Detenen un home per intentar robar a una dona a punta de ganivet a Platja d’Aro

cotxes mossos d'esquadra - policia robar
cotxes mossos d'esquadra - policia

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 47 anys a Platja d’Aro després que intentés robar a una dona de 60 anys a punta de ganivet. Durant el moment de la detenció l’home també va resistir-se als agents de l’autoritat. El detingut ja ha passat a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

Els fets van ocórrer a primera hora de la tarda del dimecres 20 de març al carrer Arboç. La víctima acabava de treure diners d’un caixer automàtic i es dirigia cap a casa seva quan el lladre va amenaçar-la amb un ganivet de grans dimensions i exigint-li que li donés els diners que portava a sobre. Li va prendre les dues bosses que portava i les va buidar al terra, però com que no va trobar el moneder va marxar corrent del lloc dels fets sense endur-se res.

Una patrulla de Mossos d’Esquadra va arribar al cap de poc al lloc dels fets després de rebre l’avís, ja que es trobaven al municipi fent tasques de seguretat ciutadana. La víctima presentava un gran estat d’ansietat i la van haver d’atendre els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM).

Els agents van iniciar una recerca per la zona per intentar trobar el sospitós. Al cap d’una estona van localitzar a l’avinguda Politur una persona que coincidia amb les característiques que havia descrit la dona i la Policia Local. Els agents de Mossos van identificar-lo i detenir-lo, tot i que l’home va resistir-se.

Un cop reduït els Mossos van comprovar que a la cintura hi duia el ganivet i va acabar arrestat per un delicte de robatori amb força i intimidació i un altre de desobediència i resistència als agents de l’autoritat. El detingut, que té diversos antecedents va passar a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

El pla de xoc contra el coipú redueix un 40% la població d’aquesta espècie a les comarques gironines

Coipú comarques gironines

El pla de xoc per controlar la població de coipús a la demarcació de Girona ha aconseguit controlar la població a aquesta zona i se n’ha aconseguit reduir els exemplars en un 40%. La posada en marxa d’aquest pla, el passat mes de gener del 2023, ha permès capturar 1.548 exemplars –un 516% més que l’any anterior-, i ha reduït significativament els danys que aquesta espècie ha causat en cultius com l’arròs.

El coipú, aquesta espècie de rosegador de la Patagònia, va entrar per l’Alt Empordà i ha anat colonitzant altres rius i zones humides de les comarques gironines com, per exemple, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa o la Selva.

Per això, el gener de 2023 el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va decidir impulsar un pla de xoc per frenar l’expansió d’aquesta espècie invasora a la demarcació de Girona. El pla va posar en servei dues brigades específiques de control del coipú, amb tres persones i dos vehicles tot terreny, que reben el suport de dues brigades més destinades al control d’espècies exòtiques invasores en general. A més, el pla també ha comptat amb la col·laboració dels Agents Rurals en operacions especials i diversos agents del territori, com ajuntaments, consorcis gestors d’espais d’interès naturals, organitzacions agràries, etc.

Des que es va posar en marxa aquest pla de xoc a les comarques gironines s’han capturat 1.584 exemplars de coipú, multiplicant per cinc les xifres de captura del 2022. El pla ha estat especialment intens a la zona de l’Empordà, per frenar els danys que el rosegador invasor causava a parcs naturals i en conreus com els de l’arròs.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha admès que «en l’actual context de sequera és vital poder donar resposta a les necessitats que té la pagesia del nostre país. I protegir els cultius és una d’elles». I tot i que encara no poden assegurar si hi ha hagut cap nova colonització, des del departament afirmen que «continuarem incidint per controlar-ne les poblacions».

En paral·lel a la captura dels exemplars, el pla de xoc també ha recopilat tota la informació prèvia existent sobre l’espècie a Catalunya i la generada durant el 2023 amb la qual s’han elaborat els protocols d’actuació i de priorització, i també s’ha fet una planificació de forma adaptativa de les zones i èpoques d’actuació per al control de l’espècie, a partir d’una cartografia de les accions i de la creació d’una base de dades amb tota la informació passada i d’informació generada. De la mateixa manera, s’ha establert un seguiment demogràfic i sanitari de les poblacions de coipú en col·laboració amb l’IRTA i la Facultat de Veterinària (UAB).

I tot i l’assoliment dels objectius previstos inicialment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol intensificar aquest pla de xoc amb la preparació d’una formació específica en el control d’espècies exòtiques invasores per a futurs professionals i en la capacitació i transferència tecnològica a professionals d’administracions locals i d’empreses que ja actuen en aquest àmbit. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes possibles per evitar la proliferació del coipú a Catalunya.

