/
RSS Feed
Un dofí de 80 quilos apareix mort a la platja de Pals
Un dofí de prop de 80 quilos va aparèixer mort a la platja de Pals el 2 de novembre. Els Agents Rurals van localitzar l’animal i van avisar l’equip de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins, que es va desplaçar fins al municipi.
El dofí va ser traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona, on se li farà la necròpsia per determinar les causes de la mort. La Fundació, que opera 365 dies a l’any per encàrrec de la Generalitat, actua en casos d’assistència a fauna marina amenaçada.
Només dues setmanes abans, el 18 d’octubre, es va trobar un catxalot mort a la mateixa platja de Pals. L’animal presentava tres talls al llom, que segons els tècnics podrien ser lesions provocades per l’hèlix d’un vaixell.
Degut a l’avançat estat de descomposició, no es va fer l’autòpsia al catxalot, però es van recollir mostres com un queixal i teixit. L’extracció de l’animal va requerir una retroexcavadora i un camió, i les restes es van preparar per a la incineració.
Palamós celebra 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims com a referent en recerca sobre el mar
Palamós ha commemorat els 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims, un projecte acadèmic que ha esdevingut referent en recerca i divulgació del coneixement vinculat al mar. Aquesta càtedra, impulsada per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, es va crear l’any 2000 com una extensió universitària al territori, amb seu al municipi.
L’acte de commemoració es va fer el dimecres 5 de novembre a l’Espai del Peix, situat al port de Palamós. Hi van assistir prop de 60 persones, entre elles el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, així com exalcaldes, institucions i empreses del territori.
Durant l’acte, el professor Joan-Lluís Alegret, que va dirigir la càtedra durant més de dues dècades, va fer un repàs a la seva trajectòria. Va destacar la col·laboració estreta amb el sector marítim i pesquer, i la capacitat d’haver creat un teixit de relacions humanes i coneixement compartit. El director actual, Francesc Fusté, va assenyalar els reptes de futur: una recerca interdisciplinària, la formació i transferència de coneixement, la sostenibilitat i la participació ciutadana.
En aquests 25 anys, la Càtedra ha impulsat múltiples iniciatives com el Cicle Pesca i Ciència i la col·lecció editorial Quaderns Blaus, enfocades a fer arribar la recerca al públic. També ha col·laborat amb el Museu de la Pesca i forma part de diversos espais de gestió i assessorament en l’àmbit marítim del Baix Empordà.
El projecte s’ha consolidat com un espai acadèmic de referència al Mediterrani, combinant àmbits com la biologia, economia, història, gastronomia o tecnologia. Ha estat reconegut amb distincions com la Gamba d’Or i el Confrare d’Honor de la Confraria de Pescadors.
Calonge reviu la història del vi amb el Cap de Setmana del Vi de Pagès 2025
Calonge acollirà del 14 al 16 de novembre una nova edició del Cap de Setmana del Vi de Pagès, una proposta que combina història, patrimoni i cultura vinícola. L’esdeveniment s’organitza per posar en valor el passat agrícola del municipi i la seva relació mil·lenària amb la vinya i el vi.
El programa d’aquest any inclou conferències, tastos de vins i vermuts d’estil antic, jocs enoturístics i una excursió guiada. La temàtica central serà el llegat de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni, amb la participació d’experts de la Universitat de Girona i membres de la Fundació Remença XXI, entitat organitzadora de l’esdeveniment.
El divendres 14 de novembre, a la Sala Major del Castell, s’inaugurarà el cap de setmana amb una conferència sobre les troballes arqueològiques del Collet, seguida d’un tast de vi de pagès. L’endemà, Mas Molla acollirà la presentació del llibre “Origen de la vinya i el vi a Catalunya”, acompanyada d’un tast guiat de vins romans i vermuts antics.
Un dels plats forts serà l’excursió “Del dolium al bocoi”, que sortirà el dissabte al matí des del Collet. Durant el recorregut es visitaran diversos espais naturals i patrimonials, com Puig Ses Forques o la Font del Mas Ribot, on s’explicaran llegendes locals i l’evolució de la producció del vi.
També el dissabte a la tarda, el Mas Ponsjoan acollirà el joc de taula “La sala del bon vi”, una activitat lúdica dirigida pel sommelier Lluís Sala i oberta a parelles amb inscripció prèvia.
Aquesta iniciativa busca recuperar la memòria vinícola de Calonge i promoure una vinculació activa entre el patrimoni local i la ciutadania. Des de la Fundació Remença XXI s’ha expressat la voluntat de continuar col·laborant amb l’Ajuntament i la Universitat per crear una vinya experimental amb les varietats de raïm pròpies del municipi.
