Xavier Saltor: “Quan el foc avança més ràpid que la capacitat d’extinció, ens trobem davant d’un gran incendi forestal”

privat:-en-llibertat-amb-carrecs-el-detingut-per-provocar-l’incendi-de-les-gavarres
Privat: En llibertat amb càrrecs el detingut per provocar l’incendi de les Gavarres
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Xavier Saltor: “Quan el foc avança més ràpid que la capacitat d’extinció, ens trobem davant d’un gran incendi forestal”
Loading
/

L’exbomber de la Generalitat i actual pilot d’helicòpters Xavier Saltor ha explicat els factors que afavoreixen la propagació dels grans incendis forestals, arran de l’incendi de les Gavarres. El vent, la continuïtat del combustible forestal i les altes temperatures són elements determinants. També ha detallat com interpretar les columnes de fum i què signifiquen conceptes com incendi estabilitzat o controlat.

Els tres factors que expliquen la propagació del foc

En una entrevista concedida al programa especial sobre l’incendi forestal de les Gavarres, Xavier Saltor, pilot d’helicòpters i exmembre del cos de Bombers de la Generalitat, ha explicat quins són els principals factors que expliquen l’evolució d’un incendi forestal com el que afecta les Gavarres.

Segons Saltor, aquests episodis es produeixen quan coincideixen diverses circumstàncies que afavoreixen una propagació molt ràpida del foc. “Hi ha una sèrie de factors meteorològics i de combustible que, quan s’alineen, provoquen velocitats de propagació molt superiors a les capacitats d’extinció”, ha assenyalat.

El primer factor és el vent. En aquest cas, la tramuntana bufava amb intensitat, amb registres superiors als 60 i 70 quilòmetres per hora. Aquest element condiciona directament la velocitat i la direcció de l’incendi.

El segon factor és el combustible forestal. Saltor ha destacat la gran continuïtat del bosc a les Gavarres, amb àmplies superfícies sense interrupcions naturals o agrícoles que actuïn com a barrera. La presència de sotabosc, vegetació acumulada i zones poc gestionades facilita que el foc avanci sense obstacles durant quilòmetres.

Un combustible sec i disponible per cremar

L’expert ha remarcat també la importància de l’estat del combustible. Les altes temperatures i la baixa humitat ambiental fan que la vegetació estigui especialment predisposada a cremar.

“Quan el combustible està prou deshidratat, la combustió és molt més ràpida”, ha explicat. En situacions com aquesta, les velocitats de propagació poden superar els quatre o cinc quilòmetres per hora, convertint l’incendi en un gran foc forestal de comportament extrem.

Aquesta rapidesa provoca, a més, que sovint la vegetació no arribi a cremar completament durant el pas del front principal. Això deixa grans superfícies parcialment afectades que continuen combustionant posteriorment.

Una de les imatges més impactants de l’incendi ha estat la gran columna de fum visible des de diversos punts del Baix Empordà. Saltor ha explicat que aquestes columnes aporten molta informació als especialistes. El color, la forma i l’evolució del fum permeten interpretar el tipus de combustible que crema i la intensitat de la combustió.

Els fums més foscos indiquen combustions incompletes, mentre que les parts més blanques de la columna acostumen a estar relacionades amb la presència de vapor d’aigua i amb processos de combustió més avançats.

També ha destacat la formació de piròcúmuls, núvols generats per la calor de l’incendi que poden recordar els núvols de tempesta. La seva aparició és un indicador de la gran energia que està alliberant el foc.

El risc dels focus secundaris

Una altra de les característiques dels incendis impulsats pel vent és la capacitat de generar focus secundaris. Les columnes de fum transporten fragments vegetals parcialment cremats que poden desplaçar-se a distància i encendre noves zones. Aquest fenomen dificulta enormement les tasques d’extinció perquè obliga els equips d’emergència a actuar simultàniament en diversos punts.

Segons Saltor, és preferible que una zona cremi completament dins d’un perímetre controlat abans que deixar grans extensions parcialment afectades, ja que aquestes poden reactivar-se posteriorment i posar en risc tant els efectius d’emergència com la població.

Durant l’entrevista també s’ha aclarit el significat de les dades que habitualment faciliten els serveis d’emergència. Quan es parla de dotacions, generalment es fa referència a vehicles operatius i no a persones. Aquestes dotacions poden incloure camions, vehicles lleugers de comandament o recursos especialitzats, tant terrestres com aeris. El nombre d’efectius humans associats a cada dotació varia segons el tipus de vehicle i la funció que desenvolupa sobre el terreny.

