26.5 C
Pals
Dimecres, 9 juliol 2025
- Publicitat -

Palamós ret homenatge a Josepmiquel Servià amb motiu de Sant Jordi

privat:-palamos-dedicara-els-actes-de-sant-jordi-2025-a-l’escriptor,-poeta-i-periodista-josepmiquel-servia
Privat: Palamós dedicarà els actes de Sant Jordi 2025 a l’escriptor, poeta i periodista Josepmiquel Servià

Palamós homenatjarà l’escriptor i poeta Josepmiquel Servià i Figa amb motiu de la diada de Sant Jordi. Bona part de la programació cultural del municipi durant el mes d’abril estarà dedicada a recordar la seva figura i obra. Servià va morir l’agost passat als 81 anys.

El dia de Sant Jordi, 23 d’abril, la Biblioteca Municipal organitzarà una lectura pública de fragments del llibre Granissat de cafè: vivències i memòries a la vora del mar, una de les seves obres més reconegudes. L’acte, que arriba a la seva setzena edició, es farà a l’aire lliure, entre les 10 i les 14 hores, a la plaça de la Vila.

Aquest homenatge vol posar en valor la trajectòria d’un autor que, més enllà de la seva tasca literària, també va destacar com a advocat, periodista i regidor a l’Ajuntament de Palamós. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis per una obra que abasta poesia, prosa, assaig i divulgació cultural.

Servià va ser una figura molt activa en la vida pública catalana, amb vincles amb institucions com l’Ateneu Barcelonès i la Generalitat. També va col·laborar en mitjans com Catalunya Ràdio, on va divulgar la poesia catalana amb una clara vocació de trobador modern.

La música ressona a l’Empordà

L'escriptora Sàbel Gamez
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La música ressona a l'Empordà
Loading
/

A les voltes d’una primavera que ja vivim i d’un estiu que està ben a prop, les notes musicals de festivals, i de noves partitures ens comencen a arribar en forma de notícies i d’invitacions de gaudir de les millors melodies i de la millor companyia.
Figueres arrenca a l’abril amb la celebració de les Fires i Festes de la Santa Creu; els jardins botànics de Cap Roig ja estan preparats per rebre la millor música i als millors artistes al juliol i a l’agost, igual que el Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols que amb el Guíxols Arena i l’Espai Port ofereixen gaudir de la música acompanyats de les onades del mar. L’Empordà sona i ressona més harmoniós que mai a les portes d’un Mar Mediterrani que no té fi i amb sa majestat Tramuntana encarregant-se d’expandir pel cel i per la terra notes amb sabor a sal, ensucrades de sentiments, i de ganes de gaudir de festa en un entorn privilegiat.
La música continua sonant a l’Empordà, només ens resta escollir el lloc i la partitura que hem d’escoltar!

ERC diu que el Govern s’ha compromès a retirar el decret sobre la inundabilitat dels càmpings i a presentar-ne un altre

ERC assegura que té el compromís del Govern de retirar el text actual del decret sobre la inundabilitat dels càmpings i presentar-ne un de nou que incorpori les peticions dels republicans, segons han informat fonts del partit d’Oriol Junqueras. L’executiu de Salvador Illa i els d’ERC han negociat durant diversos dies sobre aquest decret, que s’ha de convalidar al Parlament, i el canvi del text està sobre la taula, segons ha avançat ‘El Periódico’ i ha pogut confirmar l’ACN. Des de la conselleria d’Interior, que lidera les converses, admeten que el Govern està “treballant amb el sector amb bona predisposició per poder tenir un nou text”.

Una de les principals queixes d’ERC és que, a parer seu, el document aprovat en el Consell Executiu a mitjans de març s’havia fet a “esquenes” del territori, el sector i els grups parlamentaris.

El decret dels càmpings

El Govern va aprovar el 18 de març el decret llei per avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en cas que existeixi el risc de tancar parcialment o totalment alguna instal·lació. A través d’aquest decret també es creava un fons de recuperació per garantir l’activitat econòmica del sector si cal fer algun tancament parcial o total.

