La revetlla de Sant Joan és una de les celebracions més arrelades als territoris de parla catalana. Cada 23 de juny, fogueres, petards, música, sopars populars i coques marquen una nit que anuncia l’arribada de l’estiu. La festa cristiana commemora el naixement de sant Joan Baptista, però bona part dels seus rituals provenen de celebracions molt anteriors relacionades amb el solstici i els cicles de la natura.
Les societats agrícoles europees celebraven el moment de l’any en què el dia assolia la màxima durada. A partir del solstici, que té lloc habitualment entre el 20 i el 21 de juny, les hores de llum comencen a disminuir. Moltes comunitats encenien grans focs per reforçar simbòlicament el sol, protegir les collites i purificar persones, animals i habitatges. Saltar les flames, cremar objectes vells o recollir plantes abans de l’alba formava part d’un univers de creences que atribuïa a aquella nit propietats extraordinàries.
Amb l’expansió del cristianisme, aquestes pràctiques es van integrar en el calendari religiós. La celebració es va associar a sant Joan Baptista i es va fixar el 24 de juny, sis mesos abans de Nadal. La vigília va conservar el protagonisme del foc i hi va incorporar processons, balls i àpats col·lectius. A Catalunya, la revetlla va adquirir una forta dimensió comunitària: els veïns recollien fustes i mobles vells, construïen fogueres als carrers i compartien la nit al voltant de les flames.
La coca de Sant Joan, elaborada habitualment amb fruita confitada, pinyons, crema o llardons, és un altre dels elements característics de la festa. Els petards i els focs artificials, incorporats amb el pas del temps, han reforçat el caràcter sorollós de la celebració i la idea del foc com a element protector.
La Flama del Canigó, un foc de germanor
La Flama del Canigó és una tradició contemporània que va donar un nou significat col·lectiu a les fogueres de Sant Joan. El seu origen se situa a la Catalunya Nord. El 1955, l’excursionista Francesc Pujade va encendre un foc al cim del Canigó, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer. El 1963, juntament amb Joan Iglesias i el Cercle de Joves de Perpinyà, va impulsar la baixada del foc per encendre les fogueres del Rosselló, la vall del Tet i el Vallespir.
El 1966, la Flama va travessar per primera vegada la frontera administrativa pel coll d’Ares, en un acte de germanor entre catalans dels dos vessants dels Pirineus. El foc es conserva durant l’any al Castellet de Perpinyà i, la nit del 22 al 23 de juny, es porta al cim per renovar-lo. Des d’allà, equips de voluntaris el distribueixen per pobles i ciutats. La Flama simbolitza la continuïtat de la cultura catalana, la germanor i la unitat dels territoris de parla catalana.
Aquest 2026, la Flama arribarà a quinze pobles i nuclis del Baix Empordà: Ultramort, la Pera, Cassà de Pelràs, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Begur, Jafre, Sant Sadurní de l’Heura, Sant Feliu de Guíxols, la Tallada d’Empordà, Verges, Bellcaire d’Empordà, l’Estartit, Torroella de Montgrí i Pals. Les rebudes inclouran cercaviles, lectures del manifest, actuacions populars i l’encesa de les fogueres.
