El govern de Calonge i Sant Antoni es torna a ampliar, aquest cop amb l’entrada de la regidora de Guanyem, Elena Montiel. Aquesta setmana s’ha tancat l’acord que suma un nou grup municipal a l’equip de govern i, tal com apunten des del consistori, reforça l’estabilitat. Així, el govern passarà de 10 a 11 regidors, situant-se per sobre de la majoria absoluta de 9 regidors.
Actualment, el govern local està format per Junts (6), el PSC (2), el PP (1), Tots pel Poble (1) i Guanyem Calonge i Sant Antoni (1). Aquesta nova incroporació també ha comportat la modificació de les competències perquè Elena Montiel assumeixi les regidories d’Igualtat i Dona. Aquest pas fins els 11 regidors situa al govern actual amb el percentatge de vots més alt de la història dels governs democràtics del municipi, que suma un 60,85% dels vots. Cal recordar que el passat mes de desembre el regidor de Tots pel Poble, Raoni Molina, també va incorporar-se en el govern municipal.
Elena Montiel és Educadora Social i Pedagoga per la Universitat de Girona. Ha treballat durant catorze anys en el sistema de protecció a la infància, primer en un Centre d’Acollida de la Generalitat de Catalunya, i després a l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència del Baix Empordà. Des del 2017 és tècnica d’educació a l’administració local.
La Generalitat té previst invertir 15,89 MEUR al Baix Empordà aquest 2024 i entre les inversions destacades hi podem trobar la construcció de la nova Escola de Fanals d’Aro o la subvenció a l’Ajuntament de Sant Feliu per impulsar el Museu Thyssen, entre altres. Per parlar-ne una mica més ens ha visitat el diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Republicana de Catalunya i president de la Comissió de Justícia, Jordi Orobitg.
El pressupost generals està previst que es porti a aprovació aquest dimecres 13 de març, amb el suport, de moment del Partit Socialista de Catalunya (PSC). L’acord entre ERC i el PSC només garanteix 66 vots a favor del text, només en faltarien dos per aprovar els pressupostos que preveuen aquests 15,89 MEUR a la comarca. Jordi Orobitg apunta que volen aprovar els pressupostos i desencallar aquestes inversions que són necessàries a la comarca i arreu del territori català.
Un dels esculls durant les negociacions amb el PSC i, també amb els Comuns, ha estat el Hard Rock que es vol contruïr a Tarragona. Tot i que a l’acord amb el PSC es contempla aquest projecte, Jordi Orobitg apunta que no hi ha cap partida destinada a finançar aquest projecte als pressupostos d’enguany. «Primer s’ha de redactar un Pla Director Urbanístic (PDU) per veure si és viable o no», explica Orobitg.
Jordi Orobitg, a part d’interpel·lar als Comuns, també ha volgut fer referència a Junts per Catalunya. El portaveu adjunt recorda que la condició perquè aquest partit aprovi els pressupostos és retirar l’impost de successions. Orobitg, però, recorda que la recaptació que es perdria seria molt alta per la Generalitat i hi hauria projectes i inversions que no s’acabarien realitzant. Si els pressupostos no s’acaben aprovant, es prorrogarien els de l’any anterior i gran part de les inversions no es podrien executar. «Jo prefereixo que ens puguem felicitar per aprovar els pressupostos, i que no acabem assenyalant a culpables», apunta Orobitg.
L’accés a l’habitatge
Una de les problemàtiques a la comarca i a la resta de Catalunya és l’accés a l’habitatge per part de diversos col·lectius. A més, aquesta setmana el govern espanyol ha decidit ajornar l’aplicació de la llei per limitar el preu del lloguer. Jordi Orobitg reconeix que l’aplicació d’aquesta llei no és l’única forma de facilitar l’accés a l’habitatge per a col·lectius desafavorits, els joves o la gent gran. El portaveu adjunt recorda que ja es volia impulsar una normativa exclusiva a Catalunya que, finalment, no es va poder aplicar.
Amb la nova normativa, hi ha factors que podrien fer alterar el màxim al qual es pot llogar un habitatge. Jordi Orobitg apunta diversos elements que podrien fer alterar el preu màxim de lloguer d’aquests habitatges. Per això, en aquests pressupostos hi ha diverses ajudes per impulsar l’accés a l’habitatge.
Sequera
Ja fa uns mesos que la sequera perviu a Catalunya i, sobretot, a les comarques gironines. Hi ha diverses veus que s’han mostrat en contra del trasvassament existent que hi ha del riu Ter cap a l’àrea de Barcelona. Jordi Orobitg admet que estan treballant sobre l’impacte d’aquest trasvassament i la sequera que està patint la zona. Per això, ja s’estan impulsant aquestes inversions per pal·liar els efectes de la sequera. «Tot i això, a curt termini encara no es pot donar una resposta a la sequera», destaca Orobitg. Critica, però, que les inversions no s’han de fer ara, sinó que s’haurien d’haver desenvolupat abans.
