El 18 d’agost de 2011, el Ple de l’Ajuntament de Pals va iniciar formalment el procediment per disposar d’un escut heràldic oficial. El municipi feia temps que utilitzava diferents representacions gràfiques, però calia ordenar aquesta tradició i adaptar-la als criteris heràldics establerts per la Generalitat.

La proposta recuperava com a element principal tres pals vermells, una figura tradicionalment vinculada al municipi.

El procediment no consistia simplement a aprovar una nova imatge gràfica. L’adopció d’un escut municipal oficial estava regulada i havia de passar per diferents fases administratives i per l’avaluació dels organismes competents.

El 18 d’agost de 2011, el Ple va acordar iniciar l’expedient.

La proposta plantejava un fons dividit horitzontalment per una línia ondada, amb blau a la part superior i or a la inferior. Sobre aquesta partició apareixien tres pals vermells, amb el central més llarg.

El projecte es va sotmetre a informació pública durant trenta dies. Durant aquest període es van presentar dues al·legacions.

El Ple va resoldre-les el 15 de març de 2012 i va aprovar l’escut municipal amb el quòrum de majoria absoluta.

L’Ajuntament va enviar posteriorment l’expedient al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.

La documentació incloïa la justificació del blasonament proposat i els antecedents heràldics, històrics i geogràfics.

La Direcció General d’Administració Local va emetre un informe favorable el 3 de maig de 2012.

L’Institut d’Estudis Catalans va informar també favorablement sobre la proposta el 25 de maig.

Finalment, el 26 de juny de 2012, la Generalitat va donar conformitat a l’adopció de l’escut heràldic de Pals.

La resolució es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 6166, del 9 de juliol de 2012.

El resultat definitiu era un escut caironat truncat ondat, amb la part superior d’atzur i la inferior d’or. Sobre la partició hi havia tres pals abscissos i afuats de gules, amb el central més llarg.

El conjunt es completava amb una corona mural de vila.

Paral·lelament, Pals va treballar també en l’adopció de la bandera municipal. Aquesta seguiria els mateixos colors i elements principals de l’escut.

La bandera quedaria oficialitzada el 15 de febrer de 2013.

La cronologia permet situar correctament el reportatge. El 2011 no és l’any de l’aprovació definitiva de l’escut, que va arribar el 2012.

És l’any en què l’Ajuntament va iniciar formalment el procediment que havia de convertir en oficial un símbol basat en la tradició heràldica de Pals.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, Resolució GRI/1331/2012, de 26 de juny, sobre l’adopció de l’escut heràldic de Pals.
https://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-res1331-2012-gri.html

Heràldica Catalana, «Pals».
https://www.heraldica.cat/heraldica-civica/municipis/baix-emporda/pals

El 13 de desembre de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Pals va aprovar per unanimitat una moció destinada a recuperar la memòria i la dignitat de les persones del municipi que havien patit la repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. L’acord iniciava institucionalment un procés que dos anys més tard es faria visible amb la instal·lació d’un monòlit al costat de Ca la Pruna.

La decisió del Ple posava el focus en un episodi que havia afectat directament el mateix Ajuntament. Entre les persones represaliades hi havia quatre homes que havien treballat o exercit responsabilitats al consistori durant la República.

Eren Martí Reig Moret, que havia estat alcalde; Josep Fonquerna Serra i Enric Polo Juan, regidors, i Lluís Ferrer Bahí, ordenança municipal.

Tots quatre van ser afusellats pel franquisme després de la Guerra Civil. La seva vinculació amb l’Ajuntament feia que la recuperació de la memòria tingués també una dimensió institucional.

Durant dècades, moltes víctimes de la repressió franquista havien tingut poca presència en els espais públics i en els relats oficials dels municipis. Les polítiques de memòria impulsades durant els primers anys del segle XXI van afavorir la recuperació de noms, expedients, testimonis i històries personals.

A Pals, la moció del 2012 permetia situar aquest treball dins de l’administració municipal.

Entre els casos més representatius hi havia el de Martí Reig Moret. Havia estat alcalde de Pals durant la Guerra Civil i va ser afusellat al cementiri de Girona el 28 de juliol de 1939.

