L’equip d’atenció primària de Sant Feliu de Guíxols, reconegut per la seva innovació en les jornades de l’Institut Català de la Salut

L’equip d’atenció primària de Sant Feliu de Guíxols ha estat reconegut com un dels tres millors de les comarques gironines per la seva tasca en projectes organitzatius i comunitaris. El reconeixement s’ha fet en el marc de les primeres jornades d’intercanvi d’experiències de l’Institut Català de la Salut a Girona i de l’Institut d’Assistència Sanitària, celebrades entre febrer i novembre.

L’equip guixolenc ha destacat per la seva capacitat de respondre a les necessitats reals de la ciutadania mitjançant iniciatives innovadores, i s’ha situat entre els tres millors, juntament amb els equips de Figueres i Anglès. El premi inclou una dotació econòmica per seguir impulsant projectes de millora interna i accions comunitàries.

Els Equips d’Atenció Primària han presentat un total de 91 projectes que han estat valorats per la seva originalitat, impacte assistencial, sostenibilitat i capacitat de ser replicats en altres àrees. L’EAP de Figueres ha rebut la puntuació més alta per propostes com el Programa d’intervenció a la fragilitat en persones grans i la millora de l’atenció telefònica, seguit de l’equip d’Anglès.

Durant la tercera sessió de novembre, el projecte millor valorat va ser “Benvingut a bord”, un pla d’acollida per a professionals de l’atenció urgent a Girona. Tot i així, l’equip de Sant Feliu de Guíxols ha aconseguit posicionar-se com un dels més valorats de tot el territori gironí.

La doctora Ester Fages, gerenta d’Atenció Primària i Comunitària de l’Institut Català de la Salut a Girona, ha destacat que aquestes jornades són una mostra del talent i compromís dels equips professionals i que permeten compartir coneixement per avançar cap a un model d’atenció més pròxim i eficient.

El govern espanyol ordena el confinament a les granges que crien aus de corral a l’aire lliure per la grip aviària

Les gallines de l'explotació d'ous ecològics de Pau Data de publicació: dijous 03 de febrer del 2022, 10:57 Localització: Pau Autor: Gemma Tubert
Les gallines de l'explotació d'ous ecològics de Pau Data de publicació: dijous 03 de febrer del 2022, 10:57 Localització: Pau Autor: Gemma Tubert

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha ordenat el confinament a les granges que crien aus de corral a l’aire lliure a partir d’aquest dijous per la grip aviària. Una imposició que ha fet a través d’una publicació al Butlletí Oficial de l’Estat BOE). La decisió és una “mesura preventiva de reforç” davant l’augment del risc d’expansió d’aquesta malaltia viral en l’última setmana i ha destacat que és “altament infecciosa”. El mandat ministerial suposa estendre el confinament a les explotacions agrícoles i a les d’autoconsum o les que produeixen carn o ous per a la seva directa al consumidor. Des del juliol s’han detectat a l’estat espanyol 14 focus, la meitat dels quals a Castella i Lleó, a més de 53 aus silvestres i cinc captives.

El Departament d’Agricultura precisa en un comunicat que a Catalunya aquesta mesura era vigent fins ara en determinades zones que coincidien principalment amb llocs comuns de pas d’aus migratòries, com el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà, i a les zones humides de Lleida i Tarragona. Fins ara afectava 223 municipis, però a partir d’aquest dijous la mesura es fa extensiva a la totalitat de municipis de Catalunya.

L’ordre publicada també prohibeix la cria d’ànecs i oques, així com altres espècies d’aviram; donar aigua a les aus de corral procedents de dipòsits als quals poden accedir animals silvestres, excepte que sigui tractada per desinfectar de la possible presència de virus i la concentració d’aus de corral i altres de captives, incloent-hi certàmens, mostres, exhibicions i celebracions.

El ministeri precisa que, en el cas que no es pugui confinar l’aviram, es donarà el vistiplau a seguir a l’aire lliure amb malles d’acer (tipus a les d’ocells) per evitar l’entrada d’altres espècies o amb “qualsevol altre dispositiu” que impedeixi l’accés.

El Ministeri d’Agricultura detalla que l’avaluació de perill ha considerat, entre altres factors, perquè la tardor és una època habitual de moviments d’aus migratòries i es busca evitar el contacte amb l’aviram, ja que s’ha constatat una “abundància” presència a zones d’aiguamolls de l’Estat. Alhora, ha destacat que coincideix amb el descens de les temperatures i això facilita la supervivència del virus.

