L’exbomber de la Generalitat i actual pilot d’helicòpters Xavier Saltor ha explicat els factors que afavoreixen la propagació dels grans incendis forestals, arran de l’incendi de les Gavarres. El vent, la continuïtat del combustible forestal i les altes temperatures són elements determinants. També ha detallat com interpretar les columnes de fum i què signifiquen conceptes com incendi estabilitzat o controlat.
Els tres factors que expliquen la propagació del foc
En una entrevista concedida al programa especial sobre l’incendi forestal de les Gavarres, Xavier Saltor, pilot d’helicòpters i exmembre del cos de Bombers de la Generalitat, ha explicat quins són els principals factors que expliquen l’evolució d’un incendi forestal com el que afecta les Gavarres.
Segons Saltor, aquests episodis es produeixen quan coincideixen diverses circumstàncies que afavoreixen una propagació molt ràpida del foc. “Hi ha una sèrie de factors meteorològics i de combustible que, quan s’alineen, provoquen velocitats de propagació molt superiors a les capacitats d’extinció”, ha assenyalat.
El primer factor és el vent. En aquest cas, la tramuntana bufava amb intensitat, amb registres superiors als 60 i 70 quilòmetres per hora. Aquest element condiciona directament la velocitat i la direcció de l’incendi.
El segon factor és el combustible forestal. Saltor ha destacat la gran continuïtat del bosc a les Gavarres, amb àmplies superfícies sense interrupcions naturals o agrícoles que actuïn com a barrera. La presència de sotabosc, vegetació acumulada i zones poc gestionades facilita que el foc avanci sense obstacles durant quilòmetres.
Un combustible sec i disponible per cremar
L’expert ha remarcat també la importància de l’estat del combustible. Les altes temperatures i la baixa humitat ambiental fan que la vegetació estigui especialment predisposada a cremar.
“Quan el combustible està prou deshidratat, la combustió és molt més ràpida”, ha explicat. En situacions com aquesta, les velocitats de propagació poden superar els quatre o cinc quilòmetres per hora, convertint l’incendi en un gran foc forestal de comportament extrem.
Aquesta rapidesa provoca, a més, que sovint la vegetació no arribi a cremar completament durant el pas del front principal. Això deixa grans superfícies parcialment afectades que continuen combustionant posteriorment.
Una de les imatges més impactants de l’incendi ha estat la gran columna de fum visible des de diversos punts del Baix Empordà. Saltor ha explicat que aquestes columnes aporten molta informació als especialistes. El color, la forma i l’evolució del fum permeten interpretar el tipus de combustible que crema i la intensitat de la combustió.
Els fums més foscos indiquen combustions incompletes, mentre que les parts més blanques de la columna acostumen a estar relacionades amb la presència de vapor d’aigua i amb processos de combustió més avançats.
També ha destacat la formació de piròcúmuls, núvols generats per la calor de l’incendi que poden recordar els núvols de tempesta. La seva aparició és un indicador de la gran energia que està alliberant el foc.
El risc dels focus secundaris
Una altra de les característiques dels incendis impulsats pel vent és la capacitat de generar focus secundaris. Les columnes de fum transporten fragments vegetals parcialment cremats que poden desplaçar-se a distància i encendre noves zones. Aquest fenomen dificulta enormement les tasques d’extinció perquè obliga els equips d’emergència a actuar simultàniament en diversos punts.
Segons Saltor, és preferible que una zona cremi completament dins d’un perímetre controlat abans que deixar grans extensions parcialment afectades, ja que aquestes poden reactivar-se posteriorment i posar en risc tant els efectius d’emergència com la població.
Durant l’entrevista també s’ha aclarit el significat de les dades que habitualment faciliten els serveis d’emergència. Quan es parla de dotacions, generalment es fa referència a vehicles operatius i no a persones. Aquestes dotacions poden incloure camions, vehicles lleugers de comandament o recursos especialitzats, tant terrestres com aeris. El nombre d’efectius humans associats a cada dotació varia segons el tipus de vehicle i la funció que desenvolupa sobre el terreny.
Finalment, Saltor ha explicat els diferents estadis que travessa un incendi forestal i ha assenyalat quin és el concepte que considera més rellevant per a la ciutadania. Per l’expert, la paraula clau és “estabilitzat”. Aquest estat no implica que el foc estigui apagat, sinó que els responsables de l’extinció consideren que disposen dels recursos necessaris per contenir-ne l’evolució. “Un incendi estabilitzat significa que ja tenim la capacitat d’extinció suficient per poder-lo controlar en un temps raonable”, ha conclòs.
