La selecció espanyola de futbol, que entre les seves files té a la portera de Torroella de Montgrí, Esther Sullastres, ja és a la final de l’Eurocopa 2025 després d’imposar-se, ahir, a la selecció alemanya.
Va ser un enfrontament complicat que va arribar al minut 90′ sense gols. Amb pilota, la selecció espanyola, entrenada per Montse Tomé, va tenir més el domini, però Alemanya, considerada una de les millors seleccions del món, no va posar les coses fàcils a les campiones del món.
Finalment, va ser Aitana Bonmatí, actual pilota d’or, l’encarregada d’obrir el marcador i anotar el primer i únic gol del partit al minut 113′ de la pròrroga. Aquest gol de la jugadora del Barça va ser el que va donar el bitllet a Espanya per la final d’Eurocopa. L’enfrontament per aixecar el trofeu es disputarà el diumenge a les 18:00h de la tarda. Les seleccions anglesa i espanyola es disputaran proclamar-se campiones d’Europa.
Cal recordar la selecció anglesa, entrenada per Sarina Wiegman és l’actual campiona de l’Eurocopa, mentre la selecció espanyola, capitanejada per Alexia Putellas, l’actual campiona del món.
Sense minuts per Esther Sullastres
De moment, en aquesta Eurocopa, Montse Tomé no ha donat minuts a la portera del Baix Empordà. A més, si tot va segons el previst, la portera titular de la final serà la balear Cata Coll. Per tant, Sullastres serà l’única jugadora, juntament amb Alba Redondo, de moment, que no haurà disputat cap minut en aquest europeu.
El Futbol Club Badalona Women ha tancat un acord amb l’Ajuntament de Palamós perquè el seu primer equip disputi tots els partits com a local de la temporada 2025-2026 a l’Estadi Municipal Palamós-Costa Brava. El club s’ha vist obligat a buscar una nova seu a causa de la nova normativa de la Lliga F Moeve, que exigeix que els partits oficials es juguin sobre gespa natural, requisit que actualment no compleix l’Estadi Municipal de Badalona.
Palamós ha estat l’escenari escollit per acollir l’equip, ja que el seu estadi compleix totes les condicions de la competició d’elit, incloent la gespa natural, la il·luminació per a retransmissions televisives i els espais tècnics i logístics necessaris. Els partits que el FC Badalona Women disputi com a local —tant de lliga com de Copa de la Reina— es coordinaran amb el calendari del Palamós CF per garantir la compatibilitat d’ús de les instal·lacions.
L’acord contempla que el FC Badalona Women assumeixi el cost de la renovació de la gespa natural de l’estadi, a canvi d’estar exempt del pagament de les taxes municipals habituals per a l’ús del recinte. Aquesta renovació es durà a terme durant l’estiu, amb l’objectiu que el terreny de joc estigui a punt per a l’inici de la temporada.
Des de l’Ajuntament de Palamós es valora molt positivament l’arribada del club badaloní, no només pel prestigi esportiu que suposa acollir competició de primera divisió femenina, sinó també per l’impacte econòmic que pot tenir en el comerç i la restauració local gràcies a l’afluència d’aficionats en cada jornada.
Un estadi preparat per a l’alta competició
L’Estadi Municipal Palamós-Costa Brava, inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb un partit entre el Palamós CF i el FC Barcelona, té una capacitat per a 3.652 espectadors distribuïts entre tribuna, general i els gols nord i sud. Compta amb gespa natural, dimensions de 113,20 x 70,20 metres i il·luminació apta per a retransmissions televisives.
Les instal·lacions inclouen sis vestidors per a equips, dos per a tècnics i àrbitres, sala de premsa, dos bars, serveis, despatx i farmaciola, posicionant-se com un equipament completament preparat per a competicions professionals.
L’economia gironina tanca el segon trimestre assolint rècord d’ocupació amb 404.800 treballadors. És la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que es remunta fins a l’any 2008. Segons recull l’última Enquesta de Població Activa (EPA), que aquest dijous ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística, entre març i juny la demarcació ha sumat fins a 18.300 ocupats més. Aquell sector que ha estat motor a l’hora de crear llocs de treball és el de serveis; sobretot, per l’inici de la temporada turística. Agricultura i construcció també van a l’alça, però per contra la indústria perd treballadors. En paral·lel, la taxa d’atur ha baixat gairebé dos punts fins al 7,71%. A la demarcació, el juny es tanca amb 33.800 desocupats que busquen feina.
