Decidir en dos segons Suposo que tots hem notat com mirem el telèfon mòbil, especialment les xarxes socials, amb un cop de dit molt frenètic, especialment quan es reprodueixen vídeos. Ens apareix un contingut, el que sigui, i en menys d’un segon o dos, ja el descartem perquè no ens interessa, o el seguim mirant si té alguna connexió amb nosaltres.
A vegades és perquè els temes ens agraden, qui el fa ens sorprèn, és algú que seguim, que ens cau simpàtic o pel que sigui li deixem estar una estona més al nostre dia quotidià. Tot això està més que estudiat. Es veu molt aquesta acció mecànica de pujar i abaixar el contingut fent scroll en punts i moments amb moltes aglomeracions, sobretot quan hi ha cues. No us estic demanant que espieu què fan els altres mirant les seves pantalles, sinó observant només l’altra banda, com mouen els dits, i veureu que ràpidament es descarten dotzenes i dotzenes de continguts. Els qui ens dediquem a la comunicació sabem que aquells primers dos segons són primordials.
És una evolució del titular i l’entradeta: sintetitzar, sorprendre, captar l’atenció i mirar de retenir. Però cada vegada som més àgils seleccionant i sospito que cada vegada som més àgils descartant. L’únic problema és que això es trasllada, sovint, a la vida real. Ens estem acostumant tant als micromissatges i a la rapidesa, que qualsevol cosa que sobrepassa els dos segons, els deu màxim, i no és del nostre interès, ja ens posa nervisosos. Se’ns ha posat tant al cap la funció de passar contingut fent scroll que a la vida també ho vodríem fer.
Encara no sé com aguantem reunions de més de 30 minuts, classes de més d’una hora, jornades de treball de 8 hores, entrenaments de futbol o bàsquet de dues hores, dinars o sopars de 40 minuts, o lectures de llibres de 250 pàgines de promig. Crec que totes les accions que us he esmentat ara s’aniran reduint en temps en els propers anys perquè el cervell se’ns va acostumant al triar ràpid, pim pam pim pam. No és cosa dels joves, és ja tothom que viu en un menú permanent d’escollir amb rapidesa, m’interessa, sí, no, avall, avall, fins que surti alguna cosa que ens va bé. Sort de l’amor, que sempre es cou a foc lent i la rapidesa, en qüestions amoroses, per sort està mal vista.
