Retiren més d’11 tones de residus que afectaven la posidònia al Massís de les Cadiretes

Per
Redacció
-
privat:-extreuen-mes-d’11-tones-d’elements-de-fondeig-i-residus-que-impactaven-la-posidonia-a-la-costa-del-massis-de-cadiretes
Privat: Extreuen més d’11 tones d’elements de fondeig i residus que impactaven la Posidònia a la costa del Massís de Cadiretes

El projecte RESILIA ha retirat més de 11 tones de residus que afectaven les praderies de posidònia oceànica a l’àmbit marí del Massís de les Cadiretes, a la Costa Brava. Aquesta actuació ha eliminat elements de grans dimensions que pressionaven un dels ecosistemes marins més sensibles del Mediterrani.

Els treballs s’han fet als municipis de Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. En total, s’han extret 78 morts de fondeig, 13 pneumàtics amb formigó, 4 fragments d’emissaris i una gran estructura metàl·lica. Tot el material ha estat transportat i tractat per un gestor autoritzat.

Aquest residus incloïen blocs de formigó i altres estructures instal·lades sobre les praderies o molt a prop, fet que comprometia la seva regeneració i la biodiversitat associada. La posidònia oceànica és clau per a la resiliència del medi marí i ajuda a frenar l’erosió del litoral.

El projecte RESILIA és una iniciativa de l’empresa SUBMON, amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Té l’objectiu de conservar i restaurar les praderies de posidònia a tres espais marins protegits: el Massís de les Cadiretes, el litoral del Baix Empordà i L’Albera.

L’equip del projecte ha inspeccionat i georeferenciat boies de fondeig i abalisament per identificar estructures mal instal·lades o en desús. Posteriorment, s’han fet sessions de treball amb els ajuntaments afectats i la Generalitat per decidir quins elements es podien retirar de manera segura i efectiva.

Penya G: “Aquest any anem molt avançats i ja podem polir detalls de la carrossa”

Per
Maria Alsina
-

En una entrevista a Ràdio Capital, Ivan Trujillo, president de la Penya G, i Sara Domínguez, tresorera, han explicat com estan vivint els preparatius del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols. Tot i ser només un mes abans de la Rua, destaquen que van amb temps respecte d’anys anteriors. “És el nostre primer any oficial a la Junta i crec que ho estem fent prou bé”, explica Domínguez, ressaltant que aquest any han avançat els terminis i han pogut treballar amb més calma. “Abans, tancàvem el xiringuito la matinada abans del Carnaval; enguany no serà així”, reconeixen tots dos.

Sobre les carrosses, la colla ja té gairebé enllestida la principal, amb figures, llums i decoració, i treballen els detalls finals. També han adaptat una segona carrossa per poder sortir a rues altres caps de setmana, a causa de les limitacions de mida de la normativa que lescarrosses de més de 2,30 m no poden participar en determinats punts com Llagostera i Caldes. Aquesta adaptació mostra la capacitat d’ajustar-se a les necessitats de participar a totes les celebracions del Baix Empordà.

Tot i ser joves i assumir la Junta per primera vegada, Trujillo i Domínguez asseguren que no han notat un canvi radical perquè venien d’anys d’implicació activa a la colla. “No venim de zero; ja feiem moltes de les coses que s’han de fer al Carnaval”, expliquen. També destaquen la col·laboració de l’antiga Junta, que segueix aportant experiència valuosa.

La idea de la temàtica d’aquest any va sorgir ja durant el Carnaval anterior i es va començar a treballar a l’agost i setembre. Això els ha permès tenir més temps per desenvolupar conceptes i detalls, amb novetats destacades en la paleta de colors i l’estil general: aquest any s’allunyen dels tons foscos que els caracteritzaven per anar cap a una estètica diferent.

El 2026 marca el 20è aniversari de la Penya G, un fet que tenen present en la festa i que es veurà reflectit en la carrossa i la disfressa. “Tot estarà inspirat en aquest aniversari”, asseguren, amb ganes de celebrar-ho dins dels carrers de la ciutat.

Quant a la participació, la colla es manté estable entre 60 i 70 persones, amb un nucli consolidat i algunes incorporacions que han donat un pas endavant per ajudar en l’organització. També reconeixen la importància de mantenir la connexió entre antics i nous membres per assegurar la continuïtat i vitalitat de la Penya.