El coipú a les comarques gironines

El departament d’Acció Climàtica estima que la població de coipús a la demarcació de Girona ha disminuït de mitjana un 40%. Si bé és cert que en les zones més conflictives, com parcs naturals o arrossars, la xifra s’enfila fins al 70 o 90%.  «En concret, sabem que en les zones més conflictives agràriament i d’afectació a la biodiversitat, com per exemple els parcs naturals, ens han reportat disminucions dràstiques, i valors de disminució d’entre el 70 i 90 %», ha concretat Anna Barnadas.

Cal recordar que els primers exemplars d’aquesta espècie invasora es van detectar l’any 2010. Però no va ser entre els anys 2021 i 2022 en què aquesta espècie va provocar grans afectacions als camps d’arròs del Baix Empordà i en la vegetació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles. Durant el 2022, es van capturar 332 rosegadors d’aquesta espècie a Catalunya, tots a les comarques de Girona.

El coipú és un rosegador originari de la zona de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l’agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -semblant a les rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. Actualment, està força estès i, a Catalunya, viu de forma permanent a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva. Per això, des del Departament van veure necessari impulsar aquest pla de xoc per frenar la proliferació d’aquesta espècie.

Dos radars del Baix Empordà es troben entre els que més multen a Catalunya

Radar Castell d'Aro

El radar de la C-31 de Castell-Platja d’Aro en direcció a Palamós es manté com el segon radar que més multes posa de Catalunya. En el rànquing dels deu radars que més sancionen a Catalunya també hi podem trobar el radar situat a la C-31 a l’altura de Calonge, en direcció a Palamós, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) publicades pel 324.

Segons aquestes dades del SCT s’han interposat 1.140.081 multes, entre radars fixos, de tram i mòbils, aquest 2023 per excés de velocitat en vies interurbanes. Això, en total són 196.381 multes més que el 2022. El radar (entre fixos i de tram) que posa més sancions es troba al tram situat a l’AP-7 entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. Aquest radar en concret va posar més de 140.000 multes l’any 2023, tot i que només va estar operatiu de maig a novembre.

Però la segona posició d’aquest rànquing se l’endú altre cop el radar situat a la C-31 a l’altura de Castell-Platja d’Aro en sentit Palamós (quilòmetre 312,787). En total aquest radar fix va sancionar en 66.047 ocasions l’any passat. Aquestes dades han augmentat respecte a l’any 2022, en que el radar vam comptabilitzar 57.927 sancions.

Pel que fa al radar fix de Calonge a la C-31 (al quilòmetre 319,775), que es troba en vuitena posició en aquest rànquing, va comptabilitzar 23.037 sancions. Aquest radar també ha augmentat lleugerament en el nombre de multes posades respecte al 2022, ja que aquell any només va posar 22.948 sancions.

La llista dels radars que més recapten és semblant a la dels que més sancionen. El radar fix de Castell-Platja d’Aro va representar una recaptació del 5% del total, uns 2.073.950 euros. I pel que fa al de Calonge, la recaptació va ser de 662.900 euros. En total, al territori català hi ha uns 240 punts de control de velocitat, fixos i de tram, on es poden col·locar aquests radars.

Trànsit posa una multa per excés de velocitat cada 42 segons i ho justifica amb una reducció d’accidents de fins al 80%

La Fundació Jordi Comas i el Barça impulsen un campus per a joves ex tutelats

campus jordi comas

Del 3 al 8 de març, setze joves anteriorment sota tutela van participar en un campus d’ocupabilitat a Platja d’Aro, una iniciativa de la Fundació FC Barcelona i la Fundació Jordi Comas Matamala. Aquesta activitat forma part del projecte Joves Futur + de la Fundació Barça, amb suport de la Fundació “la Caixa”, i busca oferir als joves una formació pràctica en hoteleria i restauració.

El campus, realitzat a l’hotel Aromar, va comptar amb la participació de joves d’entre 18 i 25 anys que han perdut la tutela administrativa en assolir la majoria d’edat. Mitjançant tallers i activitats pràctiques, es va buscar millorar les seves habilitats en jardineria, manteniment, cuina, i més, per facilitar la seva inclusió sociolaboral.

Les entitats socials de la comarca van derivar els participants, que a més de la formació van rebre acompanyament psicosocial i orientació laboral. Es contempla la possibilitat que alguns joves siguin contractats, basant-se en el seu rendiment i habilitats.

L’esdeveniment va concloure amb una cerimònia de clausura a la qual van assistir figures destacades, subratllant el compromís de les organitzacions involucrades i la importància de la col·laboració públic-privada per donar suport als joves ex tutelats en el seu camí cap a la independència. Cada participant va rebre un diploma i obsequis com a reconeixement al seu esforç.

