Ningú s’imaginava que el nou govern en minoria del socialista Juli Fernández a Palafrugell, estrenat ara tot just fa un mes, tindria tan poc recorregut. D’aquí a 11 dies, es votarà la moció de censura que han presentat quatre dels regidors de l’antiga CiU, i fins fa poc companys de govern de Fernández, i els 7 d’ERC. A través d’aquest instrument legal, que no s’havia fet servir mai al municipi des de la represa de la democràcia als Ajuntaments, el socialista perdrà l’alcaldia. El càrrec anirà a parar a mans del republicà Josep Piferrer, que l’ocuparà els dos anys que resten de mandat.
Més d’un va pensar que Albert Gómez s’havia equivocat i precipitat quan a finals de març va sortir del govern de Palafrugell argumentant les constants deslleialtats del seu soci socialista.
I evidentment va ser objecte de burla per part d’uns quants i de crítiques per part d’altres, inclosos alguns dels seus companys de partit. Albert Gómez ha demostrat ser més hàbil del que molts es pensaven. Quan la majoria, segurament entre ells Juli Fernández, ja donaven per fet que el PDeCAT acabaria el mandat en l’oposició, la situació ha donat un gir inesperat. No ha estat entrebanc la fins ara falta de sintonia entre Gómez i Piferrer, arran del fracàs del pacte sobiranista que els republicans s’esperaven a principis de mandat. En un temps rècord, els portaveus del PDeCAT i ERC no només han estat capaços de construir, de zero, ponts de diàleg, sinó que s’han posat d’acord per governar els dos anys que resten de mandat.
Aquests últims dies he sentit veus que es pregunten per què Juli Fernández, un gat vell de la política, no va saber preveure el que ha passat? O per què tampoc va cuidar millor al seu ara ja antic soci de govern? Tots sabem que les relacions de parella són complicades i que sense confiança i diàleg, no funcionen. Sigui o no un matrimoni de conveniència, com ja apunten alguns, el cert és que el tàndem format Piferrer i Gómez s’agafa la relació amb molta il·lusió i conscients que els fruits d’aquest nou projecte els recolliran a les urnes d’aquí a dos anys.
