La Bisbal d'Empordà. Núvols alts tipus cirrus. Foto: Marc Vilà.
Aquesta setmana, i ja de fet avui, baixarà la temperatura i tindrem una normalització a valors més pròpis de la primavera.
Calor fora d’època el cap de setmana
El passat cap de setmana l’ambient ha estat estiuenc i ahir es van assolir rècords de temperatura màxima, per a un mes d’abril, al Baix Empordà.
En destaquem els 30,7 ºC a l’estació que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya a la Tallada d’Empordà: amb dades des de 1989, l’anterior rècord de 29,2 ºC data de l’abril de 2011. A la Bisbal d’Empordà també es van arribar als 30,7 ºC, si bé aquest representa el segon valor més alt mai mesurat en un abril, només a una dècima del rècord de l’abril de 2011 (30,8 ºC). A la capital baix-empordanesa, dels darrers 27 anys només el 2011 i 2005 tenien un abril amb més de 30 ºC. Finalment, a Calonge els 27,8 ºC de diumenge esdevenen el valor més alt per a un abril com a mínim des de 2006.
La temperatura màxima d'avui diumenge ha tornat a superar els 30 ºC a sectors de l'interior i del prelitoral i ha arribat a 32 ºC a punts del #BaixEbre i #Segrià.
Nou rècord d'abril a 7 de les 117 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, a punts del litoral i Pirineu. pic.twitter.com/4F2eDarLBW
Mirant al present i futur, avui encara amb ambient càlid, però no calorós com el passat cap de setmana. La temperatura es mourà en una forquilla entre els 10 i 25 ºC. L’estat del cel estarà parcialment enteranyinat pel pas de núvols prims.
Entre demà i dijous canvi de temps: cel més tapat, temperatura màxima més baixa i costarà arribar als 20ºC a causa del cel entre mig i força tapat. També esperem que els propers dies es puguin produir alguns ruixats, demà entre migdia i tarda. Per dimecres el vent de component nord guanyarà intensitat.
Bon dia. La història la fem entre tots, però només hi ha algú o pocs més que l’expliquen, I no pas sempre. De tant en tant. Al Baix Empordà, però no pas a pertot; també a Catalunya, però tampoc a pertot, hem tingut la sort que sovint hi ha hagut gent – no gaires- que ha estudiat la història d’aquest país desinteressadament, que ha estat mesos i anys consultant altres llibres i documents, anant a arxius o allà on fos i que ha acabat explicant-nos-la. Naturalment, sempre provisionalment i també, és clar, sempre en part. I naturalment tampoc no pas totes les èpoques i tampoc arreu.
Fa uns mesos, vaig comprar en una parada de llibres de vell, a preu de saldo, sis llibres de la col·lecció Biografies Catalanes que va dirigir Jaume Vicens Vives i que va publicar a l’editorial Teide durant la dècada de mitjans anys cinquanta del segle passat. Avui, aquests llibres costen de trobar perquè només va reeditar-los a principis dels anys noranta el diari El Observador i també perquè, en alguns ambients, Jaume Vicens Vives no està de moda. Ha passat molt de temps. Naturalment, com pràcticament en tot, també la història amb la seva interpretació ha d’evolucionar perquè sempre convé anar més a fons i perquè no és bo que res quedi estàtic. Però l’aportació d’historiadors com Jaume Vicens Vives, Santiago Sobrequés, Ferran Soldevila, Martínez Ferrando i tants d’altres va ser fonamental perquè aquest país, Catalunya, i perquè aquesta nació, els Països Catalans, no sucumbissin a l’onada espanyolitzadora i uniformadora amb què ens volia enfonsar el franquisme. Que avui algunes de les facultats catalanes d’història estiguin dominades per historiadors més espanyolistes que no eren tota aquella escola d’historiadors de què estic parlant no diu gaire res a favor dels que hem vingut després i sobretot vol dir que no tot ho fem bé. Afortunadament, però ni això passa a totes les facultats, ni tampoc els llibres que escriuen molts d’aquests historiadors no estan a l’alçada del que van fer Jaume Vicens i Vives i molta d’aquella gent. I al capdavall, a més, la història és la història. Es pot manipular, però no es pot canviar. I la història de la no exactament ben anomenada Corona d’Aragó, és sobretot, en gran part, la història de la Catalunya medieval i de tots els territoris de parla catalana. I dic sobretot perquè això ha estat així. És innegable.
