/
RSS Feed
Palamós ofereix un curs de guia de busseig i snorkel amb certificació oficial
Palamós posarà en marxa el 7 d’abril un curs de guia de busseig i snorkel amb certificació oficial, adreçat a persones a l’atur o en recerca de millora laboral. El curs forma part del programa municipal “Palamós Millora”, impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica.
La formació es farà en horari de matins i tindrà una durada total de 150 hores, de les quals 60 es destinaran a pràctiques. Un cop completat el curs, l’alumnat obtindrà el certificat de guia d’immersió Divemaster SSI, reconegut internacionalment.
Aquesta proposta formativa s’adreça a majors de 18 anys empadronats a Palamós i inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya amb una demanda activa de feina o de millora laboral. Les inscripcions es poden fer fins al 3 d’abril al Servei d’Ocupació municipal o a través del correu electrònic, whatsapp o telèfon. Les places són limitades.
El curs de guia de busseig s’emmarca dins l’oferta formativa 2025 del municipi, que ja ha començat amb un curs d’atenció al públic en francès i una formació per a auxiliars de ports i lloguer d’embarcacions. De cara al mes de maig, s’hi afegirà un curs de neteja professional en l’àmbit sociosanitari.
Aquestes accions formatives formen part del projecte “Palamós Millora”, que enguany compta amb una subvenció pública de prop de 287.000 euros per impulsar l’ocupació al municipi. El programa inclou també orientació laboral, formació tecnològica i una borsa de treball per afavorir la inserció sociolaboral de fins a 150 persones.
Els nadons ibers del jaciment d’Ullastret van morir per causes naturals i no per pràctiques sacrificials
Un estudi multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha revelat aquest dilluns que els nadons ibers del jaciment d’Ullastret (Baix Empordà) haurien mort per causes naturals i no per una selecció per sexes o pràctiques sacrificials com s’havia apuntat en el passat. L’equip de recerca ha tornat a avaluar el context arqueològic dels dipòsits funeraris aplicant per primer cop anàlisis genètiques de les restes dels nadons. S’ha conclòs que els enterraments dels nadons eren un ritual familiar que es feia a les cases en una pràctica normalitzada. Les restes dels nadons d’Ullastret s’han anat excavant des dels anys cinquanta i els últims estudis antropològics daten dels anys noranta.
En roda de premsa a la seu del MAC, les investigadores del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB Assumpció Malgosa i Carolina Sandoval, juntament amb el responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret (MAC-Ullastret), Gabriel de Prado, han presentat els resultats d’un estudi exhaustiu sobre els enterraments infantils del jaciment iber d’Ullastret, que data de l’Edat de Ferro (primer mil·lenni aC).
L’estudi s’ha centrat a avaluar les hipòtesis plantejades sobre l’origen i causa de les morts dels nadons que s’havien plantejat fins ara d’acord amb les dades etnogràfiques i indirectes. S’ha recuperat i revisat tota la documentació arqueològica existent i s’ha estudiat de nou el context funerari. En les restes esquelètiques ha aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primera vegada, anàlisis genètiques i d’histologia dental, per traçar-ne el perfil biològic complet.
Segons han detallat, s’han estudiat totes les restes dels infants recuperats fins ara, que provenen de dos nuclis del jaciment, Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu. En total s’hi han analitzat 15 individus, un dels quals s’ha identificat per primer cop en aquesta recerca.
Les investigadores han explicat que l’estudi indica que vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc nens. Dos individus no han pogut ser analitzats genèticament. Alguns dels enterraments van ser de morts prematures, durant la gestació, però fonamentalment eren de fetus a termini, i d’individus amb una supervivència postnatal de més d’un mes — els nadons que més van viure ho van fer dotze setmanes—.
Segons han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el patró de distribució de morts per edat i sexe “s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament” i això els ha portat a descartar que es produís una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials. A més a més, dos individus estudiants ubicats en un mateix dipòsit compartien un llinatge, cosa que podria suggerir un vincle per via materna. Tot i això, les investigadores no han pogut confirmar aquest vincle.
