L’alumnat d’Hostaleria de Palafrugell aprèn a fer Es Niu abans del tast popular d’aquest dissabte

privat:-els-futurs-cuiners-de-palafrugell-aprenen-a-fer-es-niu-abans-del-tast-popular-d’aquest-dissabte
Privat: Els futurs cuiners de Palafrugell aprenen a fer Es Niu abans del tast popular d’aquest dissabte

Una trentena d’alumnes del cicle d’Hostaleria de l’Institut Baix Empordà ha participat en una sessió per aprendre a cuinar Es Niu, el plat més representatiu de Palafrugell. La formació, celebrada aquest dimarts, s’inclou dins la campanya El Niu de Palafrugell, que té com a objectiu garantir el relleu generacional d’aquest guisat històric.

Els cuiners Antonio Estrach, Kim Farrarons i Rosa Jorba van guiar la sessió pràctica, on els estudiants van elaborar el plat pas a pas. Des del sofregit inicial fins a la combinació final d’ingredients, van aprendre la importància del temps i la paciència, ja que el plat pot requerir més de cinc hores de cocció.

La iniciativa culminarà amb el Niu Popular, que se celebrarà aquest dissabte 15 de novembre, de dos quarts de dotze a dos quarts de dues, a plaça Nova. El tast, preparat pels mateixos cuiners amb el suport del professorat i l’alumnat, tindrà un preu de 3 euros i inclourà una copa de vi, fins a esgotar existències.

La campanya El Niu de Palafrugell, promoguda per l’Ajuntament, s’allargarà fins al 14 de desembre i compta amb la participació de restaurants locals com L’Arc, La Xicra, Pa i Raïm, Xadó, Casamar i La Sala de l’Isaac, a més de l’Escola d’Hostaleria. El programa inclou activitats com un tast comentat amb la Fundació Josep Pla, previst per al 19 de novembre.

Es Niu és un plat antic d’origen quaresmal, elaborat tradicionalment amb tripa de bacallà, peixopalo i patata. Amb els anys, els pescadors i surers hi van afegir sípia, aviram i salsitxes. Aquest plat típic de les colles de surers, que el menjaven a les barraques, no és habitual als menús pels seus llargs temps de preparació. Per això, la campanya en facilita el tast i n’impulsa la preservació com a símbol gastronòmic de Palafrugell.

Detenen dos homes a Gualta per robar equipatge d’un cotxe aparcat

privat:-els-mossos-investiguen-sis-casos-d’estrebades-violentes-a-gent-gran-en-menys-d’una-setmana-a-la-bisbal-d’emporda
Privat: Els Mossos investiguen sis casos d’estrebades violentes a gent gran en menys d’una setmana a la Bisbal d’Empordà

Els Mossos d’Esquadra van detenir dos homes a Gualta el 9 de novembre per haver robat dins d’un vehicle aparcat. La detenció va tenir lloc cap a dos quarts de dues del migdia, quan una patrulla de paisà feia un control de prevenció de robatoris a l’entorn de la carretera C‑31.

Els agents van entrar en un aparcament públic i van veure dos homes al costat d’un cotxe. Quan s’hi van apropar, els sospitosos van pujar al vehicle i van marxar. Els policies els van aturar poc després i van veure que un turisme proper tenia el vidre trencat.

En registrar el vehicle dels detinguts, els agents hi van trobar diverses bosses de mà, maletes i un ordinador portàtil. Després de comprovar-ne la procedència, van confirmar que l’equipatge havia estat sostret minuts abans del robatori.

Tots dos homes, de 42 i 22 anys, tenen antecedents i van ser posats a disposició del jutjat de guàrdia de La Bisbal d’Empordà l’endemà dels fets. La investigació continua oberta, ja que es sospita que podrien estar relacionats amb altres robatoris similars a municipis de la zona.

Oques Grasses exhaureixen les entrades de l’últim concert en 21 minuts

oques-grasses-exhaureixen-les-entrades-de-l’ultim-concert-en-21-minuts
Oques Grasses exhaureixen les entrades de l’últim concert en 21 minuts

Oques Grasses han venut les més de 55.000 entrades disponibles pel seu últim concert, previst pel 10 d’octubre a l’Estadi Olímpic, en uns 20 minuts. La demanda ha estat tant alta que el web de The Project ha patit problemes d’accés durant bona part de la venda.

S’han format cues virtuals de més de 100.000 persones.

Després de més d’una dècada d’èxits, centenars de concerts arreu del país, més de 400 milions de reproduccions només a Spotify i tres àlbums certificats amb Disc d’Or, Oques Grasses s’acomiadaran dels escenaris amb una gran celebració col·lectiva que promet ser un moment irrepetible per a diverses generacions de seguidors.

