El Festival Internacional del Terracotta Museu (fITM) arriba aquest estiu a la seva tretzena edició convertit en una de les cites culturals imprescindibles de l’estiu a les comarques gironines. La proposta manté el format de concerts als dimecres de juliol i reafirma el seu compromís amb la música alternativa i la creació local.
El cartell d’enguany inclou un total de 13 actuacions que tindran lloc a l’aire lliure, al Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. La primera nit, el festival rebrà The Pioneers, una formació clau del reggae nascuda el 1962 a Jamaica. Serà l’únic concert a Catalunya dins la seva gira internacional, i una oportunitat única per veure de prop una llegenda del gènere.
El segon dimecres combinarà el punk amb sons d’arrel. Els bisbalencs Fetus, amb una proposta que beu de la cançó de taverna i el rock garatger, presentaran el disc Càntir nou fa aigua fresca. Els acompanyaran Power Burkas, una de les bandes més actives de l’escena alternativa d’Osona.
La tercera sessió portarà una mirada més electrònica i contemporània. Actuaran Dame Area, reconeguts per la seva barreja de ritmes industrials i sons tribals; Joina, artista empordanesa que combina poesia, feminisme i electrònica; i la jove Cloe Riembau, que debuta amb banda pròpia al festival.
La quarta nit estarà dedicada a la fusió intercultural. Pujaran a l’escenari Muqawama, un projecte que uneix influències musicals d’Algèria i Mallorca, i Meli Perea, artista que integra ritmes llatins, electrònica i poesia amb arrels afrocolombianes. La clausura del festival anirà a càrrec de The Gramophone Allstars Big Band, que tornen al fITM per celebrar els seus 10 anys amb una gran festa a casa seva. Com és habitual, el festival també oferirà música enllaunada amb punxadiscos convidats com PD Pubilla Hilton, DJ Diego Armando, Espardenya Crew i Guns PD. Ho explica el membre del segell Bankrobber i membre de l’organització del fITM, Marçal Lladó.
A més dels concerts, el festival també vol oferir una experiència completa al públic. Cada nit hi haurà servei de sopar a la fresca, enguany a càrrec de Ca la Pilar Dumingu, i un espai de bar. Les entrades, amb preus populars, ja es poden adquirir a través del web del festival, amb opció d’abonament per a les cinc sessions.
Durant la presentació del cartell, celebrada al mateix museu, l’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, va destacar la singularitat del festival dins l’oferta cultural de l’estiu empordanès.
Enguany el festival suma una col·laboració artística amb l’enginyer i dissenyador Lluís Llenas. Amb el seu projecte Surant Design, Llenas ha creat unes peces de ceràmica impreses en 3D inspirades en l’estil musical dels artistes del cartell. Cada disseny parteix de l’anàlisi algorítmica de l’àudio i es sortejarà entre els assistents.
La Fundació Oncolliga Girona i els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà han presentat aquest matí el nou material adquirit per l’Hospital de Palamós gràcies a l’Oncotrail 2024. La donació arriba fins als 43.468 € i ha permès comprar 2 lliteres i 12 butaques ergonòmiques per renovar l’equipament de l’hospital de dia mèdic.
Aquest donatiu s’afegeix als que ja ha rebut l’Hospital de Palamós en anteriors edicions sumant un total de 324.528 €. En la darrera cursa ja es van recaptar 396.772 € dels quals 213.070 € es van destinar a cobrir necessitats dels diferents hospitals gironins.
Serveis de Salut Integrats Baix Empordà participa activament des de la primera edició amb equips de corredors. De fet, és una de les empreses que més n’aporta. En aquests darrers anys, s’hi han inscrit un total de 66 equips i prop de 514 corredors. En aquesta darrera edició n’han format part 8 equips i 64 corredors. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha assegurat que iniciatives com aquesta permeten generar una roda solidària.
Per la seva banda, la Fundació Oncolliga col·labora també des de fa anys amb l’Hospital de Palamós per oferir diversos serveis d’ajuda i suport als malalts de càncer i les seves famílies. Entre els més destacats hi ha el servei d’estètica oncològica, l’atenció psicològica, el banc de perruques solidàries o el servei de fisioteràpia a domicili, entre altres. Paqui Badosa, presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, assegura que la divulgació és essencial.
L’Oncotrail és una iniciativa que està en marxa des del 2013 i disputa una prova per equips que consisteix en una cursa de 100 km per corriols de la Costa Brava i les Gavarres. Els equips participants han de fer un donatiu solidari de mínim 1.000 euros per poder recorre-la sota l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer.
Carme Vinyoles: “Encara hi ha joves que pateixen matrimonis forçats i ningú ho veu”
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Fa deu anys que l’Associació Valentes i Acompanyades dona suport a joves que s’enfronten a matrimonis forçats. En aquest temps, ha atès prop de 400 noies arreu de Catalunya. Davant aquesta pràctica i la manca de visibilització, l’entitat ha decidit impulsar una campanya per aconseguir el compromís dels ajuntaments d’arreu de Catalunya per mirar d’erradicar-la. Entre aquests ajuntaments, la Bisbal d’Empordà va aprovar aquesta moció el passat mes de febrer
Un dels objectius és que cada municipi es declari lliure de matrimonis forçats i assumeixi responsabilitats clares. Entre les mesures que proposa l’entitat, hi ha la formació de professionals dels serveis socials, educatius, sanitaris i jurídics. Segons la seva directora, Carme Vinyoles, és clau que els ajuntaments esdevinguin espais capaços de detectar i prevenir situacions de risc des de la proximitat.