Josep Fonquerna Serra i Enric Polo Juan havien estat regidors, mentre que Lluís Ferrer Bahí havia treballat com a ordenança municipal.

L’acord de 2012 va tenir continuïtat. Durant els dos anys següents es va treballar perquè aquell reconeixement no quedés reduït a una moció aprovada pel Ple.

El resultat va arribar el 25 d’octubre de 2014. L’Ajuntament va inaugurar un monòlit a l’aparcament de Ca la Pruna dedicat a la memòria dels palsencs morts durant la guerra i la postguerra i, especialment, als quatre homes vinculats al consistori que havien estat afusellats.

Els seus noms quedaven així incorporats físicament a l’espai públic. El monument permetia que el record deixés d’estar únicament en arxius, actes municipals o documents familiars.

La instal·lació del monòlit dos anys després és important per entendre l’abast de l’acord de 2012. Aquell Ple va ser el punt d’arrencada institucional d’un procés que buscava donar una forma pública i permanent a la recuperació de la memòria.

Pals ha continuat organitzant actes vinculats a aquesta història. El 2019, coincidint amb el cinquè aniversari de la inauguració del monument, Ca la Pruna va tornar a acollir una jornada de memòria històrica.

L’acte va recordar expressament l’alcalde Martí Reig, els regidors Josep Fonquerna i Enric Polo i l’ordenança Lluís Ferrer.

La història del 2012, per tant, no és la inauguració del monòlit, que encara trigaria dos anys. És el moment en què l’Ajuntament va decidir formalment recuperar i reconèixer una part de la història local que havia quedat durant dècades marcada per la repressió.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Ca la Pruna acull aquest divendres un acte sobre memòria històrica», 23 d’octubre de 2019.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/ca-la-pruna-acull-aquest-divendres-un-acte-sobre-memoria-historica/

Ràdio Capital, «Pals homenatja els palsencs afusellats pel franquisme», 2 de novembre de 2019.
https://www.radiocapital.cat/pals-homentaja-els-palsencs-afusellats-pel-franquisme/

Nord-est Llibertari, biografia de Martí Reig Moret i informació del monòlit de Pals.
https://nordestllibertari.blogspot.com/2018/07/memoria-proletaria-del-nord-est-el-28_5.html

L’any 2013, Pals i la Cuina de l’Arròs va arribar a la vintena edició. La campanya gastronòmica situava durant diverses setmanes l’arròs cultivat al municipi al centre dels menús dels restaurants participants i havia aconseguit consolidar una iniciativa impulsada conjuntament pel sector de la restauració, els productors i l’Ajuntament.

La campanya havia començat el 1994. L’Ajuntament, els restaurants de la vila i els molins d’arròs s’havien unit per promocionar tant el municipi com un producte estretament vinculat a la seva història agrícola.

L’arròs de Pals és un dels elements més identificables de la plana. El conreu ha passat per diferents etapes al llarg dels segles, però ha acabat convertint-se en una part característica del paisatge i de la gastronomia local.

La campanya permetia traslladar aquesta relació als restaurants. Cada establiment elaborava una proposta pròpia, però l’element comú era l’arròs cultivat a la zona.

Durant els mesos de primavera, els restaurants participants oferien menús en què l’arròs de Pals a la cassola ocupava un lloc principal, acompanyat d’entrants i postres segons l’estil de cada establiment.

L’any 2013, arribar a la vintena edició significava que la iniciativa havia superat àmpliament la fase experimental. Pals i la Cuina de l’Arròs formava ja part del calendari gastronòmic del municipi.

La proposta tampoc es limitava als àpats. Al llarg dels anys, la campanya ha incorporat activitats que permeten acostar el públic al producte i al seu entorn.

Entre aquestes activitats hi ha visites guiades relacionades amb la història i les tradicions del món de l’arròs, cursos de cuina, conferències, mercats de productes locals i tallers elaborats amb espigues.

D’aquesta manera, el visitant podia entendre que el plat que trobava al restaurant tenia darrere tot un procés agrícola.

La mateixa seqüència anual del conreu permetia donar continuïtat a aquesta promoció. Durant la primavera se celebrava la campanya gastronòmica; al juny, la plantada tradicional; i a la tardor, la sega.

