23.5 C
Pals
Diumenge, 24 agost 2025
- Publicitat -

Els preus del lloguer baixen un 3,1% al Baix Empordà amb l’aplicació del topall

habitatges preu

Els preus del lloguer al Baix Empordà han caigut un 3,1% de mitjana des que es va aplicar el topall fa un any. Segons les dades de la Generalitat, municipis com Palafrugell han registrat una reducció del 4,2%, mentre que a la Bisbal d’Empordà el descens ha estat del 2,8%. En el conjunt de la comarca, el preu mitjà dels nous contractes de lloguer durant el quart trimestre del 2024 ha baixat un 2,5% respecte al mateix període de l’any anterior i un 3,7% en comparació amb el primer trimestre de l’any.

En paral·lel, el nombre de contractes de lloguer s’ha incrementat de manera sostinguda. Al llarg de l’últim any, al Baix Empordà s’han signat 2.520 nous contractes, 630 d’ells en l’últim trimestre. Malgrat aquest augment, també s’ha detectat un increment del lloguer de temporada, que ha crescut un 39,5% en el darrer any, arribant als 1.080 contractes nous a la comarca.

A nivell de Catalunya, la caiguda del preu del lloguer ha estat del 3,7% en les zones declarades tensionades, amb Barcelona encapçalant la davallada amb un descens del 6,4%. Segons la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, la regulació ha afavorit l’estabilització del mercat, amb un augment d’un miler de nous contractes cada mes arreu del territori.

El govern també ha destacat l’increment del lloguer de temporada com una tendència en alça, amb un augment del 44,9% a Catalunya durant el 2024. Les administracions han començat a perseguir usos fraudulents d’aquest tipus de contractes per evitar que esdevinguin una alternativa encoberta al lloguer tradicional.

A Barcelona, el govern municipal ha reafirmat la seva voluntat d’acabar amb els pisos turístics el 2027, fet que suposaria la incorporació de 10.000 habitatges al mercat de lloguer. Paral·lelament, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha fet una crida a la resta de comunitats autònomes perquè apliquin mesures similars a les que s’han implementat a Catalunya per contenir els preus i garantir l’accés a l’habitatge.

 

Què diu la llei de l’habitatge?

La Llei d’Habitatge estableix mecanismes per regular el mercat del lloguer i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge, especialment en zones declarades com a mercats residencials tensionats. Aquestes zones són aquelles on el cost del lloguer supera el 30% dels ingressos mitjans de les llars o on els preus han experimentat un augment superior al de l’IPC en els últims anys. En aquestes àrees, la normativa introdueix topalls als preus dels nous contractes, amb l’objectiu d’evitar increments desproporcionats i estabilitzar el mercat.

El sistema de limitació funciona de dues maneres: per als grans tenidors (propietaris amb més de cinc immobles), el preu del nou contracte no pot superar l’índex de referència establert per la Generalitat. Per als petits propietaris, el preu tampoc pot augmentar respecte al contracte anterior, llevat d’algunes excepcions regulades. A més, la llei introdueix beneficis fiscals per als propietaris que rebaixin el preu del lloguer, amb bonificacions de fins al 90% en l’IRPF.

El control es fa a través de l’Índex de Preus de Referència, publicat per l’Administració, i els contractes han d’estar dipositats a l’Incasòl. Paral·lelament, les administracions han començat a perseguir pràctiques fraudulentes, com l’ús abusiu del lloguer de temporada per esquivar aquestes limitacions.

