24.1 C
Pals
Dilluns, 26 octubre 2020

“Notes On A Conditional Form”, de The 1975

El més llegit

Palafrugell és el municipi amb més classes confinades del Baix Empordà

Palafrugell té 19 grup en quarantena, seguit per Sant Feliu de Guíxols (7), Torroella de Montgrí (5) i la Bisbal d'Empordà (3).

Batuda de senglars a diversos municipis del Baix Empordà

Segons l'alcalde de Castell Platja d'Aro, suposen un risc, ja que poden provocar accidents de trànsit i, a més, destrossen zones públiques i privades.

Salut desmenteix que un casament sigui l’únic origen del rebrot de coronavirus a Palafrugell

Segons ha pogut saber Ràdio Capital, també cal situar l'origen dels brots en un partit de futbol, l'escola i l'entorn familiar

Toc de queda actiu al Baix Empordà: aquestes són les limitacions

El toc de queda està actiu al Baix Empordà des d'aquest diumenge a les 22 hores, i estarà vigent diàriament fins les 06 del matí
Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -

Després de gairebé una dècada de carrera, The 1975 s’han convertit per mèrits propis en una de les bandes més interessants del panorama del pop rock alternatiu del moment. Gràcies als seus constants canvis d’estètica i girs musicals, el grup ha aconseguit crear una llarga legió de fans a tot el món i presentar-se com un punt de referència per a molts artistes que tot just ara estan començant a treure el cap.

El treball de Matt Healy i la resta de membres de la banda ha estat reconegut en premis, sold outs i èxits discogràfics. Ara bé, al final del dia el que realment importa és la música, no? Així doncs, The 1975 ens presenta el seu disc més llarg fins al moment. Un disc que ha generat una gran expectació del públic per diversos retards de la data de llançament i molts senzills que han anat publicant a poc a poc.

“Notes On A Conditional Form és, com ja he mencionat, un disc llarg i complex, amb alts, molt alts, i baixos, molt baixos. Aquesta és, malauradament, la sensació que deixa l’àlbum a la primera escoltada.

Una primera escoltada que ja permet entreveure un dubte que a moltes persones, entre les que m’incloc, ha generat. Entre els 22 temes que conté “NOACF” n’hi ha uns quants que, parlant clar, sobren.

Això no treu, però, que “NOACF” inclogui grans, grans peces. El disc compta amb algunes de les millors cançons que la banda ha publicat fins al moment. La majoria, però, coincideixen amb els senzills que ja havíem pogut escoltar prèviament.

La cançó que obre pròpiament el disc, ‘People‘ és un tema cru, amb un missatge clar, que recorda als millors temps de bandes com Queens of the Stone Age. Un tema guitarrero que perfora els timpans de la manera més agradable possible i amb una tornada tremendament enganxosa.

Per altra banda, i amb un canvi d’estil radical, temes com The Birthday Party‘ o ‘Jesus Christ 2005 God Bless America aporten la senzillesa i la calma que necessita el disc per combatre la potència del tema anteriorment mencionat. Aquestes dues cançons presenten a un Matty Healy que gairebé xiuxiueja al micro i provoca un efecte més que interessant.

I cançons com If You Are Too Shy (Let Me Know)‘ tenen aquella energia funky disco que The 1975 saben crear tant i tan bé. A diferència d’altres cançons més genèriques de l’àlbum, aquesta és realment “catchy” i, amb força seguretat, es convertirà en un dels nous himnes de la banda.

Per últim, com a gran destacat del treball, hem de parlar de la meva debilitat: You & Me Together Song‘. És impossible no escoltar aquest tema i no recordar les sensacions que emetia el pop-punk de principis del 2000, un efecte nostàlgic més que eficient. Aquesta és, sens dubte, una de les millors cançons que la banda ha gestat fins avui dia.

Entre la setlist del disc, però, s’hi poden comptar quatre cançons purament instrumentals, atmosfèriques. Es pot entendre la funció d’aquests tipus de temes dins un disc, The 1975 ho porten fent amb tots els seus anteriors discs amb el tradicional primer tema The 1975′, i crec que és un bon moviment. En aquest cas, però, Healy i la resta s’haurien d’haver limitat a encabir-hi l’obertura i prou.