2,5 milions de gallines sacrificades en els 14 focus

Els 14 focus de grip aviària detectats fins al moment han obligat a sacrificar uns 2,5 milions de gallines, segons ha informat el Ministeri d’Agricultura. Davant d’aquest escenari, el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal del ministeri, Emilio García Muro, ha destacat la necessitat de reforçar les mesures de bioseguretat i ha explicat que la durada del confinament dependrà de com evolucioni el virus.

El director general ha explicat que analitzaran l’evolució del virus “setmana a setmana” i que les mesures adoptades buscaran la “proporcionalitat” entre “el risc ben controlat” i “l’activitat econòmica”. Un cop millori la situació, les restriccions es reduiran de manera progressiva, ha indicat.

Explotacions ecològiques, d’autoconsum i producció d’ous i carn

D’altra banda, el Departament també apunta en el seu comunicat que la restricció també s’aplica a les explotacions ecològiques, les explotacions d’autoconsum, i les explotacions que produeixen ous i carn per a la venda directa al consumidor final. “No obstant això, es podrà autoritzar el manteniment d’aus de corral a l’aire lliure si es pot impedir el contacte de les aus silvestres amb les aus de corral mitjançant algun dispositiu”, indiquen.

També assenyalen que els avicultors que ho desitgin poden sol·licitar a l’oficina comarcal corresponent l’autorització per mantenir l’accés de les aus de corral a l’aire lliure, sempre que compleixin alguns requisits. Per exemple, impedir de manera “eficaç” el contacte directe i el contacte indirecte amb aus silvestres, que les menjadores i els abeuradors estiguin ubicats a l’interior de les instal·lacions o en un refugi i que les instal·lacions permetin el tancament de les aus en cas que així se’ls requereixi.

A més, s’apunta que l’ordre prohibeix la presència d’aus de corral o altres tipus d’aus en certàmens ramaders, mostres, exhibicions i celebracions culturals.

Mesures de bioseguretat i registres d’autoconsum

En aquest context d’alt risc d’influença aviària, el Departament d’Agricultura considera “essencial” extremar les mesures de bioseguretat a les explotacions avícoles, i informar l’oficina comarcal corresponent si es detecta que a l’explotació hi ha mortalitat, alguna alteració o signes de sospita.

En aquest sentit, el Departament fa una nova crida per demanar que aquelles persones que disposin d’aus de corral que no estiguin registrades les registrin i recorda que la cria d’aus destinades exclusivament a l’autoconsum o al consum familiar no pot superar les 30 gallines ponedores d’ous per a consum privat, i els 50 pollastres.

Dúnia Oliveras: “Ens ha sabut molt de greu no tenir animals, però la Fira de Sant Andreu no es podia suspendre”

dúnia oliveras
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Dúnia Oliveras: "Ens ha sabut molt de greu no tenir animals, però la Fira de Sant Andreu no es podia suspendre"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la regidora de Turisme de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Dúnia Oliveras, ha explicat els detalls de la 631a edició de la Fira de Sant Andreu, que aquest any s’ha hagut de reinventar per l’absència d’animals per motius sanitaris.

“Ens ha sabut molt de greu que no hi hagi animals de granja, però en cap moment vam plantejar suspendre-la”, ha assegurat Oliveras. La Generalitat ha prohibit temporalment les fires amb animals arran de diversos brots de dermatosi nodular contagiosa detectats a les comarques gironines, fet que ha obligat a repensar part de la programació.

Els canvis afecten sobretot la zona del pavelló firal, habitualment dedicada als animals. “Hem buscat activitats alternatives com exposicions de carros, espectacles infantils, un espai de rocòdrom i tirolines, i una exhibició de cossos de seguretat”, ha explicat. També s’inclou un espai immersiu en 360 graus per visitar virtualment granges de la zona.

La fira manté les activitats habituals als principals espais del municipi: Passeig de Catalunya, Vicenç Bou, Plaça de la Vila… Hi haurà paradetes, activitats familiars, teatre, cinema i concerts. També destaca l’emissió d’un documental sobre gossos de tura, en substitució del concurs habitual.

Tot plegat, amb l’objectiu de preservar l’esperit agrícola i ramader de la fira, nascuda fa més de sis segles. “La fira evoluciona, però volem mantenir-ne l’essència”, ha afirmat la regidora.

Malgrat la situació excepcional, Oliveras es mostra optimista: “Algunes de les noves activitats podrien quedar-se en futures edicions”, i ha agraït la col·laboració dels ramaders i la bona predisposició per adaptar-se. Convida tothom a participar-hi: “És una fira oberta a tothom, amb propostes per a totes les edats”.

