La Guàrdia Civil ha desarticulat un grup criminal dedicat al tràfic internacional de drogues amb actuacions al Baix Empordà i la Selva, en una operació conjunta amb la unitat de vigilància duanera de l’Agència Tributària a Girona. La investigació ha permès identificar una organització que enviava droga amagada en palets de pintura amb dobles fons cap a Holanda, des d’on rebien els mateixos palets buits per repetir el procés.
Els agents han fet registres en domicilis i naus industrials de la Pera, Blanes i Lloret de Mar, en una actuació que ha permès desmantellar l’activitat del grup. En l’operació s’han detingut quatre homes, d’entre una cinquantena i una seixantena d’anys, de diverses nacionalitats, que ja han ingressat a presó per ordre judicial. La policia ha intervingut prop de 300 quilos de droga, entre haixix i marihuana, preparats per a la seva distribució, així com armes de foc, munició i prop de 14.000 euros en efectiu.
La investigació es va iniciar l’estiu passat arran d’una entrega controlada de marihuana procedent de Tailàndia, amagada també en pots de pintura. A partir d’aquest punt, els investigadors van detectar una estructura organitzada i jerarquitzada, amb mesures de seguretat per dificultar l’acció policial. Segons fonts policials, el grup operava de manera continuada amb aquest sistema de transport per introduir i distribuir la droga a nivell internacional.
La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions en els propers dies.
En una entrevista a Ràdio Capital, el llibreter de la llibreria La Bookman de Figueres i portaveu del Gremi de Llibreters, Francesc Llopis, ha explicat com viu la vigília de Sant Jordi, una de les dates més importants per al sector. Llopis ha reconegut que aquests dies previs es viuen amb intensitat. “Mai estem prou preparats”, ha admès, tot i remarcar que es tracta d’una jornada molt especial per als llibreters. Segons ha explicat, la part més dura arriba abans, amb tota la preparació, mentre que el mateix dia de Sant Jordi és sobretot una experiència molt gratificant.
El llibreter ha explicat que Sant Jordi és una jornada esgotadora, però també molt enriquidora. Tot i el cansament acumulat, ha destacat el valor emocional de veure com la gent s’apropa a les parades i a les llibreries a buscar llibres per regalar. En aquest sentit, assegura que la sensació general d’aquest any és positiva. Tot i que no hi ha previsions exactes de venda, Llopis creu que la diada pot ser molt bona, fins i tot millor que la de l’any passat, en part perquè aquest any Sant Jordi no arriba just després de Setmana Santa.
Francesc Llopis ha assegurat que en els darrers anys s’ha notat una recuperació clara de l’hàbit lector, especialment arran de la pandèmia. Moltes persones que havien deixat de llegir van redescobrir la lectura durant aquells mesos i s’hi han tornat a enganxar. També ha posat en valor el creixement del públic infantil i juvenil. Segons ha explicat, la literatura per a nens i joves és avui un dels grans motors de moltes llibreries, tant per la implicació de les famílies com per la feina que es fa des de les escoles.
Com a portaveu del Gremi de Llibreters, Llopis ha defensat el bon moment de les llibreries independents a Catalunya. Ha remarcat que el país té una xarxa molt rica i diversa de llibreries, fet que contribueix a mantenir viu el sector editorial. Ara bé, també ha recordat que la feina de llibreter està molt idealitzada i que darrere el taulell hi ha una gran quantitat de feina, sovint poc visible. Tot i això, assegura que continua sent una professió apassionant.
Durant la conversa, Llopis també ha reflexionat sobre el futur del llibre en paper i la convivència amb els formats digitals. Ha defensat que el llibre físic continuarà tenint recorregut, malgrat les prediccions que en van anunciar la desaparició amb l’arribada del llibre electrònic. Segons ha dit, hi ha moments en què els lectors busquen desconnectar de les pantalles i tornar a objectes tangibles, com els llibres de paper. En aquest sentit, s’ha mostrat tranquil també davant del creixement de la intel·ligència artificial, convençut que sempre hi haurà demanda de continguts creats per persones.
Per acabar, Francesc Llopis ha recomanat un títol que, segons ha explicat, l’ha acompanyat especialment aquest any: La vida del llibreter A. J. Fikry, de Gabrielle Zevin. L’ha definit com un llibre optimista, ple de segones oportunitats i amb una llibreria al centre de la història. Amb Sant Jordi a tocar, Llopis afronta la jornada amb nervis, però també amb il·lusió, reivindicant la força d’un ofici que, malgrat les dificultats, continua ben viu.
La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha intensificat els controls sobre els vehicles de mobilitat personal (VMP), com els patinets elèctrics, arran de les darreres novetats legislatives. La normativa estableix ara l’obligatorietat de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil i que els vehicles estiguin registrats a la Dirección General de Tráfico.
Segons dades del cos policial, durant el primer trimestre de l’any s’han tramitat 76 denúncies relacionades amb l’ús d’aquests vehicles. D’aquestes, 21 corresponen a infraccions de circulació i 55 a la manca de registre o assegurança obligatòria.
