La música ha estat durant el confinament una de les grans medicines per la nostra ànima. L’hem trobar als balcons, trencant el silenci dels nostres carrers buits i ens ha omplert d’esperança. Músics grans i petits, petits i grans músics, ens han regalat les seves melodies per fer-nos sentir altres emocions que no siguin la por, l’angoixa o la incertesa. L’hem trobar a les xarxes socials, on artistes i oients ens hem oblidat per una estona que a partir d’ara tot és possible, o potser… res és impossible.
Música amb pocs recursos, tal com raja, música d’estar per casa, però així de real i autèntica, sense lluiments, però lluint tant que ha estat capaç de treure’ns sempre un somriure, o a vegades també alguna llàgrima. I hem trobat les nostres històries a les seves lletres, lletres que sembla que hagin estat escrites per nosaltres, lletres que ens donen coratge i força. I quan passin els anys i escoltem aquestes melodies, la música tornarà a fer de les seves, ens farà reviure aquests moments i no podrem evitar dir, … “No tot va anar bé però molts ens ens en vam ensortir”