Palafrugell acull aquest divendres l’entrega dels Premis Santiago Zapata a la recerca sobre el suro

Aquest divendres 14 de novembre a les 7 del vespre es farà a Palafrugell l’entrega de la quarta edició dels Premis Santiago Zapata, dedicats a la recerca sobre el món del suro. L’acte tindrà lloc a l’Auditori del Museu del Suro de Catalunya, amb la presència de representants acadèmics i municipals.

Els guardonats d’enguany són Marina Elicer, arquitecta formada a la Universitat de la Corunya, pel projecte SUBERKIT, un sistema prefabricat d’assemblatge de blocs de suro en sec; i Juan Carlos Mangas, investigador de la Universitat d’Extremadura, pel seu estudi sobre la Societat Nacional de Suro entre 1899 i 1970, amb una anàlisi econòmica i financera del sector.

Els Premis Santiago Zapata, impulsats per la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona, volen fomentar la recerca aplicada i interdisciplinària sobre el suro. La convocatòria està oberta a projectes en camps com la història, l’economia, la biologia, l’enginyeria o el disseny, amb una atenció especial als territoris surers de Catalunya i d’altres regions.

L’entrega anirà a càrrec de la vicerectora de la Universitat de Girona, Sílvia Llach, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, i la directora de la Càtedra d’Estudis del Suro, Rosa Ros. També hi han participat com a jurat Mercè Figueras, Núria Fiol i Rosa Maria Medir, professores de la Universitat de Girona en diferents àmbits.

Els premis porten el nom de Santiago Zapata, catedràtic extremeny que va destacar per la seva tasca de recerca i divulgació sobre el món del suro.

El Festival Ítaca 2026 porta Els Amics de les Arts a Calella de Palafrugell

Calella de Palafrugell acollirà un any més un concert del Festival Ítaca. Els Amics de les Arts són el grup escollit per a l’edició del 2026 del festival, que s’allargarà del 19 al 23 de juny amb propostes musicals molt diverses i amb localitzacions repartides arreu del territori empordanès. L’actuació d’Els Amics de les Arts serà la cloenda del festival, i se celebrarà el diumenge 5 de juliol a la platja de Port Bo.

Els Amics de les Arts es troben en plena celebració del seu 20è aniversari, que va tenir la seva culminació en el concert realitzat a Poble Espanyol del passat mes de juliol. El director del Festival Ítaca, Fran Arnau, explica que el conjunt gironí ha estat present en diverses edicions del festival i no podien faltar en aquesta gira d’aniversari tan especial.

Aquest serà l’únic concert d’Els Amics de les Arts a comarques gironines durant l’estiu del 2026. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, Andrea Albizua, es mostra molt satisfeta per rebre un any més el concert de cloenda del Festival Ítaca i, a més, fer-ho amb un dels grups més importants del panorama gironí dels últims anys.

Pel que fa a la resta de concerts, ja s’han anunciat noms com Dan Peralbo i el Comboi, Remei de Ca la Fresca, Carlos Ares i Barry B. Fran Arnau espera una edició del Festival Ítaca multitudinària i amb gran èxit, seguint la línia dels últims anys tant a l’escenari central de la platja de l’Estartit com a altres localitzacions, com Calella de Palafrugell.

Durant les pròximes setmanes s’aniran anunciant la resta de noms dels artistes per a la 14a edició del Festival Ítaca.

La Fundació Hospital Sant Carles de Begur reparteix 24.000 euros a quatre entitats socials i de salut

privat:-la-fundacio-hospital-sant-carles-de-begur-lliura-24.000-euros-a-quatre-entitats
Privat: La Fundació Hospital Sant Carles de Begur lliura 24.000 euros a quatre entitats

La Fundació Hospital Sant Carles de Begur ha lliurat 24.000 euros a quatre entitats de l’àmbit social i sanitari del territori. L’acte de lliurament es va fer dilluns a l’Ajuntament de Begur i va estar presidit per l’alcaldessa Maite Selva, que també és presidenta de la Fundació.

Cada entitat ha rebut un donatiu de 6.000 euros. Les beneficiàries han estat ABIGirona, Amb les Teves Mans, la Fundació VI‑MAR i el Centre Tramuntana. Aquest últim no va poder assistir a l’acte, que va comptar amb representants de la resta d’entitats i membres de la Fundació.

Segons Maite Selva, “a través d’aquests donatius, la Fundació manté viva la seva vocació d’ajuda i suport a projectes que contribueixen al benestar col·lectiu”.

Amb aquesta acció, la Fundació vol reconèixer la tasca compromesa d’aquestes entitats en la millora de la qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat, i continuar reforçant el compromís social amb el territori.

La Fundació gestiona diversos immobles a Begur, entre ells un edifici residencial i dos locals comercials, i destina els ingressos que se’n generen a iniciatives socials i sanitàries, tant a Begur com a Esclanyà.