30.4 C
Pals
Dijous, 4 setembre 2025
- Publicitat -

Sopa de Cabra retorna als escenaris: 10 concerts vestits d’”Animal”

sopa-de-cabra-retorna-als-escenaris:-10-concerts-vestits-d’”animal”
Sopa de Cabra retorna als escenaris: 10 concerts vestits d’”Animal”

Sopa de Cabra ha decidit acabar el curs 2025 amb un cop de puny al cor. Una última gira abans d’una aturada de nou mesos. Un comiat temporal que té regust d’història viva del rock català. Aquest viatge ha estat batejat amb el nom d’“Animal”, i no per qualsevol motiu. La banda gironina vol recuperar l’energia salvatge del seu tour del 2001, el que va ser l’últim abans de la llarga pausa que gairebé els acomiada per sempre.

Aquest cop, però, saben que tornen. I ho faran amb força: la gira dels 40 anys de trajectòria ja té data prevista —estiu del 2026—, però abans, volen fer-se sentir una última vegada. I fer-ho tan fort com el grup i els seguidors mereixen, i esperen.

La gira comença el 29 de juny al festival A Cel Obert, i s’estendrà fins al 28 d’agost, quan tanquin el cercle al Summerfest Cerdanya. Enmig, una ruta estiuenca per escenaris de tot el territori: des de les icòniques nits de Cap Roig (13 de juliol) i Les Nits de Barcelona (22 de juliol), fins al mític El Tingladu de Vilanova (25 de juliol) o l’Empordà Music Festival (26 de juliol), casa seva emocional.

Un dels plats forts serà el Sons del Món a Roses (2 d’agost), on tornaran a compartir escenari amb Els Pets després de 25 anys. Les 5.300 entrades ja estan exhaurides.

Pel que fa a convidats especials, i com ja va passar a la gira teatral Ànima, la Beth Rodergas formarà part del directe. Una fusió que ja ha funcionat i que promet noves capes de sensibilitat damunt l’escenari.

De l’”Ànima” a l’”Animal”. El contrast és potent. De la intimitat dels auditoris amb Ànima a l’explosió emocional dels grans festivals amb Animal. És el Sopa més complet, el que combina reflexió i instint. El que sap que cada concert pot ser l’últim… però també el millor.

I ells ho tenen clar: “Cada vegada més conscients que la vida és un regal que no té sentit si no és compartit”. L’estiu 2025 no és només una gira; és una celebració col·lectiva, un record viu, una promesa de retorn.

L’entrada Sopa de Cabra retorna als escenaris: 10 concerts vestits d’”Animal” ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 16 juny 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 16 juny 2025
Loading
/

La UdG signa un conveni amb Josep Pascual per preservar i difondre més de 60 anys de dades ambientals

Josep Pascual UDG

L’observador ambiental de l’Estartit Josep Pascual ha cedit a la Universitat de Girona el seu arxiu de dades meteorològiques i marines, que recull informació des dels anys 60 del segle passat. L’acord permetrà conservar i difondre aquestes dades, essencials per a la recerca científica en àmbits com el canvi climàtic, l’oceanografia i la hidrologia.

La Universitat de Girona custodiarà aquest conjunt d’informació al repositori de dades del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Les dades disponibles inclouen temperatures del mar a diferents fondàries, salinitat, cabals de rius i fonts, i registres meteorològics de la Costa Brava i l’interior de la demarcació.

Josep Pascual, enginyer tècnic agrícola nascut l’any 1950, ha recopilat aquestes dades de manera constant i altruista. La seva tasca ha estat reconeguda per institucions com el Servei Meteorològic de Catalunya i l’agència espacial nord-americana.

Amb motiu de la signatura del conveni, la Universitat de Girona va organitzar el 13 de juny un acte institucional per agrair la seva tasca. El Rector Quim Salvi va destacar el valor científic d’aquesta activitat sostinguda, i el Vicerector Josep Calbó, expert en meteorologia, va remarcar que la feina de Pascual és un exemple pioner de ciència ciutadana.

Aquest acord també posa en relleu el compromís de la Universitat de Girona amb la ciència oberta i amb la recerca que sorgeix des del territori. La cessió d’aquest arxiu és un pas clau per entendre millor l’evolució de l’entorn i fer front als efectes del canvi climàtic.

Xavier Rocas: “Hem portat el Japó a l’Empordà sense perdre la nostra essència”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Rocas: “Hem portat el Japó a l’Empordà sense perdre la nostra essència”
Loading
/

En el marc del programa De cap a cap, el restaurador Xavier Rocas, cofundador del grup Nomo, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per parlar de gastronomia, territori i fusió cultural. Roca ha explicat com, ara fa més de divuit anys, va començar aquesta aventura empresarial amb l’objectiu de portar una cuina japonesa de qualitat, assequible i integrada al paisatge i la cultura locals.