Per altra banda, hi ha una sèrie de cançons que realment aporten poc al conjunt del treball. Temes com Yeah I Know‘, ‘Playing On My Mind‘, ‘Bagsy Not In Yet o, fins i tot, el tema que tanca l’àlbum ‘Guys‘ evoquen l’estil de la banda al 100% però no acaben de generar “allò” que els germans grans del disc generen.

Menció especial a la no massa subtil referència al conegut tema de RadioheadExit (Music for a film)’ amb The End (Music For Cars)‘, una cançó clarament inferior a la peça de la banda de Thom Yorke.

Aquests tipus de cançons poden provocar efectes contradictoris. Per una banda, com ja he dit, són temes que sonen exactament com un s’espera que soni una cançó de The 1975, així que per a un seguidor acèrrim de la banda és una bona notícia. Però per a algú més exigent provocarà una sensació d’avorriment i de repetició innecessària.

Evidentment, jo no sóc ningú per a limitar la capacitat creativa de la banda, que ha quedat demostrat ser molt abundant. Però “NOACF” penso que és un clar exemple de sobresaturació musical, un d’aquells casos en què hauria valgut més la pena fer una selecció més estricta i anar desenvolupant al llarg del temps els temes descartats fins a poder extreure’n una cançó suculenta en un futur.

No obstant això, NOACF” és un disc de The 1975, amb totes les lletres i tots els números, i amb totes qualitats i defectes que això comporta. Un fet que no es pot negar és que la banda de Healy es troba en un dels seus millors moments, a nivell creatiu i també interpretatiu (breu espai publicitari perquè correu a veure algun dels seus directes més recents). Però això no impedeix que a “NOACF” li sobren 20 minuts de música.

EL MILLOR:

  • La treballada sonoritat de la banda, present al 100% en aquest disc
  • Els canvis de gènere i d’estil musical entre algunes cançons
  • El missatge reivindicatiu d’algunes cançons i les profundes introspeccions d’altres
  • ‘People’, ‘The Birthday Party’ i ‘Me & You Together Song’

EL PITJOR

  • Les peces instrumentals del disc
  • Diverses cançons que es queden a mig gas entre els grans himnes del disc i provoquen una sensació d’estar inacabades
  • El disseny de la portada, em sap greu



L’entrada “Notes On A Conditional Form”, de The 1975 ha aparegut primer a Primera Fila.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Salut organitza un cribratge massiu a Palafrugell aquest cap de setmana

Seran unes proves destinades exclusivament a veïns i veïnes de Palafrugell d'entre 30 i 60 anys.
- Publicitat -

AC/DC presenten el vídeo de ‘Shot in the dark’

El 13 de novembre es publicarà “Power Up” el nou disc dels AC/DC, que juntament amb l’anunci del disc van compartir el primer avançament ‘Shot in the dark‘. Ara la banda ha presentat el videoclip, que mostra al grup tocant a sobre un escenari davant d’uns llums de neó amb les lletres del seu icònic…

Harry Styles estrena el vídeo de ‘Golden’

Harry Styles ha embogit la xarxa aquest dilluns amb l’estrena del videoclip de ‘Golden‘, una de les cançons del seu disc “Fine Line” i que arriba després del gran èxit ‘Watermelon Sugar’, que acumula més de 800 milions de reproduccions a Spotify i 135 milions a Youtube. L’espera d’aquest nou videoclip fa dies que remou…

The Weeknd lidera les nominacions dels AMA’s 2020

El 2020 està sent un any espectacular per The Weeknd gràcies al seu disc “After Hours” i a cançons com ‘Blinding Lights’, que des de fa mesos ocupen posicions destacades a les llistes de tot el planeta. I tot això no podia quedar en res. Avui s’han donat a conèixer les nominacions dels American Music…

L’Hospital de Palamós cancel·la les operacions que requereixin ingrés i restringeix les visites.

El SSIBE (Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà) aplicarà a partir de dimarts 27 d'octubre i durant 15 dies noves mesures organitzatives davant...

Altres notícies