La pagesa i viticultora de Mas Molla, Montse Molla, defensa que l’abandonament del món rural és una de les principals causes de la vulnerabilitat del massís de les Gavarres davant dels grans incendis. En una entrevista al programa especial sobre l’incendi al massís de les Gavarres, reclama menys burocràcia, més suport a la pagesia i una nova mirada sobre la gestió forestal.
Les Gavarres han tornat a posar sobre la taula un debat que fa anys que preocupa els professionals del territori: l’estat dels boscos, la manca de gestió forestal i la desaparició progressiva de la pagesia. En una entrevista concedida al programa especial sobre l’incendi al massís de les Gavarres, la pagesa i viticultora de Mas Molla, Montse Molla, ha expressat amb contundència la preocupació del sector davant d’un incendi que ha afectat més de 2.300 hectàrees.
«Sabíem que un dia passaria»
Molla admet que la situació ha estat emocionalment molt dura. «Portes tota la vida treballant aquí i quan veus que tot el que tens pot desaparèixer, tens una sensació d’impotència, ràbia i tristesa», explica.
Però assegura que el problema va molt més enllà de l’origen concret del foc. Segons ella, l’incendi és la conseqüència d’un model territorial que ha abandonat els boscos i les activitats que històricament els mantenien vius. «El problema no és una espurna. El problema és que les Gavarres estan abandonades.»
El bosc com a recurs i no com un problema
La viticultora defensa que els boscos han deixat de ser un espai productiu. Recorda que antigament hi havia carboners, explotacions forestals, pastors i pagesos que vivien dels recursos naturals. «No s’ha de gestionar el bosc, s’hi ha de viure», afirma.
Per a Molla, la desaparició d’aquests oficis ha provocat una acumulació constant de combustible forestal. Branques, arbres morts i vegetació sense manteniment es converteixen en un factor determinant quan arriba un incendi de grans dimensions.
També denuncia que moltes antigues explotacions agrícoles han desaparegut i han estat substituïdes per segones residències o activitats turístiques que no mantenen el territori.
Una de les idees centrals del seu discurs és el paper que tenen els conreus en la prevenció dels incendis. «L’agricultura sempre ha estat el para-xocs de les zones habitades.»
Explica que tradicionalment els masos mantenien espais cultivats al seu voltant que actuaven com a barreres naturals davant del foc. Aquesta cultura del territori, assegura, s’ha anat perdent amb el temps. Per això reivindica la funció ambiental de la pagesia més enllà de la producció alimentària. «Som biodiversitat. Som paisatge. Som alimentació. L’agricultura és molt més que produir.»
Els efectes de la burocràcia
La pagesa també es mostra especialment crítica amb les regulacions administratives que, segons ella, dificulten el treball al territori. Considera que les administracions imposen limitacions excessives sobre activitats quotidianes relacionades amb la gestió de finques i boscos. Denuncia que sovint els propietaris rurals tenen dificultats per retirar arbres, mantenir marges o fer actuacions preventives.
«Hi ha una excessiva regulació feta des dels despatxos i una gran desconnexió amb la realitat del territori.» Per aquest motiu reclama que les administracions escoltin més les persones que viuen i treballen al camp abans de legislar.
Els efectes del canvi climàtic
Molla alerta dels efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic. Explica que les temperatures extremes són cada vegada més freqüents i que els cicles agrícoles han canviat notablement.
Com a exemple, assegura que les veremes s’han avançat diverses setmanes en pocs anys. «Hem passat de veremar al setembre a fer-ho a finals d’agost.» També observa modificacions en els règims de vent, períodes més llargs de sequera i un augment de l’estrès hídric als conreus.