Amb establiments com El Far, Mar o Nomo Girona, el grup ha sabut combinar el millor del Japó amb productes i sensibilitats catalanes. “Ens hem sentit molt ben acollits per la gent del territori. Tenim públic local tot l’any, però també una gran afluència internacional durant la temporada alta”, explica Roca.

Durant l’entrevista, el restaurador ha destacat alguns dels plats més emblemàtics de la seva carta, com l’“Ebitxili” —una reinterpretació nipona dels ous trencats amb fideus i llagostins—, o la mini nomo burger de vaca vella amb ou de guatlla. “És una cuina japonesa que no oblida on és ni per a qui cuina”, ha remarcat.

També ha parlat de begudes, fent referència al sake i a les cerveses japoneses com la Sapporo, però deixant clar que a Nomo es dona molt valor als vins de la DO Empordà: “Tenim una carta pensada per maridar bé tant amb sushi com amb plats calents”.

Amb més de divuit anys de trajectòria, el grup Nomo s’ha consolidat com un referent de la cuina japonesa de fusió a Catalunya. “L’objectiu ha estat sempre fer-ho bé, amb autenticitat i respecte per les dues cultures”, ha conclòs Rocas.

Miquel Noguer: “Sense la Diputació, molts pobles no se’n sortirien”

Aquest divendres, el President de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha estat entrevistat al programa De cap a cap, que emeten conjuntament Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio Girona. L’entrevista, conduïda pel periodista Joan Bosch i amb la participació del director de les dues emissores, Miquel Curanta, s’ha fet en directe des dels estudis de Palafrugell, en el marc d’una visita institucional del President.

La conversa ha abordat diversos temes d’actualitat del territori, començant per la mobilitat, un dels grans reptes de les comarques gironines. Noguer ha destacat les dificultats creixents per accedir a Barcelona, amb col·lapses habituals a l’AP-7, i ha remarcat la necessitat de disposar d’una mobilitat més eficient, especialment amb transport públic. En aquest sentit, ha posat en valor la connexió ferroviària i ha expressat el desig que es faci realitat la connexió de l’aeroport de Girona amb la línia d’alta velocitat.

Tot i que el projecte de llançadora ferroviària entre els aeroports de Barcelona i Girona encara no està aprovat, Noguer ha explicat que ja s’ha superat la fase d’estudi informatiu i que s’espera poder redactar el projecte executiu en els pròxims anys. “No tindria cap sentit que no connectés amb Barcelona”, ha dit, mostrant-se convençut que aquesta connexió beneficiaria l’aeroport gironí i permetria reforçar-lo com a infraestructura complementària al Prat.

Un altre dels temes centrals de l’entrevista ha estat la tasca i el paper de la Diputació de Girona. Noguer ha volgut fer pedagogia institucional i ha resumit el paper de la Diputació com “l’ajuntament dels ajuntaments”, una administració que acompanya, dona suport i impulsa els municipis, especialment els més petits i amb menys recursos. També ha explicat que el finançament de la Diputació prové d’una part dels impostos estatals (com l’IVA o l’IRPF), i que aquests recursos es reverteixen al territori per millorar serveis, fomentar la cultura, l’esport, el medi ambient o les infraestructures.

En aquesta línia, Noguer ha defensat la implicació de la Diputació en activitats esportives, musicals i culturals, com el MIC o diversos festivals d’estiu, tot destacant que moltes iniciatives del territori no serien viables sense aquesta aportació. “Gairebé tot el que es fa al territori té, d’alguna manera o altra, el segell de la Diputació”, ha afirmat.

Preguntat per la gestió dels residus i la polèmica pujada de taxes d’escombraries a municipis com Palamós, Noguer ha aclarit que aquesta competència recau exclusivament en els ajuntaments, i no en la Diputació. Tot i això, ha reconegut que cal fer un esforç col·lectiu per millorar la recollida selectiva i reduir l’impacte ambiental dels residus, tot advertint que “és difícil que les taxes baixin”, però que una millor gestió pot contenir l’increment de costos.

Pel que fa al transport públic a la Costa Brava, el president ha reconegut que el territori pateix una manca estructural d’alternatives i que solucions com el tren-tram serien molt bones en termes de sostenibilitat, però complicades de dur a terme pel seu cost i complexitat tècnica. Tot i així, s’ha mostrat partidari de buscar solucions innovadores i adaptades a la realitat dels municipis, i ha confiat que es trobin alternatives viables en col·laboració amb la Generalitat i els ajuntaments.

