El 22 de març de 2006, tretze grans torres metàl·liques van caure en pocs segons sobre la platja de Pals. Una voladura controlada va posar fi al camp d’antenes de Ràdio Liberty, una instal·lació que durant gairebé mig segle havia ocupat una part del litoral i havia estat una de les infraestructures de comunicacions més singulars de la Guerra Freda a Catalunya.

Les antenes havien començat a formar part del paisatge de Pals a finals dels anys cinquanta. Els Estats Units buscaven un punt des d’on poder emetre en ona curta cap a la Unió Soviètica i els països de l’Europa de l’Est.

La platja de Pals reunia unes característiques especialment favorables. L’espai era planer, permetia construir un camp d’antenes de grans dimensions i la proximitat del mar ajudava a la propagació de les ones.

Les emissions van començar el 1959. Durant les dècades següents, Ràdio Liberty va utilitzar Pals com una de les bases des d’on enviar informació i programes cap als països situats darrere del Teló d’Acer.

Les torres dominaven l’horitzó de la platja i eren visibles des de bona part de la plana. La més alta arribava als 168 metres.

Ràdio Liberty també va tenir un impacte laboral. En els moments de més activitat, més de 300 persones havien arribat a treballar a les instal·lacions.

Per a moltes famílies de Pals i dels municipis de l’entorn, l’emissora era també un lloc de feina que havia funcionat durant dècades.

El context internacional que n’havia justificat la construcció va començar a desaparèixer amb el final de la Guerra Freda.

Ràdio Liberty va deixar d’emetre des de Pals el maig de 2001. A partir d’aquell moment, el camp d’antenes va quedar sense la funció per a la qual havia estat construït.

Durant els anys següents es va discutir què calia fer amb les instal·lacions. Finalment es va decidir retirar les torres.

L’anunci del desmantellament va despertar molt d’interès. L’Ajuntament va organitzar visites guiades a les instal·lacions abans de l’enderroc i va arribar a veure’s desbordat per les peticions de persones que volien entrar-hi.

La voladura es va programar per a la tarda del 22 de març de 2006. Els tècnics van instal·lar explosius a les estructures perquè les tretze torres caiguessin en direcció a la platja.

Poc abans de les quatre de la tarda es van activar les càrregues. Les estructures van anar caient una rere l’altra davant de centenars de persones que s’havien acostat a la zona.

Després de l’enderroc quedaven sobre el terreny unes 800 tones de ferralla. Els treballs de retirada havien de continuar durant les setmanes següents.

El camp ocupava unes 33 hectàrees en un espai de gran valor ambiental.

L’enderroc va generar reaccions molt diferents. Per a alguns representava l’eliminació d’una infraestructura industrial abandonada en primera línia de costa. Per a antics treballadors i persones vinculades a l’emissora, era la desaparició física d’un lloc que havia format part de la seva vida.

Les emissions havien acabat cinc anys abans, però les torres encara mantenien visible la presència de Ràdio Liberty al paisatge.

El 22 de març de 2006 aquesta silueta va desaparèixer. En qüestió de segons, Pals va perdre les tretze antenes que durant 47 anys havien connectat una platja del Baix Empordà amb un dels grans conflictes polítics del segle XX.

Bibliografia

3Cat, «Les antenes de Ràdio Liberty a la platja de Pals ja són història», 22 de març de 2006.
https://www.3cat.cat/3catinfo/les-antenes-de-radio-liberty-a-la-platja-de-pals-ja-son-historia/noticia-amp/113816/

3Cat, «La setmana que ve es desmantellaran les antenes de Ràdio Liberty de la platja de Pals», 13 de març de 2006.
https://www.3cat.cat/3catinfo/la-setmana-que-ve-es-desmantellaran-les-antenes-de-radio-liberty-de-la-platja-de-pals/noticia/111975/

Ràdio Liberty Pals, introducció històrica de l’estació.
https://www.radioliberty.org/introcat_.html

L’any 2007 va ser important en el procés que acabaria portant Pals a formar part oficialment de la xarxa Cittaslow. El municipi participava des de feia anys en els treballs per construir una estructura estatal del moviment i aquell any es van fer passos importants per definir-ne l’organització.

Cittaslow havia nascut a Itàlia el 1999. El moviment es va desenvolupar a partir de la filosofia de Slow Food i volia traslladar alguns dels seus principis a la gestió dels pobles i ciutats petites.

