Privat: Els Mossos investiguen sis casos d’estrebades violentes a gent gran en menys d’una setmana a la Bisbal d’Empordà
Els Mossos d’Esquadra investiguen una sèrie d’estafes a persones grans a qui també prenien joies i diners a diferents localitats de les comarques gironines. Segons ha avançat el Diari de Girona i ha confirmat l’ACN, s’han donat casos a Palamós -on una dona ha perdut 12.000 euros-, Girona o Santa Coloma de Farners. En la majoria de casos, els responsables feien servir el mètode conegut com a ‘Tocomocho’, en el qual es fa creure a la víctima que es disposa d’una butlleta de loteria premiada i que, per algun motiu, no es pot cobrar. Aleshores es proposa a la víctima que li doni una part dels diners en efectiu i que sigui ella qui cobri la totalitat del premi, que no existeix.
El cas de Girona va passar el dia 1 de juny i la víctima va perdre 12.000 euros, el de Girona va ser l’1 de juliol a una dona de 85 anys a qui els estafadors se li van emportar 3.000 euros, a més de diverses joies. El tercer cas va ser a Santa Coloma de Farners, a una dona de més de 70 anys, en aquest cas, però, no hi va haver l’element de la falsa loteria.
Privat: Els Bombers descarten per ara controlar l’incendi de la Bisbal, que pateix algunes revifades i té punts calents
Supermatí - entrevistes
Rossendo Castelló: "Si no canviem el model de gestió forestal, aquests grans incendis es repetiran"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’incendi que afecta el massís de les Gavarres ha posat de manifest la vulnerabilitat d’un dels espais forestals més importants de les comarques gironines. Segons el president del Consorci Forestal de Catalunya, Rossendo Castelló, diversos factors expliquen la virulència del foc.
En una entrevista concedida al programa especial dedicat a l’incendi de les Gavarres, Castelló ha explicat que la combinació de la tramuntana, la manca de pluges dels darrers dies i l’abundància de vegetació tendra després d’una primavera molt plujosa ha generat unes condicions especialment favorables per a la propagació del foc.
A això s’hi suma la naturalesa del mateix massís. Les Gavarres són un territori eminentment forestal, amb una elevada densitat d’arbrat, poc mosaic agrícola i pocs elements naturals que actuïn com a tallafocs. A més, la gran presència de sotabosc i biomassa incrementa notablement el potencial combustible.
Les pluges han beneficiat el bosc, però han generat més combustible
Castelló ha volgut aclarir una aparent contradicció: les abundants pluges registrades durant els últims mesos han estat positives per a la salut dels boscos, però també han afavorit el creixement de vegetació que ara actua com a combustible.
Segons ha detallat, els arbres estan més hidratats, més sans i més resistents davant el foc, però el creixement accelerat de matolls i vegetació baixa als marges de carreteres, camins i zones properes a habitatges incrementa el risc d’ignició.
El responsable forestal ha insistit que la majoria dels incendis tenen origen humà, ja sigui per negligències, maquinària, vehicles o altres activitats que poden generar espurnes en moments de màxim risc.
Setanta anys d’abandonament forestal
Un dels missatges centrals de l’entrevista ha estat la necessitat de recuperar una gestió activa dels boscos. Castelló considera que la situació actual és conseqüència de dècades d’abandonament del sector forestal. Segons explica, la manca de rendibilitat econòmica dificulta que molts propietaris puguin mantenir una gestió continuada de les seves finques, fet que afavoreix l’acumulació de biomassa i incrementa el risc de grans incendis.
Per aquest motiu, defensa una estratègia basada en diverses línies d’actuació. Entre elles, destaca les ajudes públiques, els incentius fiscals per als propietaris que realitzin treballs de prevenció i la promoció dels productes forestals. En aquest sentit, ha valorat positivament les noves deduccions fiscals aprovades recentment per a les persones que facin actuacions beneficioses per al medi ambient orientades a la prevenció d’incendis.
Gestionar millor els boscos
Castelló també ha reivindicat el paper de la bioeconomia forestal. Considera imprescindible augmentar el consum de productes com la fusta o el suro per generar activitat econòmica vinculada als boscos.
Segons afirma, construir amb fusta, utilitzar aïllaments de suro o potenciar altres usos dels recursos forestals contribueix a retirar biomassa del bosc i afavoreix una gestió més sostenible. A més, defensa que la societat ha de reconèixer els serveis ecosistèmics que proporcionen els boscos i que beneficien sectors tan diversos com el turisme, l’oci o les activitats esportives.
