David Robert Mitchell es va fer un nom amb It Follows, una de les millors pel·lícules de terror dels últims 10 anys. Mitchell imitava a Carpenter en el que era tot un homenatge a l’estil amb què el mestre va filmar La noche de Halloween el 1978. La seva segona pel·lícula era molt esperada i ha sorprès a tothom.
Mitchell es desmarca de fer una pel·lícula de terror, però no de fer un homenatge a un altre mestre del cinema. En aquesta ocasió és Alfred Hitchcock, però no només del director de La ventana indiscreta beu la pel·lícula, altres com Orson Wells i David Lynch també són fonts d’inspiració per a Mitchell. I si la barreja no fos prou, hi sumem elements de la cultura pop com els còmics, els fanzines, els videojocs i la música.
Andrew Garfield interpreta a un ni-ni que li queda poc perquè el facin fora de casa per no pagar el lloguer, però que tampoc mostra una excessiva preocupació. En la seva vida ociosa es dedicarà a descobrir el misteri que envolta a una de les seves veïnes, de la qual en sent una forta atracció sexual, que s’ha mudat de matinada sense deixar cap rastre del seu destí. La seva obsessió anirà creixent i això en conduirà a viure la història més surrealista i a conèixer als individus més estranys de la seva vida.
La ciutat de Los Ángeles és un personatge més de la pel·lícula i busca, a través d’ella, fer un repàs a la història del cinema i a alguns dels seus referents. En certa manera ens retrotrau al Los Ángeles de La La Land.
Andrew Garfield, qui ensenya el cul cada vegada que pot a la pel·lícula, fa una interpretació magnífica en el paper d’un personatge absolutament extravagant.
La pel·lícula ens regala una escena que no oblidarem, i que directament és una de les millors escenes que veurem en el cinema aquesta temprada, em refereixo a la trobada del protagonista amb el compositor. Un moment magistral i absolutament brillant del qual no us vull explicar res, només que la veieu.
Lo que esconde Silver Lake va ser una de les millors pel·lícules que vàrem veure al Festival de Sitges d’aquest any i ha esdevingut una pel·lícula de culte només néixer. La darrera pel·lícula de David Robert Mitchell vindria a ser un Vértigo de la generació Marvel, Nirvana i Nintendo que lliga amb l’absurd de les teories de la conspiració. Estem davant una proposta rara i única que captivarà i serà odiada a parts iguals. Jo sóc del grup dels captivats i no puc fer res més que recomanar-la amb molta efusivitat.
- Publicitat -
