El Festival Ítaca tanca el seu cartell més femení

el-festival-itaca-tanca-el-seu-cartell-mes-femeni
El Festival Ítaca tanca el seu cartell més femení

Del 30 de març al 7 de juliol l’ÍTACA 2024 oferirà un total de 18 actuacions a sis municipis d’arreu de l’Empordà (l’Escala, Gualta, Corçà, la Pera, l’Estartit i Calella de Palafrugell). Marlena, Maria Jaume, Clara Peya i Jim completen el cartell de la dotzena edició del festival i se sumen als ja ha anunciats Arde Bogotá, Sílvia Pérez Cruz, The Tyets, Julieta, Mushka, Cala Vento, Triquell, La Ludwig Band, Les Que Faltaband, Classe B, DJ Trapella i -per partida doble- DJ Ryna. I per acabar-ho d’adobar, la peça d’art lumínic i tecnològic Geometrics x200: una al·legoria lluminosa i una tridimensional coreografia de dos-cents drons al ritme de la música i els efectes sonors, formant figures de fins a cent metres d’amplada i visibles a un quilòmetre de distància, a càrrec de Flock Drone Art.

La 12a edició del festival és el cartell més femení de la seva història: gairebé dos terços de les propostes programades estan capitanejades per dones. I, novament, el Festival ÍTACA aposta per una selecta programació a preus estrictament populars marcada per una gran varietat estilística de la mà d’un ampli ventall d’artistes catalans i d’arreu de l’estat, alhora que manté l’aposta propostes amb D.O. de comarques gironines.

A tot això s’hi suma la simbologia de l’icònic Cavall de Troia, escultura dinàmica de gran format, creada pel col·lectiu La Llata, format per Martí Batlle, Esteve Subirah i Joan Vinyes, artistes plàstics del Baix Ter, que farà el seu debut mundial de la mà de l’ÍTACA, Cultura i Acció per tal de portar cultura arreu dels racons de l’Empordà. Avui ha galopat per primera vegada per arribar a l’acte de presentació de la totalitat del cartell de l’ÍTACA 2024. Igual que la icònica figura que va servir a Ulisses per introduir-se d’amagat a Troia, la versió empordanesa del Cavall de Troia està concebuda com un espai escènic on hi passaran coses, una icona que transportarà cultura i festa que doncs s’ha construït sobre rodes perquè sigui mòbil, amb la intenció de dinamitzar esdeveniments.

I si ÍTACA ha esdevingut un pont entre els diversos racons de l’Empordà i la cultura a preus populars, per afinar encara més la metàfora la 1a edició del festival s’ha presentat a l’històric Pont de Gualta. La construcció, Bé Cultural d’Interès Local ubicat al bell mig de la plana empordanesa, se sustenta per arcs de mides desiguals, que semblaven emular la diversitat dels escenaris per on un any més transcorreran les eclèctiques propostes del festival. L’acte de presentació, ha comptat amb l’assistència dels companys i companyes de viatge i ha anat a càrrec del director del festival, Fran Arnau; juntament amb l’alcalde de Gualta, Jaume Fontdevila.

«ÍTACA vol ser com el Cavall de Troia de la cultura, portant experiències úniques a les places dels pobles i els llocs emblemàtics del territori, alhora que segueix apostant per la cita més multitudinària del festival a la platja de l’Estartit», ha explicat el director Fran Arnau. «Presentem un cartell amb preus populars que ja ha superat la paritat, amb vora dos terços de propostes femenines, i seguim caminant per a la sostenibilitat i el confort del públic del festival», ha afegit.

Ja hi ha disponibles entrades per a tots els concerts de pagament, així com els abonaments per a l’ÍTACA SANT JOAN 2024. Es poden adquirir a través del web del festival itacacultura.cat, alhora que s’hi poden consultar horaris i d’altres detalls d’interès. ÍTACA, Cultura i Acció està organitzat per la productora gironina Link Produccions amb la col·laboració de tots els ajuntaments dels municipis per on transcorre.

L’entrada El Festival Ítaca tanca el seu cartell més femení ha aparegut primer a Primera Fila.

L’Ítaca 2024 aposta pel talent femení amb 18 actuacions en sis municipis de l’Empordà

Ítaca 2024

L’Empordà es prepara per rebre una nova edició del festival Ítaca amb una aposta pel talent femení i els preus populars. El festival oferirà un total de 18 actuacions en sis municipis d’arreu de l’Empordà: l’Escala, Gualta, La Pera, L’Estartit i Calella de Palafrugell. I als artistes ja anunciats (Arde Bogotá, Sílvia Pérez Cruz, The Tyets, Julieta, Mushka, Cala Vento, Triquell, La Ludwig Band, Les Que Faltaband, Classe B, DJ Ryna i DJ Trapella) se li sumen Marlena, Maria Jaume, Clara Peya i Jim.

