Alba Atencia i Kaleab: “El documental permetrà a en Kaleab explicar la història que sempre ha volgut explicar”

La directora Alba Atencia i en Kaleab presenten el documental ‘Kaleab’, un projecte que segueix el retorn del jove etíop adoptat a Catalunya al seu país d’origen per retrobar la seva família biològica. El film explora la seva infància, el pas per centres de menors i la necessitat de reconstruir la seva identitat i tancar ferides del passat.

El documental ‘Kaleab’ neix d’una història personal entre la seva directora, Alba Atencia, i el protagonista del film, en Kaleab. Tots dos es van conèixer quan eren petits a l’escola i, després d’uns anys amb poc contacte, es van retrobar durant l’adolescència. En una trobada per posar-se al dia, en Kaleab li va explicar a l’Alba que volia tornar a Etiòpia per retrobar la seva família biològica i les seves germanes petites. Aquella conversa va acabar convertint-se en l’origen del documental.

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, la directora Alba Atencia i en Kaleab han explicat el procés de creació del projecte, que actualment busca finançament a través d’un Verkami.

El retorn als orígens i al passat

El documental recull diferents moments de la vida d’en Kaleab a Catalunya: la seva infància, els anys d’adolescència, el pas per centres de menors, les amistats i la seva trajectòria esportiva vinculada a l’atletisme. Segons explica el protagonista, aquesta primera fase del rodatge està sent emocionalment complicada perquè implica revisar experiències difícils.

“Estem agafant tot el passat, inclús anant als centres, gravant tot des de primer moment, i són petites sensacions que em fan mal”, explica Kaleab. El projecte culminarà amb un viatge a Etiòpia, on el jove espera retrobar-se amb les seves germanes i connectar amb la seva cultura d’origen. Per a ell, aquest retorn representa la possibilitat de sentir-se identificat amb un lloc on no hagi de justificar qui és.

Una història marcada per l’adopció i el pas pels centres de menors

En Kaleab va arribar a Catalunya procedent d’Etiòpia quan era petit. Va ser adoptat juntament amb la seva germana, però anys després la situació familiar es va complicar i va acabar entrant en un centre de menors. Ell mateix explica que el que havia de ser una estada temporal es va allargar durant anys. “El que anaven a ser sis mesos es va convertir en anys i en anys”, recorda.

La seva experiència als centres i la distància amb la seva família adoptiva són alguns dels elements centrals del documental. En Kaleab assegura que encara té moltes preguntes sense resposta sobre el seu passat i que el film és també una manera d’entendre què va passar. “Jo faig el documental per saber per què, perquè la gent conegui la meva història i perquè hi ha moltes preguntes sense resposta”, explica.

Alba Atencia destaca que un dels grans reptes del documental és abordar una història complexa amb moltes persones implicades. La directora assegura que l’objectiu no és assenyalar ningú, sinó donar veu a en Kaleab i permetre que expliqui la seva experiència. “El que volem és que ell expliqui el que ha d’explicar i que pugui refer la seva vida com vulgui”, apunta Atencia.

La directora també explica que el rodatge a Etiòpia serà probablement una de les parts més emocionants del projecte, ja que allà en Kaleab podrà retrobar-se amb la seva família biològica i descobrir una realitat que fins ara només coneix a través dels records i les converses.

Un futur a Etiòpia i un projecte de vida

En Kaleab explica que la seva intenció és tornar a Etiòpia en un futur i començar una nova etapa. El seu objectiu és muntar un negoci, com una perruqueria, i poder ajudar altres persones del seu entorn. El jove també parla de la importància de la fe i la cultura en aquest nou inici. Quan arribi a Etiòpia vol integrar-se en la tradició cristiana ortodoxa del país i recuperar una part de la seva identitat.

Per poder completar el viatge i el rodatge, l’equip ha impulsat una campanya de Verkami. El projecte ofereix diferents recompenses per a les persones que hi col·laborin, entre elles postals enviades des d’Etiòpia o una projecció del documental amb un sopar. La previsió és continuar el rodatge després del viatge i iniciar el muntatge a finals d’any. Si el calendari es compleix, el documental podria veure la llum durant el 2027.