Escric també això la setmana abans que a l’Arxiu de la Bisbal presentem un llibre que va escriure en Jordi Frigola i Arpa, un home que havia llegit i que havia estudiat tots aquests llibres de què ara els parlo. Serà el 18 d’abril a dos quarts de vuit del vespre. Durant anys, durant molts anys, durant massa anys fins i tot si tenim present el nombre de planes que ha acabat escrivint, en Jordi Frigola va estar parlant d’aquest llibre. Es titula Història de la Bisbal. Retrat d’una vila cinccentista, i formava part d’un projecte força més ampli: estudiar la història de la Bisbal entre els segles XVI i XIX. El projecte ha quedat en un llibre que encara no té dues-centes planes. Molt poc. Però no em sembla tampoc que hi hagi gaires poblacions del Baix Empordà o de les altres comarques de Catalunya que tinguin un llibre que estudiï tan especifícament el segle XVI. Hi ha molt més a dir, hi ha molt més a fer i hi ha molts documents que encara no ha consultat ningú. Però la història de la història es fa també entre uns quants, i no entre tots, i sense tants i tants historiadors locals com hi ha i com hi ha hagut desconeixeríem molt més la història col·lectiva de tots nosaltres. Esperem que més aviat que tard hi hagi algú o molta altra gent que continuï la feina d’en Jordi Frigola i de tants i tants altres historiadors locals com hi ha hagut i com hi ha encara a Catalunya. Ni que sigui perquè l’estudi del nostre passat és com una escala que hem d’anar estudiant i coneixent i llegint i pujant entre tots, esglaó a esglaó, perquè és també entre tots com anirem sabent d’on venim.
The event has been held in the beautiful surroundings of the Sant Pau Art Nouveau site since 2013, and during the 33rd edition celebrated this week, a mix of 24 emerging designers and established brands presented their ideas of what should be in vogue for 2024.
From its beginnings as a local event called Pasarel•la Gaudí in the 80s, 080 Barcelona Fashion has grown from being a locally focused event to catching the eye of the international fashion world, all thanks to the unique mix of Catalan textile tradition and a focus on sustainability and designing for a diverse audience.
Marta Coca, the project manager of 080 Barcelona Fashion, gives us a birds’s eye view of the event and its evolution, and we go backstage to catch up with designers Eva Dimas of Simorra and Alejandra Valero of Hoss Intropia, who unveil their latest collections and the inspiration behind them.
Lorcan Doherty joins Lea Beliaeva Bander to talk about all things fashion, discuss the latest trends seen at this edition of 080 Barcelona Fashion and make some recommendations on emerging designers to keep an eye out for.
This week’s Catalan phrase is “passat de moda”, which means to be “out of fashion.”
Imatge destacada 'La casa de colònies el Mercadal de Foixà'. Gerard Vilà (ACN)
La Coordinadora d’ONG de les comarques gironines i l’alt Maresme ha exigit a l’Ajuntament de Foixà que rectifiqui i faci marxa enrere en la decisió de suspendre l’atorgament de llicències relacionades amb els usos i activitats desenvolupades a edificis del municipi d’allotjament a grups d’infants i joves.
La Coordinadora explica en un comunicat que és «una argúcia» evitar que la casa de colònies El Mercadal aculli a menors no acompanyats i això «atempta contra els drets humans i els drets dels infants». Les ONG solidàries demanen al consistori «fer prevaldre» el dret de protecció dels infants evitant caure «en discursos xenòfobs» contra els menors.
Per intentar frenar la creació d’aquest centre de menors a El Mercadal, el consistori va aprovar un edicte per suspendre l’atorgament de llicències relacionades amb l’allotjament de grups d’infants i joves, tant per fer-hi activitats educatives en el temps lliure, culturals, de lleure o com a centre d’acolliment per a joves. Davant aquesta decisió la Coordinadora d’ONG considera que aquesta resolució és «una argúcia que atempta contra els drets humans i els drets dels infants». Per això, reclama que l’Ajuntament de Foixà rectifiqui la seva decisió.
En el mateix comunicat, apunta que el consistori «ha atiat de manera intencionada el malestar d’alguns veïns» per tirar endavant amb aquesta decisió política i considera que això és «irresponsable», ja que posa en risc la convivència i la cohesió social. A més, creuen que és un clar exemple «d’ús electoralista de la immigració» i apunta que segueixen uns interessos «tàctics» en l’avantsala de les eleccions catalanes. La Coordinadora sosté que els ens locals són rellevants a l’hora de posar «fre a la xenofòbia i el racisme», i que assumir discursos «més propers a l’extrema dreta que a la garantia dels drets de tothom» és «molt greu», sobretot quan es relacionen amb infants.
Un marc legal «clar»
El marc legal és «clar» en aquest sentit, segons la Coordinadora, perquè tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Convenció de les Nacions Unides dels drets dels infants, ratificada per l’estat espanyol, estipula la rellevància que tenen les institucions a l’hora de defensar i protegir el benestar dels infants com a col·lectiu especialment vulnerable i necessitat d’atenció.
A més, la llei de Protecció Jurídica del Menor dictamina que «en les mesures que concerneixen els menors que adoptin les institucions» prevaldrà l’interès superior dels menors sobre qualsevol altre interès legítim que pogués concórrer, i la llei catalana dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència dicta que «l’obligació de vetllar pel respecte efectiu dels drets dels infants i els adolescents és una responsabilitat de la família, de tota la ciutadania i, molt particularment, de tots els poders públics».