En relació amb l’aeroport de Girona, Noguer ha celebrat l’increment de passatgers del mes de maig (+15,3%) i ha remarcat que cal continuar apostant per un creixement sostingut, consolidant l’oferta i millorant serveis. També ha explicat que AENA té previstes millores a la terminal, fet que demostra una aposta clara pel futur de l’aeroport.

En l’últim tram de l’entrevista, s’ha abordat el paper del Patronat de Turisme. Noguer ha defensat una estratègia de promoció que prioritzi l’increment de les pernoctacions i la despesa per visitant, més que no pas la quantitat total de turistes. “No es tracta que vinguin més, sinó que es quedin més temps i generin més valor”, ha explicat. En aquest sentit, ha posat en valor segments com el turisme gastronòmic, cultural, patrimonial i esportiu, amb potencial per funcionar tot l’any i desestacionalitzar la demanda.

Finalment, preguntat per la dificultat de comunicar projectes complexos com parcs eòlics, ampliacions d’infraestructures o canvis normatius, Noguer ha reconegut que les institucions tenen encara molt camí per recórrer en la comunicació pública. “Avui, una piulada pot condicionar tota la percepció d’un projecte”, ha dit, alertant del perill dels discursos simplistes i de les informacions falses. Tot i això, ha defensat el rigor i la transparència com a eines essencials per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions.

Els gironins ofegats pels deutes que es declaren insolvents creixen fins a un 47% durant el primer trimestre del 2025

gironins deutes insolvents

Els gironins ofegats pels deutes que no han vist cap altra sortida que declarar-se insolvents han crescut fins a un 47% durant el primer trimestre del 2025. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i març a la demarcació s’han presentat 377 concursos de creditors. I d’aquests, la immensa majoria (338) els han presentat particulars. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també recull que durant aquest trimestre s’han executat 272 desnonaments. Són més de tres al dia de mitjana i la xifra suposa un repunt del 24% en relació al 2024 (quan van ser-ne 219). La immensa majoria dels llançaments són per impagaments del lloguer.

L’augment d’insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d’un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s’arrossega. I les comarques gironines no n’han quedat al marge.

Segons recullen les dades del CGPJ, que serveixen de termòmetre per analitzar l’impacte de la crisi, durant el primer trimestre d’aquest 2025 s’han presentat 377 concursos de creditors. Són un 46% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan la xifra va ser de 258).

Però allò que crida l’atenció és que, de totes les insolvències que van entrar als dos jutjats mercantils, pràcticament la immensa majoria les van presentar particulars. En concret, fins a 338 casos són gironins ofegats pels deutes que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que suposa fins a un 47% més en comparació amb el primer trimestre del 2024 (quan van ser-ne 229).

De retruc, entre gener i març també hi ha hagut més empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. Durant el primer trimestre, els jutjats mercantils n’han rebut 45 casos. D’aquests, quinze els han presentat empresaris a títol individual, 24 corresponen a societats i els altres sis casos restants fan referència a autònoms que tenen microempreses. En aquest darrer cas, totes han anat a liquidació.

L’any passat -en aquest cas, les dades no inclouen microempreses- entre gener i març els jutjats van rebre 29 concursos de creditors. D’aquests, set els van instar empresaris i autònoms a títol individual; i la resta, corresponien a societats.

Més de tres desnonaments al dia

Tot i que després de les tensions al Congrés, finalment l’Estat va allargar l’escut social i va prorrogar la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l’ordre del dia. I de fet, en comparació amb el primer trimestre de l’any passat, la xifra ha repuntat.

A les comarques gironines, entre gener i març s’han executat 272 desnonaments. Són un 24% més si la xifra es posa en relació amb l’any anterior (aleshores, van ser-ne 219) i suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació se n’arribin a executar més de tres.

La gran majoria dels llançaments -en concret, 204 han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 48 casos, però, en què el llançament ha deixat un deute gairebé de per vida als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 20 casos restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques.

D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ també evidencien com les ocupacions d’immobles han anat lleugerament a la baixa. Durant el primer trimestre de l’any passat es van interposar 37 demandes davant els jutjats gironins. Entre gener i març, n’han estat 28. En aquest cas, l’estadística reflexa aquelles que han tirat endavant tant propietaris privats com ajuntaments que tenen pisos socials (no s’hi recullen les dels bancs).

Més acomiadaments

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. Durant el primer trimestre, els que hi ha a la demarcació han rebut 553 demandes per acomiadaments (l’any passat, van ser-ne 583).

En paral·lel, el primer trimestre del 2025 també s’han presentat 298 demandes per reclamació de quantitats. Una xifra lleugerament per sota la de l’any passat, quan van ser-ne 318).