El Museu de la Pesca inicia el cicle Mar Fràgil amb tres sessions sobre la memòria de la gent de mar

El Museu de la Pesca posa en marxa aquest dimarts una nova edició del Cicle de Cinema Documental Mar Fràgil. La proposta ofereix tres sessions centrades en la memòria i les formes de vida de la gent de mar. El cicle vol reflexionar sobre els canvis del litoral i la transformació dels oficis tradicionals. També vol donar visibilitat al patrimoni immaterial marítim a través del cinema documental.

La primera sessió es fa aquest dimarts a les sis de la tarda a la sala d’audiovisuals del Museu de la Pesca. La jornada està dedicada al cineasta i productor Antoni Martí. El públic podrà veure quatre documentals d’Antoni Martí. Són Almadrabas, de la dècada dels anys trenta, Dos llops de mar, La pesca a l’encesa i Contrapàs i carnaval de l’ós.

Després de la projecció hi haurà un debat amb la participació del mateix Antoni Martí, cineasta i productor. Les dues últimes sessions del cicle es faran els dimarts 22 i 29 de setembre. Estaran dedicades al projecte Converses de Taverna i a la recuperació de la memòria oral de la gent de mar.

Les sessions oferiran una selecció de moments destacats d’aquest projecte, que enguany celebra 25 anys. Hi participarà Joan-Lluís Alegret, antropòleg i exdirector de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona.

Converses de Taverna forma part del programa Memòria Viva, impulsat pel Museu de la Pesca per recuperar i documentar el patrimoni immaterial marítim. El projecte va començar l’any 2001 amb l’enregistrament de testimonis de la comunitat marinera.

El Cicle de Cinema Documental Mar Fràgil forma part de la 16a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

La inflació interanual puja al 4,8% a les comarques gironines i assoleix el nivell més alt des del febrer del 2023

preus IPC inflació Comarques gironines /ACN
Fuel Station, renewable E85 fuel , Fit for 55..

La inflació interanual continua a l’alça a les comarques gironines. Després de superar el 4% al juliol, l’Índex de Preus al Consum (IPC) ha tancat l’agost amb un nou increment interanual, fins al 4,8%. És la taxa més elevada que s’ha registrat en els darrers tres anys i mig, perquè per trobar-ne una que la superi cal remuntar-se fins al febrer del 2023 (aleshores, l’IPC interanual va situar-se al 5,8%). Bona part d’aquest augment s’explica pels encariments que han registrat tant l’electricitat com els carburants arran de les onades de calor i la crisi a l’Orient Mitjà. De fet, d’un any per l’altre, s’han arribat a apujar fins a un 14,7%. D’altra banda, aquest agost a la demarcació els preus han tancat el mes amb un augment de vuit dècimes.

Les últimes dades de l’IPC, corresponents al mes d’agost, confirmen que la inflació creix a les comarques gironines. Sobretot, pels encariments que han registrat els serveis vinculats amb l’energia (electricitat, carburants) o bé amb la llar (aigua). Fins al juliol d’aquest 2026, la taxa d’inflació interanual -que va començar l’any al 2%- s’havia mantingut, amb alces i baixes, al voltant del 3%.

Però ara fa dos mesos, aquest índex ja va superar el 4% i va tancar el juliol al 4,2%. I aquest agost, la inflació interanual encara s’ha enfilat més, fins a tancar el mes al 4,8%. Per trobar una taxa que la superi, cal remuntar-se fins al febrer del 2023.

Al darrere d’aquest augment s’hi troben, sobretot, les alces que han registrat tant els combustibles com també l’electricitat. Malgrat els intents de l’Estat per atenuar aquests increments, les onades de calor i el conflicte a l’Orient Mitjà n’han disparat els preus d’un any per l’altre. Perquè ara, el paquet format per la llum, el gas i els carburants ja és un 14,7% més car que l’agost del 2025.

En paral·lel, d’un any per l’altre, també s’han encarit les factures d’aigua i els serveis vinculats amb l’habitatge (11,3%), el transport (8,9%) o els restaurants i allotjaments turístics (4,9%). Si es fixa la mirada en la cistella del dia a dia, ara anar al supermercat i omplir la nevera per passar la setmana és un 2,8% més car que fa un any.

