El proppassat 10 de gener el govern francès va enunciar un projecte de llei on es preveu que l’edat de jubilació augmenti progressivament tres mesos cada any fins arribar l’any 2030 als 64 anys i allarga la cotització fins els 43 anys. Una reforma que estarà en debat aquest mes en el Parlament francés. Actualment l’edat legal és entre 60 i 62 anys depenent de l’any de naixement i els anys de cotització complerts .
Aquest canvi ha provocat que avui mateix, 19 de gener, els sindicats hagin convocat concentracions i mobilitzacions a França entenent que és un tema de regressió social. Parlen d’un atropellament dels drets dels treballadors i treballadores. Veurem si la força del carrer fa moure les negociacions.
Aquí, amb la llei del govern estatal i les darreres reformes, l’edat ordinària de jubilació ha quedat establerta als 67 anys, de manera progressiva any a any, fins el 2027.
Si enlloc de pensions parlem de Salari mínim . A França és 1646 € i a l’estat espanyol és de 1082 euros.
I així podríem anar analitzant i fent comparacions, no només de treball, sinó de qualsevol tema i demostraríem que hi ha desigualtats clares d’una banda a l’altre dels Pirineus.
Avui , que una cimera entre els dos estat es porta a terme a Catalunya ,crec que som molts i moltes els que hi voldríem afegir temes per debatre ,que ens afecten directament a tota la ciutadania .
I des de l’ Empordà, com a mínim, segur que voldríem reivindicar l’obertura de tots els passos fronters com el d’Espolla i Banyuls de la Marenda entre l’ Alt Empordà i el Rosselló o el coll de la Manrella entre l’ Alt Empordà i el Vallespir. No té cap sentit tenir tancats passos fronterers en un espai Schengen ,en ple SXXI de llibertat de moviments .
Els empordanesos que avui van a Barcelona per reivindicar que l’ Amnistia i l’ Autodeterminació continuen sent prioritaris per un 80 % de la ciutadania catalana i que res s’ha acabat, poden afegir-hi doncs, molts altres motius per manifestar-se davant els dos mandataris de la cimera
