17.4 C
Pals
Dilluns, 13 octubre 2025
- Publicitat -

Quim Casellas: “Volem explicar el territori a través de cada plat”

El restaurant Casamar de Llafranc, amb una trajectòria de set dècades, serà l’escenari aquest dijous 22 de maig d’un dels “Sopars amb bombolles” impulsats pel col·lectiu Cuina de l’Empordanet. Aquesta iniciativa, que marida gastronomia empordanesa amb caves catalans, pretén donar protagonisme als productes de proximitat i a la cuina creativa arrelada al territori.

El xef del Casamar, Quim Casellas, ha explicat que el menú inclourà plats emblemàtics de la casa com un romesco reinterpretat en forma d’escuma, un dèntol curat amb hortalisses de l’Empordà i un tortell de gamba blanca. Aquest últim és un homenatge als pescadors locals i vol recordar la importància del mar com a font d’inspiració i de producte. Tots els plats estaran maridats amb caves seleccionats per l’equip del Casamar amb la col·laboració de Josep Cardona, tercera generació del celler Rovellats.

La proposta arriba en un any especial per al restaurant i per al col·lectiu. Tant el Casamar com el celler Rovellats celebren el seu 70è aniversari. Aquesta coincidència ha permès crear un menú festiu que vol posar en valor dues tradicions familiars que comparteixen passió per l’ofici i compromís amb el territori.

Aquest sopar forma part dels actes del 30è aniversari de la Cuina de l’Empordanet, un col·lectiu que actualment viu una etapa de renovació i creixement. La incorporació de nous restaurants com el Refugi dels Pescadors, Entre dos mons o la Sala de l’Isaac ha aportat una mirada més jove i actual a l’entitat, que vol continuar sent un referent gastronòmic al Baix Empordà.

Durant aquest any, el col·lectiu ha impulsat activitats variades com els Esmorzars entre vinyes, i té previst recuperar propostes com els “Sabors de terra”, un sopar celebrat entre arrossars que combina paisatge, gastronomia i música en viu. També prepara els tradicionals Sopars maridats de finals d’any, on cada restaurant treballa amb un celler per crear una experiència completa.

Una de les apostes més destacades del col·lectiu és reforçar la connexió entre el client i el territori. Això es tradueix en visites guiades a cellers, hortes o llotges de peix, que permeten conèixer de prop l’origen del producte. Aquesta estratègia, anomenada “storytelling” en el sector turístic, vol fer que el visitant s’endugui molt més que un àpat: una vivència vinculada a la terra i a la gent que hi treballa.

Pel que fa a la temporada turística, l’equip del Casamar fa un balanç molt positiu de la Setmana Santa i el pont de maig. Segons Casellas, les reserves estan anant molt bé i l’afluència de públic de Barcelona, Girona i França es manté constant cada cap de setmana. La proximitat del mar, la gastronomia i el caràcter acollidor de la comarca fan del Baix Empordà una destinació cada cop més apreciada.

Supermatí – 20 maig 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 20 maig 2025
Loading
/

Sant Feliu de Guíxols engega la Campanya del Peix Blau Ganxó amb gastronomia i activitats per a tots els públics

privat:-tot-a-punt-per-comencar-la-campanya-del-peix-blau-ganxo-2023

Aquest dissabte 24 de maig arrenca una nova edició de la Campanya del Peix Blau Ganxó a Sant Feliu de Guíxols, una cita gastronòmica que s’allargarà fins al 15 de juny. Dotze establiments locals participaran en la proposta: cinc oferiran el Menú del Peix Blau i set més, plats especials amb aquest producte. L’oferta inclou receptes com arròs d’anxoveta, verat escabetxat, seitons a l’andalusa o sardines a la llauna amb alioli.

La jornada inaugural començarà a les onze del matí a La Rambla, on es presentaran les propostes gastronòmiques amb tastets a preus populars. A la mateixa hora, Cocu Associació Cultural conduirà un taller gratuït per a infants a partir de tres anys. Els participants confeccionaran peixos de roba i podran pintar-los, en una activitat que combina creativitat i educació alimentària. A les dotze del migdia, la Caseta del Salvament de Nàufrags acollirà una nova edició de la Taula dels Artistes dedicada al peix blau.