Finalment, Saltor ha explicat els diferents estadis que travessa un incendi forestal i ha assenyalat quin és el concepte que considera més rellevant per a la ciutadania. Per l’expert, la paraula clau és “estabilitzat”. Aquest estat no implica que el foc estigui apagat, sinó que els responsables de l’extinció consideren que disposen dels recursos necessaris per contenir-ne l’evolució. “Un incendi estabilitzat significa que ja tenim la capacitat d’extinció suficient per poder-lo controlar en un temps raonable”, ha conclòs.

Els Bombers descarten per ara controlar l’incendi de les Gavarres, que pateix algunes revifades i té punts calents

incendi Gavarres Bombers

 Els Bombers de la Generalitat descarten per ara donar per controlat l’incendi de les Gavarres, iniciat a la Bisbal d’Empordà, i esperaran a veure com evoluciona la jornada. La sotsinspectora dels Bombers, Mari Muñoz, ha explicat que durant la nit s’han produït algunes revifades, una fora del perímetre, molt a prop de la zona de Mas Ambròs, que «de seguida s’ha pogut controlar». Amb tot, ha insistit que hi ha punts calents i ha explicat que els preocupa especialment el flanc dret, i la situació d’onada de calor i d’entrada de marinades. Pel que fa al balanç d’afectacions a edificacions, n’hi ha 14 amb afectació parcial -el foc ha arribat a l’exterior però no a l’interior-, 11 amb afectació estructural dins l’habitatge i 55 d’intactes.

El foc continua afectant una superfície de poc més de 2.000 hectàrees. Muñoz ha alertat que tenen per davant una «tasca complicada durant dies», especialment per les condicions meteorològiques previstes. «Seguirem esperant tot el dia d’avui a veure com evolucionen els punts calents», ha dit. El flanc dret continua sent el que més preocupa i a on més mitjans es destinen.

En general, en les tasques d’extinció treballen actualment 184 efectius de bombers, amb 25 vehicles d’aigua i 15 de comandament.  A més, hi ha un avió bombarder i un helicòpter de comandament.

Muñoz ha explicat que durant tota la jornada de diumenge es van produir revifades, que no van anar a més per la «rapidesa» de l’actuació dels Bombers. Muñoz ha destacat que aquesta és la vigilància que han de mantenir tota la jornada, per evitar que si es produeixen aquestes revifades es facin grans. La sotsinspectora ha detallat que el perímetre, d’uns 40 quilòmetres, està «molt mal cremat» i té «potencial» de tornar a cremar en algunes zones. Per això, ha dit que han de deixar passar totes les hores centrals del dia, quan es preveu calor intensa i vent de fins a 30 quilòmetres per hora, per poder veure l’evolució i «decidir a la nit» si es podria donar per controlat.

D’altra banda, ha explicat que també han de mantenir la vigilància sobre les zones a les quals s’ha deixat tornar als veïns com Mas Ambròs i Vall Repòs, perquè són molt properes al perímetre.

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Pagès treballant el camp

Els incendis que han afectat aquests dies les Gavarres i altres punts de l’Empordà han tornat a posar damunt la taula un debat recurrent: qui gestiona avui el territori? I, sobretot, per què cada vegada hi ha menys pagesos disposats a fer-ho?

Entre les explicacions que apareixen sovint hi ha la manca de rendibilitat, el relleu generacional, la pressió urbanística o la competència dels mercats globals. Però també hi ha una altra qüestió que el sector denuncia des de fa anys: l’augment constant de la burocràcia.

La idea que abans el pagès només havia de preocupar-se de sembrar i collir és una simplificació. Fa dècades ja existien registres, declaracions i controls. Però la realitat és que l’activitat agrària actual està sotmesa a un volum de normativa, registres i obligacions molt superior al que existia als anys vuitanta o noranta.

Quan el camp era una activitat més simple

Fins a finals del segle XX, bona part de les explotacions agrícoles funcionaven amb una estructura administrativa relativament reduïda. Els controls existien, especialment en matèria fiscal, laboral o sanitària, però la majoria de la gestió es feia amb documentació en paper i amb una intervenció administrativa limitada.

La situació va començar a canviar amb l’evolució de la Política Agrària Comuna (PAC), l’entrada en vigor de noves normatives mediambientals, l’increment dels controls sobre fitosanitaris i fertilitzants, la protecció dels recursos hídrics i l’aposta europea per una traçabilitat cada vegada més exhaustiva.

