L’energia defraudada a les comarques gironines vinculada a la marihuana equival al consum anual de Pals o Santa Cristina

Per
Redacció
-
Marihuana consum energètic

L’energia defraudada a les comarques gironines vinculada a la marihuana equival al consum anual de Pals o Santa Cristina d’Aro, segons apunta la companyia elèctrica Endesa. En total, durant l’any 2023 la companyia va detectar 1.749 casos de frau elèctric a la xarxa elèctrica de tota la demarcació de Girona, això equival a 35 GWh. D’aquests casos, el 65% de l’energia defraudada, corresponent a 23 GWh amb 145 expedients, va estar relacionada amb plantacions de marihuana. Tal com apunten des de la companyia, hi ha hagut un repunt de la incidència d’aquest tipus de casos.

En el conjunt de Catalunya, segons Endesa, es van registrar 16.096 casos (44 manipulacions cada dia, de mitjana), amb un total de 356 GWh defraudats, gairebé l’equivalent al consum d’una ciutat com Manresa en tot un any. D’aquests, un 4,4% (713 expedients) van ser vinculats a plantacions de marihuana, però l’energia robada era tal (172 GWh) que va representar un 37% del total defraudat a Catalunya, l’equivalent al consum anual d’una població com Mollet del Vallès.

Durant el 2023, Endesa va desmantellar prop de 150 fraus al dia a través de la seva filial, e-distribución. Això, explica l’energètica, suposa una «amenaça greu per a la seguretat de les persones i genera perjudicis importants per al conjunt de la societat».

Segons afirmen des de la companyia, «les plantacions de marihuana i els grans consums vinculats a l’activitat industrial i els negocis van acaparar el 74% de l’energia defraudada detectada durant el darrer exercici per la filial d’Endesa». L’altra quarta part va correspondre al sector residencial, tot i que és destacable que només el 2% es va localitzar als habitatges amb un consum més baix, amb una potència contractada inferior als 3 kW.

Inverteixen 36,8 MEUR en millorar les comunitats de regants de Pals i Colomers per estalviar prop d’un 15% d’aigua

Per
ACN
-
Comunitat de Regants Inversions Pals i Colomers

L’Estat, la Generalitat i les comunitats de regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals invertiran 36,8 milions d’euros (MEUR) a la millora de les infraestructures i la modernització de les dues comunitats. L’objectiu és estalviar entre un 10 i un 15% d’aigua a partir dels nous sistemes de regadiu que han de “fer viable” que es pugui seguir el rec i la producció en aquests dos espais del Baix Empordà. En concret, l’Estat aportarà el prop del 60% de la inversió, a través de fons Next Generation, mentre que la Generalitat n’assumirà el 30%. El 10% restants anirà a càrrec de les dues comunitats que han celebrat l’acord, si bé deixen clar que aquesta no és la solució per la sequera que estan patint actualment.

26,6MEUR a la comunitat de regants de Colomers i 9,2MEUR a la del Molí de Pals. Això és el que destinaran l’Estat, la Generalitat i el sector a modernitzar i millorar les infraestructures, per tal de fer “més eficient” la gestió de l’aigua en aquests dos entorns. L’objectiu final, assenyala el president de la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA), Francisco Rodríguez Mulero, és fer viable aquestes dues comunitats. Amb aquests fons es preveu fer les canalitzacions, afegir els hidrants de reg i procurar les infraestructures necessàries per tal d’estalviar aigua i fer front a la sequera i al canvi climàtic.

Rodríguez Mulero ha explicat que la voluntat és avançar cap a una forma de regadiu que permeti que sigui viable. “No existeix agricultura si no té viabilitat mediambiental i social. Per tant hem d’incorporar tecnologia”, ha assenyalat.

De fet, el president de SEIASA ha deixat clar que perquè les noves generacions “vegin futur” no es pot mantenir el reg per sèquies de terra com passa en molts casos. “Hem d’aconseguir que un jove pugui regar amb el mòbil o introduir la tecnologia dels satèl·lits també a l’àmbit de l’agricultura”, ha explicat Rodríguez Mulero.

I d’això va aquesta actuació que preveu invertir especialment en la modernització de les dues comunitats de regants. El president de la del Molí de Pals, Albert Grassot, assenyala que necessiten acabar de modernitzar les parts de regadiu que els queden i que consideren una qüestió “d’emergència nacional, tal i com tenim la situació de l’aigua”.