Municipis com Girona, Banyoles, Olot, Arbúcies o la Bisbal d’Empordà ja han aprovat la moció. L’entitat confia que aquesta adhesió vagi creixent i es converteixi en una xarxa de municipis actius contra aquesta forma de violència masclista.
Moltes de les joves ateses han nascut o han crescut a Catalunya, però es troben pressionades per famílies que segueixen patrons tradicionals que inclouen el casament amb una persona escollida pel mateix entorn familiar. En alguns casos, les noies són traslladades al país d’origen dels pares amb l’objectiu de casar-les i, sovint, sense possibilitat de tornar per falta de documentació.
Davant aquesta realitat, l’entitat disposa de pisos d’acollida amb el suport de la Generalitat, la Diputació i diverses fundacions. També col·labora amb serveis socials i, en situacions més greus, amb consolats per ajudar a repatriar les noies. Tot i això, Valentes i Acompanyades reconeix que els recursos són limitats i demana una major implicació institucional. “Cal recordar que són situacions molt dures i, també, molt diverses”, admet Carme Vinyoles.
El treball de l’entitat també inclou la recuperació emocional de les joves. Això passa per garantir-los accés a l’educació, formació laboral i atenció psicològica, perquè puguin construir una vida lliure i autònoma.
Begur estrena “Begur és empresa”, una nova eina municipal pensada per potenciar l’activitat econòmica i donar suport directe al teixit empresarial. La iniciativa, impulsada per l’Àrea de Promoció Econòmica, busca ser un punt de trobada per a persones emprenedores, autònoms i empresaris.
El projecte ofereix un servei d’acompanyament individual per definir i desenvolupar idees de negoci, preparar plans d’empresa, gestionar llicències o trobar finançament. També s’hi dona suport per accedir a subvencions i ajuts públics, amb especial atenció als projectes de digitalització i creació d’ocupació. Una altra peça clau és la participació en el programa Reempresa, que facilita el traspàs de negocis actius a nous propietaris, assegurant-ne la continuïtat i l’aprofitament dels recursos existents.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha iniciat un treball de prospecció directa per conèixer les necessitats reals dels negocis locals. Aquesta aproximació permet adaptar els serveis oferts i garantir una resposta útil a les demandes del sector.
Segons el regidor de Promoció Econòmica, Andreu Peñalver, Begur vol ser un aliat per a les empreses i els professionals del municipi. Per això, el projecte també preveu formacions periòdiques en àrees com la gestió empresarial, el màrqueting o les eines digitals.
El consistori convida tots els negocis de Begur a participar en aquesta iniciativa i fer créixer el projecte de manera col·laborativa. Les persones interessades poden contactar amb el servei mitjançant el correu electrònic [email protected] o escrivint per WhatsApp al 621 258 050.
El ple de Platja d’Aro ha tirat endavant el nou reglament del mercat que reduirà un 35% les parades enmig de la protesta dels marxants. Una trentena s’han manifestat fora el consistori i, dins la sala, han exhibit cartells amb el lema ‘Marxants en perill d’extinció!’. Critiquen que el reglament, amb el qual es passarà de 137 a 87 parades, deixarà famílies “al carrer” i a la pràctica acabarà suposant “la desaparició” del mercat. El text s’ha aprovat per àmplia majoria i, tot i que s’han rebutjat la majoria de les 103 al·legacions, sí es crearà una comissió de seguiment amb els marxants quan les parades surtin a concurs. L’alcalde, Maurici Jiménez, diu que el model de mercat també permetrà lluitar contra les falsificacions.
Platja d’Aro és un dels primers municipis de Catalunya que ja ha fet efectiu el nou model de mercat. S’ha acollit a un dels tres supòsits que permet la Generalitat, arran del fet que les concessions per a quinze anys caduquen aquest 2025. Els ajuntaments poden escollir entre deixar de fer el mercat, renovar automàticament les llicències per un termini d’uns altres quinze anys o bé apostar per un nou model.
En el cas de Platja d’Aro, el consistori s’ha decantat per aquesta última opció. A grans trets, el nou reglament aposta perquè el mercat tingui més productes de proximitat, mantenint els sectors que actualment hi tenen presència (com la fruita, la verdura, la roba o el parament de la llar).
El reglament, però, sí que redueix considerablement el nombre de parades. De les 153 que hi havia fa quinze anys, actualment en queden 137. I amb el nou reglament, a partir del 7 d’octubre -quan caduquen la majoria de llicències- es passarà a 87. Les concessions sortiran a concurs públic. A més, l’espai que actualment ocupa el mercat, a l’aparcament que hi ha a tocar de la Masia Bas, se subdividirà. La meitat serà per a pàrquing, i l’altra meitat, per a parades.
