Maria Blanco: "Hem estrenat el cicle de primavera de les Nits de Teatre i està anant molt bé"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Les Nits del Teatre de l’Antic Casino de Castell d’Aro arriben al tram final del cicle de primavera amb dues últimes funcions gratuïtes aquest mes de març. El públic podrà assistir-hi sense entrada prèvia, però caldrà arribar amb temps, ja que l’aforament és limitat a prop de 80 seients i es segueix el criteri de “primer que arriba, primer que seu”.
Aquest dissabte a les 9 del vespre es representarà Anhelos, de la companyia Les Mirades Compartides. Es tracta d’un espectacle de poesia que convida a la reflexió col·lectiva sobre la vida i el canvi social. Les portes de l’Antic Casino s’obriran a tres quarts de 9, però l’organització recomana fer cua a partir de dos quarts.
El cicle es clourà el divendres 28 de març amb l’obra Mama Extreme, un muntatge de clown a càrrec de la pallassa Marta Reiner. Aquest espectacle se suma a la voluntat del projecte d’oferir una programació variada, que combini teatre, dansa i circ.
Les Nits del Teatre són una iniciativa cultural amb trajectòria al municipi. L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró va assumir-ne l’organització l’any 2019, amb el suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i la xarxa gironina de Cafè Teatre. L’objectiu és donar visibilitat a les companyies emergents i amateurs, tot oferint-los un espai de creació i trobada amb el públic.
La regidora de Cultura, Maria Blanco, assegura que el cicle té una gran acollida i contribueix a ampliar l’oferta cultural del municipi, afavorint també l’activitat turística i el teixit creatiu local.
Òscar Aparicio: "Volem una transformació real i duradora pel sector sud de la Bisbal"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’Ajuntament de la Bisbal vol renovar el sector sud de la ciutat amb un pla integral que inclou actuacions urbanístiques, socials i econòmiques. El projecte es presentarà al Pla de Barris de la Generalitat i preveu la inversió més gran mai demanada pel municipi. L’objectiu és millorar la qualitat de vida i fomentar la cohesió social en una zona històricament degradada. Per saber-ne més detalls hem parlat amb l’alcalde del municipi, Òscar Aparicio.
El projecte preveu una inversió que, segons fonts municipals, serà la més gran que mai hagi sol·licitat la Bisbal per a un sol àmbit d’actuació. El pla inclou la rehabilitació completa de carrers i espais públics, la renovació dels serveis bàsics com el clavegueram i la xarxa d’aigües, i la creació de noves zones verdes i equipaments. També contempla accions en àmbits com l’educació, la salut, l’ocupació i l’habitatge, per respondre a les necessitats reals del veïnat.
Una de les actuacions destacades és la reforma de Can Formatger, una antiga fàbrica que es convertirà en un nou centre de serveis i lleure obert a tota la ciutadania. L’espai vol ser un punt de referència per a entitats i veïns, com ja ho són altres equipaments de la ciutat. L’Ajuntament ja ha inclòs una partida pressupostària per fer accessible aquest espai i garantir-ne la seguretat.
El sector sud de la Bisbal presenta una doble realitat urbana. D’una banda, conserva carrers molt antics, alguns dels segles XVI i XVII. De l’altra, es va convertir en un pol de creixement desordenat a partir dels anys setanta, amb edificis de diverses alçades i espais comuns poc mantinguts. En alguns punts, encara hi ha habitatges sense connexió a la xarxa de clavegueram i amb infraestructures molt degradades.
A més de les mancances urbanístiques, l’àrea presenta desigualtats socials importants. Segons l’alcalde, Òscar Aparicio, es tracta d’una zona amb alta densitat de població i una gran diversitat d’orígens, que acull famílies amb baixos ingressos i serveis insuficients. Aquesta realitat fa necessari un pla ambiciosament transversal, que abordi la renovació de l’espai però també les causes profundes de la desigualtat.
El consistori treballa des de fa temps en aquesta proposta, que ja es va començar a esbossar l’any 2000. Tot i alguns intents puntuals de millora, el projecte global no s’ha pogut executar fins ara. En els últims anys, l’equip actual de govern ha reactivat la iniciativa i, fins i tot, va presentar una moció quan era a l’oposició per impulsar un pla integral per al barri.