Pel que fa a les mesures adoptades, s’han immobilitzat o retirat un total de 51 vehicles. A més, s’han dut a terme 48 controls policials, tant dinàmics com estàtics, amb l’objectiu de detectar possibles infraccions i reforçar la seguretat viària.
En paral·lel a l’acció sancionadora, també s’ha posat èmfasi en la prevenció i la sensibilització. La Policia Local ha organitzat sessions d’educació viària per a alumnes de 3r d’ESO, centrades en l’ús responsable dels VMP, així com formacions adreçades a la ciutadania i a professionals vinculats a l’àmbit juvenil.
Durant el mes de gener, el municipi també va participar en una campanya específica coordinada amb el Servei Català de Trànsit. Abans d’iniciar les sancions, es van fer controls pedagògics i accions informatives a través de xarxes socials i mitjans locals.
A més, es va distribuir una infografia amb les principals obligacions i infraccions associades als VMP, que es va fer arribar a centres educatius, associacions de famílies, allotjaments turístics i establiments de venda d’aquests vehicles.
Amb aquestes actuacions, la Policia Local referma el seu compromís amb la seguretat viària i aposta per combinar la tasca preventiva amb l’acció sancionadora per garantir el compliment de la normativa.
Avui tocaria parlar de Sant Jordi, però sento que no en diré res de nou que no hagi dit jo ni molta altra gent molt millor que jo un milió de vegades. Així que no ho faré, no en parlaré, avui, en aquesta nostra casa. El que si faré, però, serà gaudir-ne, d’aquest Sant Jordi, com en gaudeixo cada any. Algun any l’he gaudit més que d’altres, també ho haig de confessar, com el de fa tres anys, quan amb la meva companya de vida, i acompanyats dels nostres fills aleshores a punt d’entrar a l’adolescència, vam decidir casar-nos en aquest dia màgic i lluminós, per més que plogui.
Per descomptat, també atresoro el record del meu primer Sant Jordi com a infant, quan encara vivia a Manresa i l’Empordà era només la casa abandonada per l’avi a la postguerra, on hi passàvem els caps de setmana i els istius; i, tot i això, tot i el fet de viure a Manresa, Sant Jordi ja va ser, per a mi, un dia brillant. Va ploure, clar. Llum i aiga i llibres que correm a tapar amb un tros de plàstic i roses perlades de gotes primaverals.
Molt més tard també vaig viure un altre primer Sant Jordi, en aquest cas com a escriptor debutant que treia el cap en aquest dia amb una novel·la titulada No anem sobrats de bona gent, publicada pels amics figuerencs de Brau. Quin dia, tu. No va ploure, aquell Sant jordi, no al menys on vaig estar voltant. Però la llum. Quina llum.
Aleshores i com sempre, ja hi havia el Drac, per Sant Jordi, per més que li molesti al Mendoza, perquè de dracs sí que sempre n’hem anat sobrats. El drac com a símbol del mal i Sant Jordi com a símbol del bé que el derrota, una versió pueril de la vida però que sempre ha funcionat, funciona i funcionarà. El problema és que el món és ple de dracs que es creuen Sant Jordi, i que poden, amb el seu alè de foc, anihilar civilitzacions senceres si ells diuen que els altres són el drac.
Així que avui no us en parlaré, de Sant Jordi, tan sols el gaudiré, com cada any.
La Diputació de Girona ha donat llum verda a una moció de suport a les reivindicacions de la comunitat educativa. El text, impulsat per la CUP i acordat amb la resta de grups, s’ha aprovat amb 22 vots a favor i cinc en contra, corresponents al PSC.
La moció fixa quatre grans eixos. D’una banda, referma el compromís amb l’educació pública i aposta per millorar les condicions laborals del personal. També dona suport a les demandes de la comunitat educativa i dels sindicats, amb mesures com la reducció de ràtios a les aules i la garantia de més recursos humans i materials als centres.
El document també posa el focus en les infraestructures. En aquest sentit, reclama la climatització dels equipaments educatius, la retirada progressiva dels barracons i una planificació que prioritzi l’escola pública i eviti el tancament de línies. A més, inclou la recuperació del poder adquisitiu del professorat, una de les principals reclamacions de les mobilitzacions del mes de març.
El ple també fa una crida a mantenir el diàleg. En concret, insta el Govern, els sindicats i la comunitat educativa a continuar negociant per assolir un acord “ampli, just i compartit”. Els acords es traslladaran al Departament d’Educació i als representants sindicals.
En paral·lel, la Diputació ha aprovat definitivament les bases de subvencions destinades a material i equipament per a municipis amb associacions de voluntaris de Protecció Civil. L’objectiu és reforçar la seva capacitat operativa en emergències i serveis preventius.
Les ajudes es concediran per concurrència no competitiva i serviran, entre altres, per adquirir vehicles, generadors, emissores, bombes d’aigua o material sanitari. La corporació, però, ha desestimat les al·legacions presentades per l’associació de voluntaris del Port de la Selva, que demanava poder rebre directament aquestes subvencions.
