L’empresa de transports per carretera Moventia, amb seu a Begur, ha engegat una prova pilot per incorporar estudiants del Perú com a conductors. Ja ha sumat més de 200 treballadors peruans des del 2022 i preveu arribar als 239 el 2025. El programa inclou formació tècnica, aprenentatge del català i pràctiques per facilitar la seva integració. Aquest programa ja ha permès a l’empresa incorporar més de 200 treballadors peruans des del 2022. Moventia calcula que, si el ritme es manté, arribarà als 239 professionals l’any 2025. Enric Gimeno, gerent de Moventia, ha estat entrevistat a DE CAP A CAP
Privat: La Fundació Dalí exposa quatre accessoris de moda de Gala inèdits a la mostra del castell de Púbol
Supermatí - entrevistes
Fiona Morrison: "Gala és un referent de llibertat per a moltes dones"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El castell Gala Dalí de Púbol acollirà aquest dimarts 26 d’agost a les 19 h l’espectacle “L’Esperit Lliure. Gala sota la mirada de Paul Éluard”, una proposta artística que combina música, poesia i performance per commemorar l’aniversari de Gala. Fiona Morrison, impulsora de l’espectacle, ha explicat en una entrevista a Ràdio Capital com va néixer aquest projecte singular.
“Ens van trucar de la Fundació Gala-Dalí amb la voluntat de fer un homenatge a Gala vinculat a Paul Éluard”, explica Morrison. A partir d’aquesta petició, l’artista va començar a imaginar l’espectacle amb la col·laboració de dones creadores com la violoncel·lista i cantant Nerea de Miguel i el duet MAGAM (Marta Vila i Vega Montero), compositores que fusionen diversos estils musicals.
El punt de partida creatiu van ser els poemes del llibre À toute épreuve de Paul Éluard, escrits poc després de la separació amb Gala. “Són textos aparentment senzills però amb molta profunditat, i per Éluard eren molt importants”, destaca Morrison.
L’espectacle integra música en directe, poesia i interpretació. Morrison en destaca la posada en escena, pensada per sorprendre i emocionar: “No ho puc explicar tot perquè vull que la gent vingui a descobrir-ho”, diu. La figura de Gala s’hi retrata com una dona lliure i inspiradora: “Encara avui xoca que una dona deixi un home; Gala és un referent de llibertat i trencament d’estereotips”.
També hi ha hagut un procés intens de documentació i selecció poètica: “Tot l’equip hem fet recerca i triat els textos amb molta cura”, afirma Morrison. Les composicions musicals creades per MAGAM inclouen peces de piano, valsos i música electrònica. La llibertat creativa ha estat clau per a tot l’equip: “Hem creat des de la llibertat, també en homenatge a Gala”. El paper de la dona és central en aquest espectacle, tant pel seu equip com per la mirada que ofereix sobre Gala. Morrison ho resumeix així: “L’instint em va portar a treballar amb dones, crec que aquest projecte ho demanava”.
El castell de Púbol, escenari de la representació, també té un gran simbolisme: “L’escenari estarà just davant dels rosers que va plantar Gala. És un espai màgic”. Amb un aforament molt limitat, l’espectacle només permetrà l’entrada a 90 persones. Pel futur, Morrison té clar que vol portar-lo més enllà: “És un univers molt ric, hi entra Éluard, Miró, i sí, volem moure’l a altres llocs”.
Cloe Riembau actuant al FITM aquest passat estiu | Anna Pascual
Aquest diumenge 31 d’agost, Sant Miquel de Cruïlles tornarà a ser l’escenari del festival El Gat Bornaix, que enguany es presenta en format vermut. La proposta, amb entrada gratuïta, començarà a les 12 del migdia i oferirà una combinació de música en directe, exposicions i projeccions audiovisuals.
La jornada arrencarà amb la inauguració de l’exposició Empremta, del terrisser Lluís Heras Colomer, i continuarà amb un concert del músic osonenc Cai Godayol. A continuació, es projectaran imatges del fons Videoplay, una col·lecció audiovisual de Dolors Fuster i Antoni Martí, que permetrà reviure el primer Gat Bornaix, celebrat l’any 2009, i recordar les obres de restauració del monestir de Sant Miquel.
