El Baix Empordà és una de les zones “on haurem d’aprendre a viure amb menys aigua”

L’augment de les temperatures, els períodes de sequera i les variacions en la biodiversitat són alguns dels efectes que es poden observar actualment i que es relacionen de manera directa amb el canvi climàtic. Aquests efectes, però, també són presents a la comarca del Baix Empordà. Caldrà veure, i avui encara més amb la commemoració del Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic, com es materialitzen aquests canvis que estem patint ara en un futur no tan llunyà. 

El catedràtic d’Hidrogeologia i professor de la Universitat de Girona (UdG) i investigador a l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA), Josep Mas-Pla, apunta que el canvi climàtic “no ens afectarà en un futur, sinó que ja ens està afectant”. Per una banda, el professor apunta que l’augment de la temperatura està fent variar el clima de Catalunya, comarques gironines i, també, el Baix Empordà. Apunta que aquest augment de la temperatura no hauria de ser de més d’un grau i mig. La zona de la mediterrània, però, ara mateix es troba dos graus per sobre de la seva temperatura normal. Josep Mas-Pla explica que aquest augment de la temperatura també fa crèixer el procés d’evapotranspiració.  

Josep Mas-Pla apunta que a la zona de la Mediterrània és una àrea on la temperatura pujarà en els propers anys i, alhora, hi haurà menys pluja. Pel que fa a la pluja, aquesta disminució de les precipitacions no serà tan evident com l’augment de temperatura. “A finals de segle la disponibilitat de recursos hídrics seran un 15-20% inferiors als actuals”, admet el professor. Cal recordar, que aquests efectes en l’augment de la temperatura ja s’estan fent presents en zones marítimes com la de l’Estartit on aquest any la temperatura mitjana de l’aigua de la superfície, segons dades de l’observador Josep Pascual, s’ha tornat a situar per sobre de la mitjana (24,6 graus).  

La sequera, més persistent

I tot i les pluges dels darrers mesos, Josep Mas-Pla reconeix que l’aportació d’aigua no és suficient per cobrir els gairebé quatre anys de sequera que hem patit. Això es deu a que els períodes de sequera cada cop són més persistents i intensos i, per tant, no es poden recuperar les reserves hídriques del tot (embassaments i aquífers). “Els períodes on hi ha un bon any de pluja i tres o quatre de sequera cada cop seran més habituals”, admet el professor i investigador.  

Per això, apunta que cal buscar sistemes per generar o regenerar aigua. Un dels “remeis” que indica Josep Mas-Pla és regenerar aigües residuals, sense “haver de dependre de que ens arribin recursos naturals o no”. Admet que aquest tipus d’aigües es poden destinar a diferents usos. Però, alhora, creu que cal impulsar les dessalinitzadores.  

El professor apunta però que per crear aquest tipus d’infraestructures cal tenir en compte dos aspectes: la producció d’energia per garantir el seu funcionament i la retirada de residus que es produeixen. Josep Mas-Pla apunta que com més aigua dolça es pugui tenir, es podrien alliberar també els recursos hídrics per l’agricultura i per la biodiversitat de la zona.  

Josep Mas-Pla apunta que cada cop més haurem d’aprendre a viure i a dependre menys dels recursos naturals, ja que “l’oferta d’aquests recursos naturals serà escassa i alhora haurem de reajustar la demanda. Per això, creu que cal aprendre a “viure amb menys aigua”. El professor i investigador apunta que també cal tenir en compte els diners que cal destinar a la creació d’aquest tipus de projectes. 

Gestionar de manera sostenible els recursos hídrics

La voluntat com a societat ha de ser readaptar-nos i veure quins han de ser els usos que li donem a l’aigua i com s’ha de gestionar, tenint en compte aquesta reducció de les reserves hídriques. Per això, Josep Mas-Pla apunta que cal ser “més conscients” amb el valor de l’aigua a nivell individual. Aquesta conscienciació, però, ha d’anar acompanyada de l’acció política amb la voluntat de garantir el benestar per tots els sectors, “que l’aigua sigui un punt principal a les seves agendes”. El professor i investigador apunta que cal gestionar de manera sostenible els recursos hídrics.

Per això, Josep Mas-Pla apunta que hi haurà zones del món on hi haurà excés d’aigua i d’altres, com la zona Mediterrània, on hi haurà manca d’aigua. Cal, per tant, que es faci inversió i que es comenci a digitalitzar (monitorar i utilitzar intel·ligència artificial) aquest cicle de l’aigua, un aspecte que ja s’està començant a treballar. Això ens servirà per tenir millor eficiencia a l’hora de gestionar un recurs tan valuós com és l’aigua.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.