A més, en l’edició d’enguany, el festival comptarà amb la peça d’art lumínic i tecnològic Geometrics x200, una al·legoria lluminosa i una coreografia tridimensional de 200 drons al ritme de la música i els efectes sonors, a càrrec de Flock Drone Art.

La 12a edició del festival compta amb un cartell amb una gran representació femenina, ja que gairebé dos terços de les propostes les capitanegen dones. I, de nou, el festival Ítaca fa una aposta per crear una programació selecta a preus populars marcada per una gran varietat estilística de la mà d’un ampli ventall d’artistes catalans i d’arreu de l’estat, alhora que manté l’aposta propostes amb D.O. de comarques gironines. Ho explica el director del festival, Fran Arnau.

A més, en aquesta 12a edició l’organització ha volgut incorporar-hi el Cavall de Troia, una escultura dinàmica de gran format, creada pel col·lectiu La Llata, format per Martí Batlle, Esteve Subirah i Joan Vinyes, artistes plàstics del Baix Ter, que farà el seu debut mundial de la mà de l’Ítaca, Cultura i Acció per tal de portar cultura arreu dels racons de l’Empordà.

Avui ha galopat per primera vegada per arribar a l’acte de presentació de la totalitat del cartell de l’Ítaca 2024. Igual que la icònica figura que va servir a Ulisses per introduir-se d’amagat a Troia, la versió empordanesa del Cavall de Troia està concebuda com un espai escènic on hi passaran coses, una icona que transportarà cultura i festa que doncs s’ha construït sobre rodes perquè sigui mòbil, amb la intenció de dinamitzar esdeveniments, tal com explica el director del festival, Fran Arnau.

I si Ítaca ha esdevingut un pont entre els diversos racons de l’Empordà i la cultura a preus populars, per afinar encara més la metàfora la 12a edició del festival s’ha presentat a l’històric Pont de Gualta. La construcció, Bé Cultural d’Interès Local ubicat al bell mig de la plana empordanesa, se sustenta per arcs de mides desiguals, que semblaven emular la diversitat dels escenaris per on un any més transcorreran les eclèctiques propostes del festival.

Ja hi ha disponibles entrades per a tots els concerts de pagament, així com els abonaments per a l’Ítaca SANT JOAN 2024. Es poden adquirir a través del web del festival itacacultura.cat, alhora que s’hi poden consultar horaris i d’altres detalls d’interès.

Exhaurides les entrades del desè aniversari de Canet Rock

exhaurides-les-entrades-del-dese-aniversari-de-canet-rock
Exhaurides les entrades del desè aniversari de Canet Rock

El desè aniversari de CANETROCK se celebrarà amb l’aforament complet al Pla d’en Sala. 25.000 persones podran gaudir de les actuacions d’Oques Grasses, The Tyets, 31Fam, Els Catarres, Figa Flawas, Julieta, Miki Nuñez, Ginestà, La Fúmiga, O-ERRA i Miquel del Roig.

A més, aquesta edició especial comptarà amb l’espectacle únic de “La Banda CanetRock” en la que hi participaran més de 30 artistes que han format part del festival durant aquesta dècada i que interpretaran cançons emblemàtiques amb col·laboracions tan especials com un duet entre The Tyets i Lluís Llach o una versió inèdita de “Volcans” de Buhos. Entre els noms d’aquesta producció del festival hi haurà també Suu, Gossos, Lluís Gavaldà, Elèctrica Dharma, Lildami, 31 Fam, Doctor Prats, Pau Lobo, Els Catarres o Figa Flawas.

Ara sí, dissabte 6 de juliol, tot preparat per veure sortir el sol.

L’entrada Exhaurides les entrades del desè aniversari de Canet Rock ha aparegut primer a Primera Fila.

Comencen les obres de l’habitatge cooperatiu «Terra de Mar» de Palamós

Terra de Mar Jon Casado Palamós

La cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, ha iniciat les primeres fases de construcció del seu projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi.