SOS Costa Brava denuncia l’Ajuntament de Palafrugell per no haver tramitat dues denúncies per reobrir el camí de ronda

privat:-palafrugell-installa-165-metres-de-barana-al-cami-de-ronda-a-l’espai-natural-de-sa-roncadora-i-cala-marquesa-per-a-millorar-ne-la-seguretat
Privat: Palafrugell instal·la 165 metres de barana al camí de ronda a l’espai natural de Sa Roncadora i Cala Marquesa per a millorar-ne la seguretat

Des de la federació ecologista recorden que “l’execució del camí de ronda era un requisit imposat al PEU dels Jardins de Cap Roig i a la llicència d’obres” i critiquen que “l’Auditori de Cap Roig s’ha construït i, en canvi, no s’ha adequat encara el tram del camí de ronda, que segueix tancat”. En la mateixa línia, afirmen que “els terrenys del Golfet per fer el camí de ronda es van cedir com a condició de la llicència d’obres i el macro xalet s’ha construït, mentre el camí segueix pendent i tancat”.

De fet, el Ministeri de Medi Ambient va aprovar el projecte per executar el camí de ronda el 2019, que continua pendent. El cost està avalat i dipositada la suma de 300.000 euros a l’Ajuntament de Palafrugell, com a condició de la llicència per la construcció de l’Auditori de Cap Roig. “Han passat cinc anys i no s’ha fet res, per això denunciem la inactivitat de l’Ajuntament de Palafrugell i exigim una solució immediata”, critica l’advocat, Eduard de Ribot, que diu que “tampoc s’han tramitat les denúncies”.

Més fronts oberts a Palafrugell

SOS Costa Brava també va interposar un nou recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’aprovació del Pla de Millora Urbana de l’Hotel d’Aigua Xelida, a la Muntanya del Puig la Trona de Tamariu. La federació lamenta que “en un context d’emergència climàtica i de sequera, l’Ajuntament decideixi construir un hotel de quatre volums, afectant el darrer retall de bosc que quedava entre Aigua Xelida i Tamariu”.

I troba “injustificable” que “tots els grups polítics municipals es pronunciessin públicament a favor d’evitar la construcció al Puig Sa Trona i a intentar modificar el planejament per impedir-ho en un acte de SOS Costa Brava al Museu del Suro, però hagin aprovat el pla autoritzant el nou hotel”.

Finalment, SOS Costa Brava, juntament amb Salvem El Golfet i SOS Palafrugell, ha denunciat la “manca d’execució de la sentència del macro xalet del Golfet”. El Jutjat Contenciós Administratiu de Girona ha declarat l’incompliment i ha atorgat un termini de tres mesos per enderrocar els murs, alhora que ha requerit la tramitació de la revisió de l’estat de l’obra. També s’ha ordenat inscriure al Registre de la Propietat el contingut de la sentència que va anul·lar les tres llicències d’obres concedides per l’Ajuntament, incoar un expedient sancionador i tramitar novament el projecte.

Ginestà, Cala Vento i Lecocq encapçalen el cartell del Flors i Violes 2025

flors i violes
Carrers decorats pel Flors i Violes 2023

El Flors i Violes 2025 ja ha anunciat els artistes que formaran part de l’edició d’enguany. Seran Ginestà, Cala Vento i Lecocq els artistes que encapçalen el cartell d’enguany. El festival, que arriba a la seva 16a edició, se celebrarà del 30 d’abril al 4 de maig de 2025 a Palafrugell.

A part d’aquests tres artistes hi haurà noms com el de Roserona, Yaunest o Ramblin’men. També hi haurà espectacles pels més petits amb artistes com Els Atrapasomnis o Lali Begood. A més, com ha passat en edicions anteriors se celebrarà el Vermut Electrònic.

De moment, ja hi ha confirmats més de 100 espectacles i concerts per aquesta edició del Flors i Violes 2025. També hi haurà més de 40 espais decorats i transformats perquè els visitants els puguin veure durant el Flors i Violes 2025. Ja es pot consultar la programació completa a la pàgina web del Flors i Violes.

Repunt dels desnonaments, amb tres casos cada dia

Els desnonaments continuen sent una realitat diària a les comarques gironines. Durant el 2024, es van executar 1.095 llançaments, una mitjana de tres per dia. La xifra suposa un increment del 4% respecte als 1.045 casos registrats el 2023, segons les dades del Consell General del Poder Judicial.