L’Ajuntament vol tenir enllestida la diagnosi i la planificació general abans de l’estiu, amb l’objectiu de presentar una proposta sòlida quan la Generalitat obri la tercera fase del Pla de Barris, prevista per finals d’any. Paral·lelament, ja s’han iniciat algunes actuacions amb fons propis, com la reforma del pati de Can Formatger i la millora del clavegueram al carrer del convent de Santa Llúcia.
L’alcalde ha remarcat que, més enllà del finançament que pugui arribar, el consistori té la voluntat clara d’invertir en aquest sector. La transformació inclourà nous espais per equipaments, zones verdes i la consolidació de serveis educatius com l’escola El Pordent, que actualment funciona en mòduls prefabricats.
La proposta també vol incorporar accions per fomentar l’ocupació, la formació i el teixit econòmic local, aprofitant la col·laboració amb empreses del municipi. El pla es dissenya com una eina de llarg recorregut que permeti millorar progressivament la qualitat de vida i revertir les desigualtats existents.
Altres projectes a la Bisbal
A part del projecte de transofrmació de la part sud de la Bisbal, l’alcalde ha fet una valoració dels dos anys de mandat que porta al capdavant del consistori. Reconeix que el seu Govern ha aconseguit tancar dos temes pendents a la Bisbal: el contracte i el litigi amb l’antiga companyia d’aigua i evitar l’enderrocament de la Biblioteca de la Bisbal. A més de resoldre aquestes dues problemàtiques l’ajuntament ja treballa en altres projectes.
Pel que fa al malestar entre diverses entitats de la Bisbal per la compra d’uns terrenys al passeig Marimon Asprer, Òscar Aparicio admet que estan treballant per rebaixar el malestar i poder treballar perquè altres entitats puguin fer ús d’aquests terrenys.
L’ajuntament ha intentat mediar entre les diverses entitats per mirar de mantenir el benestar entre les associacions. “Les entitats i associacions tenen molt de pes en un municipi com la Bisbal”, reconeix l’alcalde.
Les reserves d’aigua als embassaments que es nodreixen dels rius de les conques internes han arribat al 50% aquest dijous a la tarda. Aquest nivell, que no es registrava des del juliol de 2022, és el resultat d’un març plujós i amb episodis generosos com la borrasca Jana de principis de mes. En poc més de 15 dies aquests pantans han passat de 216 hectòmetres cúbics d’aigua a 347, és a dir, del 31% al 50% de la seva capacitat, segons els sensors de l’ACA amb dades en temps real. Ara mateix, l’embassament de la Baells es troba ja per sobre del 82% de reserves (estava al 54% a principis de mes), el de Sau supera el 40% (estava al 6,7%), i Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, voreja el 45% (el 3 de març no arribava al 17%).
Un nivell de reserves com aquest, equivalent a la meitat de la capacitat total dels embassaments de les conques internes, no es veia des de principis de juliol del 2022. Aleshores els pantans arrossegaven mesos de caiguda per la manca de pluges sostinguda, i encara seguirien baixant, fins a arribar per sota del 15% de les reserves a principis de març de l’any passat, un mínim que no s’havia registrat en tot el que portem de segle i que va precipitar l’entrada en fase d’emergència per sequera a tot el sistema Ter-Llobregat.
Però un any després la situació s’ha revertit, i les reserves d’aigua han escalat fins al 50%. Els tres grans pantans de les conques internes catalanes són el de Susqueda (Osor), amb 233 hm 3 de capacitat màxima, Sau (Vilanova de Sau), amb 165,2 hm 3 i la Baells (Cercs), amb 109,4 hm 3. El primer té avui prop de 100 hm 3 d’aigua embassada (el 42%), gairebé el doble que ara fa un any (20%). Sau ha superat els 70 hm 3 (42%), molt lluny tant d’un mes enrere (7,6%), com del mínim registrat fa un any, per sota del 3% de la seva capacitat. El de la Baells mai va davallar tant, però l’increment en un any és molt gran: del 20% a més del 80% el dia d’avui, amb 90 hm 3 d’aigua. Tots tres plegats sumen 260 hectòmetres cúbics d’aigua.
La recuperació de Darnius-Boadella
També destaca el creixement d’un quart embassament, el de Darnius-Boadella (61,1hm 3 de capacitat), que ha passat en poques setmanes d’un 17% a vorejar el 45%. Fa un any exacte l’embasament estava poc per sobre del 10% de la seva capacitat.