Avui, davant del terreny on s’erigirà l’edifici, l’Alcalde de Palamós i membres de la cooperativa Sostre Cívic han detallat els inicis de les obres i els aspectes clau del projecte. Aquest nou projecte d’habitatges en cessió d’ús, s’emmarca en el compromís de crear un model d’habitatge cooperatiu innovador, sostenible i socialment responsable, sent el primer d’aquest tipus a terres gironines.

Imatge de la trobada entre l’Alcalde de Palamós i membres de Sostre Cívic aquest matí | Ajuntament de Palamós

Terra de Mar

L’edifici, conegut com a «Terra de Mar», ocuparà un terreny públic de 1000 m² cedit per l’Ajuntament a l’Avinguda Catalunya. Amb 34 habitatges, qualificats com a protecció oficial, distribuïts en planta baixa i cinc plantes, a més de 34 places d’aparcament subterrani, aquest projecte ofereix habitatges d’entre 39 i 67 metres quadrats, amb una a tres habitacions (ajustables segons les necessitats dels membres de la cooperativa), i espais col·lectius per fomentar la vida comunitària. Es construirà seguint els més alts estàndards d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental, amb una certificació energètica A i la primera certificació VERDE (del Green Building Council España) per a aquest model innovador d’accés a l’habitatge. Es preveu que les obres finalitzin a finals de 2025 per permetre als membres entrar a viure a principis de 2026.

Amb un pressupost total de 5 milions d’euros, principalment finançat per l’Institut de Crèdit Oficial i amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya, aquest projecte exemplifica la col·laboració entre el sector públic i les entitats sense ànim de lucre per abordar les necessitats d’habitatge social a preus assequibles. Un 25% dels habitatges s’han reservat per a veïns de Palamós i la comarca majors de 65 anys, joves fins a 35 anys i famílies monoparentals.

Els contractes de cessió d’ús són de per vida, amb quotes mensuals homologables al lloguer, que oscil·len entre 490 i 780 €, i requeriran una aportació de capital inicial de 12.000 a 19.000 €, retornable en cas de deixar l’habitatge.

Importància en la comunitat

Aquest projecte, com tots els gestionats per Sostre Cívic, posa un fort èmfasi en la comunitat. Per tant, és crucial que les persones interessades a viure-hi s’incorporin al grup impulsor. La campanya d’inscripcions està oberta fins al 12 de maig, i per formar-ne part, cal fer-se soci de la cooperativa, complir amb els criteris de protecció oficial del municipi de Palamós i respondre econòmicament a les primeres aportacions de capital del projecte.

Durant la campanya d’inscripcions, tant l’Ajuntament com Sostre Cívic informaran la població sobre les característiques del projecte mitjançant material divulgatiu i sessions informatives. La cooperativa ha habilitat un formulari per a totes les persones interessades a terrademar.sostrecivic.cat.

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí crea una àrea per captar fons europeus

EP Liaison Office and the EC Representation in Barcelona meeting with BELC representatives
EP Liaison Office and the EC Representation in Barcelona meeting with BELC representatives

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha presentat a tots els membres del consell municipal la nova divisió municipal, anomenada «Àrea Europa». Aquesta unitat estratègica dins del Consell està dissenyada per contribuir de manera proactiva al desenvolupament de la Unió Europea, centrant-se en quatre pilars fonamentals: coneixement, cooperació, creixement i innovació.

L’objectiu principal és posicionar Torroella de Montgrí a una escala europea i internacional i establir aliances, facilitant la participació activa en xarxes europees que podrien recolzar la implementació de polítiques municipals. Específicament, aquesta nova divisió pretén identificar subvencions de la UE que puguin beneficiar el municipi i proporcionar orientació i suport en el procés de sol·licitud i seguiment per a diferents departaments municipals. A més, busca augmentar la consciència pública sobre la UE.

Durant gairebé dues dècades, Torroella de Montgrí i l’Estartit han tingut un paper significatiu en el llançament de plans a escala europea i en iniciatives pioneres en gestió territorial i l’estímul del turisme i l’economia. Exemples inclouen tres projectes Life (Life Ter Vell, Life Emyster i Life Pletera), certificacions de qualitat EMAS, el sistema d’indicadors europeus ETIS, els grups de treball europeus NECSOTUR i Interreg Mediterranean, entre d’altres.

La nova divisió municipal ja ha estat activa durant diversos mesos, creant les sinergies necessàries per aconseguir 9 projectes Next Generation, portant un total de 4.691.563,71 € en subvencions al municipi. A més, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí s’ha unit a dues xarxes europees, assegurant-se que romanen ben informats sobre tots els projectes europeus. Aquestes inclouen la xarxa BELC: Construint Europa amb les Autoritats Locals i la Xarxa Europea de Centres Culturals.