De fet, si es compara l’IPC interanual, pràcticament tots els productes i serveis s’han encarit (amb més o menys percentatge). I els que s’han abaratit, ho han fet gairebé de manera testimonial, com per exemple la roba i el calçat (-0,2%, arran de les rebaixes d’estiu), les begudes no alcohòliques (-0,3%) o el tèxtil per a la llar (en aquest cas, un -5,7%).

A l’agost, un 0,8%

L’escalada de preus, més enllà de fer-se palesa amb l’IPC interanual, també s’evidencia quan es fa la comparació mensual. És a dir, entre agost i juliol del 2026. En aquest cas, a les comarques gironines els preus s’han incrementat vuit dècimes (+0,8%).

I al darrere d’aquesta alça, novament, hi ha els productes i serveis vinculats amb l’energia. Durant l’agost, el paquet format per l’electricitat, el gas i els carburants s’ha apujat un 2,2%; i el transport, al seu torn, ho ha fet un 3,4%. També s’han encarit els equips d’informació i telecomunicacions (+3,4%). Els aliments, per contra, gairebé s’han mantingut invariables (+0,3%).

A l’altre costat de la balança, és a dir entre allò que s’ha abaratit, s’hi troba la roba i el calçat (que ho ha fet en un 1,5% arran de les rebaixes d’estiu i el canvi de temporada), les begudes alcohòliques (-1,2%) o els serveis de transport de passatgers (-3,8%).

Xavier Cortadellas: «Aquest país té futur i la literatura té futur»

Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, editors de Sidillà
Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, editors de Sidillà (horitzontal)
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Xavier Cortadellas: "Aquest país té futur i la literatura té futur"
Loading
/

Edicions Sidillà ha celebrat aquest estiu el seu quinzè aniversari amb la inauguració de la nova seu editorial a la Bisbal d’Empordà i la presentació de diverses novetats. En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, un dels fundadors de l’editorial, Xavier Cortadellas, ha fet balanç d’aquests quinze anys i ha explicat alguns dels projectes que marcaran el futur immediat del segell.

La celebració va reunir un públic nombrós i va servir, entre altres coses, per presentar els dos primers volums d’una col·lecció dedicada a Enric Vila i un nou epistolari de Mercè Rodoreda. Cortadellas reconeix que l’acte es va viure amb alguns nervis previs, però que, un cop iniciat, «va passar molt de pressa» i la valoració final va ser molt positiva.

Després de quinze anys, assegura que l’editorial ha crescut sobretot gràcies a l’experiència acumulada. «Ens hem fet grans i hem après moltes coses», afirma. Aquest aprenentatge ha arribat gràcies als lectors, llibreters, autors, distribuïdors i mitjans de comunicació, però també a partir de les decisions editorials preses durant tot aquest temps.

Una de les lliçons més importants ha estat saber valorar quins llibres poden tenir recorregut. Cortadellas explica que hi ha obres que els agradaria publicar, però que de vegades no veuen viable assumir-les. «No editem mai cap llibre que no ens agradi, però sí que hi ha llibres que ens agradaria editar i que no ens veiem amb cor de fer-ho», resumeix.

Una col·lecció dedicada a Enric Vila

Una de les novetats presentades durant l’aniversari és la col·lecció dedicada a Enric Vila. L’editorial calcula que podria arribar als set o vuit títols, tot i que el projecte encara està obert. Cortadellas defineix Vila com una persona entusiasta, compromesa i amb una mirada pròpia. «És una veu lliure», afirma, i destaca la profunditat amb què aborda els temes sobre els quals escriu.

Els dos primers llibres de la col·lecció són Ull per ull i un volum dedicat a la història de la Rambla de Barcelona. En el primer, Vila reflexiona sobre l’ensenyament i els mestres que han influït en la seva trajectòria. En el segon, repassa el paper de la Rambla com un espai central en la història de Catalunya.

Cortadellas explica que la lectura d’aquest últim llibre li va permetre descobrir nombrosos episodis que desconeixia. Per a l’editor, la Rambla és molt més que un carrer de Barcelona: és un escenari on han passat molts dels esdeveniments que han marcat la història del país.

La Mercè Rodoreda més íntima

L’altra gran novetat és un epistolari que recull cartes de Mercè Rodoreda amb tres amigues seves. El volum permet descobrir una dimensió molt més personal de l’escriptora i observar els seus dubtes, il·lusions, preocupacions i relacions personals. Les quatre dones s’havien conegut de joves al Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil i es van retrobar dècades més tard. Entre aquestes amigues hi havia Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia.