A poc a poc, el pagès va deixar de ser només productor per convertir-se també en gestor administratiu.

La DUN: la porta d’entrada a gairebé tot

A Catalunya, la principal obligació administrativa és la Declaració Única Agrària, coneguda com a DUN. Aquest document concentra bona part de la relació entre les explotacions i l’administració. Serveix per identificar parcel·les, cultius, superfícies declarades, activitats productives i, en molts casos, per tramitar ajuts de la PAC o altres línies de suport. La Generalitat presenta la DUN com una eina de simplificació perquè agrupa diversos procediments en una sola declaració. Però per a molts agricultors representa també la necessitat de mantenir permanentment actualitzada tota la informació de l’explotació. Qualsevol canvi en les superfícies, en els aprofitaments o en determinades característiques productives pot requerir modificacions o comunicacions complementàries.

Les parcel·les sota vigilància permanent

Un dels grans canvis dels darrers anys és la digitalització del territori agrari. Les parcel·les declarades pels agricultors es contrasten amb sistemes d’informació geogràfica, fotografies aèries, imatges per satèl·lit i altres eines de control desenvolupades en el marc de la PAC. L’objectiu és evitar errors, detectar possibles irregularitats i assegurar que els ajuts públics s’atorguen correctament. Però aquesta transformació també ha obligat molts professionals a familiaritzar-se amb eines digitals que sovint resulten complexes, especialment en explotacions petites o gestionades per persones d’edat avançada.

Fitosanitaris, fertilitzants i registres

L’ús de productes fitosanitaris és un altre dels àmbits que ha experimentat una transformació profunda. Actualment, els agricultors han de registrar determinades aplicacions, acreditar formació específica, conservar documentació i complir requisits cada vegada més detallats sobre l’ús dels productes autoritzats. La fertilització també està sotmesa a controls més estrictes que fa unes dècades. Les normatives vinculades a la protecció de les aigües i a la reducció de la contaminació per nitrats han introduït nous registres, plans i obligacions documentals. Moltes d’aquestes mesures tenen una justificació ambiental evident, però impliquen més temps i més costos de gestió.

El quadern digital i la nova agricultura administrativa

La implantació progressiva del Quadern Integrat d’Explotació és probablement un dels exemples més clars del canvi que viu el sector. La filosofia és senzilla: centralitzar en una única plataforma digital tota la informació relacionada amb l’activitat agrària. A la pràctica, però, això significa que moltes actuacions que abans es gestionaven de manera més informal o dispersa han de quedar registrades de forma sistemàtica. Les organitzacions agràries han expressat reiteradament la seva preocupació per la càrrega administrativa que pot comportar aquesta nova etapa, especialment per a les explotacions familiars.

Per què això té relació amb els incendis?

La connexió no és directa, però existeix. Durant dècades, els camps de conreu, les pastures i les explotacions agrícoles han actuat com a espais oberts dins del paisatge. Han creat discontinuïtats vegetals que dificultaven la propagació dels grans incendis forestals. Quan una explotació deixa de ser viable econòmicament i s’abandona, sovint acaba colonitzada per vegetació espontània. Amb els anys, aquell antic camp es transforma en una nova massa forestal. És un fenomen que s’ha repetit en moltes zones de Catalunya des de mitjan segle XX. El resultat és un territori amb menys activitat agrària, més continuïtat forestal i una major acumulació de combustible vegetal. Per aquest motiu, bona part dels experts en prevenció d’incendis insisteixen que mantenir una pagesia activa és també una forma de gestió del territori.

No tot és burocràcia

Els representants del sector acostumen a advertir que seria un error atribuir l’abandonament agrari exclusivament a les càrregues administratives. Els baixos preus en origen, la dificultat per accedir a la terra, l’envelliment de la població agrària, la manca de relleu generacional o la competència internacional tenen un pes igual o superior. Tanmateix, la burocràcia s’ha convertit en un símbol d’aquest malestar. Per a molts agricultors representa la sensació que cada vegada es dedica més temps a justificar la feina que no pas a fer-la. Per això, tant les organitzacions agràries catalanes com diverses institucions europees han obert durant els darrers anys debats sobre la necessitat de simplificar procediments sense renunciar als objectius de seguretat alimentària, sostenibilitat ambiental i control dels ajuts públics. Enmig del debat que han reobert els incendis d’aquest estiu, una de les preguntes que emergeix és si la societat està disposada a assumir què significa realment mantenir viu el mosaic agrari que durant generacions ha contribuït a modelar el paisatge de l’Empordà i de bona part de Catalunya.

