes, i quina ha estat el pes de la movilització.
Segurament sobre aquest aspecte hi haurà opinions varies i sense cap dubte, totes, seran legitimies, però crec, que en un moment en el que ens toca replantejar-nos-ho tot, aquest aspecte n’és un de molt important. El valor del moviment social i la constant búsqueda de lideratges heroics en el conjunt de la nostra societat.