Pals podia explicar així diferents fases d’un mateix producte al llarg de l’any.

La campanya reforçava igualment la col·laboració entre sectors. Els pagesos necessitaven que el producte fos conegut i valorat, els restaurants buscaven elements que els diferenciessin i l’Ajuntament podia vincular la gastronomia amb la promoció turística del municipi.

La continuïtat posterior permet entendre encara millor la importància de l’edició de 2013. La campanya no es va aturar en aquelles vint edicions.

La fórmula havia evolucionat i s’hi havien incorporat nous restaurants, activitats i col·laboradors, però la base continuava sent la mateixa que l’any 1994: utilitzar la cuina per donar a conèixer l’arròs que es conrea al municipi.

Aquella primavera de 2013, per tant, Pals celebrava dues dècades d’una iniciativa que havia aconseguit vincular de manera estable el camp i la restauració.

Bibliografia

Visit Pals, «Pals i la cuina de l’arròs».
https://www.visitpals.com/ca/l-arros-de-pals/pals-i-la-cuina-de-l-arros/

Ajuntament de Pals, «31a edició de Pals i la Cuina de l’Arròs», 18 d’abril de 2024.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/31a-edicio-de-pals-i-la-cuina-de-l-arros/

El 14 de juny de 2014, Pals va celebrar la primera edició del Planta’t a Pals, una proposta creada per ampliar les activitats que tradicionalment s’organitzaven al voltant de la plantada de l’arròs. La XVII Plantada Tradicional continuava sent l’acte central, però aquell any es va integrar per primera vegada dins d’un programa més ampli que combinava agricultura, gastronomia, cultura i activitats per a diferents públics.

La plantada de l’arròs ja tenia una llarga trajectòria abans de 2014. Cada mes de juny, Pals recuperava davant del públic la manera com s’havia plantat el cereal abans de la mecanització del camp.

Per tant, el 2014 no començava la Plantada Tradicional. La novetat era el Planta’t a Pals, que convertia aquella demostració agrícola en l’eix d’un programa amb més activitats i espais.

El Mas Carles continuava sent un dels punts principals. La jornada permetia acostar-se als camps i observar com es feia manualment la plantació. Els participants entraven als arrossars amb els peus dins l’aigua i reproduïen una feina que anys enrere requeria una gran quantitat de mà d’obra.

L’activitat estava precedida per un esmorzar de pagès. Era una manera de recuperar també la part social que tradicionalment havia acompanyat les jornades de treball al camp.

El programa del primer Planta’t incorporava activitats infantils i propostes culturals. Ca la Pruna acollia una exposició relacionada amb l’arròs i el municipi aprofitava diferents espais per ampliar la celebració més enllà dels camps.

La música també hi tenia presència. El Festival Ítaca es va incorporar a la programació amb una actuació de Sanjosex al mirador Josep Pla. D’aquesta manera, el cap de setmana combinava una activitat agrícola tradicional amb una oferta cultural contemporània.

La gastronomia hi tenia un paper central. Diversos restaurants del municipi preparaven menús relacionats amb l’arròs. L’element que es veia plantar al matí als camps podia aparèixer després a taula preparat de maneres diferents.

Aquesta relació entre el cultiu i la restauració ja era una de les línies que Pals havia treballat durant anys amb la campanya Pals i la Cuina de l’Arròs. El Planta’t permetia reforçar-la coincidint amb una de les fases més visuals del procés agrícola.

El Xiulet de Pals participava també en les activitats. El tren turístic facilitava els desplaçaments cap als arrossars i permetia explicar als visitants un paisatge separat del recinte històric per la plana agrícola.

La numeració posterior permet reconstruir clarament la cronologia. El 2015, coincidint amb la segona edició del Planta’t, se celebrava la XVIII Plantada Tradicional. El 2017, la quarta edició del Planta’t coincidia amb la XX Plantada. Això situa la de 2014 com la XVII.

La iniciativa va tenir continuïtat. El nom Planta’t a Pals va quedar incorporat a la programació vinculada al cicle de l’arròs.

El projecte permetia reunir en un mateix cap de setmana diferents elements que Pals ja havia anat desenvolupant separadament: els arrossars, la gastronomia, el producte local, les activitats familiars i la música.