L’alcalde de Cruïlles critica el confinament de tot el municipi quan només hi havia un sol nucli habitat afectat

Cruïlles incendi

L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Dani Encinas, critica que es confinessin els tres nuclis quan només un estava afectat pel foc. Encinas considera que «no tenia sentit» que divendres es decidís mantenir els veïns de Sant Sadurní i Monells tancats a casa en una localitat que «té més de 100 km2» d’extensió de terreny. «Això va provocar una alarma social, perquè la gent pensava que l’incendi li arribava a casa, tot i que estaven a l’altra punta, gairebé a tocar de Girona o Celrà», ha remarcat. L’alcalde explica que molts veïns que «no notaven ni el fum» i creu que s’hauria d’haver explicat «bé i amb plànols» quina era la zona afectada i no tancar tots els veïns del municipi.

En aquest sentit, el batlle creu que s’hauria d’haver advertit de la situació i demanar que els veïns de Monells i Sant Sadurní de l’Heura es moguessin «amb tota la precaució i respectant les mesures de seguretat». A banda, Encinas també carrega contra algunes persones que han fet «turisme d’incendi» i s’han acostat a veure la zona cremada quan encara el foc estava actiu i ara que està estabilitzat. «Si arriben a trobar algú en zona potencialment perillosa i el foc desborda, hauríem tingut una desgràcia», ha advertit.

En aquest sentit, Encinas explica que hi havia negocis -especialment de restauració- que no tenien clar si podien obrir i si podia venir gent a dinar, sopar o a allotjar-se en aquelles cases de turisme rural que es troben a dins del terme municipal. De fet, Encinas ha agraït «la responsabilitat» d’aquestes empreses que van actuar «tal com se’ls va indicar».

Dani Encinas també considera que falten recursos tant materials com humans per gestionar el massís i demana que es faci des del territori que és «qui es coneix millor el terreny». «És que no és una demanda d’ara d’aquestes últimes 48 hores i des de l’incendi, sinó que és una petició que s’està fent des de fa molts anys».

Tancament del massís

A més, l’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura també ha carregat contra el Govern per «no haver fet cas» de la recomanació de tancar el mateix divendres el massís de les Gavarres «tal com els hi vam demanar».

Encinas demana que «la gent no vagi al massís» i que respectin la restricció, malgrat que «és impossible tancar tots els accessos a les Gavarres». «Que la gent no agafi el cotxe, que la gent no agafi les bicicletes, no agafi els quads, no agafi les motos i que vinguin a fer turisme d’incendis», ha reblat.

Per això, Encinas demana que si algú ha d’anar cap a les zones afectades, que primer passi pel pavelló firal de la Bisbal, on hi ha el centre de comandament i que parli amb els Mossos i, en tot cas, se’ls acompanyarà si són persones afectades que han d’anar a la zona.

«He perdut la casa»

Una d’aquestes persones afectades per l’incendi és en Jaume Figa. Ell té una casa a la zona de les Rabioses, al terme municipal de Cruïlles a escassos dos quilòmetres del punt on es va iniciar l’incendi. Explica que de cop i volta se li va cremar la casa i carrega contra la Generalitat per haver permès els treballs en aquella zona.

«Tenia una casa i ara no la tinc. I d’alguna manera responsabilitzo la Generalitat, que és l’últim escalafó perquè sempre van a buscar ells el de baix de tot -referint-se a l’operari- per responsabilitzar del que passa i les coses es queden aquí», ha lamentat.

Els Bombers tenen un 80% del perímetre treballat a les Gavarres i centren els esforços a apagar represes

Els Bombers tenen un 80% del perímetre treballat a l’incendi de les Gavarres i centren ara els esforços a apagar represes. Eduard Martínez, cap de l’operatiu, ha explicat que estan tenint desenes de represes de diferent intensitat en els sectors que ja preveien: el primer terç del flanc esquerre i el darrer terç del flanc dret. Mitjans aeris i efectius des de terra treballen per contenir-les. “Hem d’esperar aquestes dues o tres hores per acabar de veure com evoluciona la situació. Per ara estem treballant molt intensament i invertint molt recursos”, ha dit, alhora que ha tornat a descartar que es pugui donar per controlat avui. Els Agents Rurals, per la seva part, han detectat alguns ciclistes que entren al massís tot i que està tancat.