Des dels seus inicis, la Campanya del Peix Blau Ganxó ha transcendit la cuina per convertir-se en un emblema cultural i social de Sant Feliu de Guíxols. Va néixer a principis dels anys noranta com una acció per reactivar el sector de la restauració durant una etapa de crisi. Ràpidament es va convertir en un espai de trobada entre professionals diversos: pescadors, cuiners, artistes, escriptors o dissenyadors hi han sumat esforços any rere any. La iniciativa ha enfortit el vincle entre la tradició pesquera i la creativitat contemporània.

La cuina del Peix Blau Ganxó aposta per un producte senzill, saludable i molt arrelat al territori. Amb el pas dels anys, ha passat de ser un ingredient poc valorat a ocupar un lloc destacat als fogons de la gastronomia d’autor. Els cuiners locals han estat clau en aquest procés, situant el peix blau a les cartes dels millors restaurants. Avui dia, la sardina, l’anxova o el verat no només tenen valor nutricional, sinó que són símbols d’identitat i patrimoni alimentari.

Més enllà del plat, la campanya vol fomentar l’educació alimentària i la sostenibilitat. Activitats com el taller infantil busquen apropar el peix blau a les noves generacions d’una manera divertida i pedagògica. També s’han programat xerrades divulgatives amb experts com Josep Camús, del Cau del Pescador, o Laura Barrera, peixatera de La Ganxoneta, que explicaran com es pesca el peix blau i quines són les seves propietats.

Consulta el programa complert

Dipsalut reactiva els controls de legionel·la a les dutxes de la Costa Brava després de dos anys d’aturada

Dipsalut ha reactivat els controls de legionel·la a les dutxes i rentapeus de les platges de la Costa Brava. Aquesta mesura arriba després de dos anys sense activitat a causa de la sequera i coincidint amb l’inici de la temporada de bany.

Un total de divuit dels vint-i-un municipis costaners del litoral gironí han sol·licitat aquest any el programa de suport a la gestió de la salubritat a les platges. Cadaqués, Portbou i Pals són els únics que no ho han fet. Cadaqués ha confirmat que no obrirà les dutxes, mentre que Portbou i Cadaqués tenen platges de pedres, on no es pot fer l’anàlisi de la sorra. Pals encara no ha decidit si posarà en marxa el servei.

Entre els municipis que sí que han demanat el programa, n’hi ha dos que no obriran ni dutxes ni rentapeus: Sant Pere Pescador i el Port de la Selva. Altres tres ajuntaments com el de Llançà, l’Escala o Sant Feliu de Guíxols estan valorant què faran.

Quatre municipis, entre ells Roses, Torroella de Montgrí, Palamós i Castelló d’Empúries, només activaran els rentapeus. En el cas de Castelló d’Empúries, es mantindrà també una dutxa adaptada a la platja d’Empuriabrava.

Els altres nou municipis que han sol·licitat el programa sí que obriran les dutxes, tot i que amb restriccions com la reducció del nombre d’equips, la limitació del cabal d’aigua o la instal·lació de temporitzadors. Són Begur, Blanes, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Colera, Lloret de Mar, Palafrugell, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar.

El manteniment de les dutxes correspon als ajuntaments, que han de fer una primera neteja abans de l’inici de la temporada. Dipsalut s’encarrega de fer una desinfecció preventiva del sistema de canonades per evitar la presència de legionel·la. Aquest tractament requereix la col·laboració directa dels municipis per garantir-ne la seguretat.

A més de la desinfecció, el programa de Dipsalut inclou altres accions, com ara l’anàlisi de la sorra per detectar contaminació microbiològica i la valoració de les condicions sanitàries de les platges.

Dutxes obertes a les platges després de la sequera?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Dutxes obertes a les platges després de la sequera?
Loading
/

Hem sortit oficialment del període de sequera més dur dels darrers anys. Les pluges recents han fet pujar el nivell dels embassaments, i amb això ha començat el debat: cal tornar a obrir les dutxes de les platges aquest estiu?

Des d’una perspectiva estrictament tècnica, podria semblar que sí. Les restriccions més severes s’han aixecat, i molts municipis costaners —Palafrugell inclòs— tenen la possibilitat de recuperar aquest servei que, per a molts banyistes, és bàsic per gaudir plenament de la platja.

Però el debat no és només tècnic, sinó també ètic, ambiental i estratègic.

