Francesc Galí: "La moguda empordanesa va quedar una mica oblidada, però ha deixat un gran llegat"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Aquest dissabte 9 de març, la Llibreria La Fàbrica de Calonge acollirà la presentació del llibre Empordà Elèctric de Francesc Galí. Aquesta ja és la segona edició del llibre que es va publicar l’any 2023, on es fa un viatge a les entranyes del rock dels 80 a l’Empordà. Per parlar-nos una mica més del llibre i la proposta ens ha visitat al Supermatí el seu autor, Francesc Galí.
Francesc Galí destaca que un dels grups més coneguts d’aquesta ‘Moguda empordanesa’ va ser Sangtraït, tot i que, en el llibre destaca d’altres. Amb aquesta obra explica la història del rock empordanès dels anys 80 a través de la mirada de 12 grups de l’època que potser «no eren tan coneguts». Francesc Galí destaca que el llibre se situa justament en l’inici del rock català.
Francesc Galí havia estat baixista amb Los Carbónicos i va viure de primera mà aquesta ‘moguda empordanesa’. «El llibre està escrit a tall de crònica i a través de diverses entrevistes, vaig connectant amb aquelles persones que havia viscut la moguda empordanesa», apunta Galí. La voluntat del llibre és connectar la importància d’aquest moviment musical amb els canvis que s’anaven produint en la societat de l’època.
Aquesta és la segona edició del llibre i Francesc Galí admet que aquesta és una «generació nostàlgica». «Estan contents que s’hagi recuperat aquest període que havia quedat soterrat en comparació amb altres moviments musicals», explica l’autor. Francesc Galí apunta que el moviment, tot i el llegat que ha deixat, havia quedat completament oblidat.
Francesc Galí explica que el moviment de la ‘moguda empordanesa’ va acabar morint amb l’arribada del rock català. Tot i això, va tenir una gran influència en l’eclosió d’aquest moviment a principis dels 90.
Aquesta generació actualment es troba en la seixantena. Tot i això, hi ha hagut diverses propostes que els han unit al llarg de les seves carreres. Una d’elles va ser l’any 1989, coincidint amb la mort de l’artista Salvador Dalí, on l’Ajuntament de Figueres va encarregar a diversos grups de la ‘moguda empordanesa’ l’enregistrament d’un disc que van titular El gran masturbador (1989). Enguany es compleixen 35 anys de la publicació d’aquest treball i la intenció és fer un concert de retrobament entre els diversos grups que hi van participar.
Fora de l’Empordà també s’impulsen iniciatives culturals i musicals per fer reviure els pobles. És el cas de Sant Joan de Mollet (al Gironès), on l’entitat els Músics de Can Illas. Per parlar-nos de la iniciativa i dels propers actes ens ha visitat un dels coordinadors i impulsors de l’entitat, Joan Fullola.
Una de les altres impulsores del projecte és l’Helena Rodríguez i Joan Fullola explica que la iniciativa va néixer fa cosa d’un any quan tots dos van anar a viure a Sant Joan de Mollet. «Tots dos som músics i quan arribem a un lloc nou busquem un espai on promoure la cultura i la música», explica el coordinador. I al poble l’espai idoni per acollir aquests tallers i activitats és el Teatre del municipi. Allà, tots dos músics volien combinar el coneixement de la música clàssica i alhora relacionar-la amb els olis essencials.
La primera proposta es va fer fa unes setmanes i «va tenir força èxit», admet Joan Fullola. En aquesta primera edició els artistes convidats van ser la violinista Ariadna Rodríguez i el músic de marimba Joan Campomar. A part de gaudir del repertori de música contemporània, l’activitat es va maridar amb els olis essencials.
Tot i això, aquesta no serà l’única activitat que es farà. Joan Fullola explica que el 9 de març a les 18:30 h es farà un altre concert amb maridatge d’olis essencial centrat en peces de música clàssica i romàntica. Una de les impulsores del projecte, Helena Rodríguez, hi tocarà amb un violí de cinc cordes i compartirà escena amb l’Arnau Domingo, un músic destacat de la clàssica.
La combinació entre la música i els olis essencials neix amb la voluntat d’explorar l’imaginari i el món sensorial de l’individu. «L’objectiu amb els olis essencials és aprofundir en aquesta experiència sensorial que ens provoca la música», apunta Joan Fullola. Amb la combinació d’aquests dos factors es genera una experiència individual i, alhora, de grup.