L’última Enquesta de Població Activa recull que l’economia gironina s’ha impulsat amb força durant el segon trimestre d’aquest 2025. I de fet, per primer cop ha superat els 400.000 ocupats. Hi té molt a veure, sobretot, el pes que té el sector turístic a la demarcació, perquè l’entrada en temporada alta s’ha traduït amb més contractacions al sector serveis; i per tant, també amb més creació de llocs de treball.
En concret, entre març i juny, les comarques gironines han sumat fins a 18.300 ocupats més. Això fa que la xifra global de treballadors s’enfili fins als 404.800 i s’assoleixi un rècord històric. Perquè és la més alta de tota la que registra la sèrie històrica de l’INE, que es remunta fins a principis del 2008. Per darrere, hi ha els 393.200 ocupats que es van assolir durant el tercer trimestre de l’any passat, als quals segueixen els 387.900 amb què es va tancar el tercer trimestre del 2023.
Si es passa la lupa per sectors, aquell que continua liderant el rànquing d’ocupats, i també la creació de feina, és el dels serveis (que aixopluga tant l’hostaleria com el comerç). De fet, actualment fins a quatre de cada cinc ocupats que hi ha a la demarcació -és a dir, el 75%- treballen al sector terciari.
Els serveis tanquen el juny amb 303.900 ocupats. En comparació amb el primer trimestre d’aquest 2025, l’increment és força significatiu. Reflex, també, de l’arribada de les vacances i de la necessitat d’hotels, botigues, bars i restaurants de disposar de més personal. Durant el segon trimestre, el sector serveis gironí ha creat 21.800 nous llocs de treball (al març, la seva xifra d’ocupats se situava en 282.100).
L’augment d’ocupació al terciari, de retruc, també es trasllada a l’agricultura i a la construcció; això sí, en menor mesura. Perquè el sector primari, al llarg d’aquest segon trimestre, suma 3.800 nous ocupats coincidint amb l’època de sega i de collita (i arriba als 9.900). I per la seva banda, la construcció ha generat 2.100 llocs de treball (i ara en suma 27.700).
Aquesta situació, però, no es trasllada a la indústria. Perquè entre març i juny d’aquest 2025, aquest sector ha perdut fins a 9.300 treballadors i tanca el segon trimestre amb 63.400 llocs de treball. Tot i aquesta pèrdua d’ocupació, però, a l’hora de decantar la balança, la resta de sectors contribueixen a pal·liar aquest descens.
L’atur baixa quasi dos punts
En paral·lel a la creació d’ocupació, i com ja ve essent habitual amb l’arribada de l’estiu, les comarques gironines també redueixen aturats. Segons recull l’EPA, durant el segon trimestre d’aquest 2025 la taxa d’atur ha baixat gairebé dos punts percentuals, passant del 9,57% amb què va tancar el març al 7,71% de finals de juny.
Si aquest percentatge es trasllada en xifres, ara a les comarques gironines hi ha 33.800 desocupats; i d’aquests, 6.000 busquen una primera feina. En global, ara hi ha 7.100 aturats menys que els que hi havia a finals del primer trimestre (40.900).
Si es tira enrere en l’històric, aquest és el millor segon trimestre que s’ha registrat a les comarques gironines d’ençà del 2007, quan la taxa d’atur va situar-se al 6,98%. Des d’aleshores, entre maig i juny aquest percentatge sempre ha estat més alt del 7,71% que s’ha assolit aquest 2025.
Privat: El 12è Rumb(A)Palamós arriba divendres vinent, 4 de juliol, amb sis propostes musicals festives
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Calonge, el Festival Nomad organitza diverses activitats durant la tarda-vespre d’avui. Avui dijous 24 de juliol a les 22 h es farà l’espectacle de Mamboo!, un show dj i percussió. A més a les 22 h també es farà el tribut a Hombres G amb el grup Hombres B.
I a Santa Cristina aquesta setmana ha començat la Festa Major. El dijous es farà una missa i concert coral de Santa Cecília a les 11 h. De les 16 a les 19 h hi haurà un supertobogan aquàtic. A les 20 h hi haurà concert amb l’Orquestra la Principal de la Bisbal. A les 22 h serà a càrrec de Xibarri. I a les 22:30 h es farà el ball amb l’Orquestra la Pricnipal de la Bisbal. I a partir de les 12 h actuació amb DJ Ruggy.
