La tercera edició de l’Empordà Music Festival de la Bisbal va augmentar considerablement el nombre de públic entre l’any passat i aquest, en part per la presència d’un cartell molt potent, que convidava a que la festa fos més gran. De les 5000 persones del 2023 s’ha passat a les 8500.
La primera jornada, gratuïta, va aplegar molt poca gent, tot i comptar amb noms tan potents com Flashy Ice Cream, Pelat i Pelut o Ven’nus, mentre que el dissabte les entrades estaven ja exhaurides de feia dies.
Una de les queixes més comentades a la xarxa, van ser les interminables cues per accedir al recinte, ja que bona part de la gent volia entrar al voltant de les 7 de la tarda per poder veure l’actuació de Figa Flawas programada per les 19.20h. Moltes persones van haver d’escoltar bona part del concert des de la cua que avançava molt lentament. També es va formar força cua a la zona de restauració, a la qual era impossible asseure’s per menjar a causa de l’enorme volum de gent que transitava per l’espai.
La tarda la van obrir les Coco amb el seu show ple de força i bones vibracions, amb versions de temes que tots reconeixem i algunes perles pròpies com ‘Tardeo’ o ‘Llimona i sal’.
Un dels grans reclams de la tercera edició van ser els vallencs Figa Flawas, que estan oferint una gira molt espectacular arreu del territori amb una posada en escena molt millorada respecte a la temporada passada. Les persones afortunades que estaven dins del recinte van poder escoltar i ballar els temes de “La calçotada”, el disc que els ha acabat de consagrar com un dels duets més en forma de l’actualitat musical.
A continuació van arribar Els Catarres, uns altres habituals que porten la festa allà on van. Els seus números 1 ens acompanyen des de fa una colla d’anys i les seves melodies ens van fer ballar i cantar mentre la xafogor era intensa durant aquella hora.
Oques Grasses eren el plat fort de la nit i el concert ens va deixar una sensació agredolça. Ells van estar impecables, la seva nova gira és d’aquelles que s’ha de veure tant sí com no. El show visual, lumínic i sonor que porten és per caure de cul, i el talent dels músics és per tots conegut. A més van oferir la versió llarga del show on pràcticament van sonar tots els nous temes, en excepció de ‘Córrer pels camps’.
Però un dels moments més comentats, sobretot per les persones situades a la part davantera del recinte, va ser quan una noia del públic va saltar la tanca de seguretat i va situar-se a la part de davant de l’escenari on ens trobàvem tots els companys de premsa. La noia es va enfilar a un dels altaveus, sense que absolutament cap persona responsable de la zona li impedís pujar, feina que vam haver de fer un company de premsa i un servidor, que vam ser els qui vam subjectar a la noia durant una bona estona i cridéssim a les persones de seguretat perquè intervinguessin. Finalment, van arribar, van intentar calmar la noia, no sense que abans la noia s’agafés fort a la part davantera de l’escenari i tirés a terra totes les llums, altaveus, i tot el que va trobar per davant.
En aquell moment, van aparèixer més persones de seguretat, tècnics del grup, tot això mentre la banda continuava cantant com si res hagués passat. Però va passar, ja que a partir d’allà ja no van tenir il·luminació al davant i de retruc la pantalla tampoc va funcionar més.
Més tard, el mateix Josep Montero ho va comentar en un dels moments que més va parlar de tota la nit. Va ser ja a la recta final, abans de ‘Torno a ser jo’, de nou amb versió de Mago de Oz inclosa. I aquella accidentada nit la van rematar amb ‘La gent que estimo’. Nosaltres els estimem, segurament la noia que volia pujar a l’escenari també se’ls estima, però l’equip tècnic dubto que senti massa amor per aquesta persona.
La recta final de la nit va ser dels valencians La Fúmiga, que mai deceben, sempre estan allà amb el seu bon rotllet, la seva força, capaç d’aixecar una festa que semblava ja acabada, sobretot perquè una riuada de gent abandonava el recinte en el moment que Oques Grasses acabaven el seu concert.