La cantautora Cloe Riembau, de la Bisbal d’Empordà, tancarà el festival amb la seva actuació musical.
Amb aquesta edició, El Gat Bornaix vol continuar oferint una proposta cultural i comunitària, apropant la creació artística i musical al públic en un entorn patrimonial únic i carregat d’història. El festival està organitzat per El Gat Bornaix i l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, amb el suport del Consell Comarcal del Baix Empordà.
Les carreteres sinuoses més enllà de Palafrugell es camuflen entre camps d’arròs i masies empordaneses. Però és del tot cert que a prop dels arrossars de Pals s’hi respira un aire diferent durant l’època estival. A Ràdio Capital vam visitar els camps d’arròs de L’Estany de Pals per entendre la rellevància que té aquest paisatge a nivell econòmic i biològic per un municipi com aquest.
El propietari de L’Estany de Pals i president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, explica que fa cinc generacions que la seva família treballa als arrossars. “Per mi va ser un pas clau i alhora complicat dedicar-me completament a cultivar l’arròs”, admet Grassot, però està orgullós del paisatge que envolta Pals. Concretament, la seva generació ha estat la primera de la família que ha decidit fer tot el cicle complet de producció de l’arròs: “nosaltres el cultivem, el collim, l’assequem, l’elaborem, l’envasem i, finalment, el venem”. Aquest és un canvi important respecte al què feien les anteriors generacions de pagesos.
Una altra de les diferències respecte als avantpassats de L’Estany de Pals, Albert Grassot reconeix que els processos s’han acabat mecanitzant cada cop més. I també destaca les diferents varietats d’arròs que es poden trobar avui dia: l’arròs Baronet, el Koshihikari, el Luna, el Carnaroli, l’Integral, el Bahia, l’Akita Komachi i el Bomba. “Separar totes aquestes tipologies d’arròs a l’hora de cultivar-les és una feinada”, admet Grassot.
L’arròs de Pals i el seu valor
I tot i que des dels primers cultius d’arròs a Pals, les maneres de fer i produir han canviat, les particularitats de l’arròs de Pals es mantenen. Albert Grassot explica que el cultiu es troba en una zona on s’adapta bé, tot i que es troba al límit del que és meteorològicament òptim per aquest conreu. “Això ens dona una qualitat única amb l’arròs de Pals”, explica Albert Grassot. A part, l’aigua del riu Ter i el vent de Tramuntana aporten encara més qualitat al gra d’arròs.
Una altra de les particularitats que té l’arròs de Pals és que es cultiva dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Això li dona valor al paisatge que envolta el municipi de Pals: “als arrossars hi ha un gran tipus d’espècies d’aus i insectes que fan servir aquest paisatge”.
Canvis i sequera
El procés de cultiu de l’arròs s’allarga durant set mesos al camp. Hi ha varietats, tal com apunta Grassot, que només necessiten sis mesos per créixer. Abans de plantar, però, cal preparar la terra i posar-la a punt, es planta l’arròs i al cap de sis o set mesos es cull i s’asseca. L’època de sembra de l’arròs és a l’abril i s’acaba collint entre els mesos de setembre i octubre. Després de collir-lo, cal assecar el conreu (de manera natural o artificial) i moldre’l. “Tot i que no el molem, sinó que el què fem és pelar-lo, polir-lo, triar-lo i envasar-lo”, explica Grassot.
I tot i que l’arròs és un cereal, és un tipus de conreu que necessita mantenir inundat el camp per poder sobreviure. Aquesta característica ha estat complicada en els darrers anys a causa de la sequera. Albert Grassot apunta que un dels reptes que cal afrontar des de l’administració és ser conscients que cal preservar aquests tipus de conreus més enllà de la sequera. Per això, demana que es compleixin les promeses que es van fer al llarg d’aquests anys.
Un altre dels reptes de la pagesia del país és l’excessiva burocràcia que s’ha de fer. “Demanem que l’administració es posi una mica del nostre costat”, reconeix Grassot. Si s’aconsegueix aquesta col·laboració i la germanor dins el sector Albert Grassot creu que l’adaptació al canvi de clima que s’està produint a la zona i la preservació d’aquestes 1.000 hectàrees de conreu que conformen el mapa dels camps d’arròs de Pals arribaran a bon port.