A Blanes hi tenim diverses activitats per aquest dijous. En el marc del 53e concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava aquest dijous competirà la Pirotècnica Valenciana. Però, a més, en el marc del Festival de Música Ensorra’t hi actuaran A Thousands Suns, Svetlana, Dj Maki i Dj Alarcon.
A Palamós, en el marc del 12è festival Rumb(a) Palamós el grup Buena Onda anirà passsejant per La Fosca, el Mur, el Passeig del Mar i la Plaça Catalunya per fer-nos gaudir de la seva rumba. L’actuació serà a partir de les 20 h.
A Girona s’acaba el festival EscèNit. A les 19:30 h a la plaça Narcís Figueras es farà l’espectacle de ‘Conversación con un árbol’ de Rouge Elea. Les entrades són gratuïtes.
I, finalment, aquest dijous a les 22 h al Pati de Can Trinxeria a Cassà de la Selva se celebra el concert de Jo Jet i Maria Ribot, en el marc del Festival Solfejant. Les entrades tenen un preu de 10 euros.
Vilopriu. Un foc crema al Baix Empordà. S'ha iniciat a Vilopriu. Incendi . Foc forestal.
L’Empordà és un dels territoris de Catalunya que més s’han cremat en els darrers 25 anys. En concret, un 11% dels incendis forestals que s’han produït a terres catalanes des de l’any 1996 i fins al 2023, han estat a territori empordanès, sigui Alt o Baix Empordà. Entre el 1996 i 2023, el 22,4% de la superfície cremada a Catalunya correspon a la zona de l’Empordà.
Míriam Sangerman, Cap de la Secció de Boscos de Girona del Departament d’Agricultura, assegura que l’Empordà és un territori molt complex pel que fa a incendis, ja que, hi ha molts elements que entren en joc, un d’ells, la tramuntana.
Sangerman explica la diferència principal entre els incendis que es produeixen a l’Alt Empordà i els que es declaren al Baix Empordà.
L’Empordà té 6 perímetres de protecció prioritària (PPP)
Per tal de fer front als incendis en les zones que tenen un alt risc de patir-ne, la Generalitat de Catalunya va dissenyar els perímetres de protecció prioritària. En el conjunt de l’Empordà n’hi ha 6, 4 al Baix i 2 a l’Alt.
Dins d’aquests PPP, es dissenyen el que s’anomenen plans de prevenció, on s’exposa l’inventari de totes les infraestructures amb les quals es compten, la xarxa de camins per on poden passar els camions de Bombers, els punts on poden agafar aigua els helicòpters i els camions, però no només això, sinó que també s’inclouen les zones que són importants a l’hora que els Bombers puguin dur a terme les tasques d’extinció correctament (s’anomenen punts estratègics de gestió).
Míriam Sangerman explica quines són les zones empordaneses on hi ha perímetres de protecció prioritària (PPP).
Incendi de la Jonquera de l’any 2012
Més d’un 90% de superfície forestal del Baix Empordà és privada
La cap de boscos gironina admet que molta superfície del Baix Empordà és forestal, i d’aquesta, molta és de propietat privada, en concret un 92%.
A més, també cal tenir en compte que el Baix Empordà és una comarca influenciada per la tramuntana -tot i que no tant com l’Alt Empordà- la marinada i, a més, cal tenir en compte l’historial d’incendis.
De fet, el territori empordanès (comptant l’Alt i el Baix) està al TOP 5 de les comarques que més incendis forestals han patit històricament.
Els incendis de l’Empordà que han marcat
Quasi el 22,5% de la superfície cremada de Catalunya pertany a l’Empordà. La terra empordanesa ha sigut escenari d’incendis que han encongit el cor, com el de la Jonquera i Portbou l’any 2012 que va deixar més de 3.500 hectàrees cremades, 4 morts, 24 ferits i cases calcinades. Amb el següent mapa, es poden recordar tots els incendis que ha patit l’Empordà en els últims anys.