Joan Fullola admet que tot i que Sant Joan de Mollet és un municipi petit, «és complicat fer que la música clàssica sigui accessible». Per això, la voluntat és crear projectes on es barregi la música clàssica amb altres elements perquè sigui del tot atractiu. A més, la voluntat de connectar-ho amb els olis es fa també per donar a conèixer els beneficis que comporten en el «benestar i la salut de les persones». Joan Fullola explica que aquest projecte no es vol quedar únicament a Sant Joan de Mollet, sinó que es vol estendre a altres zones del Gironès i de l’Empordà.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’EMD de l’Estartit portaran a la Fiscalia la gestió de l’expresident de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) després que l’auditoria externa, encarregada a Alca Serviaudit, hagi detectat un forat comptable de més de 300.000 euros. A part de portar-ho davant la fiscalia, la Comissió Bilateral Ajuntament – EMD vol portar-ho al Tribunal de Comptes, a la Sindicatura de Comptes i, també, al Ministeri d’Hisenda.
L’informe ha analitzat el període en què l’expresident, Francesc Ferrer, va presidir aquesta entitat i s’hi han detectat «irregularitats greus». Per començar, ni el 2021 ni el 2022 «es van complir les obligacions de transmissió d’informació al Ministeri d’Hisenda». «No es va comunicar ni el cost efectiu dels serveis; ni les línies fonamentals del pressupost; ni els períodes mitjans de pagament de les factures», apunten en el comunicat.
L’auditoria feta per Alca Serviaudit ha detectat que durant l’exercici del 2021 es van comptabilitzar reconeixements d’obligacions, de quatre factures que van quedar pendents de pagar per un import de 323.237,16 euros, les quals han resultat inexistents segons els mateixos proveïdors. També han detectat que durant els anys 2021 i 2022 l’EMD va comptabilitzar diversos reconeixements de drets per suposats deutes de l’Ajuntament de Torroella per un import de 534.724,65 euros, «que no tenien cap suport de resolució administrativa».
Aquesta anàlisi feta a la gestió de l’entitat, apunten des d’aquesta comissió, també ha posat en evidència que entre el 2022 i el 2023 hi va haver un increment en la nòmina de la presidència de l’EMD sense que aquest augment fos aprovat en Junta de Veïns. «A més, es va fixar una quantitat de 100 euros mensuals en dietes fixes sense aportar cap documentació, fet que es contradiu amb el mateix concepte», apunten en el comunicat. L’auditoria conclou «que aquest fet sembla un increment salarial encobert».
Dèficit en l’EMD
Des de l’auditoria apunten que aquestes pràctiques «han provocat una alteració del resultat dels principals indicadors de solvència financera de l’EMD». Entre ells, en l’exercici del 2022, el resultat pressupostari que havia resultat positiu teòricament de 86.849,84 euros a la pràctica té un resultat negatiu de 237.704,66 euros. A l’exercici del 2023 van quedar 259.517 euros de factures pendents de pagament perquè no hi havia consignació pressupostària
El mateix passa amb les dades d’estabilitat pressupostària que suposadament donaven un resultat positiu de 21.929,84 euros quan en realitat la xifra era negativa i suposava un resultat de -302.624,66 euros. Per això, apunten des de l’EMD de l’Estartit, es veuen abocats a un Pla de sanejament estricte durant aquesta legislatura que permeti, tan aviat com sigui possible, «retornar a la normalitat».
L’actual president de l’entitat, Genís Dalmau, ha mostrat “la seva preocupació per aquest fets” i per “les greus conclusions que demostra l’auditoria.” Unes conclusions, ha afegit, que “demostren que es va arribar a posar en risc la pròpia existència de l’EMD”. Dalmau ha explicat que el mateix equip d’auditors ha manifestat que “mai s’havien trobat amb unes pràctiques com aquestes en cap administració pública en els seus anys d’experiència en el sector auditor” i ha xifrat en 480.000 euros el volum de factures sense pagar que va deixar l’anterior equip de govern de l’EMD durant la legislatura passada.
El president de l’EMD creu que “la feina feta durant aquests mesos ha permès posar llum a una gestió política i tècnica nefasta, bàsicament en aquests dos últims anys de la legislatura anterior” i ha avançat que el seu equip de govern “iniciat mesures en aquest exercici pressupostari del 2024 per reduir la despesa”. Mesures com la reducció del sou de vocals i President i retallada de partides en activitats culturals i de manteniment. A més, Dalmau ha advertit que l’EMD haurà de fer un préstec de legislatura i ha demanat col·laboració a la Diputació i especialment a l’Ajuntament. El President de l’EMD, ha recordat que en campanya electoral els diferents partits amb presència a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí es van comprometre a ajudar l’EMD.