La Rua de Sant Feliu serà la primera del Carnaval i té un significat especial per a la Penya G. Per a ells, és la rua de casa, la primera on es posen la disfressa i viuen l’ambient intensament. Reconeixen la fama d’altres rues més llargues com la de Platja d’Aro, però lliguen la seva emoció i il·lusió a la de Sant Feliu.

Uuhquexungu: “Sense l’equip humà que tenim, el carnaval no seria possible”

Per
Maria Alsina
-

Els Uuhquexungu estan ultimant els detalls pel Carnaval d’enguany. El president de la colla Uuhquexungu, Baraq Muñiz, ha compartit com viuen els preparatius del Carnaval 2026, que enguany ha arribat de forma primerenca. Tot i que sempre queden detalls per enllestir, assegura que el gruix de la feina està ben encarat i destaca la dedicació de tot l’equip.

Amb gairebé 20 anys d’història, la colla Uuhquexungu s’ha consolidat com una peça clau del carnaval ganxó. El seu funcionament intern es basa en comissions que reparteixen les tasques entre diversos grups de persones, cosa que fomenta la implicació col·lectiva. “La paraula ‘colla’ vol dir amics, i nosaltres ens estimem molt aquesta colla”, diu Muñiz.

Un cop acaba el carnaval, cap al maig ja es comença a triar la disfressa del següent any. El procés és participatiu i democràtic, amb diverses fases fins a escollir-ne una. “Discutim molt, en el bon sentit, i tots hi participem”, explica. A l’estiu es defineixen carrossa, maquillatge i complements, i al setembre s’intensifica la feina.

Tot i no revelar detalls concrets, Muñiz assegura que la disfressa d’enguany inclourà sorpreses durant el ball i compartirà valors amb la que van fer dedicada a Frida Kahlo. “És una disfressa que reflecteix el que volem transmetre com a colla”, afirma.

Els Uuhquexungu desfilaran per diverses poblacions: Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina, Caldes de Malavella, Agustera i Calonge. Tot i algun ensurt amb inscripcions passades, esperen estar presents a totes les cites programades. Per a Muñiz, la rua de Sant Feliu és especial: “És casa nostra. El carnaval és la nostra festa major”. Desfilar pels carrers del poble, com la carretera Girona o la Rambla, desperta una emoció única i dona sentit a tot un any de feina voluntària.

En els darrers anys, més de 60 persones noves s’han sumat a la colla, demostrant que el projecte és viu i acollidor. “Som hereus d’un grup que volia fer una colla diferent, i això ens fa molt feliços”, afirma el president.

A banda del carnaval, els Uuhquexungu participa en altres activitats del municipi, com la festa de Cap d’Any. Aquestes accions responen a una doble voluntat: ajudar a finançar la colla i retornar al poble part del que els dona. “Fer poble i col·laborar amb altres entitats ens omple molt”, conclou Muñiz.

El vaixell del Museu de la Pesca de Palamós s’anomenarà Aulamar i entrarà en servei l’estiu vinent com a aula flotant

Per
Redacció
-
privat:-“aulamar”,-el-nom-escollit-per-al-vaixell-del-museu-de-la-pesca-que-actualment-es-construeix-a-cadis
Privat: “Aulamar”, el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca que actualment es construeix a Cadis

Aulamar és el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca de Palamós, que es troba actualment en construcció a les drassanes Culmar, a Cadis. L’embarcació entrarà en servei l’estiu vinent com a extensió del museu i funcionarà com a aula flotant i observatori marí, amb l’objectiu de conscienciar i educar sobre els valors del medi marí.

El nom ha estat seleccionat aquest 14 de gener, al final d’un procés participatiu amb els centres educatius de Palamós. Els alumnes van proposar 17 noms diferents, i la tria final s’ha fet a l’Espai del Peix amb la participació de docents, entitats nàutiques, la Confraria de Pescadors, representants de la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Fundació Promediterrània.

L’Aulamar serà un catamarà de 15 metres d’eslora, fet totalment d’alumini reciclable, amb capacitat per a 38 passatgers i dues persones de tripulació. L’embarcació estarà adaptada a persones amb mobilitat reduïda i comptarà amb espais polivalents per a activitats pedagògiques, culturals i turístiques. El poc calat del vaixell permetrà navegar en aigües poc profundes, i la seva estructura ofereix més estabilitat i confort.

La característica més destacada de l’Aulamar és que funcionarà amb dos motors elèctrics Oceanvolt de 36 kilowatts, alimentats amb energia solar generada per plaques al sostre. També es podrà carregar al moll i disposarà de generadors auxiliars per garantir l’autonomia en tot moment.