Recentment, com a part de la posada en marxa d’aquesta nova àrea municipal, la regidora de l’Àrea Europa va participar en la reunió «Construint Europa amb les Autoritats Locals» celebrada a Brussel·les els dies 20 i 21 de febrer. Aquesta trobada va proporcionar una oportunitat per interactuar directament amb les institucions de la Unió, la Comissió Europea i el Parlament Europeu, així com per conèixer programes de finançament i innovació, iniciatives per promoure la transició verda per a entitats locals, i la campanya institucional per a les eleccions europees del 9 de juny. Durant una de les sessions de treball, els representants locals van compartir preocupacions respecte a la gestió i execució dels fons Next Generation.

La setmana passada, diversos representants municipals també van participar en una reunió transfronterera a Torreilles de la Salanca, un poble agermanat amb Torroella de Montgrí, amb l’objectiu de reforçar vincles i crear noves sinergies per a projectes futurs.

L’equip que lidera el projecte inclou la regidora de Fons Europeus, Anna Bonada; la tècnica de promoció econòmica, Montse Roca; i la col·laboradora externa experta en polítiques europees, Mònica Plana. La regidora Anna Bonada va destacar, «Estem treballant intensament per construir complicitats que ens acostin a Europa i ens permetin forjar aliances que aportin nous projectes i noves oportunitats econòmiques, culturals, mediambientals i socials al nostre municipi».

El Govern ha invertit més de 80 M€ en la millora dels centres de salut de la Regió Sanitària de Girona des del 2021

Fotogrtafia de la presentació del Pla funcional del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, l’11 de desembre passat a la Generalitat Girona.| Autor: Departament de Salut

El Govern, a través del Departament de Salut, ha donat un impuls a la construcció de nous equipaments de salut, alguns dels quals s’han millorat i altres són de nova construcció. Des del 2021 s’han invertit més de 80 milions d’euros en millorar els centres de salut de la Regió Sanitària Girona i a la construcció de nous equipaments. D’aquests, uns 65 milions s’han destinat a millorar els centres hospitalaris i prop de 16 milions s’han assignat a centres d’atenció primària, inversió que inclou tant les obres acabades com les que estan en marxa en aquest moment.

En l’àmbit de l’atenció primària, han entrat en funcionament el nou Consultori Local de Riells i Viabrea i el de Verges i s’han ampliat i reformat els CAP Doctor Torner de Malgrat de Mar (2023), Santa Clara de Girona i Alfons Moré de Salt, a més de la reforma del CUAP Güell.

També hi ha altres centres que estan en obres en aquests moments, algunes de les quals es posaran en marxa a les properes setmanes. Així, en aquest moment s’està fent la construcció del nou CAP de Pineda de Mar i del Moisès Broggi de l’Escala, a més de les ampliacions dels CAP de Torroella de Montgrí i Cassà de la Selva, els quals es preveu que entrin en funcionament ben aviat. També cal destacar que estan en fase de licitació d’obra els nous CAP d’Hostalric i d’Olot 2, a més de la licitació del projecte d’ampliació del CAP Palafrugell i el nou CAP de Santa Coloma de Farners.

El 3 d’abril de 2023 es va posar en marxa l’Àrea d’Intervencionisme de l’Hospital Trueta, que situa el centre al capdavant del terciarisme pel que fa a procediments mínimament invasius guiats per imatge. | Autor: Departament de Salut

En l’àmbit hospitalari s’han fet obres molt destacades que han permès millorar la capacitat resolutiva de la Regió, fer més complexitat i evitar derivacions a Barcelona. Aquest és el cas de la posada en marxa de la nova Àrea d’Intervencionisme del Trueta, que ha permès posar el centre al capdavant del terciarisme  a Catalunya pel que fa a procediments mínimament invasius guiats per imatge. El nou espai està dotat de tres sales d’intervencionisme amb equipament de darrera generació. També a l’hospital de Girona s’ha posat en marxa el Laboratori de Reproducció Humana Assistida, el primer fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i amb capacitat d’oferir els procediments més avançats per resoldre problemes reproductius de la ciutadania de la Regió Sanitària de Girona.

En l’avenç tecnològic ha tingut un paper important la posada en funcionament del nou laboratori de diagnòstic genètic i molecular del Trueta-Santa Caterina, que compta amb unes instal·lacions i uns equipaments capdavanters, amb tecnologia de seqüenciació de darrera generació, que han permès fer un salt qualitatiu en el camp de la medicina personalitzada. Aquest laboratori ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Daniel Bravo i la Diputació de Girona.