Segons va explicar el Govern, el decret busca poder disposar d’una eina per comprovar i fer un seguiment de la viabilitat i les funcionalitats dels càmpings ubicats en espais afectats per risc d’inundació. El principal objectiu és minimitzar els riscos associats a fenòmens com les precipitacions torrencials, les tempestes sobtades i les crescudes de rius en aquestes àrees especialment vulnerables.

Durant la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va dir que són conscients de “l’altíssima qualitat i la referència en innovació” que tenen els càmpings catalans però va remarcar que han de fer “passos necessaris per garantir la seguretat de les persones”. La portaveu va argumentar que en un moment de canvi climàtic “seria incomprensible, insensat, no justificable i insensible” que el Govern no tirés endavant les mesures necessàries per protegir la ciutadania.

Diversos representants del sector, però, van alertar que veien poc clar el decret. Els alcaldes del Pallars Sobirà, per exemple, van admetre haver sortit “preocupats” de la reunió que van mantenir aquest dimarts a la tarda amb el Departament d’Interior sobre el decret, que s’hauria de portar a debat al Parlament el 9 d’abril.

El president del Consell Comarcal, Carlos Isús, va explicar a l’ACN que el territori viu la norma com una “espasa de Dàmocles”, i va demanar més temps perquè tant el sector com les administracions locals hi poguessin fer les aportacions que considerin necessàries.

Reunió entre el Govern i el sector

Aquest mateix diumenge, la Federació Catalana de Càmpings ha explicat que està dialogant amb el Govern i creu que la Generalitat “ha entès que cal canviar el decret”. “Estem esperant conèixer el contingut del nou decret per poder valorar si es recullen les nostres propostes”, han revelat fonts d’entitat. De fet, l’executiu i el sector es reuniran aquest dilluns per abordar els possibles canvis.

L’Oxfam Intermón Trailwalker recapta més de 415.000 euros en l’edició d’enguany

Oxfam Intermón Trailwalker

L’Oxfam Intermón Trailwalker ha celebrat aquest cap de setmana la seva catorzena edició a Catalunya. La prova ha comptat amb la participació de 2.000 persones distribuïdes en prop de 300 equips, que han recorregut la Via Verda entre Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols. S’han superat els 415.000 euros recaptats entre les edicions de Girona i Madrid, que serviran per garantir aigua potable a unes 100.000 persones de comunitats vulnerables de l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica Llatina.

Les persones participants han pogut escollir entre quatre recorreguts: 100, 55, 25 o 10 quilòmetres. El circuit més llarg, de 100 quilòmetres, passa per municipis com les Preses, Amer, Salt o Cassà de la Selva, i s’ha de completar en un màxim de 32 hores. La nova modalitat de 10 quilòmetres, pensada per a famílies i grups d’amics, ha sortit des de Santa Cristina d’Aro fins a Sant Feliu de Guíxols.

El caràcter col·laboratiu de la prova es reflecteix en el fet que més del 80% dels equips provenen d’entorns empresarials. El Banc Sabadell és l’empresa amb més participació, amb 59 equips inscrits, mentre que el grup Caixa d’Enginyers destaca amb una participació proporcionalment alta dins la seva plantilla. Oysho també ha doblat la presència respecte de l’any anterior.

Enguany, la participació femenina s’ha situat en el 56%, un punt per sobre de l’any passat, consolidant el creixement de les dones esportistes en aquest tipus d’esdeveniments.

En reconeixement al compromís sostingut, s’ha lliurat una medalla especial a participants que han completat més de deu edicions, com el marxador olotí Toni Ferrarons. També s’ha premiat l’equip 6X100=H2O per ser el que més fons ha recaptat, i el Banc Sabadell com l’empresa amb més equips.

La iniciativa Trailwalker no només promou el repte esportiu, sinó també la consciència social. Els diners recaptats es destinaran a facilitar l’accés a l’aigua potable, amb accions com la instal·lació de fonts, latrines d’emergència i kits d’higiene, per fer front als efectes de la crisi climàtica en zones especialment afectades.

El Govern anuncia la fi de les restriccions per la sequera al Ter-Llobregat i situa la zona en prealerta

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest dissabte que el Govern inicia la desescalada en les limitacions d’aigua per culpa de la sequera, amb la fi de les restriccions als municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat, on viuen uns sis milions de catalans. En una roda de premsa des del pantà de Sau, Paneque ha dit que el Ter-Llobregat se situarà en prealerta després que els embassaments hagin superat el 64% de la seva capacitat. A més, el sistema del Baix Ter tornarà a la normalitat i el del Fluvià-Muga passarà d’excepcionalitat a alerta. Tot i la millora, les dessalinitzadores continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat i es mantindran les inversions per combatre la sequera.

La consellera Paneque ha explicat que s’aixequen les restriccions per a la immensa majoria de la població catalana després de 56 mesos amb la sequera “més gran dels últims 200 anys”. Fa unes setmanes Jaén va reunir un comitè permanent de sequera que donava bones notícies amb els nivells d’embassaments, però que encara quedava el sistema Ter Llobregat per poder desescalar: “Avui sí que ja podem dir que efectivament aixequem les limitacions de l’ús d’aigua en els embassaments i en el sistema Ter Llobregat”, ha dit.

La decisió s’adoptarà formalment en el Consell Executiu de dimarts i entrarà en vigor a mitjans d’abril, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ara, els municipis que depenen del Ter-Llobregat tenen uns embassaments amb una capacitat de 391 hm3, més del doble que fa un mes.

Això permetrà aixecar les limitacions en l’ús d’aigua tant en el reg agrícola com en els cabals ambientals o els usos urbans. “Des de principis de març, que els embassaments de les conques internes estaven al 31%, amb aquestes pluges acumulades, hem de fet doblat aquesta capacitat d’embassament fins el 64% de capacitat, assolim nivells que no havíem vist des del desembre del 2021”, ha destacat Paneque.

Amb la decisió sobre el Ter-Llobregat, el Baix Ter i la zona de la Muga-Fluvià, nou àrees de Catalunya estaran en normalitat, cinc en prealerta i quatre en alerta. Per tant, catorze dels divuit àmbits de les conques internes no tindran cap limitació en l’ús de l’aigua.

Paneque ha remarcat que, malgrat la desescalada, les dessaladores seguiran treballant al 90% per optimitzar el recurs emmagatzemat als embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat.

Així mateix, la consellera i portaveu ha dit que la millora de les reserves per les pluges no han d’allunyar el Govern del seu full de ruta en matèria d’aigua. “No podem caure en l’error de pensar que les pluges han resolt un problema, ja que desconeixem com evolucionarà la meteorologia en els pròxims mesos”, ha afegit la consellera.

El Govern té previstes actuacions per aquest 2025 per augmentar en 31 hm3 la garantia d’aigua. Una de les actuacions previstes ja està en servei, concretament l’aportació d’aigua depurada de Figueres fins al riu la Muga a Pont de Molins, que té una capacitat d’aportar 3 hm3/any.

També s’estan finalitzant les obres per posar en servei cinc nous pous al voltant de Peralada per millorar la gestió de les extraccions de l’aqüífer del Fluvià Muga.

A l’entorn metropolità, també hi ha actuacions ja en la seva fase final, com les millores en el tractament dels pous Estrella, l’aportació d’aigua regenerada al Llobregat des de la depuradora de Sant Feliu o l’ampliació de la potabilitzadora de Besòs Trinitat.

Revisió de les mesures de restricció

Paneque també ha destacat que es valorarà relaxar les mesures que s’han imposat durant la sequera perquè no penalitzen de la mateixa manera a tothom. Es pronuncia, així, després que aquesta setmana l’Ajuntament de Sabadell ha reiterat la seva disconformitat per l’aplicació de les mesures, que els han afectat tot i haver dut a terme un fort esforç inversor a la xarxa local per a incrementar l’ús d’aigua regenerada.

“Té raó l’alcaldessa de Sabadell, ja no només els ajuntaments que han fet un esforç important, sinó que hi ha moltes indústries que han fet inversions importantíssimes per disminuir la seva petjada hídrica”, ha destacat Paneque. Amb tot, ha destacat que el Pla Especial de Sequera es va pensar després de la sequera del 2008 en termes teòrics, i que s’ha hagut de tornar a posar en pràctica, tants mesos.

“Des de la pròpia ACA han detectat algunes possibles millores i en aquests moments estem en procés de revisió del Pla Especial de Sequera per incorporar no decrements o aplicacions restrictives lineals en els usos, sinó que puguin estar vinculades efectivament a l’esforç que facin les empreses i els ajuntaments en la utilització, per exemple, d’aigües regenerades o de menys ús d’aigües potables”, ha conclòs.

Inauguren l’Espai Medes com a centre d’interpretació marí

privat:-inaugurat-l’espai-medes,-el-centre-d’interpretacio-del-fons-mari-del-parc-natural,-a-l’estartit
Privat: Inaugurat l’Espai Medes, el centre d’interpretació del fons marí del Parc Natural, a l’Estartit

Aquest dissabte s’ha inaugurat l’Espai Medes, el centre d’interpretació marí del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, al servei de la divulgació, la recerca, la ciutadania i la dinamització local, situat al port de l’Estartit.

L’Espai Medes neix com un equipament de nova generació, concebut com a centre d’interpretació marí vinculat a la recerca, la conservació i la sensibilització ambiental. Sota el lema “Un viatge al fons del mar”, oferirà una experiència expositiva immersiva que permetrà conèixer els valors ecològics, científics i culturals d’aquest espai únic de la Mediterrània.

L’acte d’inauguració ha comptat amb una àmplia presència de representants de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l’EMD de l’Estartit, el Club Nàutic l’Estartit i institucions que han col·laborat amb la seva creació. També hi ha hagut una extensa representació del teixit empresarial, turístic, científic i cívic vinculat al territori.

Punt de trobada mediambiental

A més de ser un espai de divulgació i formació, l’Espai Medes vol ser un punt de trobada entre administracions, entitats, investigadors i empreses vinculades a la conservació i gestió de les Illes Medes.
La tasca de l’Espai Medes s’articularà al voltant de sis línies de treball.

La primera se centra en el coneixement i ciència. La necessitat de ser altaveu de la recerca científica que es duu a terme en el nostre municipi va ser l’embrió de l’edifici. Com a centre d’interpretació de la part marítima del Parc Natural, des d’aquí s’ha de contribuir a la salvaguarda i conservació d’aquest territori.

L’Espai Medes també vol centrar-se en fomentar la educació per difondre el missatge de respecte i valorització del patrimoni natural. L’Espai mira al mar per un costat i mira a l’Estartit per l’altre. Medes-Estartit, Estartit-Medes han anat sempre en unió i així ha de continuar essent.

L’Estartit no només són les illes. També és la seva història, el patrimoni, la manera de vida. Des de l’Espai Medes es vol difondre i explicar arreu el caràcter local. És per aquest motiu que la primera exposició de producció pròpia es dedica al món pesquer estartidenc.

Finalment, l’Estartit és un municipi eminentment dedicat al sector turístic i l’Espai Medes ha de ser un espai àmpliament visitable en consonància amb el model de turisme familiar, sostenible i ambientalment compromès a qui estem dirigint de forma compartida tant el sector públic com privat.

Divulgació i dinamització

L’alcalde, Jordi Colomí, ha explicat durant la seva intervenció que “l’Espai Medes representa, no només una part de la nostra història i la nostra particularitat com a territori, sinó també el nostre compromís amb el futur. Aquest projecte és un reflex del que significa viure en una terra privilegiada, envoltada per una natura única i rica, i per un patrimoni cultural que ens defineix com a municipi. Ara que donem la benvinguda a l’Espai Medes, ens toca a tots nosaltres assumir un compromís per protegir i preservar aquest llegat. Això significa educar les futures generacions, respectar les nostres riqueses naturals, i treballar junts per assegurar que les Illes Medes, i tot el que representen, continuïn sent un orgull pel nostre municipi i pel nostre País”.

El regidor de l’Espai Medes, Genís Pigem, ha explicat que “des de l’Ajuntament assumim amb màxim respecte el repte que se’ns obre a partir d’avui. L’Espai Medes assumeix el propòsit de fer de l’Estartit, un lloc encara millor per a viure-hi. I no és un repte menor. La missió de l’equipament és la d’esdevenir un centre actiu i de referència de treball i de connexió per a la divulgació i la valoració de les illes Medes, un dels elements principals i de major projecció del nostre paisatge natural al món”.

La Diputada delegada de Programes Europeus, Míriam Lanero, ha dit que “aquest centre magnífic és el resultat d’un projecte treballat durant molts anys, gairebé una dècada, i en el qual hi hem participat moltes institucions com la Diputació de Girona. No podia ser de cap altra manera perquè estem davant d’un projecte estratègic, no només per al municipi o la comarca del Baix Empordà, sinó per a la demarcació de Girona i per al conjunt del país”.

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha repassat la seva vinculació personal i professional amb l’Estartit, les Medes i el Baix Ter. Ha ssegurat que aquest nou equipament és un instrument al servei de la “seducció ambiental” tan necessària per a avançar socialment cap a una major sostenbilitat. Ha destacar l’enorme potencial que té el turisme sostenible i ha recordat que el 10 per cent d’aquest equipament s’ha finançat amb fons provinents de l’impost del CO2. També ha assegurat que l’Espai Medes serà un aparador de les polítiques ambientals que es fan al país.

El president de l’EMD de l’Estartit, Genís Dalmau, ha assegurat que “l’Espai Medes marcarà un abans i un després per a l’Estartit. En un port renovat, aquest nou espai serà un far per a la nostra destinació: una eina per rejovenir una oferta turística madura”. També ha tingut paraules d’agraïment per als pescadors locals per la seva generositat per afavorir un nou model turístic i ha defensat l’activitat turística perquè és el motor principal de la vida de l’Estartit, que amb una bona regulació, pot conviure perfectament amb la biodiversitat i esdevenir un aliat per conservar-la.

Un centre d’interpretació integral

Ubicat al moll central del port de l’Estartit, l’Espai Medes es convertirà en el punt de referència per a descobrir els valors mediambientals, culturals i turístics del Parc Natural en el seu àmbit marí. A més de la seva tasca divulgativa, l’equipament també actuarà com a instrument de promoció del territori i dinamitzarà l’economia local. L’Espai Medes treballarà en complementarietat amb el Museu de la Mediterrània, que se centrarà en la part terrestre del parc.

L’Espai Medes representa un projecte ambiciós que neix amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per a la protecció i la divulgació. La seva obertura representa un pas important en la consolidació del la destinació com capdavantera i referent en sostenibilitat i qualitat ambiental.

La proposta museogràfica de l’Espai Medes ha anat a càrrec del Parc Natural i ha estat encarregada a l’empresa Intevento, especialitzada en museografia. La mostra permanent, titulada “Les Illes Medes, una reserva natural per a la Humanitat”, ofereix un recorregut per la història i l’ecosistema únic de les Medes. L’equipament també disposa d’un espai per una exposició temporal. La primera, de producció pròpia, es dedica al món pesquer estartidenc.

El projecte s’ha pogut materialitzar gràcies a la col·laboració econòmica entre l’Ajuntament, l’EMD de l’Estartit, el Club Nàutic, el Parc Natural i la Diputació de Girona. A més, el Pla de Gestió de l’Espai Medes s’ha desenvolupat en el mar del Pla de Sostenibilitat Turística Torroella de Montgrí-l’Estartit, dins de l’eix 3. Valorització del Territori.