
Dan Peralbo primer artista confirmat del Minúscul 2025
El Festival Minúscul de Mollerussa comença a desvetllar la seva programació per la quarta edició, prevista els dies 7, 14, 21 i 28 d’agost al pati de Cal Jaques. Enguany, un dels noms que configuraran el cartell serà Dan Peralbo, que clourà el cicle musical el dijous 28 d’agost.
Dan Peralbo encapçala la banda Dan Peralbo i el Comboi, que el passat 2024 va presentar el seu primer àlbum homònim després de 2 EPs. Aquest músic torellonenc representa de manera excel·lent l’escena de rock de guitarres que s’està fent un lloc en el panorama català dels darrers anys, en contraposició als sons urbans. Produït pels Cala Vento, el seu primer disc ha estat guardonat amb el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de rock. Al Minúscul, Peralbo oferirà el seu repertori en format acústic, però no per això menys desenfadat i engrescador.
Enguany, i com a novetat, el Festival Minúscul posarà les entrades a la venda en un punt físic a la capital del Pla d’Urgell que, igual que la resta del programa, es presentarà més endavant.
L’entrada Dan Peralbo primer artista confirmat del Minúscul 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.
Sol i tramuntana durant uns dies
Finalment, arriba l’anticicló durant uns dies, estabilitzant el temps. Com que s’acosta per l’oest, aquest anticicló farà reaparèixer la tramuntana, que la teníem oblidada aquests últims mesos. Fins divendres bufarà entre fluixa i moderada, però de cara el cap de setmana es podrà enfortir, compte a la caiguda d’arbres.
Fins que no arribi el cap de setmana, tindrem un temps molt semblant i amb moltes més hores de sol (quina meravella aquest sol de primavera). A les tardes es veuran créixer alguns núvols d’evolució a l’interior, potser podrien deixar alguna gota, preferentment al sud de les Gavarres, on no toca tant la tramuntana.
A la meitat nord, continuarem amb aquesta entrada no gaire forta de la tramuntana i amb mar més moguda, sobretot al nord del Cap de Begur.
Tot plegat, amb unes temperatures que pujaran lleugerament fins divendres, ja que llavors samba que voldrien baixar, lligat a l’entrada de nord més contundent que tindrem. De moment, aquesta pausa en les precipitacions s’allargarà uns dies. Ho seguirem.
Foto de portada: Camps de colze a Calonge i Sant Antoni – @Meteopalamós
El viatge de les paraules 3×07 – Com es tradueix un llibre
Quan llegeixes una obra traduïda, et fixes en qui l’ha traduït? Si encara no ho fas, el programa d’avui et farà veure les traduccions amb uns altres ulls!
Ens endinsem en el fascinant món de la traducció amb l’Adrià Pujol, la Joana Castells, la Núria Busquet i la Carolina Moreno. Viatjarem de l’anglès al català, de l’italià al francès, del suec al castellà, del japonès a l’alemany i més enllà! Parlarem de reptes, anècdotes i la passió per un ofici que dona vida a històries d’arreu del món.

I també ens preguntem: es pot traduir tot? Són millors els originals que les traduccions? Com han evolucionat les traduccions al llarg del temps? Pot la intel·ligència artificial superar la traducció artesanal?
No t’ho perdis! Escolta el programa aquí:
La vida és una encadenació de casualitats

La vida és una encadenació de casualitats que ens modelen en funció de la nostra
permeabilitat. Sense Twitter, jo no hauria conegut el Club Birderberg, un grapat d’amics
naturalistes que, al llarg dels anys, han aconseguit que, sense saber-ne res al
començament, ara pugui identificar força ocells i tingui una munió de coneixements sobre
natura. Sense la meva família, no sabria diferenciar una flor d’una altra, i per descomptat, no
podria ni endevinar si estan contentes o si el lloc no els agrada. Sense la pandèmia, no
hauria agafat tanta tírria a estar-me a dins, ni hauria necessitat tant estar a defora, descalça,
remenant i olorant la terra.Sense Instagram, no sabria ni podar arbres ni fer parets de tanca
amb les branques sobreres de la poda. Sense els amics dels amics, no sabria collir olives.
Sense la crisi climàtica, no hauria après a resclonar menys, a observar la memòria de
l’aigua, a fer basses, és a dir, tot el que ara sé per fer que la terra pateixi menys la set.
Sense haver estat al Japó, no sabria apreciar els contorns arrodonits dels terrenys que no
han estat allisats per força, ni els detalls més minúsculs com la molsa o el líquen, i m’hauria
perdut un grapat de coses.
Alguns diran que tot això son minúcies, que el canvi és tan a petita escala i té un impacte
tan restringit que en termes maximalistes no serveix per gaire res. Però jo avui tinc un jardí
que no és un camp de futbol amb gespa perfecta, però que està ple de margarides, de
menta, faves, i orquídies salvatges, que vol dir ple d’afarams i d’abelles, i d’ocells, i de vida, i
tot això no hagués estat possible sense tota aquesta concatenació de gent i circumstàncies
que, a jutjar pels resultats, considero feliça
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.