Tot i que aquest estiu l’Estat va decidir prorrogar fins al 2028 la moratòria de desnonaments per a famílies vulnerables, les dades mostren que la mesura no ha estat suficient per frenar la problemàtica. L’augment de casos es deu principalment als impagaments de lloguer, que representen la major part dels desnonaments. Concretament, 785 casos van ser provocats per l’impagament de les mensualitats, afectant tant famílies com petits negocis que no han pogut fer front a les rendes.

A més, hi ha 240 casos que corresponen a execucions hipotecàries. En aquestes situacions, el llançament no només implica la pèrdua de l’habitatge, sinó que deixa els afectats amb un deute pendent que, en molts casos, els perseguirà durant anys. La resta de desnonaments, 70 en total, s’emmarquen dins d’altres casuístiques, com finalitzacions de contracte o ocupacions irregulars.

Paral·lelament, les dades del Consell General del Poder Judicial mostren un descens en les ocupacions d’immobles a la demarcació. Durant el 2024, es van presentar 95 denúncies per ocupació il·legal, mentre que l’any anterior van ser-ne 131. Aquesta baixada s’explica per un major control sobre l’habitatge social i per les accions legals impulsades per ajuntaments i propietaris privats.

Insolvències en màxims per l’impacte de la crisi

L’augment dels desnonaments va en paral·lel a una altra dada preocupant: l’increment dels concursos de creditors presentats per particulars. Durant el 2024, 953 gironins es van declarar insolvents, un 20% més que l’any anterior, quan van ser 791.

Aquest repunt està directament relacionat amb la reforma de la Llei de la Segona Oportunitat, en vigor des del 2022, que ha facilitat l’accés a aquest mecanisme per a persones endeutades. La llei permet liquidar un deute sempre que no superi els 5 milions d’euros i que es pugui demostrar que s’ha actuat de bona fe en el moment de contraure’l.

La reforma ha simplificat el procés i ha permès que més ciutadans ofegats pels deutes hi recorrin per buscar una sortida. Amb aquesta via, poden aconseguir l’exoneració total o parcial dels seus deutes, o bé establir un pla de pagament per a una part de l’import. Aquest canvi normatiu explica el fort increment d’insolvències particulars no només a Girona, sinó a tot Catalunya.

A més dels particulars, el 2024 també ha estat un any complicat per a empreses i autònoms, que han registrat un fort augment en els concursos de creditors. Durant el 2023, es van declarar 58 fallides empresarials als jutjats mercantils gironins. L’any passat, la xifra va pujar fins als 137, més del doble.

D’aquestes, 43 van ser presentades per empresaris individuals, mentre que les altres 94 corresponen a societats mercantils. Aquestes dades reflecteixen les dificultats econòmiques que han afectat sectors com el comerç i la restauració, que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi derivada de la inflació i de l’alça dels costos energètics.

Més acomiadaments i conflictes laborals

Els efectes de la situació econòmica també s’han fet notar en el món laboral. Els jutjats socials gironins han registrat un augment de les demandes per acomiadaments. Durant el 2024, se’n van presentar 2.184, un 10% més que l’any anterior, quan en van ser 1.980.

Això significa que, de mitjana, cada dia es van registrar sis demandes per acomiadament als jutjats gironins. Aquest increment posa en evidència que moltes empreses han hagut d’ajustar les seves plantilles, en part per la reducció de facturació o per la necessitat de reduir costos per mantenir la viabilitat del negoci.

Paral·lelament, els tribunals també han rebut més d’un miler de demandes per reclamació de quantitats. En total, 1.062 treballadors han denunciat impagaments de salaris o indemnitzacions, una xifra que, tot i ser lleugerament inferior a la de l’any anterior (1.084), continua sent elevada.

