Fa ben poc vaig anar al Pallars, convidada pel Consell de les Valls d’Àneu. El paisatge, impressionant, despertava de la letargia nival i brollava aiga com no havia vist mai, de tot arreu, que confluïa i baixava amb força.
De manera similar a l’Empordà, la població local viu amb esquizofrènia els períodes d’efervescència turística, en una dicotomia amor-odi permanent, però la sensació és que allà, a sobre, l’isolament que creen les barreres naturals és molt més evident i tot està molt més lluny, i més inaccessible.
La conferència que vaig donar anava entre altres coses d’equitat d’accés al sistema sanitari, una cosa que aquella bona gent els és reconeixible per raons de distància. L’hospital més a prop està una hora i el següent més gran, terciari, l’Arnau de Vilanova, a dos.
El filòsof del Camerun Achille Mbembe, pensador expert en la violència colonial i el postcolonialisme ha bastit el corpus de la seca obra al voltant del concepte de necropolítica, que ell descriu com les polítiques neoliberals decideixen qui pot viure i qui pot morir en criteris econòmics, és a dir la que es fa segons els interessos del mercat i independentment de l’impacte que això pot tenir sobre la vida de les persones.
Si mirem críticament el que passa ara mateix al nostre voltant, veurem que no és una cosa abstracta.
La llei que va fer el govern d’Aznar dient que els migrants sense papers no podien utilitzar la salut pública i que per sort a casa nostra es va aplicar canviant impedir per limitar salvant vides – era necropolítica.
Aquell disbarat que va fer la Comunitat de Madrid durant les primeres onades de la pandèmia de la covid i que va ocasionar la mort de moltíssims ancians a les residències, era necropolítica.
Treure les vacunes obligatòries de la mainada com ha fet l’administració de Trump, és necropolitica.
I desenganyem-nos: avui en dia a Catalunya si ets dona, si no ets blanc, si ets pobre o si vius a Ribes de Freser, Port de la Selva, les Terres de l’Ebre o al Pallars en comptes d’a l’eixample de Barcelona, tens més probabilitat de morir-te i això, senyors i senyores, també és necropolítica.