La idea no consistia simplement a viure més lentament. Els municipis adherits havien de treballar en àmbits com la qualitat ambiental, la mobilitat, el patrimoni, el comerç local, els productes de proximitat, l’urbanisme i l’hospitalitat.

La xarxa estatal es va començar a gestar l’any 2003 per iniciativa de Palafrugell. Des del primer moment, Pals i Begur van participar en els treballs per conèixer el moviment i estudiar-ne l’adhesió.

Per a municipis turístics del Baix Empordà, Cittaslow plantejava una qüestió especialment interessant: com mantenir l’activitat turística i econòmica sense perdre els elements que feien singular cadascun dels pobles.

Pals disposava d’un nucli històric molt visitat, un paisatge agrícola relacionat amb els arrossars, platges i espais naturals i una gastronomia vinculada al producte local.

Entrar a Cittaslow, però, exigia superar un procés de certificació. Els municipis havien de demostrar el compliment d’una sèrie de requisits i assumir compromisos de millora.

Durant els anys previs al 2007, els municipis interessats van mantenir reunions i contactes amb l’organització internacional.

Calia també crear una estructura que permetés coordinar els membres dins de l’Estat.

Els treballs desenvolupats durant el 2007 van permetre avançar en aquesta organització i preparar la futura associació.

La certificació oficial arribaria finalment el 2008.

Pals, Begur, Mungia, Lekeitio i Rubielos de Mora van ser certificats oficialment com a municipis Slow i es va constituir l’Associació Cittaslow – Xarxa de Municipis per la Qualitat de Vida.

Aquesta cronologia és important perquè evita atribuir al 2007 un fet que encara no s’havia produït.

Pals no va obtenir la certificació oficial aquell any. El que va fer va ser participar directament en el procés de construcció de la futura xarxa estatal.

Amb els anys, nous municipis s’han anat incorporant a Cittaslow Espanya.

Pals continua formant-ne part i la mateixa xarxa té actualment la seva seu oficial a l’Ajuntament del municipi.

La condició de membre implica continuar treballant en els principis que van donar origen al moviment: preservació del patrimoni, sostenibilitat, qualitat urbana, mobilitat, producte local i una activitat turística compatible amb la vida quotidiana de la població.

El 2007 queda així com un any de construcció i preparació. Pals participava activament en la configuració d’una xarxa que l’any següent seria reconeguda oficialment.

Bibliografia

Cittaslow Espanya, «Begur y Pals son este fin de semana el centro mundial de Cittaslow».
https://cittaslow.es/begur-pals-este-fin-semana-centro-mundial-cittaslow/

El 13 de novembre de 2008, Montserrat Sánchez López va ser assassinada quan sortia de treballar a Palafrugell. Tenia 41 anys, treballava com a dependenta en una botiga de roba i vivia a Pals amb la seva família. El crim va provocar una forta commoció als dos municipis i va obrir una investigació que molts anys després encara continua sense una resolució judicial definitiva.

Montserrat treballava a la botiga Lipstick del centre comercial Celobert de Palafrugell. Aquell dijous, després d’acabar la jornada, va dirigir-se cap al cotxe que tenia estacionat en un aparcament públic del centre.

Va ser atacada quan anava a recollir el vehicle. Un veí la va trobar greument ferida i els serveis d’emergència no van poder salvar-li la vida.

Els Mossos d’Esquadra van obrir immediatament una investigació. El cas va quedar sota secret de sumari mentre els agents intentaven reconstruir els últims moviments de la víctima, trobar testimonis i recuperar possibles proves.

L’endemà, la notícia havia provocat una gran consternació. Montserrat era coneguda entre els comerciants de Palafrugell i el crim s’havia produït en una zona cèntrica.

Els comerciants van abaixar les persianes en senyal de condol i es va fer una concentració silenciosa.

El crim va tenir també un impacte directe a Pals. Montserrat hi vivia amb el seu marit i el seu fill, i la seva mort afectava una família i un entorn social repartits entre els dos municipis.

Deu dies després dels fets, els Mossos van detenir un home per la seva possible relació amb el crim. El jutge va ordenar inicialment el seu ingrés a presó mentre s’esperaven diferents proves pericials.

Pocs dies després va quedar en llibertat. Les proves d’ADN van descartar que les restes analitzades permetessin atribuir-li l’assassinat.

La investigació tornava així a quedar sense un autor identificat.