El Bisbal Bàsquet vol oblidar la inesperada derrota davant de l’Andratx

Ningú s’ho esperava, però la setmana passada es va produïr la segona derrota dels bisbalencs a la Lliga EBA.

I a més, els de Carles Rofes van perdre al Pavelló Vell, que sempre ha estat un fortí que els ha donat ales per mantenir la imbatibilitat a casa fins a la visita dels balears.

Però una certa desconnexió del Sol Gironès, o potser un excés de confiança, va provocar que l’Andratx s’imposés per 5 punts de diferència i que la pista dels baixempordanesos deixés de ser inexpugnable.

Afortunadament, el Mollet també va caure, en el seu cas a la pista del Joventut B, i per tant el Bisbal Bàsquet continua conservant l’avantatge al capdavant de la taula.

Aquest diumenge toca derbi a la pista del Salt, que com ens va explicar el tècnic Carles Rofes recentment, és un rival que sempre els posa les coses difícils.

Suspenen el pla per construir l’hotel d’Aigua Xelida perquè falten informes

La comissió d’Urbanisme de Girona ha tirat enrere el pla de millora que peremtia contruïr un hotel de 66 habitacions a la cala d’Aigua Xelida perquè falten informes. El ple de l’Ajuntament de Palafrugell va aprovar aquest pla que s’acaba de suspendre el passat mes de gener, enmig de les protestes impulsades per SOS Costa Brava. Segons concreten des del Departament de Territori, falten uns informes complementaris que s’han requerit al consistori. L’entitat ecologista, SOS Costa Brava ha celebrat la decisió d’Urbanisme, ja que el projecte comporta «un elevat impacte paisatgístic» i el defineix com «un negoci devastador que compromet el futur d’un pulmó verd verge a la Costa Brava.

Aquesta aprovació del pla de millora urbana per permetre la construcció d’aquest hotel a Aigua Xelida es va fer amb els vots a favor de l’equip de govern a Palafrugell (PSC i Som Gent del Poble), Junts i Vox. Els Comuns i ERC s’hi van mostrar en contra. Cal recordar, però, que durant el ple SOS Costa Brava va protestar contra l’aprovació d’aquest projecte.

L’hotel projectat a Aigua Xelida compta amb quatre blocs de 66 habitacions, piscina i spa. L’alcalde del municipi, Juli Fernández, defensava que negociant amb els promotors del projecte, el consistori havia aconseguit reduir allò que permetia el planejament urbanístic, que eren més de 150 habitacions. També va admetre que, si el sòl es desclassificava i, per tant, s’hi prohibia construir, l’Ajuntament es podria enfrontar a haver de pagar indemnitzacions milionàries.

La comissió d’Urbanisme de Girona, però ha suspès el document, el Pla de Millora Urbana del sector PAU-Hotel a Aigua Xelida perquè falten informes complementaris que s’han requerit a l’Ajuntament. Una decisió que s’ha pres durant l’última reunió de la comissió que es va celebrar aquest dimecres.

SOS Costa Brava celebra la decisió

En un comunicat, SOS Costa Brava ha celebrat la decisió presa, «per l’elevat impacte paisatgístic» que suposaria edificar el complex. L’entitat explica també que han presentat al·legacions contra el projecte. Apunten, a més, que «la construcció amenaça 22.000 metres quadrats d’un bosc amb centenars d’exemplars de pi blanc al Puig de la Trona, a la frontera entre Palafrugell i Tamariu».

«SOS Costa Brava sempre ha considerat que es tracta d’un negoci turístic devastador, que compromet el futur d’un pulmó verd verge de la Costa Brava, on asseguren que en temporada baixa no hi ha demanda», subratlla la federació en un comunicat. Per últim, els ecologistes recorden que «episodis com aquest» refermen la «necessitat» de tirar endavant el Conservatori del Litoral, l’organisme públic que es dediqui a comprar terrenys i «salvaguardar la costa amenaçada per la urbanització».

https://twitter.com/SosCostaBrava/status/1770801888046260576?ref_src=twsrc%5Egoogle%7Ctwcamp%5Eserp%7Ctwgr%5Etweet

L’oposició demana aturar el projecte

Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Palafrugell es mostra contrari en tirar endavant el projecte, per això en defensen la seva «paralització». «Lamentem que el mateix alcalde que va permetre el xalet desmesurat del Golfet continuï incentivant aquest model massificat i caduc», diuen els republicans.

La portaveu del grup i cap de l’oposició, Mònica Alcalà, recorda que «aquesta tipologia de projectes s’han d’adaptar a les necessitats i les capacitats del nostre territori». Per això, explica que «considerem que les característiques del projecte portaran més massificació a una zona molt col·lapasada en el períodes estival, amb els accessos i la mobilitat al límit».