10.1 C
Pals
Diumenge, 31 maig 2020

Mirant a l’Orient

Fa pocs dies que el Reis Mags van repartir els regals a petits i no tan petits i van endolcir la nostra vida amb rialles, somriures tímids i avergonyits, espontanis, nerviosos, sonors, muts, i sobre tot, amb la il·lusió, pròpia o transmesa per contagi, dels que saben que viure és quelcom més que deixar passar els dies.

El Tió sembla que faci molt més que ens ha deixat, però no fa tant… Com any darrera any, no ha faltat a la seva cita amb els més petits i ha abrigat l’hivern amb uns càntics i uns onomatopeics “ohhh!!!” que encara ressonen i sonen a dins de tots. Que hi preguntin a Platja d’Aro que han tingut l’honor de tenir-ho més temps!!!

I el Pare Noel? Tot és màgic als nadals, i què hi ha més màgic que un simpàtic i afable home vestit de vermell i blanc (gràcies a la Coca-Cola, però això és una altra història) que reparteix regals muntat en un trineu volador tirat per rens que parlen i que tenen uns noms com Tro, Raig, Bromista, Cupido, Cometa, Alegre, Ballarí, Saltarí i que són liderats per Rudolf, el ren amb el nas vermell? Probablement res. Perquè no ens oblidem que Nadal és pura màgia o almenys, hauria de ser-ho. I ara i durant tot l’any, el més extraordinari és poder mirar a l’Orient i veure l’or que s’amaga darrera de cada sol, quan es despenja d’un bosc, d’una onada a l’horitzó, o s’amaga, qual fill entremaliat, darrera d’una muntanya; olorar l’encens que ens porta la nostra deessa Costa Brava en cada racó de cada poble o ciutat empordanesa. I sentir com la mirra ens recorda, amb el seu to roig, que la sang de moltes persones han fet bategar i fan bategar un paradís que ha de seguir sent-lo per la seva bellesa i per la seva gent empordanesa, de naixença, de pas o d’adopció. Així, doncs, quan ens allunyem de la màgia, simplement: mirem a l’Orient!!!

 

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios