23.1 C
Pals
Dilluns, 14 juliol 2025
- Publicitat -

Bea Crespo: “Encara hi ha molt a dir de Gala i la seva relació amb la moda”

El Castell de Púbol acull una nova exposició que reivindica l’estil i la personalitat de Gala. El despertar del mite: Gala Dalí, recupera els dissenys més emblemàtics de les tres exposicions celebrades l’any passat en col·laboració amb la fundació La Roca Village. I hem parlat una mica més de la mostra, que es podrà visitar fins al 7 de gener de 2026, amb la seva comissària, Bea Crespo.

Aquesta exposició actua com una síntesi del treball fet en les tres darreres exposicions anteriors, però incorpora també peces noves i una posada en escena innovadora. Segons explica la comissària Bea Crespo, la mostra respon a la demanda del públic del castell, interessat a veure moda i indumentària vinculada a Gala, com ja passava amb l’antic espai de les gales de Gala. Entre les peces destacades hi ha vestits i conjunts d’autors de referència del segle vint com Elsa Schiaparelli, Hubert de Givenchy, i Oleg Cassini. També s’hi inclouen peces i accessoris sense etiqueta però atribuïdes a creadors com Lisa Sotilis, gràcies a la recerca feta sobre els materials i l’estil.

Un dels vestits més especials és una americana de Maurice Renoma que Gala va lluir en una de les darreres obres de Dalí. També destaca una brusa dels anys quaranta que Gala va portar en una sessió fotogràfica publicada a Vogue, amb fotografies signades pel reconegut Horst P. Horst, en què Dalí es referia a ella com a “col·laboradora espiritual”.

Una de les grans novetats és la incorporació d’accessoris inèdits, que no s’havien exposat mai. Quatre d’aquestes peces es mostren en una vitrina inspirada en els aparadors surrealistes dels anys trenta. Les mans de porcellana que sostenen els complements evoquen el concepte del ready-made que tant va influir Dalí.

Entre aquests accessoris inèdits hi ha una diadema de Susanne Rémy, una dissenyadora francesa formada al taller d’Elsa Schiaparelli; un llaç amb vel típic dels anys quaranta; un casquet creat conjuntament per Rémy i el dissenyador de sabates Roger Vivier; i un collaret inspirat en la Grècia antiga, atribuït a l’artista Lisa Sotilis, amiga personal de Dalí.

La mostra també incorpora una selecció de fotografies d’arxiu per contextualitzar els vestits i mostrar com Gala projectava una imatge molt calculada i estètica. Segons Bea Crespo, Gala escollia les peces amb intenció, sovint per reforçar el missatge visual i simbòlic de l’obra de Dalí. Això converteix la seva manera de vestir en una forma més d’expressió artística.

La Fundació Gala-Salvador Dalí manté l’interès per continuar explorant aquesta faceta de Gala. La col·lecció de moda conserva prop d’un miler de peces, entre vestits d’alta costura, creacions pret-a-porter i peces sense etiquetar però de gran valor. Aquesta riquesa permet desenvolupar noves recerques i preparar futures exposicions dedicades a la moda i al disseny.

El programa de detecció precoç identifica 27 casos de càncer de còlon i recte a les comarques gironines durant el 2024

cribatge càncer de còlon i recte a les comarques gironines

El Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte ha permès identificar 27 nous casos a la Regió Sanitària de Girona durant el 2024. Aquesta detecció representa una taxa d’un cas per cada mil persones cribrades. El programa s’adreça a la població d’entre 50 i 69 anys i consisteix en una prova senzilla que es pot fer des de casa amb un kit que es recull a la farmàcia.

Tot i que gairebé 10.000 persones més que l’any anterior han participat en el cribratge, la taxa de resposta continua sent baixa. Al conjunt de la regió, només un 35,37% de les més de 130.144 persones convidades han completat el procés. Al Baix Empordà, la participació és encara més reduïda, amb només un 31,64%, una de les més baixes de la regió.

La comarca se situa a la cua del rànquing, només per davant de la Selva Marítima. Altres zones, com el Ripollès, superen el 47%, i el Gironès, la Garrotxa i l’Alt Maresme es mouen entorn del 35% o més. Aquesta diferència preocupa els professionals sanitaris, que assenyalen que la detecció precoç pot marcar la diferència entre la curació i un diagnòstic tardà.

El doctor Javier Pamplona, digestòleg i coordinador del programa a l’Institut d’Assistència Sanitària, recorda que aquest tipus de càncer sovint no dona símptomes fins que ja està avançat. Per això insisteix en la importància de participar en el programa: “El càncer de còlon sol començar amb una lesió benigna que es pot extirpar fàcilment abans que esdevingui maligna”.

El programa funciona per rondes biennals. Cada dos anys, les persones d’entre 50 i 69 anys reben una carta a casa convidant-les a recollir el kit a la farmàcia. La mostra es recull a casa i, si el resultat és positiu, la persona és citada a l’hospital de referència per fer una colonoscòpia i seguir el tractament si cal.

En els darrers 11 anys, a la Regió Sanitària de Girona s’han obtingut més de 18.394 resultats positius, s’han fet més de 15.211 colonoscòpies i s’han diagnosticat 582 casos de càncer. A més, en més de la meitat dels casos s’han extirpat lesions benignes que podrien haver evolucionat en tumors.

Els especialistes recorden que el càncer de còlon i recte és el més habitual a la Regió Sanitària de Girona. Cada any s’hi diagnostiquen prop de 600 casos nous i hi moren unes 200 persones. Davant d’aquestes xifres, els responsables del programa fan una crida a la participació, sobretot coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, per augmentar el nombre de persones que es fan la prova i millorar així la detecció precoç.

Brussel·les vol cobrir fins al 80% les inversions verdes que faci el sector del vi

brusselles-proposa-cobrir-fins-al-80-les-inversions-verdes-que-faci-el-sector-del-vi

La Comissió Europea ha proposat finançar fins al 80% de les despeses en inversions verdes del sector del vi. L’objectiu és ajudar a reduir l’excedent de vi i a adaptar-se millor als efectes de l’escalfament global. Fins ara, aquest finançament cobria només la meitat dels costos.

Les noves mesures volen donar més marge als estats per impulsar iniciatives sostenibles. Tot i això, Brussel·les no preveu augmentar el pressupost anual europeu, que continua sent d’uns 1.000 milions d’euros. Això significa que cada estat haurà de redistribuir els fons ja existents per aplicar aquests canvis.

Per estabilitzar el mercat davant la caiguda de consum en alguns països, com França o Itàlia, Brussel·les també proposa facilitar l’arrencada i l’esporga de vinyes. A més, vol flexibilitzar les autoritzacions per a la replantació. Una altra proposta destacada és equiparar les ajudes que reben les cooperatives de productors de vi amb les que ja reben els petits productors. Aquesta mesura busca afavorir la competitivitat de tot el sector.

Com a resposta als canvis d’hàbits dels consumidors, també es planteja millorar l’etiquetatge dels vins sense alcohol per fer-los més fàcils d’identificar. Brussel·les recorda que, tot i ser un segment encara petit, aquest tipus de producte creix ràpidament i cada vegada n’hi ha més qualitat.

Segons dades de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el consum de vi a la Unió Europea ha caigut des del 2008. Tot i que França i Itàlia han vist descensos importants, Espanya ha registrat un increment del consum en els darrers anys.

Per fer front a la nova realitat, el sector aposta per l’exportació. Tot i això, les exportacions van baixar el 2023, sobretot a França i Espanya. La incertesa comercial amb els Estats Units i el risc d’aranzels continuen generant inquietud. La proposta de Brussel·les es debatrà ara entre els estats i el Parlament Europeu. La Comissió confia que s’aprovi ràpidament, ja que compta amb un ampli suport del sector i dels governs europeus.

Vells

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Vells
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital. Hi ha mitjans de comunicació a qui agrada molt recordar que fins fa poc la dona més vella del món era catalana. Probablement tots vostès ja ho saben, es deia Maria Branyas. Potser no saben tant, però que la segona persona catalana que ha viscut més, també era dona, es deia Joana Bot i era del Conflent, si bé va morir a Perpinyà. Només va viure 15 mesos menys que Maria Branyas, però, com que a vegades sembla que Perpinyà quedi molt més lluny del que és, segur que hi ha molta menys gent que n’ha sentit a parlar. Encara avui, la dona més vella de tot l’estat espanyol és catalana. Es diu Angelina Torres, va néixer el 18 de març de 2013, a l’Urgell.

En general, a la gent, catalans o no, ens agrada saber aquestes coses; sobretot quan qui ens ho explica, afegeix que la persona gran de qui ens està parlant està prou bé i encara pot fer prou coses. Perquè el debat és aquest: Arribarem a ser molt grans? I sobretot, amb quines condicions hi arribarem?

Fa uns dies, un amic meu em va sorprendre quan em va dir que començava a tenir problemes per posar-se els mitjons. És gran, però jo no el veig tan gran. I a més, em va sorprendre perquè això de posar-se els mitjons és un problema que jo encara no he tingut mai. Hi ha qui diu que li costa més cordar-se les sabates. Altres, posar-se els pantalons. Hi ha qui té problemes amb tot. I, de fet, ben mirat, hi ha qui ha tingut sempre problemes.

Tanmateix, quan es parla d’aquests temes, és fàcil que una de les derivades de la conversa ens porti a preguntar-nos què hem fet per poder continuar estant bé. Vull dir, si hem fet una vida sana, si hem menjar moderadament i bé, si hem fet esport… ja m’entenen. Naturalment, es pot haver tingut mala sort, però també és cert que hi ha molta gent que d’esforçar-se a provar d’estar bé més aviat nomgaire. Sobretot, homes. Amb tantes excepcions com vulguin.

Arribats a aquest punt, però, sovint, abans que la conversa derivi cap a aquesta banda, hi ha molta gent que s’estima més canviar de tema. Qui som, pensem, per dir a algú altre que la sort sempre afavoreix més als que s’esforcen que, en general, a aquells que no fan res? Qui som per posar-nos amb el que ha fet o amb el que més aviat no ha fet aquella perosna amb qui estem parlant?

Tot això també és molt humà. I, per descomptat, molt català. Ens agrada més no embolicar-nos, no aprofundir gaire, no posar-nos gens en el que han fet o en el que han deixat de fer molts altres; sobretot, no volem molestar. El resultat és que ho vivim tot com si tot plegat fos una loteria. Millor això que no pas aprofundir en gaire res. I sí, és veritat que és també una loteria, però qui compra més números té més possibilitats que li toqui. Ara, que arribi a tocar, no hi ha mai cap garantia. Per més números que es tinguin. I així anem fent anys i així anem passant la vida. Sense aprofundir en gaire res. Sense embolicar-nos en gaire res. Com si tot depengués de la sort, de la casualitat o de l’atzar, però de res més. Vides anodines i tristes.

Un submarinista perd mitja cama per l’hèlix d’un vaixell a Sant Feliu de Guíxols

L’home, que anava acompanyat de quatre amics, s’havia llançat a l’aigua per buscar garotes. Segons han informat fonts policials, l’hèlix de l’embarcació s’ha posat en marxa per accident i li ha tallat la cama dreta a l’altura del genoll.

Els companys han actuat amb rapidesa. Han tret el submarinista de l’aigua i li han fet un torniquet per evitar que es dessagnés. Tot seguit han avisat els serveis d’emergències, que han rebut l’alerta pocs minuts abans de les deu del matí.

L’embarcació ha tornat cap a la costa, on un helicòpter medicalitzat ha recollit l’home i l’ha traslladat a l’Hospital Trueta de Girona. Ara està ingressat amb pronòstic reservat.

Mentrestant, la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra ha buscat el membre amputat durant tot el matí. Finalment, l’han localitzat i l’han traslladat a l’hospital per intentar la reimplantació.

Primera Llista – 29 març 2025