La també catedràtica d’antropologia física de la UAB Assumpció Malgosa ha celebrat que l’estudi que s’ha pogut fer ha estat “molt global” amb dades d’arqueologia i antropologia. Els treballs han permès tenir una “imatge més completa” dels enterraments a la zona perquè fins ara se n’han descobert “molt pocs”.
“Els ibers cremaven els seus morts, però els nens més petits els deixaven enterrats a casa seva, els inhumaven. Són aquests els que s’han trobat i s’han pogut estudiar i que ens permeten saber més coses respecte al ritual funerari i la biologia dels mateixos infants”, ha apuntat.
La principal conclusió de l’estudi, doncs, és que no es produïa cap selecció ni per edats ni sexes i que la mort d’aquests individus no era un infanticidi. “És una hipòtesi que queda totalment descartada. Observem que estan representats els dos sexes i que tenen un patró de mort natural”, ha explicat. Aquestes observacions s’han pogut fer gràcies a noves metodologies d’anàlisi genètiques de les restes esquelètiques.
Com que l’estudi arqueològic ha conclòs que els nadons van ser inhumans en espais domèstics, això descarta la hipòtesi plantejada en l’estudi previ, en què dos enterraments del Puig de Sant Andreu es van interpretar com a dipòsits rituals al voltant d’un altar. Aquesta descoberta manifesta un “ritual familiar” i “una part íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons sense diferenciar per sexes es quedessin a les cases”.
L’equip de recerca ha detectat també el reaprofitament de les fosses en dos dels casos estudiats. A més, el fet que hi hagués quatre enterraments de diferents fases d’ocupació de l’assentament en un mateix sector i evitant els enterraments previs suggereix que els pobladors coneixien l’existència d’aquests espais.
D’altra banda, Malgosa ha parlat del jaciment d’Ullastret, un dels conjunts arqueològics més destacats de l’edat del ferro a la península Ibèrica (segona meitat del primer mil·lenni aC). Pertanyent a la cultura ibera, la seva rellevància rau a ser el major oppidum iber (ciutat fortificada) descobert a Catalunya i un dels més significatius de la mediterrània occidental.
Malgosa ha explicat a l’ACN que a Ullastret encara queda “molta recerca per a fer”. La tasca executada fins ara els suggereix trobar un nombre d’enterraments infantils en el jaciment “espectacular” perquè algunes fosses es reaprofitaven. Pel que fa al procés d’excavació, fins ara s’ha excavat un 5% a l’Illa d’en Reixac i un 20 % al Puig de Sant Andreu.
La catedràtica ha conclòs que quan es trobin més restes es podran realitzar conclusions encara més acurades. “Aquesta manera de treballar la podem aplicar en molts altres jaciments. Com més dades tinguem, més podrem veure si hi ha diferències entre grups, amb altres ibers de zones diferents o si tothom utilitzava els mateixos rituals”, ha afegit.
Núria Roca: “La Processó surt sola perquè tothom sap què ha de fer i tothom hi vol ser”
/
RSS Feed
Verges ja escalfa motors per acollir un any més la seva tradicional Processó, que se celebrarà el dijous 17 d’abril. L’esdeveniment, reconegut pel seu valor patrimonial i simbòlic, mobilitza cada any prop de 700 persones. La preparació es viu intensament durant les setmanes prèvies, amb una implicació massiva de veïns i veïnes de totes les edats. I per això, n’hem parlat al Supermatí amb la presidenta de l’Associació de la Processó de Verges, Núria Roca.
Aquest passat diumenge es va muntar l’escenari a la plaça Major, una estructura clau per a la representació central de la festivitat. Tot i la pluja, els organitzadors van poder completar la feina més important. Aquest muntatge marca l’inici visible d’un mes intens d’assajos i ajustos finals, segons ha explicat Núria Roca.
Entre les activitats prèvies a la Processó, destaquen els concursos de cartells, que fomenten la participació tant d’artistes consagrats com de l’alumnat de quart d’ESO de l’Institut d’Escola de Verges. Aquesta iniciativa busca mantenir viva la transmissió cultural entre generacions i reforçar el vincle entre la festa i la comunitat educativa.