El petit pantà de Foix (3,4hm 3), a Castellet i la Gornal, només va baixar per sota del 50% de la seva capacitat un breu període de temps després de l’estiu del 2023, després de les pluges abundants de les darreres setmanes, ja fa uns dies que està ple del tot.
Pantans que segueixen lluny d’omplir-se
Pel que fa a Riudecanyes (5,32 hm 3), va respirar amb les pluges de la tardor passada, quan estava gairebé sec (amb l’1,6% de reserves) i va superar el 20%. Ara, amb els darrers episodis de pluja ha escalat fins prop del 38%. De manera similar, el pantà veí de Siurana (12,2 hm 3), a Cornudella de Montsant, que també havia quedat gairebé eixut per la sequera, va remuntar fins a prop del 10% a la tardor, i amb l’empenta dels darrers dies se situa ara per sobre del 16%. Ambdós estan lluny dels nivells actuals de reserves de la resta de pantans de les conques internes.
Protecció Civil ha activat aquest dijous la fase d’alerta del Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya (Inuncat), per la previsió de fort onatge i risc d’inundació a zones del litoral nord, especialment al Baix i l’Alt Empordà.
El Servei Meteorològic de Catalunya ha mantingut l’avís per estat de la mar per a aquest dijous, amb onades que han superat els dos metres i mig d’alçada. S’espera maregassa generalitzada a tota la costa catalana, amb mar de fons i onatge de component est. Per avui divendres, es manté el risc, amb més probabilitat d’afectació a les comarques del nord.
Davant d’aquest escenari, Protecció Civil ha demanat a la població que eviti acostar-se als espigons i passejos marítims on trenqui fort el mar, i que respecti els tancaments i restriccions que puguin aplicar els ajuntaments.
A més, es preveu que les pluges s’intensifiquin divendres, amb xàfecs que poden superar els vint litres per metre quadrat en mitja hora. Aquestes precipitacions començaran pel litoral i prelitoral i s’aniran desplaçant cap a l’interior. Podrien anar acompanyades de tempesta, calamarsa i pedra petita, tot i que la seva distribució serà local.
Paral·lelament, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, els rius segueixen en tendència decreixent. Tot i que encara porten més cabal del que és habitual, els nivells actuals es mantenen per sota dels llindars d’alerta.
Sant Feliu de Guíxols, i tot Catalunya, per no dir tot el món, commemora aquest any el 150 aniversari del naixement de Juli Garreta, i que coincideix amb els cent anys de la seva defunció.
El músic universal de Sant Feliu, referent mundial de la música de cobla, concertística, simfònica i de cambra, tornarà a fer-nos vibrar en un any de recordatori i homenatge, que s’estendrà des de meitat de març, coincidint amb el naixement del geni i fins desembre.
Reconec que aquests tipus d’anys temàtics, que inicialment em generaven una certa antipatia, amb el temps els he acabat veient d’una altra manera: els justifico, els valoro, els accepto i i els defenso.
Altrament, se’ns esmunyirien de les mans oportunitats úniques de record i homenatge de personatges singulars, únics, excepcionals, en un món contemporani emboirat per les presses, l’estrès o el consum banal de continguts de Tiktok.
Sigui com sigui, rememorar la biografia del compositor de Sant Feliu ocupa i ocuparà feliçment moltes pàgines de diaris, minuts de ràdio i posts de social media. Aquesta mateixa emissora, Ràdio Capital, ho va fer d’una forma bella, elegant i didàctica donant veu a Garreta en la sèrie “Ui si aixequés el cap”.
A Catalunya es faran moltíssims actes. No sé quants, segurament desenes o centenars d’actes, que, quan vol, el país és molt gran i generós.
A Sant Feliu de Guíxols, hores d’ara, ja se’n comptabilitzen uns 25, que seran força més amb tota probabilitat, i que van des de conferències, tallers, visites, audicions, ballades i moltes altres activitats que trobareu reunides al web guixols.cat/anygarreta.
I aquest any no podia tenir millor lideratge que el que exerceix Quim Rabaseda comissari de l’any Garreta. Entusiasta, tenaç, i proper. I agraït, molt agraït, sobretot quan té un públic receptiu, a qui captivar amb una biografia tan extraordinària. De la mateixa manera que Stravinsky demanava més Garreta, el públic també demanem més Rabaseda, que és un goig quan l’escoltem parlant de música i de músics.
I un altre dia parlarem de Begur.