Les cartes mostren aspectes de la vida quotidiana de Rodoreda, des dels problemes relacionats amb la construcció de casa seva a Romanyà de la Selva fins a les dificultats amb els editors, els dubtes sobre el retorn, la literatura o la relació amb altres autors.

Però Cortadellas destaca especialment la dimensió humana de la correspondència. «Aquí la veiem com a persona», explica. També hi apareixen les bromes entre les amigues, les seves il·lusions i una amistat que es manté amb el pas dels anys. Per al fundador de Sidillà, aquesta mirada contribueix a acostar l’autora als lectors: «Estimes la Rodoreda justament perquè la desmitifiques».

Continuar editant des del territori

De cara al futur, Edicions Sidillà no preveu canviar la seva filosofia. L’editorial publica actualment entre deu i quinze llibres cada any i vol continuar treballant a favor de la literatura, la llengua i la cultura catalanes.

Cortadellas reivindica també el paper de les editorials independents i la capacitat de la cultura catalana per projectar-se malgrat les seves dimensions. Considera que el sector editorial és exigent, però també un espai ple de complicitats i compromisos.

«Aquest país té futur i la literatura té futur», defensa. I conclou amb una idea que resumeix l’esperit amb què Sidillà afronta els pròxims anys: «Som uns optimistes; si no, ens dedicaríem a altres coses».

Per què cal continuar formant-se en el periodisme?

Jornades de Periodisme Responsable
Jornades de Periodisme Responsable

La immediatesa és un dels factors que marquen el context informatiu actual. L’abundància de continguts, l’arribada de les xarxes socials, el tractament de la informació i la proliferació de les fake news, entre altres, fan que el periodisme responsable sigui més necessari que mai.

No és una afirmació actual, però el periodisme té un paper fonamental en la construcció del debat públic. Se l’ha considerat el quart poder. El paper dels mitjans esdevé especialment complex quan s’han d’abordar temes sensibles o socialment delicats. Les violències masclistes, l’habitatge, el racisme o els conflictes internacionals requereixen coneixement, responsabilitat i una mirada basada en el respecte i la igualtat.

Per aquest motiu, la formació contínua, entre altres factors, és essencial dins del sector de la comunicació, i més en context actual en el qual ens trobem. Disposar d’eines, compartir experiències professionals i reflexionar sobre les bones pràctiques periodístiques permet millorar la manera com s’expliquen aquestes realitats i evitar simplificacions o tractaments que puguin generar desinformació o estigmatització.

Jornada Eines per explicar el món

Amb aquest objectiu neix la jornada de formació periodística Eines per explicar el món de Ràdio Capital de l’Empordà, un espai de debat i aprenentatge que reunirà professionals del periodisme, experts i estudiants per reflexionar sobre com informar de temes complexos amb rigor i sensibilitat. La jornada vol obrir la reflexió a persones que, tot i no formar part del sector, vulguin adquirir eines per entendre millor aquestes realitats i abordar-les des d’una perspectiva informada i respectuosa.

Durant la jornada es tractaran quatre grans temàtiques clau per al periodisme actual: les violències masclistes i els feminicidis, l’habitatge i els desnonaments, el racisme i l’extrema dreta, i les guerres i els conflictes internacionals. Les sessions es desenvoluparan en format de taules rodones amb professionals i especialistes que aportaran experiències, coneixement i diferents mirades sobre aquests temes.

La jornada se celebrarà el dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge per al sector del periodisme i la comunicació. Les inscripcions, gratuïtes, ja estan disponibles en aquest enllaç. Les places són limitades.  

Aquesta jornada vol ser un espai per reflexionar, compartir coneixement i reforçar el compromís del periodisme amb una informació rigorosa, responsable i respectuosa amb la realitat social. Una oportunitat per continuar pensant el periodisme i per dotar-nos d’eines per explicar el món amb més context, sensibilitat i responsabilitat.

Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut – 15/09/2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut - 15/09/2026
Loading
/
Cada dimarts, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí ens porta una recomanació o novetat editorial al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà. Avui parlem del llibre Amics de l’editorial el Zorro Rojo, un llibre creat per Andrea Hensgen i il·lustrat per Béatrice Rodriguez.