30.3 C
Pals
Dissabte, 9 agost 2025
- Publicitat -

Membres de la nova plataforma ‘Mobilitzem la llera’ tallen la C-66 a Bordils per protestar contra el projecte Julià

Els manifestants demanen "aturar el macroparc" fotovoltaic i aposten per un sistema de renovables "sostenible"

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img

Una cinquantena de membres de la nova plataforma veïnal ‘Mobilitzem la llera’ -que inclou veïns de nou municipis del Gironès i el Pla de l’Estany- han tallat la C-66 entre Bordils i Celrà en protesta pel projecte Julià. Un projecte que contempla la instal·lació de plaques fotovoltaiques i que preveu una potència de 52 MW, a més de la construcció d’una infraestructura elèctrica associada. Tot i que la plataforma ha fet la seva primera acció aquest divendres, els veïns fa temps que rebutgen aquest “macroparc” i demanen que s’aturi. “Sí a les renovables, però les volem com toca amb alternatives vàlides”, assenyala en Francisco Lifante, membre de l’entitat. La protesta ha obligat els Mossos a tallar temporalment el tram entre Bordils i Celrà.

Sorpresa entre els conductors que circulaven per la C-66 i que anaven o venien cap a la Costa Brava des de Girona. A les sis de la tarda una cinquantena de persones amb pancartes contra el projecte Julià han ocupat la calçada per reclamar que s’aturi aquest “macroparc que trinxa el territori” i que afecta sis municipis del Gironès, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià i tres del Pla de l’Estany, Viladesens, Cornellà del Terri i Vilademuls.

Diversos veïns d’aquests municipis han posat en marxa una entitat per canalitzar un malestar que fa temps que dura, quan van saber que el fons d’inversió Atenea Capital Investments S.L, pretenia posar en marxa aquest projecte i que preveu la instal·lació de 75.000 plaques solars en camps de conreu.

Aquest divendres han protestat per reclamar que s’aturi i que es faci cas a les al·legacions, tant dels veïns particulars com dels mateixos ajuntaments que “van de la mà” dels afectats. En Francisco Lifante és membre de l’entitat i explica que no estan “ni de bon tros” en contra de l’energia renovable, però a través d’un projecte d’aquestes característiques.

En aquest sentit, Lifante recorda que hi ha consistoris coom Cervià de Ter o Sant Jordi Desvalls que tenen propostes alternatives “molt interessants” i que no comporten projectes tan grans com el que pretén fer el fons Atenea. Per això han constituït aquesta nova plataforma com una forma de pressió per tal de frenar i avisar als polítics que “aquest no és el camí”.

Propietaris “enganyats”

Lifante també ha explicat que en bona part dels casos, els propietaris que van vendre el terreny per tal que es construís el macroparc se senten “enganyats” amb el projecte i alguns d’ells, fins i tot, han començat a fer al·legacions per evitar que tiri endavant. Posa d’exemple Sant Jordi Desvalls que va reunir els cinc propietaris que van signar i quan se’ls va explicar el projecte, quatre d’ells van reconèixer que no era el que s’esperaven.

De la resta de municipis, Lifante assenyala que no saben si els consistoris han parlat amb els propietaris, però dona per fet que la reacció serà similar, un cop els expliquin “què és el que volen fer”. El mes de juny, els alcaldes dels municipis afectats van demanar per carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, una reunió “urgent”, al·legant que el projecte s’ha fet sense cap concertació prèvia.

El parc fotovoltaic que projecta l’empresa privada Atenea Capital Investments SL s’ha batejat amb el nom de Julià i, si segueix endavant, tindrà 75.684 mòduls fotovoltaics, cadascun dels quals amb una potència de 665 Wp. En total, el complex tindrà una potència pic de 62,124 MWp, segons recull el document de l’estudi d’impacte ambiental de la planta.

Disposarà de quinze centres de transformació i evacuarà l’energia a través d’una línia de 132 kV. El seu traçat passarà soterrat al llarg d’1 quilòmetre i n’hi haurà 16 més d’aeris. Suposarà una inversió de més de 22 milions d’euros (MEUR)

En total, el complex ocuparà una superfície de 93,23 hectàrees repartida en quatre termes municipals: Cornellà del Terri, Vilademuls, Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter. De totes maneres, la línia de mitjana tensió que n’evacuarà l’energia també afectarà altres pobles: Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià.

- Publicitat -
- Publicitat -

La foscor i la manca d’obstacles visuals són dos punts clau per poder gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Les llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids es podran observar des del 17 de juliol i fins al 24 d’agost.

Altres notícies