Sant Feliu de Guíxols analitzarà el contenidor de rebuig per conscienciar sobre el consum i el reciclatge
Sant Feliu de Guíxols analitzarà el contenidor de rebuig el dijous 13 de novembre amb una activitat participativa que vol fomentar hàbits de consum més sostenibles. Aquesta iniciativa forma part del projecte “Autòpsies de residus”, impulsat per la Diputació de Girona i dinamitzat per Rezero, amb la col·laboració del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines.
Durant l’activitat, es classificarà el contingut real de bosses del contenidor de rebuig per veure quins residus es podrien haver reciclat o evitat. Aquest exercici vol ajudar la ciutadania a visualitzar l’impacte dels hàbits de consum i dels productes que es llencen habitualment.
L’actuació s’emmarca en la Setmana Europea per la Prevenció de Residus, que se celebra a finals de novembre. A banda de Sant Feliu de Guíxols, també es farà a Sant Joan de les Abadesses, Santa Coloma de Farners, la Vall d’en Bas, Figueres, Girona, Llívia i Cornellà del Terri.
En experiències anteriors, s’ha comprovat que fins al 80% dels residus del contenidor podrien reciclar-se o evitar-se. La major part són envasos d’un sol ús, aliments malbaratats i productes difícils de reciclar o amb poca durabilitat.
A més, cada sessió inclourà el Joc de l’Autòpsia de Residus, una activitat educativa per a tota la família. Els participants aprendran a comprar a granel, fer servir envasos reutilitzables, reduir el malbaratament alimentari i triar productes reparables.
Amb aquesta proposta, la Diputació de Girona vol promoure una nova cultura de consum i reduir els residus des de l’arrel. El diputat de Medi Ambient, Josep Maria Bagot, destaca que la prevenció i el reciclatge són responsabilitats compartides i que cada gest compta per construir un territori més sostenible.
Judit Mora: “Es necessita una nova llei 0-3 elaborada per professionals i no des dels despatxos”
/
RSS Feed
En una entrevista concedida al programa Supermatí, la Judit Mora, directora de l’escola bressol El Tren Petit de la Bisbal, ha explicat la raó de ser del col·lectiu On tot comença 0-3. Es tracta d’un moviment nascut de la mà de tres mestres d’educació infantil —Glòria Olmos, Anna Vila i Berta Vila— amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació en la franja de 0 a 3 anys.
El col·lectiu ha presentat una iniciativa legislativa popular (ILP) per modificar la Llei d’Educació de Catalunya i el decret 282/2006, que actualment regula les escoles bressol. Aquest decret, vigent des de fa gairebé 20 anys, estableix les ràtios, el personal i el funcionament d’aquests centres, però segons Mora, “no reflecteix les realitats actuals ni les necessitats dels infants ni dels professionals”.
L’objectiu és portar el debat al Parlament per visibilitzar les mancances del sistema i proposar millores concretes. No es tracta de forçar canvis imposats, sinó d’obrir el debat i que es tinguin en compte les demandes formulades pel col·lectiu.
Entre les principals peticions hi ha:
-
Presència de dues professionals a cada aula
-
Reconeixement de la feina no lectiva com a part del treball educatiu
-
Millors condicions laborals, com ara horaris i vacances regulades
-
Atenció a la diversitat amb recursos especialitzats
-
Definició clara de funcions de les direccions
-
Mirada específica per a municipis petits i escoles bressol de poblacions de menys de 2.500 habitants
Segons Mora, una de les grans problemàtiques és que la gestió municipal provoca que cada escola bressol tingui condicions molt diferents segons el color polític o la capacitat econòmica del consistori. Això genera greus desigualtats entre infants de municipis propers.
El col·lectiu ha iniciat el procés de recollida de signatures. Calen com a mínim 50.000 firmes perquè la ILP pugui ser admesa a tràmit al Parlament. Al Baix Empordà, Judit Mora i Marina Solano són les fedatàries encarregades de recollir-ne.
Tot i que l’etapa 0-3 no és obligatòria, Mora recorda que és una etapa clau pel desenvolupament neuroeducatiu dels infants. “No podem tenir una educadora sola amb 20 infants”, denuncia.
A més, destaca el paper creixent de les famílies: “Cada cop estan més conscienciades del valor educatiu de les escoles bressol i ens donen suport en aquesta lluita per dignificar el sector.”
