La Costa Brava lidera un programa avantguardista perquè banyistes i submarinistes col·laborin en la detecció de xarxes de pesca abandonades, que posen en risc la biodiversitat i poden romandre ocultes durant anys a les profunditats marines. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que forma part del que es coneix com a ciència ciutadana, és entrenar voluntaris per a que notifiquin als experts quan descobreixin un art de pesca extraviat. El projecte, anomenat ‘Blue Legacy’ – Llegat Blau, en anglès- té el suport de la Unesco i una organització internacional fundada pel reconegut oceanògraf francès Jacques Cousteau. És coordinat per una ONG originària d’un centre de submarinisme de Tossa de Mar (Selva), que des de fa temps combat aquesta problemàtica.

Deriva o ancoratge prolongat – a vegades per dècades – en el fons marí. Aquests objectes són xarxes, trampes, fils amb anzols i aparells de pesca perduts que s’han esquerdats o rebutjats des d’un vaixell. Coneguts com a xarxes fantasma, es transformen en depredadors silenciosos dels mars i oceans. No solament atrapen diverses espècies, impedint-ne l’escapament, sinó que també afecten les praderies de posidònia, les gorgònies i els coralls.

“Una xarxa de pesca perduda esdevé un instrument de mort constant”, afirma Raúl Álvarez, del centre de submarinisme Krakendive de Tossa de Mar. “Peixos, crustacis, foques, balenes, tortugues, aus marines com les gavines o els cormorans… La xarxa segueix capturant eficaçment”, subratlla Álvarez. “A més, en degradar-se amb el temps, es transforma en microplàstics que contamines”, afegeix.

Des de fa més d’una dècada, ell i la seva col·lega, Georgina Moschella, són actius en l’eliminació de xarxes fantasma en les costes espanyoles. El 2016 van establir una ONG i són membres de l’organització internacional Ghost Diving, amb presència en una vintena de països i regions globals (principalment a Europa, però també en llocs com la costa de Califòrnia o Corea del Sud).

Anualment, l’equip de l’ONG elimina uns quinze xarxes fantasma al llarg de les costes espanyoles. Cada operació té un cost aproximat de 1.000 euros i requereix una preparació específica per els riscos implicats. “Un art de pesca perdut en el fons del mar mai s’ha de tocar sense la formació adequada per saber com extreure’l, donat el perill tant per als submarinistes com per l’ecosistema”, explica Álvarez, qui dirigeix Ghost Diving Spain.

Capacitació de voluntaris

Però, abans de poder retirar una xarxa fantasma del fons marí, primer cal detectar-la. Per això, l’ONG de Tossa de Mar explora diferents punts de la costa catalana on es poden trobar. Paral·lelament, també reben avisos de diversos centres de bussei

g que els localitzen durant les immersions, així com dels pescadors que les han perdut mentre feinejaven.

Ara, aquesta tasca pot avançar significativament gràcies a la ciència ciutadana. Des de Tossa s’ha iniciat ‘Blue Legacy’, un projecte avantguardista destinat a formar voluntaris que col·laborin en la localització d’arts de pesca perduts. Es realitzaran dos cursos en les properes setmanes: un dirigit a la ciutadania en general, i un altre més específic per a submarinistes.

Durant aquestes sessions formatives, l’organització es centrarà en explicar els riscos associats a les xarxes fantasma i instruirà als voluntaris sobre com documentar-les adequadament. Això inclou comunicar la seva ubicació de manera precisa, possiblement acompanyada de fotografies o vídeos, facilitant així la planificació per la seva extracció sense comprometre la seguretat.

“Nosaltres tenim la capacitat d’eliminar aquestes xarxes fantasma; però clarament el que necessitem és detectar-les, ja que estem parlant de moltíssims quilòmetres de costa”, destaca Álvarez. “Així, amb l’ajuda dels voluntaris, podrem tenir ulls arreu, la qual cosa ens conferirà un avantatge notable”, afegeix el director de Ghost Diving Spain.

Així mateix, cada voluntari es transformarà en un radar per detectar xarxes de pesca fantasma. Tant pot ser un banyista, com algú que practiqui caiac, faci apnea o un submarinista experimentat. Els cursos de voluntaris comencen a la Costa Brava, on l’ONG té la seva seu. Amb el temps, s’estendran a altres llocs i algunes de les formacions bàsiques seran telemàtiques (mentre que en altres casos, hi haurà una part presencial de pràctiques sota aigua).

El projecte ‘Blue Legacy’ compta amb dos padrins internacionals per a la conservació dels oceans. Aquesta iniciativa rep el suport de la Unesco i també neix d’una col·laboració amb el comitè científic de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS), l’organització fundada pel reconegut oceanògraf francès Jacques Cousteau.

Més neteges

Raúl Álvarez assenyala que les xarxes fantasma constitueixen un problema global, i que la Costa Brava no n’és exempta. No obstant això, el director de Ghost Diving Spain ressalta que, gràcies a que es van establir a Tossa de Mar des de l’inici, a l’esforç de conscienciació realitzat per l’ONG i al suport d’institucions com l’Ajuntament de Tossa o la Diputació, la costa gironina és una de les zones on s’han realitzat més neteges.

“La Costa Brava no és especialment afectada per xarxes fantasma; la diferència amb altres llocs de la costa radica en que aquí s’han realitzat moltes més neteges”, explica Álvarez. “No és que hi hagi més xarxes fantasma, sinó que s’ha fet més tasca de conscienciació”, aclareix.

Gràcies als voluntaris, el director de Ghost Diving Spain espera que la col·laboració ciutadana ajudi a identificar amb major precisió quantes xarxes de pesca fantasma amenaçen no només la costa gironina, sinó també la resta de Catalunya i d’altres parts de l’Estat. Perquè, tot i les estadístiques generals, manquen dades concretes.

Segons un informe de Greenpeace de 2019, cada any uns 640.000 tones de xarxes de pesca fantasma són abandonades als oceans. Per a Álvarez, aquesta xifra ja s’ha quedat curta. “Som conscients que és un David contra Goliat, però és el nostre paper protegir els nostres mars», conclou Álvarez.