El canvi climàtic és una realitat. Sabem que les sequeres seran més freqüents i més intenses. Això ens obliga a reflexionar no només sobre què podem fer, sinó sobre què hem après i què volem fer d’ara endavant. Obrir les dutxes tal com es feia abans seria actuar com si res no hagués passat, com si la sequera fos un accident puntual. I no ho és.

Durant mesos, els ciutadans hem fet un esforç molt important per adaptar-nos a les restriccions d’aigua: hem canviat hàbits, hem acceptat incomoditats i hem pres consciència de la vulnerabilitat dels nostres recursos hídrics. Ara no és el moment de desfer tot aquest aprenentatge per una temporada de pluges.

Això no vol dir que no es puguin reobrir les dutxes, però sí que cal fer-ho amb criteri i amb sentit comú: Dutxes amb polsador automàtic i ús limitat per bañista, informació visible sobre el consum d’aigua i el seu impacte i campanyes de sensibilització que recordin que l’aigua és un recurs finit.

Explorar alternatives: dutxes amb reutilització d’aigua o sistemes amb aigües freàtiques, si n’hi ha disponibles.

Palafrugell, com a municipi turístic i amb una forta afluència estival, té una responsabilitat especial: ser exemple de sostenibilitat i no de retorn a velles rutines ineficients. El debat sobre les dutxes hauria de formar part d’una reflexió més àmplia sobre el model de consum, el turisme i la gestió de l’aigua a llarg termini.

En definitiva, ara que hem superat el pitjor de la sequera, no podem oblidar el que hem après. Obrir les dutxes? Potser sí. Però no com abans. Fer-ho sense pensar, seria un pas enrere. Fer-ho amb criteri i responsabilitat, pot ser una forma d’adaptació intel·ligent.

Unes 15 empreses participaran en una jornada sobre economia blava a Palamós

privat:-la-platja-de-la-fosca-i-el-port-nautic-marina-palamos-guardonats-un-any-mes-amb-el-distintiu-de-bandera-blava
Privat: La platja de la Fosca i el port nàutic Marina Palamós guardonats un any més amb el distintiu de Bandera Blava

Palamós celebra aquest dimarts 20 de maig la jornada “Palamós Millora, tradició i innovació a l’economia blava”, organitzada per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. La trobada busca establir sinergies entre empreses i entitats vinculades a activitats marítimes i fomentar un model econòmic sostenible i col·laboratiu.

La jornada es divideix en dos espais diferenciats. D’una banda, l’Espai Goleta, situat a la Casa del Mar, a la plaça de la Catifa, reunirà 16 empreses del sector de l’economia blava. Hi participaran negocis dedicats al submarinisme, el lloguer i manteniment d’embarcacions, les excursions marítimes o la gestió de ports nàutics. També hi prendran part representants d’organismes públics i privats com el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, la Cambra de Comerç, la Confraria de Pescadors, Fecotur i la Fundació Promediterrània. Aquesta sessió inclourà un taller pràctic conduït per la mentora i experta en màrqueting Txell Costa.

D’altra banda, l’Espai Llaüt, que se situarà al Punt Jove de les galeries Carme, al carrer Dídac Garrell, s’adreça a persones en recerca activa de feina. En aquest espai, els participants escoltaran el testimoni de treballadors en actiu del sector nàutic, que compartiran la seva experiència per ajudar-los a valorar noves oportunitats professionals. Un total de 15 persones ja s’han interessat en aquesta activitat, que inclou una taula rodona amb la participació de tècnics del Consell Comarcal del Baix Empordà, les oficines de treball de Palamós i La Bisbal, la Creu Roja i la Fundació Gentis. La jornada inclourà també la xerrada motivacional “Et mous o et mouen”, a càrrec de la consultora especialitzada Dolors Cano, i una sessió final de recollida de currículums.

Les activitats finalitzaran amb un aperitiu de networking a l’Espai del Peix, situat a l’edifici de la llotja del port pesquer. Aquest espai vol afavorir la interacció entre els assistents dels dos blocs de la jornada i facilitar futures col·laboracions entre empreses, institucions i persones interessades a treballar en el sector marítim.

Aquesta acció forma part del projecte Treball als Barris, finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya amb el suport econòmic del Ministeri de Treball i Economia Social del govern espanyol.