Durant els anys següents, els Mossos van continuar treballant amb les mostres genètiques i altres indicis obtinguts durant la investigació.

El 2013, després de més de quatre anys sense una acusació, la Fiscalia va demanar l’arxivament provisional del procediment. Això permetia reobrir-lo si apareixien noves proves.

La família i els amics de Montserrat van continuar recordant-la. Cada 13 de novembre s’han mantingut actes en memòria seva.

L’any 2024, el cas va tornar a ocupar l’actualitat. Els Mossos treballaven amb un sospitós ferm, Fenxing Chen, un ciutadà xinès que havia viscut a Palafrugell en el moment dels fets.

Una anàlisi de l’ADN havia permès orientar la investigació cap a un origen familiar a la regió xinesa de Fujian.

Els investigadors van poder obtenir mostres de dues persones que encaixaven amb algunes característiques i descartar-les. Chen es mantenia com la principal línia d’investigació.

El problema era que l’home havia estat expulsat a la Xina el 2013 arran d’una altra causa, abans que fos relacionat amb el crim de Montserrat Sánchez.

Els Mossos necessitaven obtenir una mostra seva que permetés comparar definitivament el seu ADN amb el recuperat durant la investigació.

La petició s’havia tramitat a través d’Interpol. Fins que aquesta comparació no es pugui fer i un procediment judicial no determini responsabilitats, Chen s’ha de considerar únicament un sospitós.

Setze anys després, la família continuava esperant una resposta.

Bibliografia

El País, «Los Mossos investigan la muerte a puñaladas de una mujer», 15 de novembre de 2008.
https://elpais.com/diario/2008/11/15/catalunya/1226714852_850215.html

3Cat, «Els comerciants abaixen les persianes en senyal de condol pel crim de Palafrugell», novembre de 2008.
https://www.3cat.cat/3catinfo/els-comerciants-abaixen-les-persianes-en-senyal-de-condol-pel-crim-de-palafrugell/noticia/333035/

3Cat, «Detingut el presumpte assassí d’una dona en un aparcament de Palafrugell», 24 de novembre de 2008.
https://www.3cat.cat/3catinfo/detingut-el-presumpte-assassi-duna-dona-en-un-aparcament-de-palafrugell/noticia/335631/

3Cat, «En llibertat l’únic detingut per la mort d’una dona a Palafrugell», 27 de novembre de 2008.
https://www.3cat.cat/3catinfo/en-llibertat-lunic-detingut-per-la-mort-duna-dona-a-palafrugell/noticia/336772/

Ràdio Palafrugell, «Crim de Montse Sánchez: la policia ja té un sospitós ferm, però està expulsat a la Xina», 13 de setembre de 2024.
https://radiopalafrugell.cat/crim-de-montse-sanchez-la-policia-ja-te-un-sospitos-ferm-pero-esta-expulsat-a-la-xina/

El 8 de març de 2010, Pals va quedar cobert per la neu durant un dels temporals més recordats de les darreres dècades a les comarques gironines. La nevada va afectar bona part de Catalunya, però va colpejar especialment Girona i el Baix Empordà, on carreteres, boscos i línies elèctriques van quedar molt afectats.

Durant el matí del dilluns, la cota de neu va anar baixant fins a arribar pràcticament al nivell del mar. Al Baix Empordà, la precipitació va començar a agafar ràpidament.

La neu era humida i pesada, una característica que acabaria sent determinant per entendre bona part dels desperfectes.

El problema no era únicament l’acumulació sobre les carreteres. El pes de la neu sobre les branques i les estructures, combinat amb el vent, va fer caure arbres, cables i instal·lacions.

El paisatge de Pals, habitualment associat als arrossars, les pinedes i la proximitat del mar, va quedar durant unes hores completament transformat.

La neu acumulada provocava danys en teulades, marquesines, arbres i línies.

La mobilitat es va convertir també en un problema. Moltes carreteres van quedar bloquejades o van patir grans dificultats de circulació.

Però la conseqüència més greu del temporal arribaria amb l’electricitat. La caiguda de torres i línies va deixar molts municipis de les comarques gironines sense subministrament durant hores o dies.

Els efectes encara eren visibles setmanes després. Els boscos havien quedat plens de branques i arbres trencats i la reparació definitiva d’algunes línies elèctriques s’allargava.

