Última pel·lícula de Jaume Balagueró que va ser presentada a Sitges i que, a criteri meu, és la seva pitjor pel·lícula. Musa és una adaptació de La dama número trece, la novel·la de José Carlos Somoza.
Després del suïcidi de la seva xicota, el professor Samuel Solomon té un malson recurrent en què una dona és assassinada. Aquella mateixa dona és trobada morta en idèntiques circumstàncies a les del somni. Quan Samuel conegui Rachel, una jove que assegura haver somiat el mateix assassinat, tots dos faran l’impossible per esbrinar la identitat de la misteriosa dona.
Musa entra en una espiral de despropòsits a causa d’un guió encara més terrible del que ja acostumen les pel·lícules de Balagueró. A la pèssima història li hem de sumar unes interpretacions molt dolentes, fins i tot la de Christopher Lloyd, que té un petit paper a la pel·lícula. Fa pena veure el malament que l’aprofita Balagueró. També hi trobarem Elliot Cowan i Franka Potente.
Una absoluta pèrdua de temps.
Després del suïcidi de la seva xicota, el professor Samuel Solomon té un malson recurrent en què una dona és assassinada. Aquella mateixa dona és trobada morta en idèntiques circumstàncies a les del somni. Quan Samuel conegui Rachel, una jove que assegura haver somiat el mateix assassinat, tots dos faran l’impossible per esbrinar la identitat de la misteriosa dona.
Musa entra en una espiral de despropòsits a causa d’un guió encara més terrible del que ja acostumen les pel·lícules de Balagueró. A la pèssima història li hem de sumar unes interpretacions molt dolentes, fins i tot la de Christopher Lloyd, que té un petit paper a la pel·lícula. Fa pena veure el malament que l’aprofita Balagueró. També hi trobarem Elliot Cowan i Franka Potente.
Una absoluta pèrdua de temps.
- Publicitat -