L’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, ha declarat que “finalment es van posant les coses en el seu lloc i que, després d’aquesta auditoria externa i de l’informe encarregat per la Diputació de Girona a la Universitat Rovira i Virgili, demostren, sense cap mena de dubte, que la gestió de l’Ajuntament ha estat impecable, que ha mantingut tots els seus compromisos amb l’objectiu d’aconseguir un bon funcionament de l’EMD i que s’ha superat una etapa fosca de la que hem d’intentar passar pàgina el més aviat possible”. A més, Colomí ha manifestat la seva “satisfacció perquè els acords de la Comissió Bilateral han estat fets per unanimitat de tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament i a l’EMD de l’Estartit”.
Una problemàtica que s’arrossega
Aquesta auditoria externa es va voler impulsar després dels conflictes que hi va haver entre el consistori de Torroella i l’EMD de l’Estartit. Les problemàtiques entre l’Ajuntament i l’EMD de l’Estartit van començar a principis del 2022, quan el govern de l’EMD d’aquell moment reclamava 1,5 MEUR al consistori torroellenc. Una acció que va acabar amb la interposició d’un recurs contenciós administratiu a l’Ajuntament.
La situació, lluny de desencallar-se, va provocar que el llavors president de l’EMD de l’Estartit, Francesc Ferrer, es desvinculés del partit UPM, formació que també es trobava al capdavant de l’Ajuntament de Torroella. Ferrer explicava que ho havia fet per «desavinences amb el govern de Torroella, format per UPM i ERC” i assegurava que hi havia “irregularitats” en els pressupostos de l’Ajuntament. En les setmanes posteriors a l’anunci d’aquesta desvinculació, l’Ajuntament de Torroella va aprovar un recurs contenciós contra les disposicions que aprovaven el pressupost de l’EMD pel 2022.
A finals del 2022, el ple de Torroella va aprovar per unanimitat una moció per demanar una auditoria dels comptes de l’EMD de l’Estartit. Ho va fer perquè va detectar «diverses incidències» durant el mandat i es va al·legar que aquesta acció permetria «recuperar la confiança perduda per part de tots els partits». Tot i això, l’EMD va oposar-se a què el consistori audités els comptes de l’entitat i proposava «s’auditessin els comptes municipals i de l’ens a través d’un òrgan aliè».
Abans que finalitzés l’any, però, Francesc Ferrer va denunciar que el pressupost aprovat per l’Ajuntament de Torroella havia reduït les transferències a l’EMD. Durant aquells mesos també es va arrossegar el retard en el pagament de les subvencions a les entitats de l’Estartit. I mesos més tard l’EMD va acabar presentant una denúncia a la Fiscalia en Cap de l’Audiència Provincial de Girona perquè investigués una possible malversació de fons públics per part de l’Ajuntament de Torroella. Aquesta acció es va produir després de la publicació d’un informe de la Universitat Rovira i Virgili encarregat per la Diputació de Girona, que havia de servir per analitzar l’aplicació dels criteris econòmics que havien de determinar l’import a transferir en el pressupost del 2022 de Torroella a l’EMD.
Durant el debat electoral fet a Ràdio Capital, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, i l’expresident de l’EMD, Francesc Ferrer, van veure’s per confrontar posicions. Jordi Colomí recordava que l’entitat hauria d’haver acatat el que deia l’informe de la Universitat Rovira i Virgili. Francesc Ferrer, però, apuntava que «l’EMD necessita més pressupost per poder-se desenvolupar» i criticava la manca d’inversió. Descartava que aquesta confrontació fos un conflicte entre la figura de l’alcalde i el president de l’EMD.
Les eleccions municipals del 2023 van mantenir a Jordi Colomí, al capdavant de l’alcaldia de Torroella, però van apartar a Francesc Ferrer de la presidència de l’EMD. Genís Dalmau va ser escollit president d’aquesta entitat i durant els darrers mesos s’ha treballat de manera conjunta per restablir les relacions amb el consistori de Torroella. Una de les primeres actuacions va ser aturar els contenciosos entre ambdues entitats i renovar el conveni amb l’Ajuntament de Torroella. En una entrevista al mitjà a finals de 2023, Genís Dalmau ja apuntava que volien impulsar aquesta auditoria externa.
Calonge i Sant Antoni ha iniciat el programa Plens de Vida, que vol acompanyar a les persones grans en un envelliment actiu i promoure propostes que els ajudin a millorar la qualitat de vida i l’envelliment saludable. A principis del mes de març va començar el primer dels tallers que es desenvoluparan al municipi adreçats a persones grans del municipi en el marc del programa ‘Plens de Vida’.