Jordi Orobitg descarta, de moment, la construcció d’una dessaladora a la zona del Baix Empordà. «Primer de tot cal executar els projectes que hi ha previstos», apunta Orobitg. El portaveu adjunt admet que les iniciatives privades, com la instal·lació de dessaladores mòbils a Lloret de Mar, ajuden a pal·liar els efectes de la sequera en el sector turístic, per exemple.
La mobilitat és clau
La Generalitat vol invertir 15,89 MEUR al Baix Empordà aquest 2024. Una de les inversions destacades serà la que es farà per millorar carreteres, que compta amb una previsió de 3,1 MEUR. Aquest pressupost servirà per millorar la seguretat en carreteres de la comarca i, a més, per reformar aquelles parts que necessitin una millora.
Jordi Orobitg admet que tot i que es preveu aquesta inversió, la mobilitat a la comarca quan parlem de transport públic és complicada. Si que una de les millores que es vol aplicar enguany és la millora de les freqüències en diverses línies d’autobús a la comarca. Tot i que el portaveu adjunt admet que les ajudes per millorar la mobilitat «haurien de ser moltes més». Respecte al tren-tram de la Costa Brava, admet que no serà una inversió que es faci en els propers anys, tot i que s’està impulsant pel traspàs de Rodalies. «Costarà molt pair aquest traspàs de Rodalies, ja que al sistema li calen moltes inversions», apunta Orobitg. Tot i això, no descarta en un futur estudiar el projecte del tren-tram de la Costa Brava.
Altres inversions a la comarca
Una de les altres inversions que es vol impulsar a la comarca, en aquest cas en àmbit cultural, és la inversió de 700.000 euros per al Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Jordi Orobitg admet que aquesta inversió és rellevant per impulsar la cultura i aquest és un projecte clau per al país. Un dels altres projectes que és clau és la museïtzació de l’espai Illes Medes del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, amb una previsió de 525.848 euros. Jordi Orobitg apunta que des del govern de la Generalitat han anat fent diverses inversions per promoure la cultura al país.
Un dels projectes que genera debat a la comarca és què cal fer amb un espai com Ràdio Liberty. Jordi Orobitg reconeix que hi ha una «gran sensibilitat» amb aquest tema, tot i que ara per ara no és una prioritat pel govern i per la conselleria d’Acció Climàtica. Orobitg, però, apunta que cal museïtzar l’espai i concretar un projecte per rehabilitar Ràdio Liberty.
Dues de les grans inversions que es faran a la comarca seran per la nova construcció de l’Escola Fanals a Platja d’Aro (amb una línia), que comptarà amb una inversió de 742.000 euros; i, també, la nova construcció de l’Escola Vall-Llobrega (amb sis unitats), que comptarà amb una inversió de 663.556 euros. Jordi Orobitg explica que el contacte amb aquests dos municipis i centres escolars ha estat constant per poder definir els projectes i resoldre aquesta problemàtica que afecta aquests dos centres escolars.
I tot i que no estigui contemplat en els pressupostos d’enguany, aquest any 2023 es va anunciar la construcció del nou hospital de Palamós a la comarca. Aquest ha de cobrir la demanda que ha anat augmentant en els darrers anys. Jordi Orobitg admet que el govern ha fet una aposta per millorar el sistema sanitari a Catalunya. Tot i això, reconeix que per veure totalment construït l’hospital de Palamós encara queda un temps.
Privat: L’Àrea de Medi Ambient inicia una campanya informativa per advertir la ciutadania de la problemàtica que suposa l’abandonament de voluminosos a la via pública
L‘Ajuntament de Palamós ha iniciat una campanya de conscienciació ciutadana per mirar d’eliminar la mala praxi que s’està produint al municipi amb l’abandonament de mobles, trastos o andròmines a la via pública. L’acció consisteix en la col·locació d’uns adhesius, de grans dimensions i visibles, que s’enganxen als contenidors als barris del municipi amb informació sobre com deslliurar-se correctament dels residus.
La campanya, amb el títol ‘Entre tots reduïm els trastos al carrer’, també es podrà visualitzar a les xarxes socials: es proposarà com a primera opció per a la gestió del residu, donar una segona vida a aquesta andròmina, reparant-la, reutilitzant-la amb altres usos, o bé regalant-la a alguna persona que li pugui ser útil, com a mesures que permeten allargar la vida d’aquests objectes i reduir la generació de residus al municipi.
A banda, cal recordar que existeix la possibilitat de portar a la deixalleria municipal els trastos que es vulguin llençar, o bé aprofitar el servei de deixalleria mòbil que, cada quinze dies, coincidint amb dissabte, s’activa de manera itinerant al municipi.
A més, en la campanya també es fa referència al servei gratuït de recollida d’objectes voluminosos que ofereix l’Ajunatment a la ciutadania de Palamós. El servei funciona de manera concertada: els veïns poden contactar a través de Whatsapp o bé trucant, al telèfon 972 313 939, on es podrà concretar un dia i hora per la recollida, que es farà directament al portal de l’habitatge de la persona sol·licitant, evitant així l’abandonament de residus al costat dels contenidors o al carrer.
