Ja fa uns mesos que l’escriptora i periodista, Mar Camps, va publicar la seva novel·la Sense mans pel camí fondo, de l’editorial Grup Gavarres. Una obra on es qüestiona la identitat d’un mateix, els records i l’arrelament a un territori. Del llibre n’hem volgut parlar a Ràdio Capital amb la seva autora.
La novel·la comença amb la seva protagonista, la Júlia, que voreja la trentena i que està insatisfeta amb la seva vida al poble. Viu en un municipi fictici, Valltorta, al peu de les Gavarres, però que s’inspira en municipis ben coneguts per l’autora. “La Júlia és una persona que se sent perduda”, admet Mar Camps. Fins que un dia, pujant les escales del carrer Doctor Oliva i Prat de Girona, veu un gos que dona voltes sobre si mateix i no sap on ni com jeure. Una analogia perfecta del sentiment que remou les entranyes de la Júlia.
Tot i l’arrelament a aquest municipi, la Júlia vol desvincular-se del què li pesa en aquest petit poble i marxar. Per això, ho deixa tot per anar a Calàbria, al sud d’Itàlia, una terra de contrastos i de migració. Mar Camps explica que part del llibre sorgeix de l’experiència pròpia, per això, centra l’acció en aquest petit racó del Mediterrani, marcat per les màfies i els migrants que creuen el mar.
“Spaesata, en italià fa referència a una persona que no té poble o país i, alhora, per dir que una persona està desorientada”, explica Mar Camps. Al llibre es reflexiona sobre aquesta falta d’orientació per part de la protagonista, però també de la incertesa davant el procés migratori. La Júlia, que treballa com a voluntària amb persones refugiades, es troba perduda en un lloc ple de contrastos migratoris.
Els contrastos de la migració
Aquest procés migratori acaba xocant contra la frivolitat europea: “Com a europeus podem viatjar on ens doni la gana, però hi ha gent que no té aquesta llibertat per moure’s”, explica Camps. L’autora, que compta amb un màster de Periodisme Internacional, explica el periple que han de fer aquests migrants per poder arribar a les costes europees del Mediterrani per ser traslladats, llavors, en centres d’internament com els que hi ha al sud d’Itàlia. “T’acabes preguntant si realment val la pena tot aquest viatge, tot i que com a europeus no ho podem jutjar”, explica l’autora.
Mar Camps, però, vol que el llibre sigui un viatge literari i “no un pamflet” per reflectir el pensament cap a aquest tipus de moviments migratoris. “Volia parlar d’aquestes persones migrants des de la màxima sensibilitat i respecte”, afegeix.
I tot i que la màfia també hi és present a la zona de Calàbria, Mar Camps creu que cal ser curós i intentar “no estigmatitzar més del compte” aquest territori. Per això, creu que “cal tenir certa sensibilitat i rigorositat per parlar d’aquest tema”.
El procés reposat d’escriure
“He estat des del 2021 escrivint el llibre i no el vaig acabar fins a finals del 2024”, admet Mar Camps. L’autora, que escriu des de l’adolescència, va començar a publicar el que escrivia a Instagram de manera puntual. Admet que aquest procés, i en veure que al públic li agradava el que escrivia, li va servir per “combatre aquesta por escènica” d’escriure i publicar un llibre.
Mar Camps va haver de posar punt final després d’aquests tres anys d’escriptura. “Perfecte”, admet l’autora, “fins que no aconseguís aquest resultat no volia deixar anar el llibre. Però descobreixo que perfecte, etimològicament, no vol dir que una cosa estigui molt ben feta, sinó que fa referència a una cosa acabada”.
I tot i que deixar el llibre no va ser senzill, reconeix que ara se sent satisfeta del resultat. “He trobat el meu to”, admet, “que abans no sabia reconèixer”.
Dels records i del llenguatge
“Per a mi el llenguatge és un 50% de la història”, remarca Camps. A més, i aprofitant que Valltorta s’inspira en els pobles als peus de les Gavarres, també reivindica el llenguatge “que es parla en aquesta zona”. Un llenguatge que, inevitablement acaba transportant la protagonista a aquest sentiment de nostàlgia sobre el qual també se n’extreu una reflexió.
I a part del llenguatge, la història, tal com dèiem, explora vivències de la mateixa autora. “De grans temes, que n’hi ha dos o tres, ja s’ha escrit”, per això, Mar Camps posa en valor la quotidianitat i la vida diària.
