22.6 C
Pals
Dissabte, 5 juliol 2025
- Publicitat -

Lídia de Cadaqués: La Ben Plantada que no va ser

Lídia Noguer Sabà, més coneguda com la Lídia de Cadaqués, és una figura enigmàtica que ha captivat la imaginació d’artistes i escriptors al llarg del segle XX. Fill de la bruixa coneguda com “la Sabana”, Lídia es va guanyar una reputació peculiar com a venedora de peix i dispesera a Cadaqués. Però el seu nom va passar a la història per la seva obsessió amb Eugeni d’Ors i la seva creença que era la personificació de Teresa, la Ben Plantada, el símbol de la perfecció femenina segons la visió noucentista d’Ors.

Lídia va conèixer d’Ors l’any 1904, quan aquest es va hostatjar a casa seva durant una temporada. Des d’aquell moment, ella va creure que les glosses que d’Ors publicava a La Veu de Catalunya estaven dedicades a ella. Aquesta obsessió va marcar la seva vida fins a la seva mort, l’any 1946. No només va interpretar els textos d’Ors com missatges personals, sinó que va recitar fragments sencers de La Ben Plantada mentre venia peix a la platja. Per a Lídia, la mel (la seva passió per d’Ors) era més dolça que la sang (els seus fills, que van acabar en un manicomi).

Lídia també va captivar Salvador Dalí, qui la va descriure com una de les ments més paranoiques que havia conegut. De fet, Dalí va comprar la barraca de Portlligat a Lídia, que acabaria convertint-se en la seva residència definitiva. García Lorca, per la seva banda, va descriure la bogeria de Lídia com una “bogeria humida i plàstica”.

Monument a la Lídia de Cadaqués, de Ramon Moscardó, a la riba Pitxot
Monument a la Lídia de Cadaqués, de Ramon Moscardó, a la riba Pitxot

A la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, Lídia de Cadaqués és ressuscitada per l’Esperit de l’Empordà per ajudar en una missió surrealista: capturar Salvador Dalí en una dimensió quàntica. En aquest capítol final, Lídia, juntament amb el Sabater d’Ordis, és un dels personatges clau per comprendre la màgia i el caos de l’univers empordanès. Amb la seva personalitat excèntrica i el seu vincle amb Dalí i d’Ors, Lídia aporta un toc d’humor i misticisme a la història.

La Lídia de Cadaqués, que va passar gran part de la seva vida sentint-se ignorada pel seu estimat Eugeni d’Ors, troba en aquesta ficció una nova oportunitat de brillar. En vida, va ser vista com una boja; a la ficció, es converteix en una figura essencial per mantenir l’equilibri de l’Empordà còsmic. Aquest retrat, que barreja realitat i fantasia, és un homenatge a una dona que, tot i la seva marginalitat, va deixar una empremta inesborrable en l’imaginari col·lectiu.

Amb aquest capítol, Ui, si aixequés el cap tanca amb elegància una història que posa en relleu el caràcter surrealista de l’Empordà, on personatges reals i mítics es barregen per crear un univers únic. Lídia de Cadaqués, la Ben Plantada que mai va ser, es converteix així en un símbol de la perseverança i l’obsessió.

Ràdio Capital
Ràdio Capitalhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Les entranyes d’un festival: radiografia del Porta Ferrada, Ítaca i Peralada

Quan les nits s’allarguen i s’acosta el bon temps,...

El bloqueig de la Llei de Costes a Platja d’Aro: més de 850 habitatges en l’aire des de fa més de 6 anys

Més de 850 habitatges a Platja d’Aro estan atrapats en un buit legal per la no publicació d’una ordre ministerial clau. La Llei de Costes els considera domini públic, fet que impedeix vendre, heretar o hipotecar. Veïns, Ajuntament i diputats reclamen una solució urgent per restablir la seguretat jurídica i els drets dels afectats.

Quan la Costa Brava va esquivar la central nuclear de Pals

El 1965, Espanya i França van projectar una central nuclear a la platja de Pals. Defensada per Josep Pla i rebutjada pels empresaris turístics, la proposta va provocar un intens debat. La pressió local i política va fer traslladar el projecte a Vandellòs. Avui, Pals conserva el seu paisatge verge, símbol d’una victòria per la preservació del territori.

Els joves de Verges es preparen per formar part de La Processó i la Dansa de la Mort

La llum de Verges es transforma pocs dies abans de la celebració de La Processó i la Dansa de la Mort. Seran més de 500 actors els que participaran en els actes del proper dijous 17 d'abril. Entre aquests participants hi ha joves que assumeixen el paper de l'Àngel, dels manages o dels saltadors de la Dansa de la Mort.