En els mateixos termes s’ha expressat el seu homòleg de la comunitat de la presa de Colomers, Jordi Aulet, que ha qualificat el projecte “agredolç”, perquè la quantitat d’aigua que els han promès aquest any és “molt minsa”. En el seu cas, una de les inversions que es contemplen és la pressurització del regadiu, però per això “hi ha d’haver una mínima quantitat d’aigua i aquest any no ens n’asseguren gens”, explica contrariat.

El 2026

Les diferents obres previstes tenen un termini d’execució final a l’estiu del 2026. En aquest sentit, Rodríguez Mulero ha remarcat que tant aquestes com les obres que es faran a la demarcació de Lleida han de quedar resoltes en aproximadament dos anys. dels 36,8MEUR que es destinen finalment entre les dues actuacions, el 60% provenen de fons Next Generation, mentre que el 30% va a càrrec de la Generalitat i el 10% ho aportarà la comunitat de regants.

«Ens cal aigua»

Tant Grassot com Aulet han deixat clar que, malgrat que aquesta inversió servirà per millorar les formes de regadiu i fer-les més viables i eficients, no suposen una solució a la sequera que pateixen. En aquest sentit, els dos presidents han criticat la canalització d’aigua que es fa del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i el fet que no tenen garantit poder regar. Aulet ha assegurat que per tenir una situació «normal» els caldria nou episodis més com el de la setmana passada de pluja.

«Fa falta aigua. Aquesta inversió estarà el 2026, però les diferents obres que es volen fer a Cataunya per combatre la sequera es parla del 2030. Aquí hi ha quatre o cinc anys que trontolla. Això no s’aguanta», ha lamentat.

Temps assolellat i gran amplitud tèrmica

Per
Albert Aparicio
-

Doncs el temps anticiclònic s’acaba d’imposar del tot amb domini del sol. L’estabilitat atmosfèrica també afavorirà una amplitud tèrmica gran amb una primera hora del matí amb ambient relativament fred i temperatura mínima de 3 a 5 ºC. L’ambient assolellat però, farà pujar ràpidament la temperatura amb sensacions primaverals i una temperatura màxima  entre 18 i fins a 20 ºC a l’interior del Baix Empordà. 

Durant la matinada vinent es poden formar alguns núvols baixos o boires preferentment en zones enclotades, però que es desfaran ràpidament i demà el sol tornarà a ser el meteor protagonista. 

Creativa’t. Quan s’ajunten l’expertesa i la bellesa, què pot sortir malament?

Per
Pere Carreras
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Creativa’t. Quan s'ajunten l’expertesa i la bellesa, què pot sortir malament?
Loading
/

És probable que hagueu sentit a parlar d’un projecte únic que s’anomena Creativa’t. I si no n’heu sentit parlar, amb molt de gust us en faig cinc cèntims, perquè és d’aquelles coses agradables de parlar. Es tracta d’una proposta que és singular arreu del país. Es fa a Sant Feliu de Guíxols i és el vuitè any que es porta a terme.

Aparentment no té res d’especial, perquè en el fons estem parlant del muntatge d’una exposicio artística, i un cop muntada, esdevé una exposició visitable uns dies, unes setmanes, com ho podria ser qualsevol de les centenars que conviuen qualsevol mes de l’any a Catalunya.

Però la gràcia és una altra.

Qui munta l’exposició no són reputats galeristes o comisaris, sinó alumnes de Batxillerat. Batxillerat Artístic. És a dir, alumnes que, fa tres mesos, no en tenien ni idea de muntar exposicions. I gràcies a aquesta formació única que es fa a Sant Feliu, capitanejada per Montse Barniol de l’Àrea de cultura municipal i el professorat de l’institut Sant Elm, ara són capaços de crear del no-res un producte equiparable als de primera divisió.