L’Ajuntament va aprovar inicialment el reglament al ple de gener, amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció de Vox. El canvi, però, s’ha traduït en diferents protestes i manifestacions dels marxants, que no estan d’acord amb el nou model. Critiquen que afectarà de ple una setantena de famílies, que fa anys que hi treballen, i que a partir d’aquesta tardor no podran tornar a muntar-hi la parada.
Per fer sentir el seu malestar, a finals de febrer hi va haver un divendres en què els marxants van decidir no muntar les parades. I durant aquests darrers mesos, també han fet concentracions i marxes lentes per l’interior del municipi amb les furgonetes.
Avui, el nou reglament ja és un fet. Perquè el ple n’ha fet l’aprovació definitiva per àmplia majoria. Tots els grups hi han votat a favor, excepte el regidor del Partit Autònoms (que s’ha abstingut) i la regidora de Vox (que hi ha votat en contra). Mentre el text ha estat a exposició pública, el reglament ha rebut fins a 103 al·legacions. La majoria són de paradistes a títol individual, tot i que també se n’han presentades de conjuntes sota el paraigua de l’Associació de Marxants del Maresme i l’entitat Asomercat Gestió SL.
Comissió de seguiment
Platja d’Aro ha rebutjat la immensa majoria de les al·legacions que s’han presentat al nou reglament. Però sí que n’ha estimada una, que proposa crear una comissió de seguiment amb l’objectiu “de vetllar per un funcionament correcte del mercat de venda no sedentària”. La formaran membres de l’equip de govern, tècnics municipals, representants dels paradistes i -si és el cas- també de l’empresa concessionària que exploti el mercat durant els pròxims anys.
L’aprovació definitiva del reglament s’ha fet enmig de la protesta dels marxants. Abans de l’inici del ple, han desplegat una pancarta davant l’ajuntament amb el lema ‘Marxants en perill d’extinció!’. I un cop a dins la sala, mentre es debatia el punt, han exhibit cartells amb la mateixa frase, i l’afegit que la reducció de les parades suposarà “la misèria de les famílies”.
Contra les falsificacions
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, subratlla que el nou reglament vol fer “compatible” el mercat amb el model de comerç local al municipi. I sosté que, tot i que els marxants reclamin que les llicències actuals s’allarguin quinze anys més, treure les parades a concurs també possibilitarà que n’entrin de nous.
“Ells tenen una mirada més proteccionista, però el mercat és un espai públic i la seva situació és assimilable a la de les guinguetes de platja, que també surten a concurs”, explica Jiménez. “És veritat que hi ha persones que porten molts anys vivint d’aquest mercat, i que ara això es pot veure en qüestió; però això passa amb totes les concessions”, precisa l’alcalde de Platja d’Aro.
Jiménez també subratlla que, de tots els sectors, aquell que veurà més reduït el nombre de parades serà el tèxtil. “Si mirem enrere i analitzem quins problemes hem arrossegat en els darrers quinze anys, malauradament ens hem trobat amb un conjunt de parades, principalment les tèxtils, on ens hem trobat falsificacions i venda de productes de segona mà”, diu Maurici Jiménez. “Això no significa que totes ho facin, però a l’hora de repensar el mercat, això també ens permetrà reduir aquestes zones on hi havia cert conflicte”, precisa l’alcalde.
Serà “una fira d’artesania”
Per als marxants, però, el nou reglament “posa les eines perquè el mercat de Platja d’Aro es vagi morint dia a dia”. El portaveu dels paradistes, Jaume Riera, critica que l’actual “passarà a la història per haver destruït el mercat i haver deixat setanta famílies al carrer perquè es busquin la vida”. “Estem aquí per intentar que això no passi, i si no ens entenem, ja farem allò que calgui”, ha afirmat.
Per als marxants, el nou model de mercat a Platja d’Aro l’acabarà convertint “en una fira d’artesania”, i això suposarà que la gent vagi a comprar a d’altres de la rodalia (com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols).
“Els marxants paren un dia a cada lloc; no poder-ho fer a Platja d’Aro suposarà perdre un dia de feina”, explica el president de l’Associació de Marxants de les comarques gironines, Josep Maria Vergés. I precisa: “I la gent no podrà anar-se’n a un altre lloc, perquè la majoria dels municipis han optat per renovar les llicències actuals durant quinze anys més”. Vergés també critica que focalitzar els problemes damunt el tèxtil és “una excusa de mal pagador”. “Com que a Platja d’Aro hi ha moltes botigues, doncs l’oferta que molesta és la del marxant”, afirma el president de l’associació.
Després que el reglament s’hagi aprovat de manera definitiva, comença el compte enrere perquè el nou mercat de Platja d’Aro sigui realitat a principis d’octubre. Aquí, ja amb les parades havent sortit a concurs. Als marxants els queda ara la via del contenciós, però Vergés també admet que, després de la pandèmia, a les associacions els han quedat “molt pocs recursos per poder anar als tribunals”. “I d’això, també se’n valen”, conclou.