El Baix Empordà encara no s’ha recuperat de la sequera
Les seqüeles que va deixar la sequera patida l’any passat encara es noten a l’Empordà. La sequera va deixar molts arbres i molta vegetació seca, i això fa que el risc que es declari un incendi sigui molt major, perquè la vegetació seca és un tipus de combustible que crema de forma molt ràpida.
Un dels punts més importants de l’Empordà que arrossega aquests efectes és el Massís de les Gavarres, una zona especialment vulnerable.
La tramuntana és un dels factors que ha més complicat les tasques d’extinció quan hi ha hagut incendis a l’Empordà
El mapa de perill de risc d’incendis, una eina important
És rellevant tenir en compte elmapa de perill de risc d’incendis, que s’actualitza cada dia i que elabora el servei de prevenció d’incendis forestals, un equip on hi ha analistes tècnics que avaluen el risc d’incendi diari a tota Catalunya.
Aquest mapa té cinc nivells -baix, moderat, alt, molt alt i extrem- i per poder adjudicar un tipus de risc o un altre, entren en joc diferents paràmetres com són les dades climàtiques, l’històric d’incendis, la superfície arbrada i l’estat de la vegetació. Aquests paràmetres s’avaluen a escala municipal per poder tenir el màxim d’informació possible. Míriam Sangerman explica que aquest mapa és clau i que condiciona les actuacions que es poden dur a terme.
La gestió forestal d’incendis mitjançant pasturatge és clau
Sangerman ressalta el fet que el pasturatge de vaques, ovelles o cabres també és clau per prevenir els incendis, a banda de les recomanacions conegudes com evitar llençar burilles, i que cal vetllar per protegir el sector primari. “Consumir un xai de KM0 també ajuda a prevenir incendis” assegura Míriam Sangerman.
Ramats de Foc fent gestió forestal | Ramats de Foc
Arjau ha presentat el seu sisè disc d’estudi, “Orgànic”. Aquest treball combina peces del repertori tradicional amb tres cançons de creació pròpia, un pas inèdit fins ara en la trajectòria del grup. Segons han explicat Jordi Grau i Jordi Rubau en una entrevista a Ràdio Capital, el nou disc neix d’un procés llarg d’incorporació de noves peces als concerts i busca transmetre una experiència més natural i propera al públic.
Els músics han detallat que el disc s’ha gravat als estudis Japan Records de Calonge. L’objectiu de la gravació ha estat eliminar artificis sonors i acostar l’oient a l’ambient d’un cant de taverna, propi de les cantades d’havaneres a peu de platja.
Un dels trets més destacats del disc és la presència de col·laboracions amb artistes de renom, com Sergio Dalma, que interpreta el tema “Busca’m a l’Empordà”; la cantant Mariona Escoda, amb qui comparteixen el tema “Cau d’orella”; i el guitarrista Carlos Coronado, de Palafrugell, que aporta el seu estil virtuós en dues peces. Aquestes col·laboracions responen a la voluntat del grup d’acostar l’havanera a nous públics i d’exportar-la més enllà de les comarques gironines.
Arjau també aposta per apropar el gènere a les generacions més joves. En l’entrevista han recordat la seva participació en projectes educatius com la “Cantadeta”, impulsada per la Fundació Ernest Morató, que ha reunit prop de 700 infants de cinquè de primària en concerts celebrats a l’Auditori de Girona i al Teatre de Palafrugell. Segons Jordi Grau i Jordi Rubau, aquest contacte amb els més petits assegura el relleu del gènere i desperta l’interès familiar per les havaneres.
Pel que fa a la seva activitat en directe, el grup continua participant a les principals cantades d’estiu de l’Empordà, com les de Tamariu o Llafranc, combinant aquests concerts amb actuacions en altres punts del territori català. Malgrat aquesta intensa agenda estiuenca, ja tenen la mirada posada en un projecte de tardor: la seva col·laboració amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya en l’espectacle “Mare Mundi”, dedicat al mar i previst per al mes de novembre a l’Auditori de Girona. Aquest concert comptarà també amb la participació d’artistes com la cantant Beth, Mariona Escoda i Joan Garrido, entre altres.
Els integrants d’Arjau, que acumulen prop de trenta anys de trajectòria, han expressat la seva voluntat de seguir renovant el gènere i portar-lo a nous escenaris, sense perdre l’essència vinculada a la costa catalana i als pobles mariners que l’han vist créixer.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.