Una situació preocupant sense una solució a curt termini

Les dades del Consell General del Poder Judicial confirmen que la situació econòmica a Girona continua sent delicada. Tot i les mesures de protecció, com la moratòria de desnonaments o la Llei de la Segona Oportunitat, el nombre de famílies i empreses en dificultats segueix augmentant.

El repunt dels desnonaments i l’increment de les insolvències personals i empresarials mostren com moltes persones i negocis no aconsegueixen sortir del cicle del sobreendeutament. A això s’hi suma la inestabilitat laboral, amb més acomiadaments i impagaments.

Si aquesta tendència continua, es podria agreujar encara més la situació de vulnerabilitat de moltes famílies, especialment en un context de preus elevats i dificultats d’accés a l’habitatge. La incertesa econòmica seguirà marcant l’agenda judicial i social a Girona durant els pròxims mesos.

Alexis Cubó: “L’Any Garreta és una oportunitat per redescobrir la seva obra”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Alexis Cubó: "L’Any Garreta és una oportunitat per redescobrir la seva obra"
Loading
/

Els actes de commemoració de l’Any Garreta han començat aquesta passada setmana. Concretament aquest passat 12 de març es van complir 150 anys del naixement i 100 anys de la mort del compositor sardanista més rellevant de Sant Feliu de Guíxols, i un dels més importants de Catalunya. I per parlar d’algunes de les activitats que es faran a Sant Feliu de Guíxols ens ha visitat al Supermatí el regidor de cultura d’aquest municipi, Alexis Cubó.

L’acte inaugural, celebrat el 12 de març, va comptar amb la interpretació de quatre peces de Garreta a càrrec dels germans Pérez Molina i la participació de diverses autoritats culturals i polítiques. El regidor de Cultura de Sant Feliu de Guíxols, Alexis Cubó, va destacar la importància d’aquest esdeveniment com a punt de partida per un any ple d’activitats per redescobrir l’obra del compositor i posar en valor el seu llegat.

Un any d’actes per reivindicar la figura de Garreta

La commemoració s’estendrà al llarg de l’any amb un ampli programa d’activitats a Sant Feliu de Guíxols i altres municipis catalans. Entre els esdeveniments destacats, el festival de la Porta Ferrada acollirà concerts en homenatge al compositor. A més, durant tot l’any es faran dotze ballades especials de sardanes dedicades a la seva figura.

També s’han programat conferències i xerrades per aprofundir en la seva obra i el seu impacte en la música catalana. Avui mateix se celebra una jornada inaugural a Sant Feliu de Guíxols amb la participació de Martí Riera.

Rutes, exposicions i una vessant gastronòmica

Per apropar la figura de Garreta al públic, s’han organitzat rutes guiades per Sant Feliu de Guíxols que permetran conèixer els espais vinculats a la seva vida i obra. A més, l’Ajuntament ha impulsat una exposició digital sobre el compositor, que es pot visitar a través de la seva pàgina web.

L’homenatge a Garreta també tindrà una vessant gastronòmica amb la iniciativa “La taula dels artistes”, que cada mes proposarà plats inspirats en la seva figura i en la seva obra. Al juny, coincidint amb el títol d’una de les seves sardanes més emblemàtiques, es dedicarà un menú especial al compositor.

Juli Garreta no només va ser una figura destacada en el món de la sardana, sinó que també va deixar una petjada en la música simfònica. Tot i la seva mort prematura als 50 anys, la seva obra ha transcendit el temps i continua sent interpretada avui dia.

L’Any Garreta no se celebrarà únicament a Sant Feliu de Guíxols, sinó que també inclourà actes a Girona i Barcelona, on institucions culturals com la Casa de Cultura han programat concerts i conferències. A més, s’editarà un llibre sobre el compositor que es distribuirà a escoles per acostar la seva figura a les noves generacions.

Supermatí – 14 març 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 14 març 2025
Loading
/