L’espectacle del 10 d’octubre serà el punt final d’una era. Una nit per cantar, emocionar-se i acomiadar amb gratitud una banda que ha fet ballar, riure i pensar a tot un país.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

L’entrada Oques Grasses exhaureixen les entrades de l’últim concert en 21 minuts ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 12 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 12 novembre 2025
Loading
/

Núria Garriga: “Som imprescindibles, però ens sentim invisibles”

privat:-la-valoracio-de-la-satisfaccio-dels-usuaris/aries-del-servei-d’urgencies-de-l’hospital-de-palamos-se-situa-en-7,18
Privat: La valoració de la satisfacció dels usuaris/àries del Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós se situa en 7,18
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Núria Garriga: "Som imprescindibles, però ens sentim invisibles"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, la tècnica sanitària Núria Garriga ha detallat les reivindicacions del col·lectiu de tècnics superiors sanitaris, que es van mobilitzar els dies 30 i 31 d’octubre i 3 i 4 de novembre per reclamar millores laborals i professionals.

Els tècnics superiors sanitaris són els professionals que donen suport al diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients dins el sistema de salut. “Realitzem proves com TACs, ressonàncies, anàlisis de sang o processament de biòpsies, entre moltes altres”, ha explicat Garriga.

La principal demanda del col·lectiu és que es compleixi l’article 76 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que ja l’any 2007 establia que aquests professionals havien de ser classificats com a grup B. “Fa 18 anys que hauria d’estar en vigor, però encara estem al grup C, cosa que ens situa per sota del reconeixement que ens correspon”, ha denunciat Garriga.

Una altra reivindicació clau és l’homologació de la titulació a escala europea, per posar-se al mateix nivell que altres països. “Amb la nostra formació actual, no podem treballar a França, però ells sí poden venir aquí”, ha apuntat. Aquesta manca d’equiparació també afecta la qualitat de la formació i limita la mobilitat professional.

Tot i representar un 6% del personal sanitari, el col·lectiu se sent ignorat per les administracions i els sindicats majoritaris. “Som imprescindibles per al diagnòstic, però la nostra tasca sovint és desconeguda”, lamenta la tècnica de l’Hospital de Palamós.

Pel que fa al seguiment de la vaga, Garriga ha explicat que a Palamós hi va haver un seguiment significatiu, malgrat els serveis mínims exigits, que en alguns casos superaven el que seria raonable per garantir serveis urgents.

Actualment, el col·lectiu espera una resposta del Ministeri de Sanitat. “Si l’avantprojecte de l’Estatut Marc no reconeix les nostres demandes, es planteja fins i tot una vaga indefinida”, ha advertit Garriga.

Tot i les dificultats, assegura que la voluntat del col·lectiu no és perjudicar l’usuari, sinó millorar el sistema sanitari. “Ens sap molt greu que les conseqüències les acabi patint la ciutadania”, conclou.

Què és un periodista?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què és un periodista?
Loading
/

Dissabte passat, l’assemblea de periodistes col·legiats al Col·legi de Periodistes de Catalunya va aprovar, amb una àmplia majoria, la nova actualització del Codi Deontològic. Un document que torna a situar el debat ètic al centre de la professió i que adapta els principis del periodisme als reptes del segle vint-i-u.

L’última revisió era del 2016, i des de llavors el món ha canviat molt. El periodisme ja no és només premsa, ràdio o televisió. És xarxa, és pantalla, és algoritme. I la nostra responsabilitat també canvia amb això.

El nou codi manté l’essència —veracitat, independència i respecte per les persones—, però hi afegeix qüestions que fins ara no hi tenien prou espai. Parla del tractament del suïcidi, de la crisi climàtica, de la diversitat, dels conflictes armats o de la manipulació d’imatges digitals.

I per primer cop, incorpora l’ús de la intel·ligència artificial com a matèria de reflexió ètica: com es generen les imatges, com s’utilitzen les dades i fins on arriba la responsabilitat del periodista quan la tecnologia pot alterar la realitat.

Però el canvi més profund és un altre. Per primera vegada, un codi deontològic s’atreveix a definir què és un periodista. Diu literalment: “És periodista aquella persona que té la formació acadèmica i/o l’experiència adquirida i acreditada professionalment per exercir el periodisme.”I afegeix que, fora d’aquest marc, “estem davant de fórmules que no són periodisme.” Una afirmació que pot semblar òbvia, però que fins ara cap codi no havia considerat necessària. I és, probablement, una de les més rellevants: en una època on tothom pot publicar, opinar o influir, aquest text recorda que el periodisme no és un micròfon ni un compte de xarxa social. És una professió, amb criteri, amb mètode i amb responsabilitat.

Aquest nou marc ens recorda que la credibilitat no depèn només del que expliquem, sinó de com ho fem. Que darrere de cada titular hi ha un impacte social. I que la confiança de la ciutadania només es guanya amb rigor i coherència. Per això, aquest codi no és només un document intern: és una declaració pública. Un compromís amb la societat.

I, alhora, obre un debat que queda a l’aire.

El periodisme hauria de ser de col·legiació obligatòria? Hauria de ser necessari demostrar formació, experiència o criteri per poder exercir? La pregunta queda oberta, però el nou codi ja ha fet el primer pas per començar a respondre-la.