El TSJC ha absolt el professor de l’institut de la Bisbal d’Empordà condemnat a 1 any i mig de presó per abusar d’una adolescent. Tot i que inicialment se l’acusava de fer tocaments a tres alumnes, l’Audiència va condemnar-lo tan sols per un dels casos. Entre d’altres, perquè segons recollia la sentència, el docent va reconèixer haver fet un tocament involuntari a la menor. Ara, però, l’alt tribunal ha estimat el recurs de la defensa i, després de visionar el judici, conclou que l’acusat va admetre haver «xocat de manera fortuïta» amb l’alumna, però en cap cas tocar-li el cul. El TSJC conclou que se’l va condemnar en base a «indicis» que no eren prou sòlids i s’estranya que no declarés una amiga de la menor que hauria presenciat els fets.
Quan l’acusat es va asseure a la banqueta de l’Audiència de Girona, s’enfrontava a una pena de 13 anys i mig de presó. Els fets es remuntaven a finals del 2019. Aleshores, l’home era professor de tecnologia a l’institut de la Bisbal d’Empordà. La fiscalia sostenia que, mentre impartia classe o bé als passadissos del centre, havia tocat el cul a tres menors.
La sentència, però, va acabar condemnant-lo només per un dels casos i li va imposar una pena mínima. En concret, d’1 any i mig de presó. El tribunal sostenia que, més enllà de la declaració de la víctima, en aquest cas hi havia altres elements que corroboraven la denúncia. Entre d’altres, que l’acusat va reconèixer haver fet un tocament a la menor «de manera involuntària» o que l’adolescent, després, va tenir canvis evidents de conducta.
La sentència també prohibia al processat exercir de professor durant 3 anys i mig i li impedia que, al llarg d’aquest temps, tampoc pogués dur a terme cap feina que comportés contacte regular i directe amb menors d’edat. En matèria de responsabilitat civil, l’Audiència l’obligava a indemnitzar l’alumna amb 300 euros.
De l’Audiència de Girona, el cas va saltar al TSJC. Perquè es van arribar a interposar fins a tres recursos contra la sentència. Per una banda, el de la defensa del professor, encapçalada per l’advocat Carles Monguilod, demanant que se l’absolgués. I per l’altra, els de la fiscalia i una acusació particular -que representava una altra alumna- sol·licitant que se li apugés la pena.
Ara, l’alt tribunal català ha desestimat tant el recurs de la fiscalia com el de l’acusació. Però sí que ha estimat el de la defensa i, en conseqüència, ha absolt el professor de la Bisbal d’Empordà del delicte d’agressió sexual sobre menor de 16 anys pel qual se l’havia condemnat.
Una topada fortuïta
Sobretot, un dels elements que ha fet decantar la balança ha estat, precisament, la declaració que va fer l’acusat durant el judici. Tot i que la sentència de l’Audiència de Girona recollia que el docent va admetre haver fet un tocament involuntari a la menor, el TSJC en discrepa del tot.
Després de visionar els vídeos de la seva declaració, l’alt tribunal català conclou que l’acusat, a preguntes de la fiscalia, va «negar categòricament» haver tocat el cul de l’adolescent. I que més endavant, durant el torn de l’acusació particular, sí que va admetre haver xocat per accident contra la menor quan s’aixecava després de recollir material d’un armari de la classe.
«Xocar no és el mateix que tocar; però allò més important és que l’acusat, en cap moment, va dir que aquesta topada hagués estat contra els glutis de la menor», recull la sentència del TSJC. L’alt tribunal, a més, també se sorprèn que durant el judici a l’Audiència la fiscalia renunciés a la declaració d’una amiga de l’adolescent, que hauria presenciat els suposats tocaments.
«En aquesta mena de delictes l’existència de testimonis directes és gairebé impossible; però aquest no és el cas, perquè es tractava d’una classe on hi havia entre dotze i quinze alumnes», diu el TSJC. «Per tant, renunciar al seu testimoni no pot perjudicar l’acusat, sinó tot el contrari, afavorir-lo», recull l’escrit, en referència a la posició que va adoptar la fiscalia.
Més enllà d’això, el TSJC també analitza la resta d’indicis en què es va fonamentar la condemna de l’Audiència. Entre d’altres, que l’adolescent no volia anar a l’institut o que va canviar la manera de vestir-se (passant a portar roba ampla). L’alt tribunal conclou, però, que tots ells no són «prou sòlids» per condemnar l’acusat i «desvirtuar per complert el principi de presumpció d’innocència» (perquè no ha quedat clar si la menor tan sols faltava a les classes de l’acusat o bé també a d’altres, i hi ha llacunes amb la declaració que va fer la seva mare al judici).
En conseqüència, el TSJC absol l’acusat del delicte d’agressió sexual a què el va condemnar l’Audiència de Girona. La sentència no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
«Per sort, rectifica»
L’advocat Carles Monguilod fa una lectura «extraordinàriament positiva» de la sentència del TSJC. «De cap manera les declaracions que es van fer al judici tenien la credibilitat que mereixen per fonamentar una condemna; i per sort, el TSJC ho ha rectificat», explica el lletrat.
Monguilod, però, sí que lamenta «el calvari» que ha hagut de viure el seu client, perquè se’l va apartar de la feina. «Per sort, ara aquesta sentència que l’absol repara la injustícia que suposava condemnar-lo», conclou.