Pals continuava patint problemes relacionats amb una xarxa debilitada. El 4 de maig, gairebé dos mesos després, un nou episodi de pluja i vent va tornar a deixar sense llum abonats de diversos municipis de la Costa Brava, entre ells Pals. Endesa encara estava reparant definitivament infraestructures que havien quedat afectades per la nevada del 8 de març.

La gran nevada va quedar així associada a dues imatges diferents. La primera és la més espectacular: carrers, cases, camps i platges coberts de blanc en un paisatge on una nevada d’aquella intensitat és excepcional.

La segona és la que es va fer evident quan la neu va començar a fondre’s: carreteres bloquejades, arbres caiguts, desperfectes en edificis i una xarxa elèctrica greument afectada.

Bibliografia

Ràdio Capital, «15 anys de la gran nevada del 8 de març de 2010 al Baix Empordà: un record inesborrable», 8 de març de 2025.
https://www.radiocapital.cat/15-anys-de-la-gran-nevada-del-8-de-marc-de-2010-al-baix-emporda-un-record-inesborrable/

Iberley, Sentència civil 422/2012 de l’Audiència Provincial de Girona, sobre els danys de la nevada al restaurant Can Padrès de Pals.
https://www.iberley.es/jurisprudencia/sentencia-civil-n-422-2012-ap-girona-sec-1-rec-502-2012-14-11-2012-11663131

El Gerió Digital / ACN, «El vent i la pluja tornen a deixar sense llum 4.000 abonats de la Costa Brava», 4 de maig de 2010.
https://www.gerio.cat/noticia/5753/el-vent-i-la-pluja-tornen-a-deixar-sin-llum-4.000-abonats-de-la-costa-brava

El 18 d’agost de 2011, el Ple de l’Ajuntament de Pals va iniciar formalment el procediment per disposar d’un escut heràldic oficial. El municipi feia temps que utilitzava diferents representacions gràfiques, però calia ordenar aquesta tradició i adaptar-la als criteris heràldics establerts per la Generalitat.

La proposta recuperava com a element principal tres pals vermells, una figura tradicionalment vinculada al municipi.

El procediment no consistia simplement a aprovar una nova imatge gràfica. L’adopció d’un escut municipal oficial estava regulada i havia de passar per diferents fases administratives i per l’avaluació dels organismes competents.

El 18 d’agost de 2011, el Ple va acordar iniciar l’expedient.

La proposta plantejava un fons dividit horitzontalment per una línia ondada, amb blau a la part superior i or a la inferior. Sobre aquesta partició apareixien tres pals vermells, amb el central més llarg.

El projecte es va sotmetre a informació pública durant trenta dies. Durant aquest període es van presentar dues al·legacions.

El Ple va resoldre-les el 15 de març de 2012 i va aprovar l’escut municipal amb el quòrum de majoria absoluta.

L’Ajuntament va enviar posteriorment l’expedient al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.

La documentació incloïa la justificació del blasonament proposat i els antecedents heràldics, històrics i geogràfics.

La Direcció General d’Administració Local va emetre un informe favorable el 3 de maig de 2012.

L’Institut d’Estudis Catalans va informar també favorablement sobre la proposta el 25 de maig.

Finalment, el 26 de juny de 2012, la Generalitat va donar conformitat a l’adopció de l’escut heràldic de Pals.

La resolució es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 6166, del 9 de juliol de 2012.

El resultat definitiu era un escut caironat truncat ondat, amb la part superior d’atzur i la inferior d’or. Sobre la partició hi havia tres pals abscissos i afuats de gules, amb el central més llarg.

El conjunt es completava amb una corona mural de vila.

Paral·lelament, Pals va treballar també en l’adopció de la bandera municipal. Aquesta seguiria els mateixos colors i elements principals de l’escut.

La bandera quedaria oficialitzada el 15 de febrer de 2013.

La cronologia permet situar correctament el reportatge. El 2011 no és l’any de l’aprovació definitiva de l’escut, que va arribar el 2012.

És l’any en què l’Ajuntament va iniciar formalment el procediment que havia de convertir en oficial un símbol basat en la tradició heràldica de Pals.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, Resolució GRI/1331/2012, de 26 de juny, sobre l’adopció de l’escut heràldic de Pals.
https://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-res1331-2012-gri.html

Heràldica Catalana, «Pals».
https://www.heraldica.cat/heraldica-civica/municipis/baix-emporda/pals