Després de l’incendi
Pel que fa a la recuperació de les zones cremades, Castelló demana actuar amb prudència. Considera prioritari evitar l’erosió del sòl i preservar la matèria orgànica acumulada durant dècades.
Entre les actuacions recomanades hi ha la retirada selectiva dels arbres més afectats, la conservació d’elements que ajudin a retenir la terra i una intervenció molt curosa per evitar que les futures pluges arrosseguin les capes superficials del terreny. Segons adverteix, una mala actuació després de l’incendi podria comprometre la recuperació del bosc durant dècades.
En la part final de l’entrevista, el president del Consorci Forestal ha fet una crida a la prudència i a la conscienciació ciutadana. Ha demanat limitar activitats de risc durant els episodis d’alerta, reforçar la vigilància als accessos forestals i restringir l’entrada a determinats espais quan les condicions siguin especialment adverses.
També ha apel·lat als ajuntaments perquè col·laborin amb els propietaris, els Bombers i les administracions en la gestió dels espais forestals. Finalment, ha expressat el seu desig que l’incendi pugui ser controlat aviat i ha recordat que la millor eina per evitar tragèdies futures continua sent la prevenció.
La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha avisat aquest dimarts que, tot i que l’executiu està “impulsant des de l’any passat un canvi de mentalitat” en la manera de gestionar i netejar els boscos i la massa forestal, el procés “no serà fàcil ni ràpid”. És per això que segueix demanant “molta prudència” a l’hora d’afrontar els períodes de perillositat com l’actual. Pel que fa a les investigacions iniciades sobre l’origen de l’incendi de les Gavarres, Paneque ha confirmat que aquesta setmana tancaran l’informe amb tota la informació requerida a l’empresa del treballador que feia servir una radial i que podria haver iniciat el foc. Quan estigui tancat, Territori decidirà “si hi ha alguna afectació cap a l’empresa”.
Paneque ha volgut insistir en el missatge del president, Salvador Illa, que cal un canvi de mentalitat respecte de la gestió forestal. “S’han de tallar arbres, fer tallafocs i recuperar alguns espais oberts”, ha dit en repassar com estan els incendis actius aquest dimarts i referir-se a l’acció de Govern per a intentar evitar-ne més. En aquest sentit, aquest dimarts a la tarda ella mateixa i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, es reuniran amb els grups parlamentaris per a explicar-los aquesta estratègia de l’executiu i oferir-los informació sobre com s’han gestionat el control i extinció dels múltiples focs iniciats a Catalunya durant l’onada de calor.
I és que Paneque busca la complicitat política per a una gestió forestal que requereix, assegura, d’un impuls i un “canvi de mentalitat” i d’estratègia. A més, avisa que no és una solució que pugui donar-se de forma immediata i, per tant, requereix de continuïtat i sostenibilitat en el temps. “Cal fer un exercici d’honestedat. El canvi en la gestió dels boscos no serà fàcil ni ràpid, son molts anys d’acumulació de massa forestal. I tampoc netejarem tot d’avui per a demà. Però cal acompanyar i entendre la situació”, ha sentenciat la consellera. A partir de dimecres, a més, Paneque, Dalmau i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, es veuran amb alcaldes dels municipis afectats pels diferents incendis.
Pel que fa a les investigacions sobre l’origen de l’incendi més gran d’aquests dies, el que ha afectat a les Gavarres i a diversos municipis de l’Empordà, Paneque ha explicat que des del Departament han requerit molta informació a l’empresa subcontractada per Territori i per a la que treballava l’operari de manteniment que utilitzava una radial subcontractat. Se li ha demanat, segons ha explicat, quina comunicació es va fer als treballadors sobre l’onada de calor i les restriccions del pla Alpha, el material que es dispensava als treballadors, els protocols que es van aplicar i com es va procedir. Segons Paneque, l’empresa ha “col·laborat bé i en tot moment”. Aquesta setmana es tancarà l’informe del departament amb tota aquesta informació i posteriorment es decidirà si el grau de responsabilitat pesa sobre l’empresa i quina afectació pot tenir això sobre la companyia.
Per últim, la consellera ha insistit en demanat a ciutadans i empreses que siguin cursos, que compleixin amb les recomanacions i que, així, ajudin a evitar focs com els dels darrers dies. “Avui el repte no és només evitar que s’iniciï un incendi, sinó també minimitzar que es converteixin en episodis fora de la capacitat d’extinció. La prioritat és reduir-ne la propagació, tallar la massa forestal i que els equips puguin controlar els incendis”, ha afegit.