El juny de 2014, una tradició que ja arribava a la dissetena edició va servir així de punt de partida per a una proposta nova. Aquell primer Planta’t a Pals va ampliar la plantada tradicional i la va convertir en el centre d’un programa que explicava l’arròs des del camp fins a la taula.

Bibliografia

Va de Teca, «Planta’t a Pals, i nosaltres a instagramejar!», juny de 2014.
https://www.vadeteca.cat/search?by-date=false&m=1&max-results=8&start=506&updated-max=2014-06-26T11%3A45%3A00-07%3A00

Surtdecasa Empordà, «II Planta’t a Pals», 2015.
https://surtdecasa.cat/emporda/agenda/ii-planta-t-pals

Ràdio Capital, «Exitosa edició del Planta’t a Pals», 12 de juny de 2017.
https://www.radiocapital.cat/exitosa-edicio-del-plantat-a-pals/

Ajuntament de Pals, «Pals celebra la 24a plantada de l’arròs», 20 de juny de 2022.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/pals-celebra-la-24a-plantada-de-l-arros/

A principis de juliol de 2015, Pals va posar en funcionament la nova escola bressol municipal Quermany Petit. El centre disposava de sis aules i capacitat per a 77 infants i permetia ampliar i ordenar el servei d’atenció als nens i nenes de zero a tres anys. Una de les principals novetats era la possibilitat de disposar d’espais específics per als nadons.

La llar d’infants municipal ja existia abans de l’obertura del nou equipament. El canvi de 2015 consistia a disposar d’un edifici concebut específicament per a l’educació infantil de primer cicle i amb una distribució adaptada a les necessitats de cada franja d’edat.

Les sis aules permetien separar millor els diferents grups. En una escola bressol, les necessitats d’un nadó de pocs mesos són molt diferents de les d’un infant que ja s’acosta als tres anys. Per això, la configuració del nou centre permetia organitzar espais i rutines específiques.

Una de les millores destacades era precisament la zona destinada als infants més petits. L’edifici permetia ampliar el servei a P0 amb espais propis. Aquest sector disposava de dependències adaptades als nadons i d’un pati diferenciat.

El nou equipament incorporava també menjador i una sala polivalent. Aquests espais permetien distribuir millor les activitats al llarg del dia i disposar d’una zona comuna sense haver d’utilitzar permanentment les aules per a totes les funcions.

L’edifici tenia, a més, cuina i rebost. També s’hi havia previst un espai per deixar els cotxets, una necessitat especialment important en un centre on moltes famílies porten i recullen els infants amb aquest sistema.

La distribució es completava amb els despatxos i les dependències necessàries per al personal. L’escola bressol necessita combinar la part educativa amb l’atenció a les famílies, la gestió del centre, la preparació dels àpats i les tasques quotidianes de cura.

La capacitat de 77 places permetia donar una resposta més àmplia a la demanda del municipi. L’escola bressol és un servei que té una incidència directa en l’organització familiar, especialment durant els primers anys de vida dels fills.

Però l’objectiu de Quermany Petit anava més enllà d’aquesta funció. El centre es plantejava com el primer graó del sistema educatiu, amb espais pensats perquè els infants poguessin experimentar, jugar, adquirir autonomia i començar a relacionar-se amb altres nens i adults fora de l’entorn familiar.

La titularitat del centre era municipal. Aquest fet situava l’Ajuntament com a responsable d’un servei educatiu que, tot i no formar part de l’escolarització obligatòria, havia anat adquirint cada vegada més importància entre les polítiques locals adreçades a les famílies.

L’edifici del carrer Quermany continua acollint avui l’Escola Bressol Municipal Quermany Petit. El centre atén infants durant el primer cicle d’educació infantil i manté serveis com el menjador i les activitats d’estiu. Actualment la gestió correspon a Suara Cooperativa.

La nova escola bressol permetia, per tant, ampliar places i millorar les condicions del servei, però també introduir una organització més adequada per a les diferents edats.