La millora de la capacitat quirúrgica de la Regió Sanitària és un dels objectius en els quals s’està treballant, ja que s’estan ampliant els blocs quirúrgics dels hospitals Trueta, Santa Caterina i Blanes, fet que permetrà passar de tenir 41 quiròfans a tenir-ne 54, és a dir, un 31% de creixement de capacitat quirúrgica.

El mes de maig passat es va posar en funcionament l'ampliació del CAP Santa Clara de Girona, un dels centres d'atenció primària que s'ha millorat en els darrers anys. | Autor: Departament de Salut
El mes de maig passat es va posar en funcionament l’ampliació del CAP Santa Clara de Girona, un dels centres d’atenció primària que s’ha millorat en els darrers anys. | Autor: Departament de Salut

En aquests anys, als hospitals de la Regió s’han fet moltes altres obres que han permès millorar l’assistència als nostres usuaris, com ara, al Trueta, la remodelació i ampliació del Servei d’Urgències o les millores a planta de Ginecologia i Obstetrícia. Al Parc Hospitalari Martí i Julià, s’ha ampliat el Servei d’Urgències, l’hospital de dia mèdic i quirúrgic  i la unitat d’endoscòpies i s’ha fet la nova Unitat del Son. En aquests moments estan en marxa les obres d’ampliació del Bloc Quirúrgic i del nou servei de rehabilitació ICS/IAS.

A l’Hospital Sant Jaume de Calella s’està treballant en l’ambiciós projecte d’ampliació del centre, amb el pla funcional d’espais ja molt avançat. Aquest projecte suposa que el centre sanitari disposarà de més de 31.000 metres quadrats d’edificació, 17.000 més dels que té ara.

En l’àmbit de salut mental el 2023 va entrar en funcionament el nou hospital de dia de salut mental de l’Alt Empordà i la nova unitat de trastorns de conducta alimentària del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (2021) amb inversió total de 400.000 euros.

El nou Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, el projecte més important dels propers anys

Cal destacar, per sobre de tot, el que ben segur serà el projecte més important de la demarcació en els propers anys, el Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, que inclourà el Nou Trueta.  A finals de 2023 es presentava el Pla funcional assistencial de nou Campus, que defineix que aquest disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats, 43.000 dels quals ja estan construïts. La part construïda preveu deixar 17.000 metres quadrats com a espais de creixement per a necessitats que puguin esdevenir en un futur. El futur Campus suposarà una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros i afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l’atenció que rep la ciutadania.

El 7 de març passat es va constituir el Consell Assessor del Campus, un òrgan deliberatiu que neix amb l’encàrrec de fer el seguiment dels avanços en relació amb el projecte i de fer-ne retorn als seus membres. El Consell, que  compta amb una representació àmplia i diversa de diferents actors i institucions clau, ha de vetllar per la col·laboració i coordinació entre els diferents actors implicats en el projecte per tal d’identificar oportunitats i teixir sinergies.

Nou hospital de Palamós

L’anunci de la construcció del nou Hospital de Palamós, ha estat, també, una de grans notícies en relació amb les millores de la xarxa sanitària de la Regió de Girona. El març de 2023 es va signar el Protocol de col·laboració entre el Departament de Salut i l’Ajuntament per a la construcció del nou Hospital de Palamós en uns terrenys del sector Les Oliveretes, a tocar de la C-31. D’acord amb aquest protocol, l’Ajuntament haurà de fer els tràmits urbanístics pertinents per tal de disposar del solar i fer la cessió gratuïta al Departament de Salut, amb un termini màxim establert a mitjans de l’any 2025.

El març de l'any passat, el conseller de Salut i l’alcalde de Palamós van presentar el protocol de col·laboració per a la materialització del nou hospital. | Autor: Departament de Salut
El març de l’any passat, el conseller de Salut i l’alcalde de Palamós van presentar el protocol de col·laboració per a la materialització del nou hospital. | Autor: Departament de Salut

Els tràmits urbanístics, un cop finalitzats, han de permetre disposar d’uns terrenys per encabir-hi un equipament d’uns 40.000 m2, amb reserva per a futures ampliacions. El dimensionat final de l’hospital dependrà del pla funcional assistencial que s’està elaborant, on es definirà tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea sanitària, com ara la superfície, els criteris d’ordenació funcional, el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees) i la cartera de serveis.