El projecte té un cost de 850.000 euros, finançats amb fons europeus Next Generation. Forma part del programa “Catalunya, terra de sabors”, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, dins l’eix de millora de l’eficiència energètica.

Els Trempats: “Fer una carrossa és una feinada que no sempre es valora com caldria”

Per
Maria Alsina
-

La colla Els Trempats de Sant Feliu ja es prepara pel Carnaval d’enguany. La presidenta de la colla Els Trempats, Andrea Cano, ha compartit com estan vivint els preparatius del Carnaval 2026 a Sant Feliu de Guíxols, la primera rua del Baix Empordà.

“Aquest any anem una mica justets de temps, com quasi cada any, però amb moltes ganes”, explica Cano. Malgrat la proximitat de la data, la colla ja fa mesos que treballa en la disfressa, el ball, el maquillatge i, sobretot, en la carrossa, un dels elements més característics del Carnaval ganxó.

La colla comença la feina al voltant del mes d’octubre, encara que la idea de la temàtica sovint ja es decideix un any abans. Cano destaca que la planificació i execució de la carrossa és especialment complexa i que moltes vegades “no es valora el treball que hi ha darrere”. Tot i això, assegura que “és una feinada que compensa quan la gent et diu que la carrossa és molt xula”.

Els Trempats han crescut notablement: han passat de 50 membres l’any passat a 71 aquest 2026. Segons Cano, “som una colla familiar, amb gent de totes les edats, des de nens petits fins a persones grans”, fet que contribueix a l’esperit comunitari.

Tot i no voler revelar quin serà el tema d’enguany, Cano avança que han buscat un toc innovador: “És un tema que potser ja s’ha vist, però hi ha sorpreses perquè hem jugat amb colors diferents”.

La presidenta destaca que la rua de Sant Feliu, que enguany se celebrarà el 13 de febrer, “és una mica una prova per veure com queda tot: la col·locació, el ball, la disfressa…”, però també és la més estimada per la colla, ja que és la del seu poble.

Els Trempats també participen activament en la vida cultural de Sant Feliu. Organitzen activitats com la parada de Sant Jordi, festa major o la festa de Cap d’Any. Cano considera que “les entitats del poble han de moure’s per dinamitzar la ciutat, perquè si no ho fem nosaltres, falten aquestes coses”.

Fundada el 2007, la colla celebrarà els seus 20 anys el 2027. Tot i que encara no tenen un pla tancat, Cano assegura que alguna cosa faran per commemorar-ho: “Ja ho veurem, però segur que ho celebrarem”.

La llet d’ovella de Cruïlles que fa miracles a la pell

Per
Joan Bosch
-

 

 

Cosmètica de l’antic Egipte i làctics per a “estómacs sensibles”, les joies de la granja Mas Casas. Anna Pijuan i Salvi Casas van donar l’any 2020 una volta al negoci familiar d’ovelles de Cruïlles, convertint-se en els únics a elaborar i vendre productes cosmètics a base de llet d’ovella amb registre sanitari català.

Suavitzar, exfoliar i donar brillantor són alguns dels beneficis, comprovats científicament, que la llet aporta a la pell d’aquell qui la utilitzi en forma de crema o sabó. No han fet falta estudis actualitzats per saber les virtuts d’aquest producte: ja en l’antic Egipte, la llet de burra, per exemple, era emprada per les dones d’alt rang, com Cleòpatra, per aconseguir una pell suau.

Aquestes llegendes i històries són les que van inspirar Anna Pijuan a llançar la seva línia de productes cosmètics basats en la llet d’ovella, els únics amb registre sanitari de tot Catalunya. La matèria primera prové de les 211 ovelles que, juntament amb el seu marit, Salvi Casas, crien a la granja de ramaderia regenerativa Mas Casas, a Cruïlles (Baix Empordà).

La idea d’obrir-se al mercat cosmètic va provenir de l’objectiu de donar un ús a la llana sobrant de les esquilades: “Buscant vaig trobar que els països nòrdics embolicaven el sabó amb llana i la convertien en una esponja”. El següent pas, buscar com elaborar sabó, va ser el que li va obrir les portes als productes de cosmètica. Ara per ara, la granja compta, a més del sabó artesanal de mans i cos, amb un conjunt de crema hidratant i gel de dutxa únics a tot Girona. Alhora, també ofereixen coixins farcits de llana, entre altres accessoris de la llar. Anna Pijuan ha estat entrevistada per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

 

1...138139140...6.882Pàgina 139 de 6.882