Privat: Josep Pascual rebrà la primera Medalla d’Honor de l’EMD de l’Estartit
Les aigües del litoral empordanès continuen mostrant senyals clares d’escalfament. Les darreres observacions recollides per Josep Pascual a l’Estartit indiquen que la temperatura del mar es manté molt per sobre dels valors habituals per aquestes dates, especialment a les capes intermèdies.
Les dades corresponents al 5 de juliol mostren que a 35 metres de profunditat l’aigua es trobava a 21,5 graus, gairebé quatre graus per sobre de la mitjana climàtica del període 1998-2022. A 50 metres, la temperatura registrada era de 18,9 graus, 3,5 graus superior al valor habitual.
A la superfície, la situació és menys extrema però també reflecteix una clara anomalia tèrmica. A cinc metres de fondària la temperatura era de 21,8 graus, quatre dècimes per sobre de la mitjana, mentre que a vint metres l’excés arribava als 1,7 graus.
Segons els experts, l’escalfament de les capes profundes és especialment rellevant perquè aquestes masses d’aigua acostumen a variar molt lentament. Quan acumulen tanta calor, els efectes poden allargar-se durant mesos i afectar els ecosistemes marins.
Les observacions de Josep Pascual, que des de fa més de cinquanta anys segueix l’evolució del mar davant les Illes Medes, constitueixen una de les sèries oceanogràfiques més llargues i valuoses de tota la Mediterrània occidental. Els registres acumulats mostren una tendència persistent d’augment de la temperatura de l’aigua, especialment accentuada durant les darreres dècades.
Aquestes dades coincideixen amb les observades a altres punts del litoral català. Segons els registres de Ports de l’Estat, aquest juny ha estat un dels més càlids mai mesurats a les costes de Barcelona, Tarragona, el Delta de l’Ebre i Begur.
Els Agents Rurals controlen els accessos a les Gavarres perquè excursionistes, ciclistes i tampoc vehicles no entrin al massís. La mesura s’emmarca dins les restriccions incloses dins el Pla Alfa 4. A les Gavarres, afecta una vintena de municipis entre el Baix Empordà i el Gironès. Aquest és el primer cop, a més, que la prohibició afecta també les carreteres asfaltades que creuen el massís. Només en un matí, a la que puja cap als Àngels des de Madremanya (Gironès), els rurals han fet girar cua a més de 30 ciclistes. El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, explica que l’objectiu és evitar activitats humanes en aquest espai arran del risc extrem d’incendi, però també admet que «a vegades la gent no és prou conscient dels riscos que assumeix».
Les restriccions a les Gavarres es va anunciar dissabte, després que divendres es declarés l’incendi que va començar a la Bisbal d’Empordà i ha afectat de ple aquest massís. La mesura, emmarcada en el Pla Alfa 4, implica que no s’hi permeti l’accés a peu ni rodat i s’hi restringeixin també les activitats lúdiques. Això es fa, per una banda, per evitar que hi hagi «activitats humanes» a l’espai i, per l’altra, facilitar les tasques dels Bombers en cas que es declarés un altre foc.
«Heu de pensar que nou de cada deu incendis són per causes humanes», remarca Bosch. I en el cas de les Gavarres, «estem parlant d’un massís molt gran, on la restricció afecta molts municipis i on la gent pot tenir la falsa sensació que per entrar al bosc no passa res».
De fet, el cap regional dels Agents Rurals recorda que a les Gavarres hi ha un incendi que encara no s’ha donat ni per controlat i que, encara que no es vegin fumeroles, la gent ha de ser «conscient» dels riscos. Per això, recomana a tothom que abans de dirigir-se a algun espai natural, consulti en quin nivell del Pla Alfa es troba. «Quan hi ha aquest risc molt alt o extrem d’incendi, el millor és fer les activitats en un altre lloc que no posem en risc a nosaltres mateixos i a la natura», insisteix Bosch.
Bosch remarca que la mesura en cap cas té una voluntat sancionadora i que el que s’està fent és informar a la gent de les afectacions que hi ha i del risc que comporten. «Hi ha una voluntat de protegir la població», precisa.
Més de 30 ciclistes en un sol matí
Des d’aquest diumenge els Agents Rurals fan controls als principals accessos al massís amb el suport d’efectius de les ADF, de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra. Aquest matí, per exemple, els rurals n’han fet un a la carretera d’accés als Àngels des de Madremanya. Tot i que hi ha un senyal lluminós de Trànsit on es llegeix ‘Carretera tallada. Risc d’incendi. Només veïns’, i que també hi ha rètols informant de la prohibició, encara hi ha qui se la salta.