El primer taller, ‘En forma!’, va comptar amb l’assistència de 22 persones i consta d’un total de 10 sessions que tenen una durrada d’una hora i trenta minuts cadascuna, i es portarà a terme cada divendres de 10 h a 11.30 h al Cercle Calongí fins el 10 de maig. L’objectiu del taller és promoure la salut mitjançant la realització d’exercici orientat a mantenir i millorar la condició física general de les persones grans. S’hi treballa el manteniment i l’increment de la força i la potència muscular, l’equilibri i la coordinació per conservar una bona forma física i prevenir les caigudes.
A banda d’aquest taller per a la millora de la salut física, es preveu també en el marc d’aquest programa realitzar els propers mesos d’abril i maig una activitat de l’àmbit de la informàtica i la comunicació adreçat a persones grans: el taller “La Meva Salut”. L’objectiu d’aquest segon taller és aprendre a fer gestions en línia amb el centre de salut a través de l’aplicació de mòbil “La Meva Salut”: accedir a la informació personal de salut, comunicar-se amb els professionals sanitaris a través de l’aplicació i realitzar tràmits electrònics de forma segura i confidencial, entre d’altres.
El programa Plens de Vida es realitza per mitjà del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i CaixaBank-Acció Social, el qual té com a finalitat fomentar l’autonomia de la gent gran, desenvolupar competències, habilitats i recursos personals.
La realització d’aquests dos tallers vol donar resposta a algunes de les demandes que es van recollir durant les trobades organitzades per la regidoria de Gent Gran que es van fer als teatres Fontova i Mundet al gener. Les dues trobades van servir per copsar quines són les principals peticions d’aquest col·lectiu i, a partir d’aquí, des de la regidoria de Gent Gran s’està treballant per continuar donant-hi resposta
Després de les eleccions municipals de l’any 2023 hi ha hagut diversos canvis al capdavant de les alcaldies al Baix Empordà. Tot i això, la igualtat al capdavant dels ajuntaments sembla que encara s’ha de treballar, ja que dels 36 municipis de la comarca, només vuit els encapçalen dones. A més, gran part d’aquestes alcaldesses governen en municipis on la població no sobrepassa dels 4.000 habitants.
Els municipis al Baix Empordà que tenen una dona al capdavant de l’alcaldia són Begur, amb Maite Selva; Colomers, amb Maria Mercè Auguet; Jafre, amb Èlia Bantí; Mont-ras, amb Vanessa Peiró; Regencós, amb Maria Pilar Pagès; Serra de Daró amb Glòria Marull; la Tallada d’Empordà, amb Maria Dolors Guàrdia; i Verges, amb Diana Canals. Cap d’aquests municipis supera actualment la xifra dels 4.000 habitants.
Tot i això, hi ha més igualtat en els regidors que formen part dels diversos consistoris de la comarca. En total, dels 304 regidors electes dels plens municipals (sense tenir en compte les figures dels alcaldes i alcaldesses), 159 són homes i 145 dones. Cal destacar que els consistoris que presenten més presència femenina són els de Bellcaire d’Empordà, La Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Corçà, Forallac, Gualta, Santa Cristina d’Aro, Ullà o Vall-Llobrega.
En altres municipis, la presència masculina i femenina al consistori queda igualada, com és el cas de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; Colomers; Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura; Fontanilles; Garrigoles; Palafrugell; Palamós; Palau-sator; Pals; Parlavà; La Pera; Sant Feliu de Guíxols; Torrent; Ultramort; i Verges. En canvi, en altres municipis hi ha més presència d’homes com és el cas d’Albons, Begur i Esclanyà, Foixà, Jafre, Mont-ras, Regencós, Rupià, Serra de Daró, La Tallada d’Empordà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, Ullastret i Vilopriu.
Pel que fa al Consell Comarcal del Baix Empordà està presidit per una dona, Glòria Marull. A més, la composició del ple d’aquest organisme és equilibrada, ja que compta amb 16 consellers i 16 conselleres (sense comptar-hi l’actual presidenta).
Dades extretes del Portal de la Transparència de Catalunya
Els bisbalencs visiten la pista del Club Baloncesto Octavus, en la primera de les cinc jornades que resten per finalitzar la fase regular.
Amb la tranquil·litat d’estar ja classificats per disputar la fase d’ascens a la LEB Plata, els de Carles Rofes volen continuar comptant els seus partits per victòries.
Tal com ens explicava el seu tècnic Carles Rofes aquesta setmana als nostres estudis, el fet de quedar primer acostuma a donar aparellaments més assequibles.
Recordem que l’Octavus de Saragossa és quart per la cua a la LLiga EBA.