L’arribada del turisme
“La gent ja no menja únicament, sinó que vol conèixer el producte que es menja”, admet Grassot. Per això, cada cop hi ha més persones que volen conèixer la història que s’amaga darrere l’arròs de Pals. I l’Estany de Pals actualment està treballant en un projecte per donar a conèixer les feines dels pagesos i el procés de producció de l’arròs.
Aquest producte, tal com reconeix Grassot, conviu amb una tradició i una innovació culinària gràcies a projectes com la Cuina de l’Empordanet. Per això, des del seu molí d’arròs col·laboren amb el sector gastronòmic per poder promoure aquest producte únic de l’Empordà.
I quan passen els primers ciclistes del matí entre els camps d’arròs ens acomiadem de l’Albert Grassot que veu com acaben de fer la darrera estirada els conreus d’arròs de Pals.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Palafrugell, arriba un altre any el Circ Històric Raluy. Es tracta d’una de les grans joies culturals itinerants del país. Fundat fa més de 150 anys i dirigit actualment per Rosa Raluy, preserva l’essència del circ clàssic combinant la màgia dels espectacles familiars amb el valor patrimonial dels seus carruatges i espais restaurats. Reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Circ o el Premi Ciutat de Barcelona avalen la seva trajectòria.
A Llançà, en el marc del Mediterranean Guitar Festival, hi haurà el concert d’Ala Voronkova. Es tracta d’una violinista ucraïnesa que presentarà la seva impressionant interpretació dels Capricis de Paganini. Amb una tècnica impecable i una profunda expressivitat, Voronkova porta aquesta desafiant obra a noves alçades, fusionant la destresa tècnica amb una sensibilitat única. El concert serà a les 21:00 h a l’església de la Mare de Déu de les Neus.
A Calonge, dins la programació del F’Estiu, tindrà lloc el concert de la pianista Laura Andrés. Amb l’espectacle PIANO PIANO, Andrés fa referència al seu instrument i també a un moment vital que molts podem reconèixer: aquesta carrera desenfrenada i frenètica cap a “no se sap on”, però sempre a tota velocitat, com si el món s’acabés. El concert començarà a les 22:00 h de la nit al Castell de Calonge.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Monells Torroella de Fluvià, Garriguella, Camallera, Llançà, Vilatenim, Pau, Orriols, Planoles, Bordils, Campllong i Blanes. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Mor Brent Hinds, guitarrista de Mastodon, en un accident de moto als 51 anys
Brent Hinds, reconegut guitarrista i co-líder de la banda nord-americana de metal progressiu Mastodon, ha mort la nit d’aquest dimecres 20 d’agost als 51 anys en un accident de trànsit a Atlanta. Segons ha informat la premsa local, una furgoneta es va saltar un ceda el pas, provocant una col·lisió que li va resultar fatal.
Hinds havia format part de Mastodon des de l’any 2000 fins al 2025, quan va ser expulsat del grup enmig d’una polèmica després que ell mateix qualifiqués els seus companys de «persones horribles» a través d’Instagram. Tot i això, la seva petjada a la banda és indiscutible: va ser present en discos clau com Remission (2002), Leviathan (2004), The Hunter (2011) —que van presentar a Espanya— o Once More ’Round the Sun (2014). El seu darrer disc amb el grup data del 2021.
Més enllà del seu talent amb la guitarra —instrument que combinava amb una trajectòria inicial tocant el banjo—, Hinds era conegut per la seva personalitat excèntrica i imprevisible. Al llarg dels anys va protagonitzar episodis sonats, com la creació del «Mastodong», un consolador gegant de fusta, o l’«Asstodong» en plena era del twerking, mostres d’un humor irreverent que Mastodon mai va amagar. També van sorprendre amb un insòlit split conjunt amb la cantautora Feist.
La banda ha publicat un comunicat en què deixen de banda les diferències recents i expressen el seu dolor:
«Ens trobem en un estat de profunda tristesa i dolor… anit, Brent Hinds va morir a causa d’un tràgic accident. Estem desconsolats, commocionats i encara intentant processar la pèrdua d’aquesta força creativa amb qui vam compartir tants triomfs, fites i la creació de música que ha commogut tantes persones. Acompanyem en el sentiment a la família, amics i fans de Brent. Us demanem que respecteu la privacitat de tothom en aquests moments difícils».