Quan les portes del nou Quermany Petit es van obrir el juliol de 2015, Pals estrenava un equipament que continua formant part dels serveis educatius municipals. Les sis aules, els espais destinats als nadons i les dependències comunes permetien donar al primer cicle d’educació infantil unes instal·lacions pròpies i estables.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Escola Bressol Quermany Petit».
https://www.pals.cat/ca/arees/educacio/escola-bressol-quermany-petit/

Ajuntament de Pals, «Educació».
https://www.pals.cat/ca/arees/educacio/

El 14 d’agost de 2016, el nucli antic de Pals va quedar durant unes hores sense la seva il·luminació habitual. A partir de les nou del vespre es van apagar els llums artificials i més de 10.000 espelmes van passar a il·luminar carrers, façanes, portals, escales i places. Era la primera Nit d’Espelmes de Pals, una iniciativa inspirada en una celebració que feia anys que es desenvolupava a Vallerano, un municipi italià de la regió del Laci.

L’Ajuntament de Pals va organitzar aquella primera edició a iniciativa de l’associació responsable de la Notte delle Candele de Vallerano. La proposta italiana consistia precisament a substituir durant una nit l’enllumenat convencional per milers d’espelmes distribuïdes pel centre històric i a completar el recorregut amb música i altres intervencions artístiques.

Pals reunia unes característiques especialment adequades per traslladar-hi la idea. Els carrers estrets del Pedró, les cases de pedra, els arcs, les escales i les petites places permetien construir un itinerari en què la llum de les espelmes modificava completament la imatge habitual del nucli antic.

La celebració es va programar de les nou del vespre a la una de la matinada. Quan es va fer fosc, l’enllumenat públic del centre històric va deixar pas a les espelmes. Les informacions publicades aquells dies parlaven de més de 10.000 unitats distribuïdes pel recorregut.

No es tractava simplement d’il·luminar els carrers d’una manera diferent. La primera Nit d’Espelmes incorporava actuacions artístiques en diferents espais. Els visitants havien de moure’s pel poble i anar trobant les propostes mentre recorrien el nucli històric.

La fórmula permetia utilitzar el mateix patrimoni de Pals com a escenari. Els murs, portes, finestres i arcs quedaven ressaltats per punts de llum situats a poca alçada. Era una imatge molt diferent de la que oferien els fanals i els focus que habitualment il·luminaven els carrers.

La iniciativa de Vallerano havia començat anys abans i havia anat creixent fins a ocupar el conjunt del poble. El 2016, la relació amb Pals permetia traslladar aquest model a un nucli històric català.

La premsa italiana va presentar aquella primera Nit d’Espelmes com una experiència compartida entre dues poblacions amb centres històrics especialment adequats per a una celebració d’aquestes característiques.

L’Ajuntament de Pals ha mantingut la festa durant els anys posteriors. La mateixa documentació municipal recorda que l’activitat es va estrenar el 2016 i que, a partir del 2018, el consistori va continuar impulsant-la amb una participació cada vegada més important del voluntariat local.

Aquest voluntariat ha acabat esdevenint imprescindible per preparar el recorregut i encendre les espelmes abans de l’entrada del públic. En edicions posteriors fins i tot s’han habilitat sistemes perquè les persones que volen col·laborar en l’encesa puguin accedir al recinte abans de l’obertura.

Amb els anys també s’han incorporat mesures per ordenar els accessos i evitar aglomeracions. La celebració ha modificat horaris, recorreguts i actuacions, però ha mantingut la idea que va donar origen a la primera edició.

La Nit d’Espelmes ha passat així a formar part de les activitats d’estiu de Pals. El que el 2016 era una proposta inspirada en Vallerano va arrelar al municipi i es va adaptar progressivament a l’organització local.

Aquell 14 d’agost, però, tot començava per primera vegada. Durant unes hores, el centre històric va prescindir de bona part de la llum artificial i milers de petites flames van dibuixar un recorregut entre els carrers del Pedró. Pals estrenava una celebració que acabaria mantenint-se al calendari durant els anys següents.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «IX Nit d’Espelmes».
https://www.pals.cat/ca/actualitat/ix-nit-d-espelmes/

Ajuntament de Pals, «Torna la Nit de les Espelmes».
https://www.pals.cat/ca/actualitat/torna-la-nit-de-les-espelmes/