Una mica més amunt d’aquest punt, al llarg del matí, la parella d’agents rurals que controlava la carretera ha fet girar cua a més de 30 ciclistes. La majoria d’ells, estrangers. A més, també s’han trobat algun vehicle que volia creuar el massís per anar cap a Girona o Cassà de la Selva -per exemple, un camió d’una empresa d’obres- a qui també han fet girar.
En paral·lel, també hi ha altres efectius -com ADF- que controlen l’accés als Àngels des de l’altra banda. Aquest és el primer cop que les restriccions del Pla Alfa s’apliquen, de fet, a les carreteres asfaltades. Perquè la resta de vegades la prohibició afectava tant les pistes com els camins que s’endinsen al massís, però no les carreteres que el creuen (com la dels Àngels o la de Santa Pellaia, que uneix Cassà amb la Bisbal d’Empordà).
Aquí no s’hi permeten tant les activitats esportives -sobretot, ciclisme de carretera- ni tampoc la conducció motoritzada. També, tenint en compte que hi ha vies alternatives per fer aquests desplaçaments perquè, en cas que es declarés un incendi, les flames podrien travessar la carretera i posar en perill qui hi circulés. En el cas del restaurant que hi ha al santuari dels Àngels sí que s’hi permet accedir si es vol anar a menjar. Perquè en cas que hi hagués un foc, la gent podria confinar-s’hi.
A més de totes les pistes i camins interiors del massís -a l’interior del qual hi ha la zona calcinada per l’incendi- les restriccions del Pla Alfa 4, en aquest cas, prohibeixen circular per les següents carreteres: GI-660, GIV-6612, GI-664, GIV-6703 i GIV-6641.
31.000 hectàrees i una vintena de municipis
A les Gavarres, el tancament que suposa restringir qualsevol mena d’activitat al medi natural afecta 31.000 hectàrees (les que comprèn el massís) i s’estén a 20 municipis entre el Gironès i el Baix Empordà. A la primera comarca, són Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell. I al Baix Empordà, Calonge i Sant Antoni; Castell, Platja d’Aro i S’Agaró; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura; Forallac; la Bisbal d’Empordà; Mont-ras; Palafrugell; Palamós; Santa Cristina d’Aro; Torrent i Vall-llobrega.
El de les Gavarres es va fer efectiu diumenge i a partir de la mitjanit de dimarts, s’hi van sumar cinc espais naturals més. Montserrat (s’hi pot accedir al monestir), Montsec d’Ares, Montsec de Rúbies, la Ribera Salada i la Baronia de Rialb. Això suma un total de 111 municipis de 18 comarques.
L’Ajuntament de Palamós ha posat en marxa una nova campanya informativa per fomentar l’ús responsable dels vehicles de mobilitat personal (VMP), especialment els patinets elèctrics. Amb el lema «No val tot, amb el patinet, zero patinades», la iniciativa busca millorar la convivència entre usuaris i vianants i contribuir a reduir els accidents a la via pública.
La campanya té un marcat caràcter pedagògic i recorda algunes de les infraccions més habituals. Entre elles, circular per voreres o zones exclusives per a vianants, conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues, utilitzar el telèfon mòbil o auriculars durant la conducció, o portar més d’una persona en un mateix patinet.
L’Ajuntament també insisteix en la necessitat de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil i de portar visible l’etiqueta identificativa de la Direcció General de Trànsit (DGT). A més, recorda que aquests vehicles no poden superar els 25 quilòmetres per hora i que han de disposar dels elements de seguretat obligatoris, com ara llums i reflectants, especialment en horari nocturn.
La iniciativa inclou informació sobre les sancions associades als incompliments de la normativa, amb multes que poden anar dels 80 als 1.000 euros segons la gravetat de la infracció.
Aquesta campanya complementa la tasca educativa que la Policia Local ha desenvolupat durant el curs escolar als instituts de Palamós. Les sessions, adreçades a alumnes d’ESO i cicles formatius, han servit per explicar la normativa vigent, els riscos derivats d’un ús inadequat dels patinets i la importància d’adoptar conductes responsables a la via pública.
Amb aquesta acció, el consistori vol reforçar la seguretat viària i promoure una mobilitat més segura i respectuosa entre tots els usuaris de l’espai públic.