Tot i la comoditat que representa aquesta recollida concertada de voluminosos, el servei encara detecta múltiples abandons a la via pública d’aquests elements, sense prèvia concertació. L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós també recorda, mitjançant la campanya “Entre tots reduïm els trastos al carrer”, que l’Ordenança municipal de residus prohibeix l’abandó de voluminosos a la via pública sense tenir concertació telefònica de recollida, i els imports de la sanció per aquesta negligència poden arribar fins als 150 euros.
El sector surer nacional es prepara per acollir el projecte transformador FUTURECORK que vol cercar l’adaptació i l’omptimització d’aquest sector a la situació ecològica, econòmica i social actual i de futur. La voluntat és posicionar Espanya en el camí per recuperar el lideratge mundial al sector del suro a partir de la innovació, la preservació de la biodiversitat, la generació d’ocupació i la bioeconomia, amb enfocament en la igualtat de gènere i en la fixació de població a zones rurals. FUTURECORK té un pressupost global d’1.400.000 euros i s’allargarà fins al desembre del 2025.
La gestió forestal sostenible de les suredes, la lleva del suro i els seus usos son molt rellevant davant del canvi climàtic, el desenvolupament rural i la bioeconomia, a més de protegir un ecosistema únic com són les suredes, un dels ecosistemes més rics en biodiversitat de la Unió Europea pels seus efectes com a barrera natural contra la desertificació i els incendis forestals. Les zones rurals on es troba l’alzina surera s’enfronten a desafiaments demogràfics a causa de la despoblació i de la manca de relleu generacional que genera la despoblació, la migració cap a les zones urbanes i l’abandonament dels boscos.
Amb FUTURECORK es vol adaptar i optimitzar el sector surer a la situació ecològica, econòmica i social mitjançant la professionalització, l’emprenedoria i la diversificació del sector, l’augment del valor afegit de la cadena del suro i la dignificació del treball forestal mitjançant la comunicació i la sensibilització.
A més, es treballaran diverses línies d’acció, com ara fomentar la resiliència de les muntanyes d’alzina surera al canvi climàtic; incrementar la producció i la productivitat del sector surer mitjançant plans de gestió silvícola innovadors; incentivar la professionalització i l’emprenedoria rural del sector surer; diversificar el sector a partir de l’aprofitament dels subproductes; i comunicar, sensibilitzar i divulgar el suro com a recurs natural d’origen biològic.
El projecte consta de 16 accions de treball amb les corresponents subaccions que abordaran reptes com la millora de la resiliència de les suredes i dels seus serveis ecosistèmics, la valorització dels productes i subproductes del suro o el foment de l’emprenedoria rural amb igualtat de gènere per combatre la despoblació.
Pals nega les «tales abusives» d’arbrat que l’entitat Salvem la Platja de Pals va denunciar a pinedes ubicades a la zona de Rodors. En un comunicat, l’Ajuntament exposa que els treballs formen part de l’execució de franges perimetrals contra incendis a les zones del Mas Tomasí, Arenals de Mar i Puig sa Guilla i que compten amb un informe favorable dels Agents Rurals: «La franja perimetral feta compleix els metres d’amplada i l’informe valora positivament els treballs realitzats, considerant les característiques del lloc, l’estat de la vegetació, el pendent existent, el tipus de massa i la tipologia de sòl». L’Ajuntament exposa que les tasques d’obertura no han acabat i que en faran seguiment fins que estiguin enllestides.
Al comunicat, l’Ajuntament recorda que és obligatori adoptar mesures per frenar l’avanç de les flames en cas d’incendi i evitar que un eventual foc arribi a urbanitzacions, a nuclis de població, a edificacions i instal·lacions situats en terrenys forestals. I exposen que la tala denunciada pels ecologistes forma part dels treballs per obrir franges de protecció.
Glaucs és un grup sorgit a Begur l’octubre de l’any 1994. Durant els seus primers 9 anys de vida, van editar un total de 5 discos, més un disc recopilatori que va sortir l’any 2007. Glaucs, és un grup que no ha parat mai de sonar a les ràdios catalanes, d’ençà que l’any 1996 van editar el seu primer disc, homònim, amb la multinacional RCA. Amb cançons com «Els teus ulls glaucs», «Ho tornaria a fer», «Històries curtes», «La teva/meva vida», «Quan no hi ets» o «La nit de Reis» van aconseguir fer-se un lloc important dins el panorama musical català. L’any 2014 el grup va reaparèixer amb el disc anomenat «Hem conegut la nit», Ara, 10 anys després d’aquell últim disc, Glaucs tornen amb molta força i ganes de reivindicar-se.
Amb una formació renovada i ampliada, Glaucs ens presenta nou disc aquest 2024. Un disc fresc, directe, i ple de grans cançons, com no podia ser d’una altra manera.
«Aquí i Avui» és el títol del nou senzill de Glaucs i és la cançó que dona nom i la que marca el camí cap al seu proper disc d’estudi. És una cançó actual, fresca i vital que encomana energia. Amb un so potent, una lletra esperançadora, i una banda en el seu millor moment, «Aquí i Avui» manté l’essència i el segell de les millors cançons de Glaucs.