Els alumnes, després d’aquesta formació, són capaços d’entendre tot el procés de muntar una exposició i assumir el rol de comisaris. És a dir, són capaços de triar un artista, investigar la seva obra, seleccionar quadres o escultures, estudiar com es fa el transport des de l’estudi de l’artista fins al lloc on s’exposarà, compendre la importància de les asseguradores, els trasllats, la seguretat, i altres aspectes com elaborar un relat, redactar textos per a un catàleg, encarregar-se de dissenyar el cartell i planificar les xarxes socials. I no només això sinó que també s’encarreguen de convidar públic i autoritats, sotmetre’s a les preguntes dels periodistes en la roda de premsa i participar, de manera experta, en la inauguració de la mostra. Poca broma, que la feina i ensenyaments que reben en tres o quatre mesos aquests alumnes, ja la voldrien haver tingut nombrosos perfils actius del món de l’art. I non només succeeix en el mo´n del ‘art. Com hauríem agraït, quan estàvem en l’edat adolescent, classes temàtiques tan ben encarrilades, destinades a un tenir coneixements molt concrets i pràctics sobre allò que ens tempta com a futur.

El resultat d’aquest vuitè muntatge Creativa’t és espectacular. Podeu anar a Sant Feliu de Guíxols i em donareu la raó, només heu d’anar al Monestir. Hi trobareu una exposició de l’artista Sergi Cadenas en la qual, algunes de les seves obres, quatre, tenen diferent imatge si es mira d’un costat del quadre o de l’altre. L’exposició és meravellosa, té entrada lliure, un ampli horari i és realment fascinant. Però encara li dona més valor pel fet que l’han comisariat uns alumnes de secundària, que han estat privilegiats perquè han estat premiats amb un treball a foc lent, un projecte educatiu transversal, fet des del cor, segurament únic i amb tota certesa, impagable.

Jordi Bassa: «Sempre m’he definit com aquella persona que fa una mica de tot i res bé»

Per
Mar Coll
-
Jordi Bassa

Arrenquem una nova temporada del programa «Veus de l’Empordà» amb la Mar Coll.

Aquesta setmana entrevistem a Jordi Bassa, mestre de tota la vida de la Bisbal d’Empordà molt vinculat a la cultura del poble. Va recuperar el grup dels escoltes del municipi, la passió i a més forma part del grup dels pastorets i de la coral.

Calonge i Sant Antoni vol arreglar els desperfectes del temporal a Torre Valentina abans de Setmana Santa

Per
Maria Alsina
-

El temporal d’aquest dissabte va deixar sense sorra la platja de Torre Valentina a Calonge i Sant Antoni, va deixar les arrels de les palmeres al descobert i va malmetre alguns panots del paviment, una situació que no és el primer cop que es produeix. El regidor de platges del municipi, Raoni Molina, reconeix que ja estan treballant per solucionar els efectes d’aquesta garbinada i espera que es puguin arreglar abans que arribi la Setmana Santa.

El principal problema que hi ha hagut en aquest passeig de Torre Valentina ha estat amb les palmeres, que amb la retirada de la sorra han quedat al descobert. En una actuació ràpida es van assegurar les palmeres per evitar la seva caiguda i poder-les salvar «en el cas que sigui possible», apunta el regidor.

Raoni Molina explica que uns dies abans s’estaven fent treballs per retornar part de la sorra en aquesta zona de la platja. «S’hi van estar movent 2.500 metres cúbics de sorra diaris», apunta el regidor. El regidor reconeix que aquesta sorra que s’havia de repartir per la platja de Torre Valentina va ajudar a frenar el temporal i que aquest no causés desperfectes més greus. Explica que aquesta sorra prové de l’altra banda de la platja que acaba allà a causa de les corrents marines que hi ha a la zona. Destaca, però, que aquests moviments de sorra s’han de fer amb màquinaria pesada i que han de contractar de manera externa a l’Ajuntament.

Ara s’ha de tornar a transportar aquesta sorra d’una banda a una altra de la platja i arreglar la zona «abans de Setmana Santa», apunta Raoni Molina. De moment, aquesta setmana els operaris de l’Ajuntament aniran a revisar la zona per veure quines actuacions cal fer per deixar la zona arreglada. «Caldrà veure com es porta el mar en els propers mesos i esperem que no afecti la temporada estival», reconeix el regidor.

Raoni Molina apunta que ja hi ha un projecte aprovat perquè els efectes dels temporals no siguin tan greus a la zona. Recorda, però, que Costes de l’Estat és que té la potestat per actuar en aquesta zona i, per això, cal que destinin pressupost per executar les obres necessàries per frenar els efectes d’un possible temporal.

1...1.3291.3301.331...6.969Pàgina 1.330 de 6.969