La foscor i la manca d’obstacles visuals són dos punts clau per poder gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Imatge destacada cedida per Francesc Pruneda (Astroempordà).
Falten pocs dies perquè arribi Sant Llorenç (12 d’agost) i un dels fenòmens que arriba per aquesta època de l’any són, precisament les llàgrimes de Sant Llorenç. L’observador i impulsor d’Astroempordà, Francesc Pruneda, explica que aquest fenomen, que es coneix també pel nom de Perseids, és una pluja d’estrelles. És a dir, al cel nocturn es poden observar estels fugaços durant un període concret de l’any. “De pluges d’estrelles se’n poden veure en altres èpoques de l’any, però una de les més conegudes és la que té lloc durant Sant Llorenç”, admet Pruneda.
 

La pluja dels Perseids es pot veure, habitualment, des del 17 de juliol fins al 24 d’agost. Tot i això, i tal com explica Francesc Pruneda, l’activitat durant aquest període no és la mateixa. Normalment, els dies en què es poden veure més estels fugaços són les nits d’entre l’11 i el 12 d’agost o el 12 i 13 d’agost. Enguany, l’observador destaca que la nit del 12 al 13 serà millor que l’anterior, ja que la llum de la lluna serà menor- el dia 9 d’agost hi ha lluna plena-.  

L’observació d’aquest fenomen

L’estiu fa que sigui més agradable anar a veure aquestes llàgrimes de Sant Llorenç. Francesc Pruneda detalla que calen dues coses per poder veure aquests estels. El primer és trobar un lloc fosc i, el segon, que no tingui gaires obstacles visuals.  

Per tant, espais com les platges aïllades properes a la Gola del Ter, la platja del Castell de Palamós o un camp enmig de les Gavarres – sense oblidar que ens trobem en una època en què el risc d’incendi és elevat – són llocs ideals per poder veure aquesta pluja d’estrelles.  

El repte de la fotografia

Cada cop més hi ha un seguiment d’aquests fenòmens. Tot i això, la fotografia és un repte quan parlem de capturar estels fugaços. “D’entrada és molt probable que no n’arribis a fotografiar cap”, reconeix Francesc Pruneda. Hi ha diversos factors a tenir en compte quan es vol fotografiar un fenomen d’aquest tipus. El primer és saber cap a on apuntar, ja que en el cel nocturn no se sap ben bé on ni quan caurà un estel fugaç. A més, el temps d’exposició de la llum de l’estel és molt curt i és complicat poder-lo capturar amb la càmera.  

Per això, el consell de Francesc Pruneda és aconseguir una càmera amb un objectiu que abasti força (de 18, 20 o, com a màxim 30 mil·límetres). Llavors haurem d’apuntar al cel, amb una sensibilitat ISO baixa, i disparar uns quants segons per mirar de capturar la llum d’algun estel. Francesc Pruneda, reconeix, però, que el millor que es pot fer durant una pluja d’estels és gaudir del cel. 

Els fenòmens astronòmics que ens esperen

Les llàgrimes de Sant Llorenç són un fenomen habitual a l’estiu, però hi ha altres fets astronòmics que podrem viure durant els propers anys. Abans que acabi el 2025 hi haurà dues pluges d’estels més: el 17 de novembre i el 6 de desembre. Aquest 7 de setembre hi haurà un eclipsi de lluna del qual només en veurem el final. 

Ja el 12 d’agost del 2026 hi haurà un eclipsi de sol total que es veurà des de gran part d’Espanya. Posteriorment, el 2027 i el 2028 hi haurà més eclipsis de sol, però Francesc Pruneda admet que no seran tan impressionants com el de l’any que ve.  

Francesc Pruneda explica que cada cop més són les persones que s’animen a seguir i gaudir d’aquests fenòmens astronòmics. Afegeix, a més, que les xarxes socials han fet recuperar l’interès i la curiositat de la població general per aquest tipus de fenòmens. “Podríem dir que l’astronomia és una ciència que cau simpàtica”, acaba Pruneda. 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.