L’acte central de la Processó combina teatre popular medieval amb escenes bíbliques i té lloc a l’escenari de la plaça Major. Núria Roca admet que aquestes darreres setmanes “ja ha d’estar tot a punt” i realment només queda fer els darrers assajos abans del Dijous Sant. Les entrades per assistir-hi es van posar a la venda el desembre passat i encara se’n poden adquirir a través del web oficial.
La presidenta de l’associació ha destacat l’entusiasme col·lectiu que fa possible la Processó any rere any. Segons Roca, l’alta participació respon a una implicació emocional profunda i a una tradició arrelada que, malgrat el pas del temps, es manté viva gràcies a l’empenta de la gent del poble.
Quan la ciència parla i el negacionisme crida
/
RSS Feed
A Palafrugell aquest mes de març estem gaudint de la celebració de les terceres jornades de meteorologia i canvi climàtic organitzades per l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell. Entre d’altres hem pogut escoltar Carme Farnell, tècnica de l’Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, que ens va parlar de com es formen les tempestes violentes, especialment les que porten pedra de gran mida com la de La Bisbal del 2022, o a Sergi Corral, climatòleg, que va parlar sobre el fenomen de la Tramuntana.
He trobat aquesta iniciativa molt interessant, no només pels ponents i les temàtiques tractades, sinó també pel fet d’apropar als ciutadans maneres d’identificar fonts fiables en informació i a detectar i desmuntar narratives negacionistes.
I es que en els últims temps els negacionistes, ens el trobem fins a la sopa. I per acabar-ho d’arrodonir molts mitjans de comunicació els conviden a tertúlies posant-los al mateix nivell que als científics, o fent-los el joc amb articles de clikbait. I per molt ridículs i estúpids que ens semblin els seus arguments aconsegueixen filtrar a la ment de l’espectador un dubte corrosiu. Potser no creurem que la terra és plana, però el negacionisme obre la porta a la possibilitat de negar el consens científic, a triar uns fets i fer-ne una interpretació alternativa sense cap fonament.
Això és el que va passar en la pandèmia amb els epidemiòlegs i passa ara amb els meteoròlegs. Els professionals del temps a tot arreu estan sent objecte d’assetjament en xarxes socials de persones que profereixen tota mena d’insults i fins i tot amenaces. Recordareu com nombrosos usuaris de xarxes socials van acusar l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) de fabricar la sequera.
Precisament sobre sequera tractarà la darrera jornada d’aquest cicle, a càrrec de l’ambientòleg Albert Llausàs. Si us ve de gust, ens hi veiem el dijous 27 de març, a les 19h, al Museu del Suro de Palafrugell.
La II Jornada d’Ocupació de Torroella de Montgrí oferirà més de 170 llocs de treball
Torroella de Montgrí acollirà l’1 d’abril la segona edició de la Jornada d’Ocupació, una iniciativa municipal que oferirà 174 llocs de treball i permetrà que les persones inscrites puguin fer entrevistes prèvies amb les empreses participants. L’activitat es farà a l’Auditori Teatre Espai Ter i és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Empordà.
Les ofertes de feina es reparteixen entre cinc sectors. El d’hostaleria i serveis és el més destacat, amb 92 vacants. El segueix el comerç, amb 43 llocs de treball. També s’hi inclouen 20 llocs en serveis personals, 10 en indústria i 9 en oficis. Dels 174 llocs disponibles, 128 són de caràcter temporal i 46 són fixos.
Aquest esdeveniment suposa un augment respecte a la primera edició. L’any passat es van oferir 140 llocs de treball i es van fer més de 200 entrevistes. Enguany, el nombre d’empreses participants també ha crescut, passant de 25 a 33. Això confirma la consolidació de la jornada com a eina per fomentar l’ocupació al municipi i al conjunt de la comarca.
La regidora de Promoció de l’Ocupació i Polítiques d’Igualtat, Cristina Viegas, ha destacat que aquest creixement demostra la confiança de les empreses en el projecte. Ha assegurat que l’Ajuntament continuarà treballant per connectar el teixit empresarial amb les persones que busquen feina i contribuir al desenvolupament econòmic i social de la població.
Les persones interessades en participar a la jornada hauran d’inscriure’s prèviament a través d’un enllaç habilitat pel consistori, que permetrà reservar entrevistes amb les empreses que ofereixen llocs de treball.