Martínez ha remarcat que algunes represes són fumeroles que no acaben de tenir flames, però d’altres sí que han agafat certa intensitat amb alguna petita carrera. S’hi aboquen molts recursos per evitar que propaguin. “Hem d’esmerçar molts esforços encara per poder-ho donar per controlat”, ha insistit el bomber, que ha explicat que el foc no està encerclat en la seva totalitat.

Sobre la marinada, ha indicat que s’està comportant com es preveia, i precisament és això el que està provocant alguna represa en el primer terç del flanc esquerre.

Per la seva part, Joan Manel Baqués, cap de l’Àrea Bàsica del Baix Empordà i comandament del Pla Alfa 4 dels Agents Rurals, ha alertat que malgrat els rètols, han detectat alguns ciclistes de muntanya i de carretera al massís de les Gavarres, que està tancat. “Es pot circular per anar als habitatges, però no per fer activitats esportives”, ha recordat.

Ha assenyalat que hi ha tres patrulles al massís de les Gavarres per evitar que la gent hi entri i ordenar els usos que s’hi fan. Hi ha una quarta patrulla a la zona calenta donant suport a les tasques d’extinció i una cinquena per a emergències.

El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques

el-vida-reuneix-32.000-persones-en-una-dotzena-edicio-marcada-pels-grans-concerts-i-les-experiencies-uniques
El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques

El Vida ha tancat la seva dotzena edició reunint 32.000 persones a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, consolidant-se un any més com un dels festivals de referència del país. Durant els dies 2, 3 i 4 de juliol, el públic ha gaudit d’una programació que ha combinat grans noms internacionals, estatals i catalans en un entorn singular que continua sent una de les principals senyes d’identitat del certamen.

Entre els moments més recordats d’aquesta edició hi ha el concert en solitari de Yerai Cortés a l’icònic escenari d’El Vaixell. Una actuació íntima que ha deixat una de les imatges del festival i que ha evocat altres concerts històrics viscuts en aquest mateix espai, com el de Rosalía.

L’última jornada ha culminat amb Fatboy Slim, que ha convertit el Vida en una gran pista de ball amb una actuació carregada d’energia. També han destacat els concerts d’Amaia, Guitarricadelafuente, Nu Genea, Barry B, Ralphie Choo, Lia Kali, La Ludwig Band i Maria Arnal, que ha presentat en directe el seu nou treball, «Ama».

La cantautora canadenca Charlotte Cardin també ha estat una de les grans protagonistes gràcies al seu debut al festival, que alhora ha estat la seva primera actuació a l’Estat. Una edició que ha tornat a demostrar la capacitat del Vida per combinar artistes consolidats amb algunes de les propostes més destacades de la nova escena.

Un dels instants més especials va arribar dijous amb La Processó Metafísica d’El Petit de Cal Eril, que va transformar el tradicional concert inaugural en una proposta artística de gran format. Més de 200 músics, artistes i representants de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú van participar en un recorregut pels boscos de la Masia d’en Cabanyes fins a desembocar a l’escenari principal, en una producció creada expressament per al festival.

Ideada per Joan Pons conjuntament amb Marc Salicrú, la proposta va comptar amb la participació de Ferran Palau, La Ludwig Band, Tarta Relena, Dan Peralbo i El Comboi, Remei de Ca la Fresca, Esperit!, Mar Pujol i Gavina.mp3, entre d’altres, així com dels Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. El públic va acompanyar tota la processó i va convertir aquesta experiència en un dels grans moments de l’edició.

El Vida Club també ha tornat a tenir un paper destacat amb les sessions de Myd, Yung Prado i Cassius, tres noms que han mantingut viva la programació nocturna amb una clara aposta per la música electrònica i la cultura club.

La programació s’ha completat amb artistes internacionals com Saint Etienne, Osees, La Lom, Lewis OfMan, Aldous Harding, Balu Brigada, Preen i Juan Wauters; propostes estatals com Alcalá Norte, Cupido i Ángeles Toledano; i noms de l’escena catalana com Roserona, Fades, Maria Jaume, Sidonie, Al·lèrgiques al Pol·len i Remei de Ca la Fresca.

Amb aquesta nova edició, el Vida referma un model de creixement sostingut que aposta per una programació artística de primer nivell, el respecte per l’entorn natural de la Masia d’en Cabanyes i una experiència cuidada per al públic, factors que l’han convertit en una de les cites imprescindibles del calendari musical català.

L’entrada El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques ha aparegut primer a Primera Fila.