En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, Núria Torrent, del trull d’oli de Fontclara, ha explicat la singularitat i la importància de la varietat argudell, pròpia de l’Empordà. Aquest oli, segons Torrent, no és només un producte gastronòmic, sinó una expressió del territori i una part essencial de la identitat empordanesa.
L’argudell és una varietat autòctona, gairebé exclusiva de l’Empordà, i que Torrent defensa amb passió: “Tota olivera centenària que trobareu a l’Empordà és varietat d’argudell”. A diferència d’altres varietats més productives com l’arbequina, l’argudell té un rendiment inferior, una planta més cara i una producció més lenta, fet que n’encareix el preu, però n’incrementa el valor.
“És un oli especial, que es fa servir en fred, amb un punt d’amarg i de picant, molt equilibrat. Cal saber-lo utilitzar i cal saber-lo explicar”, afirma. Per això recomana no servir-lo sense context: “No és un oli per posar a taula perquè la gent se’n serveixi, és un oli per explicar”.
El trull de Fontclara va néixer fa més de 30 anys de la mà d’un suís que volia produir el seu propi oli. Ara el projecte està en mans d’un equip local que ha plantat noves oliveres d’argudell per preservar la varietat i mantenir viva la tradició. “Som dels pocs que no barregem varietats. Fem monovarietals per defensar l’autenticitat”.
Torrent destaca la importància de la tramuntana en la supervivència de l’argudell, i explica com han pogut recuperar oliveres centenàries abandonades gràcies a un bon manteniment i poda. També adverteix que molta gent no sap què és l’argudell, però que “quan ho proves i t’ho expliquen, estàs disposat a pagar-ho”.
El trull ofereix visites guiades durant tot l’any, i sempre permet tastar l’oli abans de comprar-lo. Actualment produeixen tres varietats (argudell, arbequina i picual) i esperen incorporar-ne una quarta, d’origen italià, ben aviat.
L’oli, com a resultat de portar el paisatge al plat, és un dels fils conductors del Festival Brots, i la presència del trull de Fontclara ha posat de manifest que també la gastronomia pot ser una forma d’activisme cultural i territorial.
